ࡱ 7wb drets i benestar per a tothom 2.1. Un Castelldefels sense pobresa ni exclusions (p. 5) 2.2. Fer del dret a lhabitatge una realitat (p. 9) 2.3. Una sanitat pblica propera (p. 11) 2.4. Castelldefels, una ciutat educadora (p. 14) 2.5. La funci educativa i social de la universitat (p.19) 2.6. Una cultura que generi ciutadania (p.20) 2.7. Esport per a tothom (p.25) 2.8. Avanar en la Societat de la Informaci i del Coneixement (p.26) 2.9. Una comunicaci de proximitat, plural i interactiva (p.27) 2.10. El catal, dret de ciutadania (p.28) 3. Castelldefels ecolgic, amb un model econmic i urb sostenible 3.1. Castelldefels, comproms amb la prevenci del canvi climtic (p.30) 3.2. Finances locals, socialment i ambientalment sostenibles (p.32 ) 3.3. El territori i els municipis generadors docupaci (p. 36) 4. Un Castelldefels quotidi, participatiu, convivencial i divers 4.1. Una administraci pblica moderna i propera a la ciutadania (p. 39) 4.2. Participaci ciutadana (p.40) 4.3. Feminitzar la ciutat per fer-la equitativa (p. 43) 4.4. Castelldefels, una ciutat jove per viure i conviure (p. 45) 4.5. La inserci social i ciutadana dels immigrants i el reconeixement de la diversitat (p. 47) 4.6. Castelldefels per la pau, els drets humans, la cooperaci i la solidaritat (p.52) 4.7. Seguretat pblica i protecci civil per garantir els drets (p.55 ) A CASTELLDEFELS, IGUALTAT, ECOLOGIA I TICA Qu decidim el 27 de maig? El proper 27 de maig la ciutadania est convocada a participar en les eleccions municipals. s el moment de decidir sobre el futur de la nostra ciutat elegint lAjuntament, que al nostre entendre ha de ser una eina de transformaci com a instituci ms propera a la ciutadania i, en conseqncia, la base ms slida de la democrcia. ICV-EUiA volem apropar ms lAjuntament als ciutadans i les ciutadanes. Ens reivindiquem com a una fora a peu de carrer, propera i que escolta. La gesti dICV-EUiA s fa des de lhonestedat i la transparncia. Som municipalistes, desquerres i ecologistes Tenim propostes i idees per Castelldefels avalades per la nostra experincia com a part del govern municipal durant els darrers 12 anys, tenint al nostre crrec les regidories dEducaci, Cultura, Joventut, Pau i Solidaritat i influint en altres aspectes dins de lequip de govern. Hem demostrat arreu que som desquerres i ecologistes de deb treballant per la justcia social, el dret a lhabitatge, la ocupaci digna, la redistribuci de la riquesa, la igualtat doportunitats, les necessitats de la vida quotidiana, el desenvolupament sostenible i el medi ambient. Tenim ms fora, decidim ms Ara tenim ms fora; ICV-EUiA s lnica formaci que va millorar els seus resultats electorals a les darreres eleccions al Parlament. La confiana que ens va donar la ciutadania ens ha perms assumir noves responsabilitats al govern de la Generalitat mitjanant lEntesa Nacional de Progrs. La bona feina feta a lAjuntament i a la Generalitat s ara el nostre millor argument per a les properes eleccions municipals. Podem decidir ms perqu les nostres prioritats coincideixen cada vegada ms amb els interessos de la majoria de la ciutadania i li donem confiana. ICV-EUiA, una fora transformadora i innovadora Nosaltres estem amb les persones que volen construir a Castelldefels una societat ms cohesionada, justa, animadora de lequitat i defensora del pluralisme i la diversitat amb respecte al medi ambient. Volem un model integrador de construcci de ciutat i de ciutadania. Rebutgem el concepte de desenvolupament nodrit de ciment i asfalt i engrescat per interessos especulatius, Veiem la convivncia i la democratitzaci de lespai pblic com a motors dintercanvi de bns, serveis i coneixements. Proposem estendre a tota la ciutadania, per mitj de serveis pblics i sense exclusions, la qualitat de vida basada en una mentalitat de desenvolupament hum i no noms econmic de vida collectiva: una educaci millor, laccs a un habitatge digne, el dret a un treball estable i ben remunerat, ms i millors prestacions sanitries, una ampliaci de loferta cultural, una ms gran igualtat i equitat entre homes i dones, una menor contaminaci, ms serveis i ms adequats per a persones amb dependncies, etc. Les nostres prioritats En aquest context, les poltiques pbliques municipals que volem impulsar estan marcades per tres eixos fonamentals, i sn la base dun veritable pacte cvic orientat a avanar cap a una ciutat ms equitativa, ms inclusiva, ms sostenible i ms humana. 1.