Són molts els que diuen que aquesta actuació de Sant Joan a Valls ha estat decebedora, però al cap i a la fi, vista la temporada que han fet les colles vallenques no és pas tan sorprenent. I és segurament per aquesta mateixa raó que no fou sorprenent el fet de poder caminar tranquil·lament per la plaça del Blat en una actuació clau de la ciutat, i és que l'afluència de públic era ben escassa. Mitjans de comunicació i cares conegudes d'altres colles no hi podien faltar, però fora d'aquests que alguns anomenen "frikis" castellers, la plaça era ben buida, fet que evidencia que alguna cosa no acaba de funcionar al bressol casteller.

Això no obstant, les sorpreses no van venir de cap i de nou el dia de Sant Joan, perquè ja la nit anterior els assistents a la diada de completes van veure el que seria un preludi de les sorpreses del dia després: una torre de vuit amb folre desmuntada de la Vella perquè la canalla petita es féu enrere, dos pilars de 5 carregats dels mateixos rosats i unes pinyes vermelles força petites acompanyades d'una llenya de carro gros quan la construcció es tirava avall tot i que posteriorment el descarregaren. Així doncs, amb aquests antecedents, dissabte al migdia la Colla Vella, que enguany compta amb poca canalla de la temporada passada, obrí plaça amb una torre de 8 amb folre, castell que ja havien fet la nit abans i que dissabte van haver de treballar des que la canalla petita començà la pujada però que es va descarregar sense que el patiment anés més enllà. A segona ronda arribà el que seria el millor castell de la jornada, un 3 de 9 amb folre que els rosats només varen poder carregar. Amb uns terços i un folre treballant de valent, un cop coronada l'estructura el pom de dalt es va despenjar, va caure i seguidament cedí la resta del castell. A última ronda la colla féu un 4 de 8 que es tancà excessivament al pis de quints, fet que va fer patir al tronc però que s'acabà descarregant.

Si l'actuació de la Vella tingué poc a veure amb l'actuació que havien fet just un any abans, la de la Joves encara tingué menys a veure amb la que van fer el 2005, en què descarregaren el tres i el quatre de nou folrats. Enguany començaren l'actuació amb un 3 de 8, que ja havien fet a completes, i que no els dugué gaires problemes a part que s'hagué de treballar una mica a quints. A segona ronda, els vermells protagonitzaren un intent desmuntat de torre de 8 amb folre ja que la canalla menuda tirà avall per més que el tronc estava controlat, però després el repetiren, aquest cop més ràpid, i el descarregaren no sense que el folre hagués de treballar. L'últim castell de la Joves fou un 4 de 8 que s'anà deformant progressivament a tots els nivells.

A la ronda de pilars va arribar la construcció més celebrada dels rosats, el seu primer pilar de 6 de la temporada. Amb els dos últims pisos nous, el pilar es mantingué ferm durant tota la lenta pujada de l'enxaneta que remanà força. Quan es coronà tremolà una mica però de seguida es desbatí i la dreta de la plaça esclatà d'alegria gràcies a la consecució d'un pilar de sis que els Capgrossos de Mataró aconseguirien també per primer cop a la temporada hores després. Per la seva banda, la Joves féu un pilar de 5 al balcó i posteriorment la Vella dos pilars de 5 més, un dels quals al balcó.

L'actuació de Sant Joan a Valls deixa a alguns molt decebuts: a uns perquè s'esperaven molt més, i a altres perquè els va corrobar que alguna cosa es cou per Valls. Les dues colles vallenques haurien d'aixecar el cap ben ràpidament i posar-se a bon nivell per encarar un Sant Fèlix en principi sense Capgrossos però abans del qual potser els blaus ja hauran provat castells de gamma extra.

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 2d8f, 3d9f c, 4d8, pd6, pd5, pd5
Colla Joves Xiquets de Valls: 3d8, id2d8f, 2d8f, 4d8, pd5

Jasmine Cadena

Els Castellers de Sant Cugat encaren ja la recta final cap a la seva Festa Major amb la vista posada en el carro gros. Ahir diumenge, els de la camisa verd Collserola van plantejar un assaig especial per a preparar el quatre de vuit a la mateixa plaça on actuaran per Festa Major, la plaça Octavià.

Durant l'assaig van destacar dues proves de quatre de set net: en la primera, els dubtes al pis de quints van fer desmuntar amb dosos col•locats i canalla petita superant els quarts. L’altra, menys quadrada a quints, va servir perquè els Castellers de Sant Cugat col•loquessin per primer cop l’acotxadora fent durar la construcció amb l’enxaneta a peus dels dosos.

Al capítol de pinyes la colla va aconseguir lligar el quatre de vuit fins a quints i el van aturar durant un llarg i imaginari travessar de la canalla. En una segona lligada van col•locar amb seguretat els dosos i tancaren així una jornada molt esperançadora.

Resolts molts dubtes i amb la feina feta, la colla va aprofitar el moment per a col•locar els quarts a un dos de vuit amb folre que va servir d’exercici de distensió.

