Els Bordegassos de Vilanova no tenen sort, i és que per segon any consecutiu han deixat el seu públic sense cap castell de vuit per festa major. Fins a tres vegades ho han intentat els Bordegassos, però no se n'han sortit amb els dos intents desmuntats de tres de vuit, ni amb el quatre de vuit. De la resta de la jornada cal destacar el segon quatre de vuit amb l’agulla de la Vella de Valls i la línea regular de castells de vuit per part de la Jove de Tarragona.

Malgrat les baixes importants al pis de segons que tenien els Bordegassos, el castell de sortida dels de la camisa groc terrós ha estat el tres de vuit, potser un pèl agosarat, tenint en compte que encara no l’havien provat enguany. N’han fet dos intents i tots dos els han hagut de desmuntar a l’alçada de dosos: el primer a la primera trompada l’han tirat avall, en canvi a la segona temptativa, a la primera batzegada forta la canalla ha tirat enrere. En tot cas, els vilanovins no han desistit i han volgut provar sort seguidament amb el quatre de vuit, un castell que ja havien descarregat el mes de juny, a Barcelona, però que aquesta vegada ha tingut la mateixa sort que els dos intents anteriors de tres de vuit. El castell ha pujat nerviós i tancat en els pisos superiors i quan han arribat els moviments, la canalla ha reculat. Desafortunadament la colla bordegassa ha deixat els castells de vuit per una altra ocasió i ha seguit l’actuació amb un tranquil cinc de set per encarar després la segona torre de set descarregada d’enguany, una torre que ha pujat ferma i que només ha donat algun ensurt a la descarregada, en què a nivell de terços s'ha defensat una mica més. La colla ha tancat la diada amb un pilar de cinc.

La segona colla a actuar ha estat la colla tarragonina, que després dels “petits” ensurts a Terrassa i Mataró amb el cinc de vuit, ha aparcat aquest castell per més endavant (molt probablament per Sant Magí) i ha realitzat una actuació de castells de vuit molt ben executats. Els liles han obert plaça amb la sisena torre de vuit folrada, que no ha presentat cap problema, ferma i segura. Això sí, ha estat realitzada amb un peu propi molt just, i que sense la col•laboració de les altres colles i el públic no hagués estat possible. La Jove ha seguit l’actuació amb uns lleugers i segurs tres de vuit i quatre vuit, donant a entreveure que els tenen prou dominats i amb ganes de ficar-li un folre ben aviat, si tot va bé també per Sant Magí. Per acabar, els tarragonins han fet, com habitualment fan aquest any, tres pilars de cinc.

Finalment ha actuat la Colla Vella de Valls que ha tret profit de l'actuació ja que després dels ensurts de les últimes actuacions, l’actuació de Vilanova els ha servit per a donar-se moral de cara a dimecres vinent pel Firagost i encarar així el mes d’agost amb més ganes. La Vella ha obert plaça amb un impecable quatre de vuit amb l’agulla, el segon d’enguay, en què l’únic contratemps ha estat una menuda acotxadora a qui li ha costat més del compte pujar. La colla vallenca ha saldat l’actuació amb uns perfectes tres de vuit i quatre de vuit, castells que tenen ganes de provar amb un folre en les properes actuacions. Han arrodonit l’actuació amb el terçer pilar de sis del present curs, un pilar marca de la casa i amb aquesta acotxadora tan menuda que té la Vella.

Els Bordegassos hauran d’esperar molt probablement per després de l’estiu (el setembre a la Roca del Vallès o Badalona), per tal de tornar a provar castells de vuit. En canvi, les altres dues colles fan rodatge per tal d’encarar les seves cites més importants del mes d’agost, Sant Magí, festes de Sant Roc i el Catllar, per part de la Jove Tarragona i Firagost, la Bisbal, l’Arboç i Sant Fèlix, per part de la Colla Vella i així poder descarregar els seus primers castells de nou.

Bordegassos de Vilanova: id 3d8, id 3d8, id 4d8, 5d7, 2d7, P5
Colla Vella de Valls: 2d8f, 3d8, 4d8, 3 P5
Colla Jove de Tarragona: 4d8a, 3d8, 4d8, P6

Sergi Sanchez

Sembla que diumenge passat el nord fou el protagonista, per estrany que sembli a alguns, del món casteller. Al migdia Mataró, i a la tarda era el torn de Salt, que després de tres temporades sense veure castells de 8 de la seva pròpia colla, ho va poder fer en motiu de la Festa Major de la localitat.

Després dels pilars de 4 caminats, els encarregats d'obrir plaça foren els amfitrions que ho feren amb un 5 de 7 estable que serví per a calmar els ànims i escalfar pinya i tronc pel carro gros que la colla tenia previst de tirar a segona ronda. Amb una pinya pròpia ben abundant, els Marrecs de Salt començaren a bastir un 4 de 8 que no intentaven des del 2002. Tenint en compte els bons assajos d'aquest castell, l'estructura no havia pas de patir gaire, i així fou. Els nervis són evidents i ben lògics quan es tira un castell que la colla no té consolidat, per la qual cosa els moviments i els cops que el tronc va saber parar amb destresa no van fer patir per una possible llenya en cap moment. El moment de l'entrada de la canalla menuda i de la baixada foren els més complicats, però es resolgueren amb concentració i bona feina prèvia a l'assaig. Però l'alegria que desprengueren els de la camisa blau Ter després de descarregar el 4 de 8 no els va treure la força per encarar la tercera torre de set de l'any, un castell ben parat i molt bonic que treballaren una mica més, com és normal en aquesta construcció, amb la travessada de l'enxaneta.