Redacció

La diada de Sant Joan és un dels clàssics de la capital tarragonina. Les colles mostren el nivell aconseguit en l’arrencada de la temporada, en un efecte baròmetre que ens fa preveure cap on bufarà el vent en el tram fort. Una Colla Jove que va descarregar el dos de vuit al maig i uns Xiquets de Tarragona amb dos castells de vuit en cartera feien atractiva la cita, mentre que el canvi de les normes del concurs de castells de Tarragona feia girar la mirada cap a l’estat de forma de les dues petites.

Els primers a arrencar foren els castellers d’en Joan Ramón Ocaña que van plantar el seu cinquè tres de vuit de la temporada. Després de deslligar la pinya un cop, els liles van alçar el tres amb molta seguretat als pisos superiors però amb problemes per lligar els inferiors, fet que va accentuar els lleugers tremolors de l’estructura. A segona ronda la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona es va plantejar, en el que és una de les arrencades més fortes de la colla, el dos de vuit amb folre que ja havien assolit a l’aniversari del seu local. Aquest cop la manca de soca feia dubtar de la seva execució. La construcció del folre fou lenta, valorant la possibilitat, però amb terços col•locats no hi havia marxa enrere. Amb una mida correcta i un folre ferm, el tronc va prendre el protagonisme en un castell que sembla no tenir cap secret per aquesta colla. Només amb l’entrada de la canalla petita el pis de quarts va girar lleugerament fent que s’estirés d’amplada però sense oferir perill en cap dels moments. Vista la manca d’efectius a pinya, a tercera ronda queia el cinc de vuit de la cartellera. Si bé l’havien descarregat net a assaig més d’un cop i es preveia dur-lo a plaça imminentment, la prudència va fer que la tècnica de la Jove es decantés pel quatre de vuit com a tercer castell. Van tancar doncs les rondes de castells descarregant el tercer quatre de vuit, que no amaga ser el castell menys còmode dels que ja han estrenat enguany.

D’ençà que l’any passat es revifés l’esperit casteller a la ciutat, els Xiquets de Tarragona han tornat a creure en el seu paper de colla rival. Si bé enguany la formació ratllada comença la temporada a molt poc gas, l’any passat ja apuntaren bones maneres amb desafortunats intents de cinc de vuit i tres de nou folrat. Dissabte van obrir plaça amb el tres de vuit, que és la millor construcció que han provat enguany. El castell, que va pujar lent, va mostrar un gran domini en la seva execució. Amb el tronc pesat, al qual ens tenen acostumats, el tres pujà segur en tot moment, perdent quadratura només en l’instant de la baixada, quan la canalla el va fer bellugar lleugerament. A segona ronda també les baixes a la pinya van desaconsellar estrenar el quatre de vuit que els ratllats tenien previst. Així doncs, van seguir les passes de la colla rival, aquest cop un pis més avall. Els Xiquets van plantar el segon dos de set de la temporada amb un tronc amb experiència però amb molts problemes per a lligar la construcció a la pinya. El dos pujà en tot moment entregirat, si bé el bon fer dels castellers de tronc aconseguí mantenir-lo sense gaires sacsejades. Finalment, un cinc de set sense incidents cloïa la seva ronda de castells.

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, per la seva banda, van iniciar la seva actuació amb el dos de sis. Tremolós d’entrada, el dos va perillar amb l’aleta quan un dels terços es va estirar i va perdre totalment la seva posició. Van acompanyar el dos amb un quatre amb agulla de bona factura. Només els canvis de lloc de la canalla amb el tronc col•locat van poder deslluir la construcció que es va executar amb correcció. Tot seguit, l’entrebanc vingué amb el tres de sis, en què la petita acotxadora s’encallà a l’alçada dels terços. Tot i els repetits intents, que van allargar en excés la construcció, va ser impossible descarregar-lo amb èxit. Així, la colla va haver de recórrer a un enxaneta més gran per descarregar el tres de sis.

Al seu costat, els Xiquets del Serrallo vam començar amb mal peu la seva jornada. El tres de sis havia de ser el seu primer castell i no semblava que hi hagués d’haver cap complicació per a aconseguir-ho; però amb els dosos col•locats, els problemes d’una petita acotxadora per a encavalcar el dos van obligar a desmuntar la construcció. Tot seguit hi tornaren i ho feren amb el mateix resultat. Aquest cop però, van ser els dosos els que van ser incapaços de sostenir el pes de l’acotxador ja que van perdre la mida de manera preocupant. Després dels problemes amb la canalla, al quatre de sis es van veure molts mocadors lligats a les cames a mode d’escaleta en la pujada. Però ni això no va poder fer desaparèixer els dubtes dels més petits. A tercera ronda, amb uns dosos molt grans i desnivellats, el quatre de sis amb agulla es va mostrar més segur que la resta de construccions.