La colla convidada eren els saballuts, que no obstant els molt pocs efectius a plaça, seguiren el programa fil per randa, i és que el tronc hi era. Encetaren amb la que seria la quarta torre de set de la temporada sabadellenca, una torre amb canvis a segons que en tot moment tremolà i s'hagué de treballar de valent, sobretot amb la travessada, tot i que els verds la salvaren amb una molt bona feina de tronc. A segona ronda optaren per un 5 de 7 que estigué molt parat tota l'estona però que fou un pèl lent, sobretot a causa de la canalla petita, fet que no suposà cap problema a l'estructura que es mantingué ferma a part d'algun contratemps a la torre. Per últim un 4 de 7 sense històries.

A la ronda de pilars els vallesans oferiren un pilar de 5 i els gironins un vano de cinc amb el pilar central aixecat per sota.

Marrecs de Salt: p4cam, 5d7, 4d8, 2d7, v5 (p5xs)
Castellers de Sabadell: p4cam, 2d7, 5d7, 4d7, p5

Jasmine Cadena

Fotografia 4d8: Míriam Pascual
Fotografia 2d7: Potti

S’havia parlat molt de la possibilitat d’afrontar un castell de gamma extra per part dels Capgrossos de Mataró. L’actuació de Santes semblava una oportunitat ideal per poder fer aquest gran salt, però una cosa és parlar i l’altra és fer i els assajos de les últimes setmanes han evidenciat que els Capgrossos encara necessiten temps, assaig i gent per fer aquest pas, això no obstant, l’actuació de Santes es plantejava ambiciosa amb l’anomenada "Tripleta màgica" com a objectiu.

Després del pilar de 4 caminant de rigor per part de les tres colles, els Capgrossos van iniciar l’actuació amb un tres de nou amb folre sense massa història. Després de treballar moltíssim aquest castell a Premià de Mar hom podia témer per una estructura que ha estat senyera dels blaumarins: totalment equivocats, els Capgrossos han demostrat un domini total d’aquesta estructura una vegada més. La rèplica dels vilafranquins fou un altre tres de nou folrat que tampoc comportà cap mena de problema, malgrat el bellugueig típic d’aquesta estructura en aquella colla. S’ha de dir que el folre era molt lleuger, gairebé l’equivalent d’unes manilles de tres de deu amb folre i manilles. La Colla Jove Xiquets de Tarragona anà a Mataró a intentar esmenar l’ensopegada del cinc de vuit a Terrassa. Per treure nervis en primera ronda, els Tarragonins despatxaren la cinquena torre de vuit amb folre d’enguany: la cosa pintava bé.

Els Capgrossos encetaren la segona ronda afrontant el quatre de nou amb folre, un castell que encara no havien portat a plaça enguany. La síndrome del "primer de l’any" s'evidencià ràpidament amb un intent desmuntat amb dosos col·locats. El castell havia perdut les mides i en cap moment havia estat lligat de segons i terços. Els Castellers de Vilafranca prengueren el relleu encarant la torre de nou amb folre i manilles. Malgrat que ja fa anys que els vilafranquins porten a Mataró un castell de gamma extra, enguany la torre era tot un repte, atès que l’any passat els verds no van aconseguir descarregar-ne cap. Les últimes torres de vuit folrades ja havien donat molt bones sensacions i els canvis al tronc respecte a les torres de l’any passat prometien. Doncs bé, podríem dir que l’èxit sorprengué l’empresa perquè la torre s'hagué de treballar el just per descarregar-la amb autoritat. Els mataronins, per escampar una mica la boira, descarregaren un cinc de vuit sense massa història, però important per consolidar aquesta estructura. Els tarragonins afrontaren els seu gran repte del dia, el cinc de vuit. El castell pujà insegur i bellugadís, sobretot el tres. Després de col·locar els dosos el castell s'hagué de desmuntar.

Tot seguit, la tercera ronda la començaren uns Capgrossos que van posar la banya al quatre de nou amb folre. Aquesta vegada el castell pujà molt millor als pisos baixos, però a les altures la ment encara estava pensant en l’intent desmuntat de la diada i, segurament en els intents desmuntats de quatre de vuit del cap de setmana anterior. Això acabà passant factura i féu perdre les mides al pis de sisens; amb l’inici de la remuntada de l’enxaneta el pom de dalt no pogué mantenir la posició i els dosos i l’aixecadora caigueren malauradament. Malgrat tot, la resta del castell tingué l’humor de desmuntar-se. La Jove tornà a la càrrega amb el cinc de vuit, aquesta vegada varen col·locar els aixecadors però el castell es mostrava igualment descontrolat i una vegada més hagueren de desmuntar l’estructura. Els penedesencs, intactes i reforçats, afrontaren un quatre de nou amb folre que els va jugar una mala passada a Torredembarra la setmana anterior. A Mataró, però, el quatre no va representar cap problema per uns verds engrandits. Després del revés, els Capgrossos respongueren amb casta descarregant una torre de vuit amb folre perfecta. La Jove de Tarragona liquidà la tercera ronda amb un quatre de vuit sense cap història.

La ronda de pilars també fou de nivell, amb uns verds clavant un pilar de set amb folre amb flaire "d’un pis més". Els Capgrossos seguiren el guió previst descarregant el pilar de sis i els tarragonins descarregaren tres meritoris pilars de cinc.

La diada més important del calendari dels Capgrossos de Mataró fou finalment decebedora, malgrat haver aconseguit la millor actuació d’enguany: dura realitat i enfortiment mental. Castellers de Vilafranca es troben en la fase decisiva de l’estiu amb molt bones vibracions i amb la feina ben feta. Els tarragonins mantenen un molt bon nivell tot esperant recuperar totalment el cinc de vuit.

Capgrossos de Mataró: p4ca, 3d9f, id49f, 5d8, i4d9f, t8f, p6.
Castellers de Vilafranca: p4ca, 3d9f, t9fm, 4d9f, p7f.
Colla Joves Xiquets de Tarragona: p4ca, t8f, id5d8, id5d8, 4d8, 3p5.