La ronda de pilars no va decebre. Si bé els Xiquets del Serrallo van descarregar un pilar de quatre i dos els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, les dues colles grans no volien marxar de plaça sense fer l’últim esforç. Dos pilars de cinc simultanis dels Xiquets de Tarragona no foren prou davant dels quatre espadats de cinc de la Colla Jove que mostrà així el seu potencial.

Si mirem de fer una valoració de la jornada el comentari es fa evident: la Colla Jove haurà d’arrossegar més efectius si vol optar als castells de nou i caldrà veure de què són capaços abans del concurs. Els Xiquets de Tarragona, que no compten amb un calendari tan explosiu com la temporada passada, hauran de treballar molt si volen recuperar el nivell mostrat en el curs anterior. De l’èxit amb el quatre de vuit dependrà el seu plantejament a la plaça de braus. A l’altra banda de la balança hi ha les dues colles petites de la ciutat que, si no canvien les coses, poden arribar l’1 d’octubre sense descarregar cap castell puntuable al concurs. A hores d’ara ningú no dubta que les dues colles exerciran el seu dret a participar malgrat que el salt qualitatiu entre les colles que puguin deixar fora es fa vertiginós.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 2d8f, 4d8, 4 P5 simultanis
Xiquets de Tarragona: 3d8, 2d7, 5d7, 2 P5 simultanis
Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 2d6, 4d6a, id 3d6, 3d6, 2 P4 simultanis
Xiquets del Serrallo: id 3d6, id 3d6, 4d6, 4d6a, P4

Efren Garcia

Colla Vella dels Xiquets de Valls: P5 c, 3d8, id 2d8f, 4d8, 2d8f, p5, p5c
Colla Joves Xiquets de Valls: P5, 3d8, i 4d8, 2d7, 4d8, p5

Redacció

L’any passat, l’organització del concurs fotogràfic per a gent jove “El fet casteller” va decidir canviar la convocatòria anual per una convocatòria biennal. Malgrat que a la pàgina de la Secretaria de Joventut de la Generalitat encara no hi ha cap novetat, està previst que les bases del certamen es facin públiques a final de mes.

Enguany, la principal novetat és la transformació del concurs, fins ara fotogràfic, en una nova modalitat polifacètica que s'anomenarà “Concurs Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals El Fet Casteller”.

Encara emmarcat en l’entorn del fet casteller i adreçat a gent jove d’entre 15 i 30 anys, les modalitats aquest any passaran a ser: escultura, pintura, art digital i còmic, ampliant així el ventall artístic.

Redacció

Cornellà fou ahir l'escenari del primer duel entre verds i malves, un duel que tingué lloc enmig d'un ambient força cordial, amb un volum de públic considerable i l'assistència a plaça de castellers i periodistes d'arreu.

Després dels pilars d'entrada, dels quals cal destacar el fet que els amfitrions només poguessin coronar el seu, els encarregats de donar el tret de sortida de la jornada foren els verds, que ho feren amb un 5 de 8 força pesat, marcat per un tronc vilafranquí que no aconseguí posar fre al vaivé de l'estructura i, sobretot, pels problemes a la buida del tres. A segona ronda la colla s'apuntà el segon 3 de 9 amb folre de la temporada, un castell que, amb un folre potent i amb alguna estrena a tronc, fou potser el més mogut del dia sense que perillés excessivament en cap moment. L'últim castell verd del dia va ser el cinquè 4 de 8 amb agulla de la temporada, el qual es desenvolupà sense cap perill.

Minyons arribaren a plaça amb les intencions ben clares i aconseguiren descarregar amb solvència tots els castells que tenien en cartera menys el pilar de set amb folre, que només pogueren carregar. Obriren plaça amb un 5 de 8 molt consolidat que progressà tranquil i parat en tot moment i sense problemes, tot i que a la baixada la torre es tancà un pèl. Aquest bon desenvolupament de l'estructura és un fet molt positiu tenint en compte que el proper 2 de juliol la colla egarenca es planteja dur a plaça per Festa Major el 5 de 9 amb folre. El segon tres de nou amb folre malva de la temporada, que arribà també a la segona ronda, es bastí i desbastí amb seguretat tot i que hi hagué algun problema a nivell de segons i terços. L'última construcció fou també el 4 de 8 amb agulla que no tingué cap gran història a part d'una rengla que perdé una mica les mides, cosa que féu deformar, lleugerament i sense que dugués cap problema, l'estructura del quatre.

La colla local, per la seva banda, executà la millor actuació cornellenca de la temporada amb un 3 de 7 i un 4 de 7 sense cap problema i un 5 de 7 que hagueren de treballar una mica més.

A la ronda de pilars és quan els Castellers de Vilafranca es desmarcaren, no pas perquè fessin un pilar superior al de Minyons, sinó perquè els verds l'aconseguiren descarregar, com ho feren ja a Ripollet, mentre que els malves tingueren problemes. El pilar en qüestió és el pilar de set, el segon verd, que pujà amb algun entrebanc que el tronc parà sense més problemes, i el primer malvà, que només carregaren a causa de problemes a nivell de folre. Tot i que l'espadat es bastí a la perfecció, el terç i el folre es descoordinaren, fet que evidencià un cop més que la colla terrasenca té certs problemes amb aquesta estructura.