Lluís Feliu

Fotografies: Potti

Els cascs castellers ja són una realitat. Dissabte 22, de la mà de Jaume Rosset i Enric Rovira, es féu l’entrega dels cascs de protecció per als acotxadors i les enxanetes de les colles que prendran part amb protecció a l’estudi.

Cada nen disposarà d’un casc propi que haurà de fer servir a totes les proves a assaig i tots els castells fets a plaça. La demora en l’entrega havia estat causada per la necessitat d’una segona talla que es va presentar dissabte junt amb unes noves proteccions a l’alçada de les orelles que no presentava el prototip anterior.

Encara no existeix data per a la seva posada en escena però tot indica que no trigarem a veure’l en acció. Els responsables de l’estudi han aconsellat, però, que les colles facin un rodatge d’uns quinze dies abans de dur-lo a plaça.

Redacció

Divendres 21, Jordi Jaria, com a president del concurs, i Sergi Cornadó presentaren en societat la nova taula de puntuacions i el web oficial de la XXIa edició del concurs de castells de Tarragona.

Com ja s’havia anunciat, enguany el pressupost pel concurs s’ha multiplicat, fet que afecta directament la taula de premis. Fins a 104 mil euros formaran part de la nova taula, 34 mil dels quals es repartiran entre les tres primeres colles. El menor premi serà de més de tres mil euros per a la divuitena posició i apareix un nou apartat de compenses econòmiques per desplaçament. Aquestes partides s’incrementaran sobre el premi obtingut en diferents percentatges depenent dels quilòmetres recorreguts. Així, una colla que es desplaci més de 120 quilòmetres rebrà el 30% més del premi que li pertoqui en el resultat final. En un esforç per intentar apropar una mica més Tarragona de les Balears, l’increment per a les colles illenques serà del cinquanta per cent.

Tots aquest números i moltes més dades estan disponibles ja al nou espai web del concurs, on també podreu visitar l’índex oficial que classificarà les divuit millors colles fins al 31 d’agost. Sergi Cornadó, cap visible de webcasteller, serà el responsable del nou espai amb la col•laboració de Joan Borràs (encarregat d’actualitzar l’índex) i Xavier Ribera (cap de premsa). També serà l’equip de webcasteller l’encarregat de la coordinació a plaça de l’apartat tecnològic en què també apareixen novetats respecte a anteriors edicions.

Una de les principals novetats serà l’aparició d’una pantalla gegant com a centre informatiu del concurs. La productora encarregada d’aquesta empresa treballarà en un guionatge amb imatges, classificació i informacions complementaries per tal que el públic pugui seguir amb més facilitat, i d’una manera més amena, l’actualitat del concurs minut a minut.

Un altre tema en mans de l'organització serà la comunicació entre les colles i el jurat que presumiblement es farà via ràdio. La coordinació de més de vint transceptors portàtils (walkie-talkies) serà una feina complicada que haurà de facilitar el contacte amb les colles i evitar així malentesos i agilitzar l’apartat comunicatiu.

Redacció

El proper diumenge 23 de juliol a les deu de la nit tindrà lloc a la plaça del Blat de Valls l'estrena en exclusiva de la pel·lícula documental "Castells", la qual té com a protagonista la Colla Joves dels Xiquets de Valls.

Aquest film es gravà durant la temporada 2004 i ha estat recentment guardonat amb el primer premi (10.000 euros) del Festival Internacional de Documentals de Munic, Alemanya.

El documental fou dirigit per l'alemany Gereon Wetzel. Segons el jurat, "Castells" és una pel·lícula curiosa que parla del "ritual de construir torres humanes en un petit poble de Catalunya. És una història universal d'una comunitat amb una base forta que aguanta el futur al cim". Els productors han utilitzat un estil narratiu que fa que l'espectador esdevingui part de la construcció del castell, del procés d'aconseguir un objectiu comú. El jurat no tingué cap dubte a l'hora de premiar aquest documental per unanimitat ja que considerà que la pel·lícula és un exemple positiu de com fer documentals creatius.

Redacció

Ahir, la diada de festa major de Torredembarra cloïa el cap de setmana casteller amb la vista posada ja en la diada de Les Santes de Mataró. Castellers de Vilafranca en bona forma i Jove de Tarragona prepararen els castells que hauran de dur a la capital del Maresme.

Les tres colles van entrar a plaça amb els tradicionals pilars caminats d’entre els que va sorprendre l’àgil espadat de la Colla Jove de Tarragona. Foren ells els encarregats d’obrir plaça i ho van fer amb el quatre de vuit. L’estructura es bastí amb una execució segura i unes mides més que correctes, però la petita acotxadora relliscà i s'encallà pis per pis fins que el cap de colla va optar per desmuntar el castell. Amb canvis a la canalla petita, el segon intent fou el bo. Si bé la canalla pujà decidida en aquesta segona oportunitat, el castell es va desquadrar amb l’entrada dels dosos, fet que va causar dificultats inesperades als pisos de terços i quarts. Seguint el seu programa, a segona ronda van plantar el dos de vuit folrat. Amb bon ritme, el castell es bastí correctament però de nou la petita acotxadora va entrar en acció. Insegura, va tornar a relliscar a tots els pisos però l’impecable tronc a què ens tenen acostumats els castellers de la Jove va ajudar constantment l’escalada de la nena. En arribar al pis de dosos, l’actitud de la canalla va canviar i demostrà una execució quasi perfecta que feia que la colla s’anotés el seu quart dos folrat de la temporada. En tercera ronda van optar per recobrar la seguretat en el cinc de vuit, descarregant-lo amb un pis menys sense cap incidència. El cinc de vuit és fins al moment el seu sostre casteller i per això la intenció d’en Joan Ramon Ocaña és poder-lo exhibir a la diada de Les Santes el proper cap de setmana.