A grans trets podem parlar d'una actuació que creà, forçosament, expectació dins el món casteller i que no defraudà ningú. En una plaça força plena i assolellada on verds i malves es veieren les cares per primer cop enguany, es descarregaren dues catedrals, dos tresos de nou amb folre i dos quatres de vuit amb agulla. L'actuació malva, amb uns castells molt ben parats, augura una bona Festa Major a Terrassa en què Minyons pretén intentar el 5 de 9 amb folre i la torre de 9 amb folre i manilles.

Castellers de Vilafranca: p4cam, 5de8, 3de9f, 4de8a, p7f
Minyons de Terrassa: p4cam, 5de8, 3de9f, 4de8a, p7fc
Castellers de Cornellà: p4cam c, 3de7, 5de7, 4de7, p5

Redacció

Fotografia: Minyons de Terrassa

Sorgirien pel desencís d’una decebadora actuació dels Xiquets de Valls, de la mà d’uns afeccionats castellers que amb ressentiment exclamaven que “per veure aquests castells, millor que els fem nosaltres”. I dit i fet. Un any després, en aquell indret, un 16 d’octubre es presentaria a la plaça una nova colla. Parlem de la plaça Vella, al Vendrell, i dels Nens del Vendrell com a protagonistes. D’això es compliran 80 anys, motiu pel qual se'ls considera la colla degana del s.XX. Vuit dècades plenes d’història, des de divisions, fins a ser una de les formacions més importants del moment, o arribar a perdre l’hegemonia i ser una colla de castells de 7 amb importants alts i baixos.

El fet és que al Vendrell els castells sempre han tingut molta vida, i ahir precisament en trobem un exemple. La diada del 80 aniversari dels Nens va comptar amb la presència de dues formacions allunyades de la capital del Baix Penedès i formades fa una dècada però de nivell cadascuna molt important: els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Lleida. Una diada que va deixar importants registres a la colla local que, amb sorprenent facilitat, va completar tres construccions com el 5 de 7, el 4 de 7 amb l’agulla i que va tenir com a principal construcció la torre de set assolida en tercera ronda. D’altra banda, sorprenent va ser també el fet que els Capgrossos de Mataró tan sols carreguessin el 5 de 8 alçat en segona ronda. I satisfets van sortir de plaça uns Castellers de Lleida que repetirien la seva millor actuació d’enguany amb el 5 de 7 com a castell més destacat.

Amb la plaça Vella expectant, nombrós públic i cares conegudes d’altres colles observaven l’inici de la diada amb el 4 de 8 que aixecarien els Capgrossos per anar aplanant el camí amb la previsió d'aconseguir tres castells de vuit. Un quatre obertet que va deixar treballar còmodament i que van descarregar sense cap problema. En segona ronda, arribà l’única llenya de la diada, la del 5 de 8, catedral que va pujar amb massa nervis, tremoladissa i amb l’estructura de la torre ajuntant-se perillosament cap a la rengla del tres. Va tenir força fins a carregar-se i prou. Sortia l’enxaneta quan de cop es trencà des de el pis de quarts. Mala passada pels mataronins, en un castell que, des que el van conquerir ara fa cinc temporades, mai no els havia caigut. Contratemps que va fer variar els plans de la colla i que signarien la tercera ronda amb un 3 de 8 d’execució impecable.

Els segons en actuar, els Nens, ho farien amb el 4 de 7 amb agulla, construcció que havien plantat la setmana anterior i que esdevindria, per sorpresa, el castell de menys entitat de la colla. Una construcció ben treballada a l’estructura del 4 i un pilar que no es va moure en cap moment. En segona ronda, el 5 de 7, aplomat, sense patir, amb l’únic contratemps de la seva durada, però al cap i a la fi, descarregat sense problemes. El primer de l’any, igualant l’únic aconseguit durant tota la temporada passada. Els amfitrions fins i tot van exhibir-se amb un castell fet amb relativa facilitat, la torre de 7, que tancaria la seva actuació. Una torre que havia portat algun mal de cap a la colla i que haurem de remuntar-nos al novembre del 2004 per trobar l’últim cop que la colla l'aconseguia. Excel·lent valoració dels Nens en aquest tram de temporada; això sí, amb un baix nombre de camises a plaça.

I els darrers a actuar, els Castellers de Lleida, van tenir el 5 de 7 com a millor construcció, el tercer 5 completat enguany i potser amb més rapidesa dels que ja havien aixecat. En segona ronda, descarregaven també un 4 de 7 amb l’agulla, treballat des del principi a l’estructura del quatre i a la pinya, un xic lent, com acostumen a ser els seus castells per part de la menuda canalla estrenada aquesta temporada. I completant, el 3 de 7 en tercera ronda, castell que per uns moments va estar a punt de perdre’s pel pis de dosos a la sortida de la canalleta, però que el tronc va saber controlar amb sang freda. Així igualarien la seva millor exhibició d’enguany, feta en el marc de la seva festa major en pròpia plaça. La diada de l'Aniversari dels Nens del Vendrell va donar-se per finalitzada amb tres vistosos vanos de 5 de les tres colles aixecats simultàniament però en fila, ja que les característiques de la plaça Vella, poc ampla, fan que no es vegin l'un al costat de l’altre.