La colla local, molt mancada d’efectius i amb només dos castells comptabilitzats en el que va d’any, va sortir a plaça amb el tres de sis. El castell, amb unes mides prou correctes, va començar a patir amb els dosos col•locats. Fou en aquest moment quan van començar els problemes de l’acotxador que no aconseguia passar del pis de terços. El sobreesforç féu que el seu terç comencés a perdre mida i provoqués que els dosos s’estiressin perillosament. Desmuntat el primer intent, els de la Torre van canviar la canalla per anotar-se el tercer castell de l’any. Després de la mala experiència amb la primera estructura, el tronc del quatre de sis que tiraren tot seguit va ser pesat en excés. En aquesta ocasió l’acotxador fou efectiu però els problemes varen venir amb l’entrada de l’enxaneta que en algun moment va fer perillar la construcció. Finalment, i amb menys problemes que a les altres dues rondes, els Castellers de Torredembarra van aconseguir descarregar el quatre de sis amb agulla, si bé la sortida brusca de l’estructura del quatre va fer témer per un moment per la seguretat del pilar central.

Els Castellers de Vilafranca van baixar de l’autocar amb els deures fets el dia abans a Altafulla on aconseguiren el tres de nou amb folre com a millor construcció. Tot i així la sorpresa venia ja d’entrada quan, després de desmuntar dues soques, el tronc del quatre de nou folrat feia sonar les gralles. El folre no va aconseguir treballar compacte en cap moment i això va fer que la construcció remenés constantment. Incòmode des de l’inici, el tronc va aconseguir mantenir un bona quadratura, però en sortir la canalla l’enèsima sotragada va posar fi als esforços dels verds. Amb els ulls posats en el seu primer assalt als castells de gamma extra enguany, provaren el dos de vuit folrat. En aquesta ocasió el folre del dos eren unes manilles pures. Sense agulla i amb un sol cordó de laterals, els Castellers de Vilafranca descarregaren el dos i demostraven així estar preparats per a fer una passa més. A tercera ronda, quan tothom esperava que tanquessin l’actuació amb un altre castell de vuit pisos, en Lluis Esclassans va manar bastir el tres de nou amb folre. El tres es mostrà molt més serè que el quatre i amb un folre molt més ferm. En aquesta ocasió la feina de les mans va aconseguir aturar les sotragades que es van multiplicar amb l’entrada dels dosos.

Però a la plaça quedava molt per veure encara, el millor i el pitjor de la jornada. Els verds decidien atacar el pilar de set amb folre. Com amb el dos, la formació del folre era ja la pura formació d’unes manilles que mostraven les intencions a curt termini de dur l’espadat de vuit amb folre i manilles a plaça. Tant la feina del folre com la del pilar va ser envejable i, amb aquest, els Castellers de Vilafranca ja duran cinc pilars folrats quan arribin a Mataró. D’altra banda, mentre la Colla Jove descarregava dos elegants pilars de cinc, els Nois de la Torre retardaven la seva actuació per gaudir de la col•laboració de les altres colles a la seva pinya. Enduts molt més per la rauxa que pel seny, els de la camisa blava van plantar el pilar de cinc que no descarregaven des de l’octubre passat. Amb la pujada de la quarta, el pilar va començar a treballar de valent amb constants moviments laterals que feien evident la resolució del passatge. Malgrat tot, el pilar tirà endavant esperonat des de terra. El tronc aturà un cop i un altre les fortes batzegades que es multiplicaven per moments quan l’enxaneta es disposava a remuntar la quarta. Tot i la titànica lluita, l’espadat cedí lateralment fent viure moments d’angoixa increïble entre els assistents que veien impotents com els pisos superiors acabaven fora de la pinya després de rebotar-hi lleugerament. Les assistències van ser eficients i ràpides, però per uns moments la plaça emmudir oblidant per complert la resta de l'actuació. En sortir de Torredembarra el comunicat mèdic ens feia tornar a respirar en saber que l’enxaneta estava conscient i en observació. Però són moments com aquest els que ens han de fer reflexionar a tots sobre la seguretat als castells que, com tots sabem, comença per una bona pinya i una dosi de seny.

Colla Jove de Tarragona: P4 caminat, id 4d8, 4d8, 2d8f, 5d7, 2 P5 simultanis
Nois de la Torre: P4 caminat, id 3d6, 3d6, 4d6, 4d6a, i P5
Castellers de Vilafranca: P4 caminat, 4d9f c, 2d8f, 3d9f, P7f

Efren Garcia

Els Capgrossos intensifiquen el ritme a poc menys de deu dies de la seva festa major. La recuperació del cinc de vuit a Esparreguera, després de la recent caiguda, i l’obertura d’una nova plaça de nou a la comarca han estat bons revulsius per la colla que ara es planteja com a objectiu la creació de noves places de màxim exponent.

La colla del Maresme ha confeccionat el calendari, com darrerament és habitual, amb quatre assajos de gran format. El segon, molt productiu ja, va ser ahir a la nit a la plaça Santa Anna. Dijous i divendres vinent, al seu local, s’haurà de perfilar definitivament el programa que decideixin dur a plaça.

Si bé a finals de temporada Xevi Castellví augurava la possibilitat de provar el primer castell de gamma extra de la colla a la diada de Les Santes, després de la caiguda del 5 de 8 aquesta possibilitat s’esvaeix. L’opció que apunta més fort, ara per ara, és la del dos de nou amb folre i manilles, castell que treballen als assajos però que sembla encara llunyà. Tot i que encara no hi ha cap castell descartat, les opcions més viables passen per la tripleta màgica (3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8) o la recentment anomenada tripleta vilafranquina (3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 4 de 8 amb agulla) que a aquestes alçades de temporada encara ningú no ha dut a plaça.

Com a premi per la feina feta, la colla ha preparat un viatge a Londres, en el Regent's Street Festival, on tenen confirmades 250 places i es treballa per a aconseguir desplaçar la totalitat de places demanades.