Capgrossos de Mataro: 4de8, 5de8c, 3de8, v5
Nens del Vendrell: 5de7, 4de7a, 2de7, v5
Castellers de Lleida: 5de7, 4de7a, 3de7, v5

Fèlix Blanc

Fotografia Capgrossos: Conxi Duro
Fotografia Lleida: Montse Oliva

Avui al matí, en el marc del 37è aniversari dels Castellers de Barcelona, els Minyons de Terrassa han igualat, de manera impecable, la millor actuació del que va de temporada. Una actuació que ens ha aportat el primer castell de vuit dels Bordegassos de Vilanova, i en què la colla local ha celebrat el seu aniversari amb castells de baixa intensitat i amb algun inusual ensurt.

Amb l’exhibició d’avui, els Minyons marxen cap a casa amb la moral molt alta després de despatxar, de cop, tres castells que enguany encara no havien descarregat. Els malves han obert plaça amb el cinc de vuit, un castell que ha pujat ferm i sense problemes, tot i que després, a la descarregada, s’ha hagut de treballar una mica més, però en cap cas no els ha portat excessius problemes. En segona ronda, els de Terrassa han atacat el gran repte del dia: el tres de nou amb folre. Un tres de postal, que ni de bon tros no semblava que fos el primer d’enguany, ja que l’han executat amb unes mides precioses i en cap moment els membres de tronc no les han perdudes. Finalment, els de la camisa malva han plantat el quatre de vuit amb l’agulla, castell que els va caure fa tres setmanes a Nou Barris i que avui ha pujat un xic nerviós, però bé de mides. L'han carregat sense gaires problemes, tot i que després els components del pilar l’han hagut de treballar, ja que la sortida de l’enxaneta del pilar no ha estat del tot fina. En tot cas, un castell més a la butxaca. Per acabar, els terrassencs s’han acomiadat amb un bonic pilar de sis. Així doncs, els egarencs es presenten diumenge vinent a Cornellà (amb el primer duel amb els verds), amb els deure fets i amb ganes de superar l’actuació d’avui i de retruc poder afrontar la seva festa major amb major garanties.

La colla amfitriona, malgrat actuar davant del seu públic i estrenar nou local social el dia abans, no ha pogut celebrar el seu aniversari tan bé com li hauria agradat i ha sortit de plaça amb el quatre de vuit com a millor castell. Ni la torre de vuit amb folre (per la baixa forçada d’un terç), ni el tres de vuit (falta de rodatge), no han pogut provar avui els barcelonins i han hagut de saldar l’actuació descarregant el seu setè quatre de vuit (ahir a les vigílies en van fer un altre), castell que ha pujat un pèl deformat i una mica tancat per la part de dalt i que a la descarregada s'ha hagut de treballar una mica més del normal. Malgrat tot, un quatre de vuit més que s’apunten els de de la capital, tot demostrant que aquest any li tenen força confiança. En segona ronda, els de la ciutat comtal han tingut un ensurt amb la torre de set, ja que només l’han pogut carregar in extremis. Una torre que presentava canvis a nivell de segons (tot i haver-la fet el dia anterior) i que de bon principi s’ha vist que no pujava gaire ferma. Just fer l’aleta, un dels segons s’ha enfosat i la torre ha cedit. Els de la camisa vermella han resolt l’actuació amb un cinc de set i un pilar de cinc al balcó.

La tercera colla a actuar ha estat els Bordegassos de Vilanova, que ens n'han ofert una de freda i una de calenta. Els de la camisa groc terrós han obert plaça amb el seu primer quatre de vuit de l’any, un quatre que no ha patit en cap moment i que des del principi presentava molt bones mides, cosa que ha ajudat a descarregar-lo sense cap complicació. Seguidament, els Bordegassos han carregat la seva segona torre de set de l’any, un castell que des de bon començament han hagut de treballar de valent per poder-lo carregar. Després d’una sortida brusca del pom de dalt, l'estructura ha caigut. Els grocs s’han acomiadat amb un tres de set amb les mides posades en un futur tres de vuit i un pilar de cinc, tots dos castells ben execuats.

Minyons de Terrassa:5/8, 3/9f, 4/8a, p6
Castellers de Barcelona:4/8, 2/7c, 5/7, p5 al balcó
Bordegassos de Vilanova:4/8, 2/7c, 3/7, p5

Sergi Sánchez

La cita a Calldetenes de tres de les colles que pugen amb més força enguany ha acabat en decepció. No només l'atractiva possibilitat de veure tres tresos de set aixecats per sota en una mateixa diada sinó el poder veure aquestes colles en un moment important de progressió feia ineludible l'assistència a terres del nord. Tot i l’atractiu cartell només els Castellers de Sant Cugat han aconseguit lliurar-se, per poc, de la pluja de malastrugança que ha caigut a la plaça de la Vila de Calldetenes.

"Els Sagals d’Osona exercien d’amfitrions a la vila de Calldetenes i ho feien obrint plaça amb força i ganes. Després d’unes setmanes de fructuosos assajos, els de la camisa taronja han dut a plaça el carro gros. Amb nervis evidents, el castell ha pujat tancat, col·locant pis per pis a un ritme que es preveia lent. Malgrat els problemes de mides, els quarts i quints han treballat les seves posicions parant el castell. Amb dosos col•locats i l’acotxadora a espatlles dels quints, la debilitat de la construcció ha fet dubtar la canalla petita que finalment s’ha fet enrere. Convençuts de les seves possibilitats i després de desmuntar dos cops més la pinya, han tornat a acceptar el repte. El castell ha pecat un cop més de males mides i ha començat a deformar-se lentament als pisos inferiors, multiplicant-se en la part alta i provocant que s’hagués de desmuntar un altre cop. Ja perdut l’ordre de l’actuació, els de Vic han optat pel tres de set aixecat per sota. Un tres que no ha tingut temps per a res, ja que s’ha trencat amb quarts aixecats, mentre posaven drets els terços. Si bé l’intent hauria d’haver estat vàlid, les gralles no han sonat quan ho havien de fer i la colla s’ha agafat a aquesta premissa per a tornar a repetir la ronda. En aquest cas era el cinc de set el castell a desmuntar, amb un tronc sense problemes i un acotxador col·locat però una canalla amb molts dubtes. Han finalitzat la seva actuació amb el tres i el quatre de set amb canvis a la canalla.

Marrecs de Salt ha començat rebaixant el seu programa a causa de les limitacions de pinya. Descartat el cinc de set que portaven en cartera, han optat pel quatre de set amb agulla. Amb un tronc lleuger, el quatre s’ha acabat estirant tant a terços com a quarts, fet que no ha dificultat la feina de la canalla ni impedit que s’apuntessin el primer castell. Tot seguit, els gironins han intentat el segon dos de set del seu compte particular. La construcció s’ha enlairat segura i molt vertical. El tronc, robust, no ha hagut de patir en cap moment, mostrant una execució quasi perfecta. Però, quan tot semblava apuntar que el castell es descarregaria amb un domini envejable, el lleuger pom de dalt ha cedit, ha trencat la construcció en dos i ha posat fi a la diada dels Marrecs. A partir d’aquí i amb el rerefons d’intents desmuntats i un sol aclaparador, la diada s’ha torçat anímicament. L’actuació ha quedat interrompuda per moments, un cop més en el que va d’any, mentre l’ambulància acompanyava a una lesionada. A partir d’aquí la colla ha hagut de reforçar espectacularment els troncs del tres i el quatre de set per fer pujar una canalla atemorida que ha rebut els aplaudiments d’ànims com a premi del públic. La petita acotxadora blava ha pujat a la primera construcció plorant i, esperonada pels crits d’ànims dels qui miraven el castell, ha arribat a la pinya rient i amb forces renovades.

La tercera colla en l’ordre de sortida era la dels Castellers de Sant Cugat que han començat el seu programa una hora i quart després de les dotze. Amb aquest desavantatge, la tècnica verda ha decidit obrir plaça amb el tres de set aixecat per sota, un castell que acostuma a deixar per a segona ronda. El tres ha pujat amb un ritme molt bo i amb unes aixecades segures. Les lleugeres descompensacions que provocava la pinya s’han saldat amb veterania, amb un tronc que solucionava cada contratemps de manera inapel·lable. Deixant també el cinc de set de banda, els santcugatencs s’han centrat a preparar el castell més important per a ells. No és cap secret que enguany van darrere del quatre de vuit i la feina que estan fent per a aconseguir-ho està sent molt bona. Avui han tornat a plantar un quatre de set de postal amb l’absència, en aquest cas, del pis de quarts del teòric quatre de vuit. El castell, de bellíssima estampa, ha servit per a començar a perfilar detalls en algunes posicions. El cap de colla ha comentat amb tranquil·litat el quatre amb els seus castellers durant tota l’execució. Finalment, prop de les tres de la tarda i després d’una llarga i tediosa actuació, ha arribat l’entrebanc dels verds que no s’han pogut lliurar de la mala sort. Sota un sol de justícia, la colla ha demanat el quatre de set amb agulla. Potser no era la decisió més aconsellable però el clam social ha fet que els caps de colla s’hi decantessin favorablement. La construcció ha pujat tremolosa però segura i s’ha coronat sense risc. Un cop desmuntat el quatre, l’espadat presentava una bona forma, però en el moment del descens de l’enxaneta, el pilar ha començat a abocar-se lentament i perillosa fins que s’ha trencat.