Efren Garcia

Aquest diumenge passat els Al•lots de Llevant i els Castellers de Mallorca es tornaren a trobar a Porto Cristo, en motiu de les festes d'aquesta població. L'actuació, ja ben entrada l'horabaixa, va reunir molts curiosos – la majoria dels turistes – que aguantaren totes les rondes sense perdre's cap detall.

Els manacorins es retroben amb el 4 de 7 amb l'agulla.

L'actuació l'obriren els Al•lots de Llevant amb un 4 de 7, preludi del castell objectiu per aquesta diada, que descarregaren amb molta seguretat. La segona ronda va ser la triada per a presentar el 4 de 7 amb l'agulla, castell que enguany encara no havien assolit i amb el que la colla manacorina mai no ha tengut gaire bona relació. El castell pujà tranquil i, entrada la canalla, els segons començaren a perdre les mides però sense que l'estructura del 4 perillés. Això no obstant, el pilar no va aconseguir-se aturar en cap moment i va provocar qualque ensurt a la sortida de canalla que no va evitar que l'acabessin descarregant entre l'eufòria dels seus components. A darrera ronda feren un 3 de 7 nerviós i mogut que s'obrí en excés a alçada de quarts però que descarregaren mostrant bon ofici. Per acabar l'actuació un pilar de 5 que va
començar a tirar-se endavant i que el segon va haver de treballar fins el final perquè no caigués.

Castellers de Mallorca s'aixequen.

Els Castellers de Mallorca, per la seva banda, anaven amb la idea de superar el seu millor registre de la temporada. Per poder-ho afrontar obriren plaça amb un 5 de 7 que tirà amunt després de desmuntar-ne un peu. El castell des que va entrar la canalla va començar a partir i la torre s'ajuntà perillosament a l'estructura del tres a nivell de terços i dosos. Amb la segona aleta aquests dos pisos ja estaven treballant al límit però així mateix el pogueren arribar a descarregar. Un començament més mogut del que s'esperava. Amb la segona ronda va arribar el torn del 3 de 7 per sota. El castell es muntà molt tranquil i les pujades foren acompasades i més suaus del que la colla de ciutat ens té acostumats. Malgrat pujà una mica tancat, no va patir en cap moment i el pogueren descarregar fàcilment entre l'eufòria característica de la colla ciutadana. El tercer castell que plantaren fou el 4 de 7 amb l'agulla. De la mateixa manera que el 5, desmuntaren un cop el peu per després enlairar-lo. Amb quarts posats, ja hi havia segons que havien perdut la mida però això no va fer que el tiressin avall. Patida i regirada, l'estructura del 4 va aguantar i deixà un pilar de 5 que no va tenir problemes per a descarregar-se. Un vano de 5 va concloure l'actuació dels palmesans.

No tot fou alegria

Aquesta actuació, malgrat els bons resultats que va donar a les dues colles, va tenir però un punt trist. Els Castellers de Mallorca abans de començar-la alçaren un pilar de dol en motiu de la mort d'un excasteller seu que va ser segon cap de colla anys enrere i a qui volgueren dedicar l'actuació.

No obstant això, l'actuació va deixar constància de l'estat de forma en què han arribat totes dues colles mallorquines. Els al•lots que segueixen en la seva línia de recuperació que estan mostrant tot aquest any i els Castellers de Mallorca que pas a pas van recuperant tots els castells que descarregaren la temporada anterior.

Al•lots de Llevant: 4d7, 4d7a, 3d7, p5
Castellers de Mallorca: 5d7, 3d7xs, 4d7a, v5

Potti

Ja en la recta final cap a les Santes, els Capgrossos de Mataró trenquen aquell mite, nascut segurament de l'enveja, que "els castells dels Capgrossos són avorrits". Avorrits, diuen, perquè la gran qualitat tècnica de la colla blava ha fet que en la majoria de casos els seus castells s'executin d'una manera envejable, sense gairebé ni moure's. El cop fort al Maresme arribà enguany al Vendrell, on la colla només pogué carregar un 5 de 8 que deixà un membre del tronc fora de joc per uns mesos. Ahir a Esparreguera els Capgrossos tenien previst treure's l'espineta d'aquesta construcció i recuperar-la a la plaça en què fa dos anys feren la primera catedral de tota la temporada; i així ho feren, no però sense que els nervis fessin que el castell patís, tal i com ha passat també avui a Premià on els maresmencs han defensat al màxim el seu segon 3 de 9 amb folre.

La catedral a Esparreguera

L'actuació d'Esparreguera l'obriren els blaus amb una torre de 8 amb folre impecable que havia de servir per a calmar els nervis de cara a la catedral que havien d'afrontar a segona ronda. Després de desmuntar-ne un peu, el 5 començà a bastir-se amb rapidesa i força seguretat tot i que aviat començà a obrir-se el tres a nivell de terços i quarts, fet que féu patir el castell i el públic, tant casteller com de carrer, i trencà el mite dels "castells avorrits que no desperten emocions". A tercera ronda els blaus enllestiren ràpidament un 3 de 8 sense problemes que mirava clarament cap al 3 de 9 amb folre que la colla tenia previst fer a Premià.

L'altra colla convidada a plaça foren els Castellers de Barcelona que descarregaren sense problemes un 4 de 8, un 5 de 7 i un 3 de 7 per sota mentre que la colla local, els Castellers d'Esparreguera, s'apuntaren, no sense treballar-lo, el primer 4 de 7 amb agulla de la temporada que acompanyaren d'un 3 i un 4 també de set.

I el 3 de 9 amb folre a Premià

Els del Maresme volien fer de Premià una plaça de nou, i avui ho han aconseguit, no però sense patir el castell i fer tornar a vibrar el públic potser fins i tot més que ahir amb el 5. Després dels pilars d'entrada de totes tres colles, els blaus han obert plaça amb una altra torre de 8 amb folre que s'ha treballat un pèl entre folre i terços però que de quarts en amunt ha estat senzillament perfecta. A segona ronda ha arribat el castell estrella: després de desmuntar-ne un peu, els Capgrossos de Mataró han encarat un 3 de 9 amb folre que des de bon principi ha començat a tremolar pels pisos inferiors de manera anormal i intranquil·la, fet que feia pensar que en Xevi Castellví manaria desmuntar el castell però sorprenentment ha fet tirar, amb fermesa, la canalla amunt. La construcció no ha parat en cap moment, i cada cop ha tendit a deformar-se més, sobretot a nivell de quarts en què algun dels membres estava en una posició intreballable, fins al punt que el castell ha estat a punt de fer llenya més d'un cop, cosa que el tronc, experimentat i amb una gran tècnica, ha pogut evitar descarregant el castell molt ràpidament i amb delicadesa. L'explosió d'alegria de la plaça i sobretot de la colla un cop desmuntat el castell és totalment comprensible, i és que els Capgrossos han demostrat que també saben treballar els castells fins al límit. Però no tot són flors i violes: no fóra just no esmentar que aquest castell, sense l'ajuda dels badalonins i els barcelonins no haguera estat possible a nivell de soca. A última ronda els blaus han completat un 4 de 8 de postal que pensa en un proper 4 de 9 amb folre o bé un 4 de 8 amb agulla per Santes.

Castellers de Badalona eren els segons a actuar. Després de dur ja descartat 5 de 7, la colla ha obert amb un 4 de 7 amb agulla que s'ha desenvolutat amb prou tranquil·litat però que, incomprensiblement, ha tingut una agulla amb molts problemes: el pilar ha començat a tremolar quan encara hi havia el quatre desbastint-se i, un cop net, el tronc del pilar ha protagonitzat una lluita contra ell mateix. L'anar i venir del pilar ha durat uns segons fins que l'espadat s'ha parat, semblava que es descarregaria, però just llavors l'enxaneta s'ha parat fent la motxilla i finalment segon i terç no han pogut aguantar més i han tirat dos i enxaneta endavant. A segona ronda els de la camisa micaco han descarregat un 3 de 7 que s'ha deformat a nivell de quarts però que no ha tingut més complicacions i que han acompanyat d'un 4 de 7 sense problemes. L'actuació de Premià ha deixat mal gust de boca als badalonins que haurien volgut dur el 5 a plaça i poder descarregar aquest 4 de 7 amb agulla que en principi no els havia de dur problemes. Els nervis traeixen.

La tercera colla que hi havia a plaça eren els Castellers de Sants, que han fet una actuació relaxada amb castells que tenen més que assumits tot deixant de banda construccions superiors com la torre o el 4 de 8 que ja van fer diumenge passat a Sant Cugat. Amb gent de tronc que faltava, els borinots han encetat amb un 4 de 7 amb agulla impecable amb una estrena a terços. Han seguit amb un 5 de 7 ben parat i amb bones mides i han acabat l'actuació amb un 3 de 7 sense cap història.

A ronda de pilars els Capgrossos de Mataró no han tornat a intentar el pilar de 6 després que els caigués la setmana passada a Sant Cugat i han optat per dos pilars de 5, igual que els de Sants i que els de Badalona, aquests però amb un pis menys. Finalment Badalona i Mataró han fet un pilar de quatre al balcó.

El vell mite capgròs ha quedat doncs trencat i la colla ha demostrat que per una caiguda no s'enfonsa, que continua fent grans castells i que els pot defensar fins al final. Ara caldrà esperar a les Santes a veure què ens ofereixen els maresmencs, tot i que podríem descartar quasi definitivament el 5 de 9 amb folre per llavors, i podríem pensar en un 4 de 8 amb agulla i, qui sap, si una torre de 9 amb folre i manilles. Caldrà veure també què hi fan els verds, que hi aniran disposats a tot, com sempre, i també la Jove de Tarragona, que veurem en quina forma es troba després de la llenya de la catedral a la festa major de Terrassa, tot i que queda encara entremig el cap de setmana del 15 i el 16 en què els vilafranquins actuen a Altafulla i a Torredembarra (dissabte i diumenge respectivament), els mataronins també a Altafulla i a Sant Andreu de Llavaneres, (també dissabte i diumenge) i la Jove de Tarragona ho fa a Torredembarra.

Esparreguera
Capgrossos de Mataró: 2d8f, 5d8, 3d8, v5
Castellers de Barcelona: 4d8, 5d7, 3d7xs, v5
Castellers d'Esparreguera: 3d7, 4d7a, 4d7a, v5, pilar de 4 de dones, pilar de 4 al balcó

Premià de Mar
Capgrossos de Mataró: 2d8f, 3d9f, 4d8, 2p5, pilar de 4 al balcó
Castellers de Sants: 4d7a, 5d7, 3d7, 2p5
Castellers de Badalona: 4d7ac, 3d7, 4d7, 2p4, pilar de 4 al balcó

Jasmine Cadena

Amb un cap de setmana ple de bones actuacions castelleres i sota un sol de justícia, els Castellers de Vilafranca han hagut de suar de valent per poder fer els castells que han fet avui, en el marc de la festa major de Vic, una diada en què la colla local ha aconseguit el primer quatre vuit de l’any i en què els Castellers de Barcelona, sembla ser que es troben en un moment agredolç.