La trencadissa ha quedat en anècdota després que els verds descarreguessin el seu pilar de cinc de comiat. Amb ells, els Marrecs han tornat a dur a plaça el pilar de cinc aixecat per sota que tant per mà havien mostrat tenir en anys anteriors. I els amfitrions, Sagals d’Osona, cloïen l’actuació amb dos pilars de quatre simultanis.

Encarant la part final del primer tram de temporada, caldrà veure la reacció d’aquestes colles. Sagals ha aturat un inici de temporada molt prometedor desmuntant dos cops el quatre de vuit, fet que ha tocat on més mal fa, a la canalla. Marrecs, tot i l’entrebanc, han mostrat una bona capacitat de reacció però caldrà serenor per a tornar a encarar la temporada. Els Castellers de Sant Cugat han sortit amb millors resultats de Calldetenes però l’objectiu d’arribar a la seva festa major sense cap caiguda s’ha esvaït malgrat quedi al capítol d’anècdotes. De la feina d’aquestes properes setmanes dependrà en part la participació de les colles al concurs de Tarragona i, en segon terme, l’èxit en els seus objectius a la gamma dels vuit pisos.

Sagals d'Osona: P4, id 4d8, id 4d8, id 5d7, 3d7, 4d7, 2 P4 simultanis
Marrecs de Salt: P4, 4d7a, i 2d7, 3d7, 4d7, P5xs
Castellers de Sant Cugat: P4, 3d7xs, 4d7, 4d7a c, P5

Efren Garcia

La primavera ha arribat definitivament al Maresme. La setmana passada va començar a entrar pel Vallès Oriental en forma de cinc de vuit; ahir va recalar esponerosa a Mataró.

El Capgrossos celebraven el seu desè aniversari, data assenyalada per a qualsevol colla i que mereix un cartell per recordar. El padrins –Castellers de Barcelona i Xics de Granollers– acompanyaven la colla mataronina a la ja tradicional plaça de Cuba, que presentava força públic.

Després dels tres pilars caminant d’entrada a plaça (s’ha de dir que les colles ja eren a plaça totes tres) els primers a trencar el gel van ser uns Capgrossos que no van dubtar a afrontar de cara un cinc de vuit que es va presentar nerviós en els pisos alts, però que, malgrat un pas d’enxaneta un xic lent, no va córrer perill en cap moment. El Xics van prendre el relleu amb un intent desmuntat de quatre de set amb agulla que no aparentava tenir cap afecció greu. Per no perdre temps, els de Barcelona van afrontar un quatre de vuit que va pujar sense problemes, però que a la descarregada es va haver de defensar de valent, com els de la vella escola. Era el preludi del patiment que els del cap i casal concitarien entre els assistents durant tota la diada. Per acabar la primera ronda els Xics reprenien allò que havia quedat pendent i descarregaven un quatre de set amb agulla tan ben plantat com l’intent desmuntat inicial.

La segona ronda començava amb uns Capgrossos més ambiciosos encara. El peu del tres de nou es va tancar i, després de col·locar segons, terços i quarts els mataronins no ho van veure clar i van preferir desmuntar un peu que estava poc lligat al pis de segons. La segona va ser la bona i el tres de nou folrat va pujar nerviós, sobretot a quarts i quints. El bon ofici de la colla, però, va fer que el castell no patís en cap moment. Les llambordes de la plaça de Cuba van suportar un castell de nou per primer cop en la seva curta història com a plaça castellera. Els de Granollers van continuar el seu recital de gamma alta de set amb un cinc de set sense gaire història. Els Xics demostren que aquest nivell no els comporta problemes. L’altra cara de la moneda els va tocar als Castellers de Barcelona que van afrontar el seu castell més ambiciós en aquesta segona ronda. Els barcelonins venien de carregar la seva primera torre de vuit amb folre a Nou Barris, l’objectiu era descarregar-la a Mataró; no va poder ser. Amb poca pressió vermella a la soca, la torre va estar poc controlada durant tota la seva execució. Amb el pas de l’enxaneta semblava que el castell s’assentava, però en iniciar la descarregada va tornar el mira’m i no em toquis. Quan ja havia sortit l’aixecador la torre va petar definitivament.

Els del Maresme encaraven la tercera ronda amb un compte pendent. Encara no havien portat a plaça cap torre... La diada i l’envergadura del castells de l'actuació demanaven una torre de vuit folrada, i així va ser. Després de desmuntar un peu, els mataronins van descarregar una torre que ningú de la plaça hauria dit que era la primera de l’any. Els Xics, amb la feina feta, no es complicaven la vida i descarregaven sense problemes el quatre de set. Per la seva banda, Barcelona havia de renunciar al tres de vuit que portaven en cartera i van anar per la via ràpida amb un cinc de set que en alguns moments va fer patir a causa d’algun dos encara una mica tendre.

La ronda de pilars es va saldar amb dos pilars de cinc simultanis per als amfitrions i un pilar de cinc per a cadascun dels padrins, això sí, Barcelona ens ho havia de fer gruar fins al darrer minut treballant fins al límit el seu pilar.