Els Vilafranquins feia dies que portaven al cap poder fer dos castells de nou a Vic, i ni la manca d’efectius que duien avui no els ha fet desistir de fer-los. Això sí, tots tres castells (excepte el pilar final) els han hagut de defensar amb molta casta i ofici. Els verds han obert plaça amb el tres de nou amb folre, un tres alleugerit de pes (pensant ja en el tres de deu) que han tirat amunt després de desmuntar-ne un peu. El castell semblava que pujava ferm, amb el típic tremolí, però en canvi, just fer l’aleta, ha començat a tremolar una mica més del compte i la rengla de l’esquerra ha hagut de treballar força per poder-lo descarregar, tot i que en cap moment el castell no ha perdut la mida de braços i la colla s’ha apuntat el tercer tres de nou amb folre del seu compte particular. Semblava que els tres seria l’únic castell de nou que veuríem, però no ha estat així ja que la colla de l’Esclassans no s’ho ha pensat gaire i ha seguit el seu programa tot tirant en segona ronda el seu primer quatre de nou amb folre de l’any. Amb una soca força justa, la colla vilafranquina (després de desfer-ne un peu) ha tirat el castell, que des de bon principi es preveia que l’haurien de treballar. A mesura que anava pujant el castell es veia l’intensa feina del folre i dels terços i després de fer l’aleta, just a la descarregada, han patit de valent. El folre s’anava enfonsant i els terços obrint-se, però la colla finalment ha sabut reconduir el castell i l'ha completat. Per arrodonir la diada, el verds han optat pel cinc de vuit, un cinc que ha pujat bé, però que a mesura que anava avançant ha començat a tremolar per totes bandes i la rengla del mig ha començat a estirar-se cap enrere en el pis de terços, cosa que ha fet que la banda del dos s’ajuntés i fes treballar de nou als veterans de la colla. Finalment, els vilafranquins han pogut tenir un final plàcid, ja que han acabat l’actuació amb un pilar de set amb folre, marca de la casa.

La primera colla a actuar, però, ha sigut la colla local, que ha rubricat la seva millor actuació de l’any i de retruc s’ha pogut treure el mal sabor de boca que li va deixar, dies enrere, l’actuació de Calldetenes. Els Sagals han obert plaça amb un castell tranquilitzador per ells, com és el cinc de set, que en cap moment no ha perillat, tot i que els segons del tres han treballat un xic oberts i els de la torre han patit una mica més del compte a la baixada. El moment, però, més important pels de la camisa carbassa ha arribat en segona ronda, en què han encarat el quatre de vuit de forma decidida. El castell ha pujat força bé, amb bona mida, però un xic lent, i això ha fet que de quarts cap amunt l’hagin hagut de treballar més, però en cap cas no ha suposat un greu problema a la colla per apuntar-se el seu primer vuit de l’any. Els Sagals han arrodonit l’actuació amb un segur tres de set aixecat per sota, deixant de banda que el que va passar a Calldetenes va ser anècdòtic i ha finalitzat amb un pilar de cinc al balcó després de desmuntar-ne un abans.

La segona colla convidada eren els Castellers de Barcelona, que desafortunadament han tornat a sortir de plaça amb els deures a mig fer. I és que els de la ciutat comtal, després d’un inici de temporada esperançador, sembla ser que han perdut una mica el nord. Els barcelonins han obert plaça amb el seu “castell insígnia” d’aquesta temporada, el seu vuitè quatre de vuit, un castell que ha pujat bé, però que a la baixada han hagut de treballar una mica a nivell de terços, tot i que en cap cas no ha perillat perquè els de la camisa vermella s'han acabat apuntant un nou quatre. Aquest castell i una canalla petita posada al terçer castell que han enlairat els de la capital (un cinc de set sense cap complicació) són, a hores d’ara, les millors armes dels de Barcelona de cara al futur. I és que en segona ronda, als barcelonins els ha caigut una altra torre, en aquest cas, la torre de set, una construcció que presentava canvis, a diferència de les que havien fet fins ara, i que ha pujat bé però just abans de fer l’aleta s’ha començat a obrir una mica a nivell de quarts i just fer l’aleta ha vingut una batzegada que el tronc no ha pogut parar i ha saltat pel mateix pis de quarts. Per acabar l’actuació han fet un pilar de cinc.

Sagals d’Osona: P4 cam. 5/7 4/8 3/7s idp/5 1/5 al balcó
Castellers de Vilafranca: P4 cam. 3/9f 4/9f 5/8 1/7f
Castellers de Barcelona: P4 cam. 4/8 2/7c 5/7 1/5

Sergi Sánchez

Ahir la sort no va ser present a Sant Cugat. Després d’una jornada de vigília amb mal regust de boca per la caiguda del dos de set, que va quedar només en carregat, els de la camisa verd Collserola ensopegaren amb el primer quatre de vuit que duien a plaça.

Un cop caminats els pilars de quatre de totes tres colles fins al centre de la plaça d’Octavià, i amb els gegants de la vila engalanats amb camisa castellera, l’actuació era a punt per començar. El nombrós públic va respondre a les expectatives generades les darreres setmanes per la colla local que enguany fa deu anys i ha aprofitat per a monopolitzar la seva festa major, deixant empremta en elements tan significatius com el cartell, el pregó o els gegants.

Amb els obligats canvis a tronc i els nervis evidents, els Castellers de Sant Cugat van decidir obrir plaça amb el cinc de set. El castell, que no va perillar en cap moment, va pujar a un ritme excepcional, mantenint-se tremolós però segur. En aquell moment arribava l’hora de demostrar a plaça el que ja s’havia vist als assajos anteriors, el quatre de vuit era un castell a l’abast de la colla i amb l’esforç de tots l’havien de fer realitat. Després de desmuntar la pinya per problemes de quadratura, el castell va anar amunt. Si bé la mida era correcta en el seu inici, de seguida el castell es va deformar i s'hagués de treballar. Amb l’entrada del pis de dosos va arribar la primera sotragada forta de la construcció que, si bé es va aturar, va ser el detonant del prematur final. L’àgil acotxadora col•locava el segon peu quan aparegué l’eco de la primera estrebada que féu perdre el control als quarts. Segurament, una colla amb més bagatge hauria aconseguit coronar la construcció, però els nervis de l’estrena i els dos forts cops van acabar per desmuntar el tronc entre els pisos de quarts i quints. Malgrat tot, el quatre que vam veure diumenge no té res a veure amb el quatre, parat i apamat, que ens mostraven la setmana anterior a l’assaig extraordinari. Després de valorar les possibilitats, el següent castell va ser un tímid tres de set que havia de retornar la confiança d’una canalla petita poc avesada a caure. Finalment, descartant construccions majors, els Castellers de Sant Cugat tancaven la seva ronda de castells descarregant un quatre de set de postal però amb cares de desànim.

Capgrossos de Mataró van arribar a Sant Cugat mancats d’efectius, en part per l’apretat calendari d’aquest mes de juliol. Van encetar la seva actuació amb el quatre de vuit a què ens tenen acostumats. Pis per pis i amb una execució molt bona només va patir uns instants en tancar-se lleugerament el pis de quints durant la pujada de la canalla. Un cop evidenciada la seva limitació d’efectius, els Capgrossos decidiren descartar, prudentment, el tres de nou amb folre i atacaren el tres amb un pis menys i una execució exemplar. Finalment varen triar el dos de set com a tercera construcció. El castell, que va pujar amb el típic tremolor del dos, va arribar a l’entrada de la canalla petita però l’error de l’acotxador que es col·locà a l’inrevés va fer que el cap de colla cregués oportú desmuntar-lo. En el segon intent el dos es va descarregar sense problemes.

Els Castellers de Sants portaven preparat el mateix programa que els Castellers de Sant Cugat. Obriren plaça amb el cinc de set, lent però segur, marca de la casa. Tot seguit, el monestir de Sant Cugat presenciava el muntatge del cinquè quatre de vuit dels Castellers de Sants en el que va de temporada. El carro gros, lent i molt prudent, es va enlairar estàtic. Seguit de prop pel seu cap de colla, el castell va anar corregint els lleugers moviments, nerviós però amb la veterania que han assolit en les darreres temporades. Per acabar, els borinots s’havien plantejat el segon dos de set de la temporada, que enguany arriba ja a inici de juliol. El tronc intranquil va resseguir el bellugueig habitual. Amb l’entrada dels dosos, el pis de quarts es va començar a estirar i va acabar fent patir el públic, treballant amb dificultats la típica rebrincada en el moment de travessar.

La ronda de pilars encara ens tenia preparat un gran castell. Els Capgrossos de Mataró duien a plaça el segon espadat de sis de l’any. El pilar va mostrar bones formes en el seu inici però de seguida el pes caigué en la part posterior, el cap del segon s'allunyà dels genolls del terç que intentava compensar abaixant el pit. Malgrat els esforços d’un i altre, amb les passes finals de l’enxaneta, el pilar es girà sobtadament i posà fi a la feina dels mataronins. Finalitzaren descarregant un vano de cinc, igual que les altres dues colles.

Castellers de Sant Cugat: 5d7, i 4d8, 3d7, 4d7, vano 5
Capgrossos de Mataró: 4d8, 3d8, id 2d7, 2d7, i p6, vano 5
Castellers de Sants: 5d7, 4d8, 2d7, vano 5

Efren Garcia

Les actuacions de vigília no arronsen les intencions de les dues colles que centren l'actualitat informativa del cap de setmana.

Minyons de Terrassa mantenen el cartell de la seva festa major després de descarregar avui el cinc de vuit i el dos de vuit folrat, acompanyats del tres de vuit i el pilar de sis. Aquesta mateixa actuació amb un pis més (menys el pilar) és la que presumiblement portaran demà a la plaça del Raval de Montserrat.

Malgrat que la manca d’efectius pot haver estat avui la causant de descartar el quatre de nou amb folre, sembla ser que les expectatives per a la diada forta de festa major no han canviat. Segueix en peu la possibilitat de dur dos castells de gamma extra a plaça després del que seria el seu tercer tres de nou amb folre de la temporada, construcció amb què volen iniciar l’actuació.

Els han acompanyat els Castellers de Terrassa que han aconseguit descarregar el seu primer cinc de set de l'any després que la indecisió de la canalla els en fes desmuntar un a la diada de Sant Jordi.

L’altra plaça del cap de setmana serà la d’Octavià, amb el monestir de Sant Cugat de marc de fons. Si bé la jornada no ha estat tan propícia pels Castellers de Sant Cugat, la colla es mostra engrescada amb la possibilitat d’aconseguir coronar per primer cop un castell de vuit pisos.

Després d’un contratemps "domèstic" d’última hora, els Castellers de Sant Cugat han perdut, per lesió, una peça clau a les seves construccions. Avui, amb canvis a tots els troncs, els de la camisa verd Collserola han dut a plaça per primer cop en el que va d’any el dos de set. La construcció, que ha pujat incòmoda en el pis de segons, només s’ha aconseguit carregar, i s'ha trencat -se després d'una segona sotragada forta. AIxò no obstant, el cinc de set i el quatre de set amb agulla, amb què han acompanyat el dos, són mostra inequívoca que els Castellers de Sant Cugat apunten més alt per la diada de festa major.

Demà podrien obrir plaça amb un cinc de set que ha de servir per a calmar els nervis per a encarar finalment el carro gros, el quatre de vuit.

Al seu costat, han actuat Castellers de Cornellà i els Tirallongues de Manresa, amb el tres de set dels primers com a millor construcció.

Terrassa
Minyons de Terrassa: P4cam, 5d8, 2d8f, 3d8, P6
Castellers de Terrassa: P4cam, 4d7a, 5d7, 3d7, P5

Sant Cugat
Castellers de Sant Cugat: 5d7, 4d7a, 2d7 c, vano de cinc
Castellers de Cornellà: 5d6, 3d7, 4d6a, 2 P4
Tirallongues de Manressa: 2d6, id 3d6, id 3d6, 3d6, P4xs

Redacció