Els locals van acabar amb una celebració especial tot bastint deu pilars de quatre. Un bon colofó per una diada que va ser ràpida i amb molt bon nivell de castells. En resum: Xics consolidant allò que ja tenien, Barcelona amb problemes vells i Capgrossos que demostren que la hibernació maresmenca ha acabat definitivament.

Capgrossos de Mataró: p4ca, 5d8, 3d9f, t8f, 2p5 (10p4)
Xics de Granollers: p4ca, id4d7a, 4d7a, 5d7, 4d7, p5
Castellers de Barcelona: p4ca, 4d8, t8fc, 5d7, p5

Lluís Feliu
Fotografies: Sergi Sánchez

Aquesta tarda a la plaça Major de la Selva del Camp, en el marc de la Festa Major de la localitat, s'ha celebrat la primera actuació de la temporada en què la no col·laboració entre colles a pinyes ha estat la protagonista; fet ben lògic tenint en compte que les dues colles convidades a plaça eren la Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca.

Han obert plaça els verds que, després de descartar el 5 de 8 a causa del nombre de camises que duien, han decidit atacar un 3 de 8 que s'ha desenvolupat amb total seguretat, bon ritme i sense contratemps. A segona ronda els vilafranquins han optat per seguir el programa que tenien previst i han descarregat, no sense patir-la, una torre de 8 amb folre. La construcció, amb un folre reduït, ha tremolat força, sobretot a partir de la pujada de la canalla petita, i s'ha hagut de treballar tant a nivell de folre com a nivell de tronc. Això no obstant, s'ha descarregat sense arribar a perillar excessivament i la colla fins s'ha pogut permetre el luxe que un quint hi fes una figuereta. L'últim castell verd del dia ha estat el 4 de 8 amb agulla, construcció que de moment enguany només han fet els de Cal Figarot. L'estructura del quatre ha tremolat tota l'estona i s'ha hagut de treballar molt, sobretot en els pisos inferiors. Tot i així, els Castellers l'han coronat i seguidament desmuntat tot deixant veure un pilar de sis ben estable i segur.

Amb la plaça ben plena, la Colla Vella, després d'haver descarregat la clàssica de vuit aquest matí a l'Arboç, ha tornat a repetir totes dues construccions de vuit pisos. Ha començat amb el 4, castell que ha quedat malament de mida des de bon principi, fet que ha obligat els vallencs a treballar la construcció sobretot a nivell de quints i amb la travessada de l'enxaneta. El segon castell rosat de la tarda ha estat el 3 de 8, castell que, després d'haver-ne desmuntat un peu, s'ha tirat amunt no sense un dels mítics crits "amunt, collons!". Mica en mica, amb la pujada dels pisos superiors, les rengles s'han anat obrint i perdent mida. Amb la baixada de l'enxaneta el castell s'ha hagut de treballar encara més, però l'experiència de la Vella l'ha fet desbastir sense més problemes. Per últim, els vallencs han ofert un 5 de 7 que també ha fet suar el tronc per poder-lo controlar, fet que no deixa de sorprendre tenint en compte el nivell que pot assolir la colla.

A la ronda de pilars, els Castellers de Vilafranca han ofert el que ha estat el millor pilar del dia, un espadat de sis que la colla verda ja té per mà. Al seu torn, la Vella ha protagonitzat dos pilars de cinc i dos pilars de quatre simultanis. Un dels de cinc l'ha caminat fins al balcó i un dels de quatre ha rebut la despenjada de l'enxaneta que, ja baixant, ha passat inesperadament davant del terç, el qual la fet tornar enrere i baixar correctament. Ja per últim, els verds han dut un pilar de quatre al balcó amb la particularitat que el segon era Carles Domènech, cap de colla dels vilafranquins del 1975 al 1994.

L'actuació d'avui a la Selva del Camp no ha estat pas la millor actuació de la jornada, que ha tingut lloc a Mataró de la mà dels amfitrions que hi han descarregat un 3 de 9 amb folre, un 5 de 8 i una torre de 8 amb folre, però sí que ha estat potser una de les primeres actuacions en places de la zona tradicional amb colles històriques, la rivalitat de les quals es fa ben palesa només mirant les pinyes totalment monocolors, fet que dóna encara més valor a l'actuació dels verds i els rosats. Cal destacar també la gran afluència de públic que ha vibrat amb els castells efectuats, sobretot amb els vallencs, ja que la colla ha deixat veure aquell estil tan seu capaç de posar l'ai al cor a una plaça sencera.

Després de l'actuació, la plaça Major també ha estat l'escenari en el qual quatre membres de la colla vilafranquina han gravat el que serà un anunci televisiu en el qual s'hi veurà una figuereta.

Castellers de Vilafranca: 3d8, 2d8f, 4d8a, p6, p4 al balcó
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4d8, 3d8, 5d7, p5 al balcó, p5, 2p4 (tots simultanis)


Jasmine Cadena