- Una ciutat inclusiva, cohesionada, amb drets i benestar per a tothom Fer una ciutat amb justcia social, on totes les persones puguin portar a terme amb autonomia, i en plenes condicions digualtat, els seus projectes vitals. Una ciutat sense pobresa ni exclusions, amb drets per a tothom. Volem dissenyar els serveis pblics a partir de la dignitat de les persones. Castelldefels ha de ser un espai dequitat dissenyat conforme les necessitats, expectatives, vivncies i demandes dels homes i de les dones. Castelldefels s una ciutat ms solidria i democrtica quan sesfora per assegurar els mateixos nivells dequipaments i prestaci de serveis pblics per a tothom, tant en qualitat com en intensitat. Quan parlem dinclusi, cohesi, drets i benestar parlem del dret a lhabitatge accessible i a una ocupaci no precria, i a garantir laccs universal a serveis socials i de salut, a latenci a la dependncia des de la proximitat. Una ciutat per a totes les edats. On la gent jove pugui emancipar-se. On les persones amb discapacitat tinguin autonomia i una vida independent. On les persones immigrades tinguin serveis dacollida que els permetin accedir als drets de ciutadania. Una ciutat educadora, que viu lesport i on la cultura s un eix vertebrador de la cohesi social. Una ciutat europea que sobra al mn, que treballa tamb per la pau, la cooperaci i la solidaritat. 2,- Una ciutat ecolgica, amb un model econmic i urb sostenible Fer una ciutat habitable, un model urbanstic basat en la mixtura social i dusos, amb activitat productiva neta. Un model de mobilitat sostenible i segura, amb ms transport pblic i espai pels vianants i les bicicletes, amb ms espai pblic i verd. Una ciutat compromesa amb les energies renovables i en lacci contra el canvi climtic. Una ciutat sostenible, que ajusta el seu desenvolupament a les possibilitats que li ofereixen els recursos naturals del seu entorn, que dissenya la mobilitat i les infraestructures necessries per desenvolupar leconomia productiva que garanteix una vida digna per a la ciutadania, sempre sota una perspectiva dequilibri territorial i social. Una bona planificaci s imprescindible per gestionar els canvis de forma ordenada i harmnica. El planejament ha de ser una garantia dels drets de ciutadania, de ls democrtic de lespai pblic, de la preservaci del medi ambient. Aix requereix transparncia i participaci ciutadana. 3.- Una ciutat quotidiana, participativa, convivencial i diversa Fer de la vida quotidiana un espai de transformaci social, amb implicaci i ciutadania, construir xarxes i vincles de solidaritat comunitria, i enfortir les relacions de convivncia basades en el dileg i en el respecte a la diversitat. Davant dun discurs del civisme cal parlar de la convivncia i ciutadania activa i responsable. La democrcia local ha de buscar lequilibri entre la representaci poltica i la participaci ciutadana. Reivindiquem la poltica davant la despolititzaci de la societat producte del conservadorisme. Fomentem la participaci per superar el paper de mer espectador que satorga a les persones i poder sortir del cercle dinteressos dels actors socials ms poderosos. Ltica, la transparncia democrtica, la participaci cvica i el control sobre el que s pblic sn garantia per evitar actuacions arbitrries, especulatives i corruptes i dhigiene de la prpia democrcia. La ciutat ha de ser actor actiu en lequitat entre homes i dones amb actuacions innovadores sobre les famlies i els nous usos del temps. I ha de promoure el respecte a la diversitat cultural, generacinal i sexual. Una ciutat on la seguretat estigui lligada a la promoci dels valors de la ciutadania, a la prevenci, a la convivncia, a la proximitat, a la mediaci i el dileg en la gesti de conflictes, per afrontar tamb violncies quotidianes, de gnere, lassetjament laboral, escolar, etc. El nostre comproms s, en definitiva, el de treballar per un Castelldefels ms i millor planificat, ms convivencial i solidari, ms habitable i democrtic: ms sostenible i hum. 2. UNA CIUTAT INCLUSIVA, COHESIONADA, AMB DRETS I BENESTAR PER A TOTHOM 2.1. UNA CIUTAT SENSE POBRESA NI EXCLUSIONS Pel que fa a poltiques de Benestar Social i Famlia, a Castelldefels, com a la resta de ciutats de Catalunya, ens trobem davant la novetat de tres regulacions que incidiran duna manera radical en les poltiques socials dels propers anys: La recent aprovada, i ja en vigor, Llei de promoci de lautonomia. La Llei de prestacions econmiques dassistncia social, aprovada al final de lanterior legislatura de la Generalitat. La previsiblement rpida aprovaci de la nova Llei de serveis socials de Catalunya. LES NOSTRES PROPOSTES Desenvolupar a Castelldefels el Pacte Nacional per a la Inclusi Social a Catalunya/pobresa zero. La nostra lnia dacci prioritria t com objectiu la pobresa zero, la promoci de lautonomia i latenci a la dependncia, el suport a les famlies, la protecci de la infncia en risc, el respecte al dret de les persones grans i de les persones amb discapacitats a una vida autnoma i digna. Cap persona gran, cap persona amb discapacitat fsica, psquica o sensorial, cap infant o adolescent que no gaudeixi dels serveis i prestacions que necessiti, ja sigui atenci a domicili, residncia, centre de dia, centre dacolliment, assistent personal... Cap persona no pot quedar desatesa. Linstrument a Castelldefels ha de ser un Pla Local dInclusi Social que impulsi les prioritats de la lluita contra la pobresa amb el suport del Govern de Catalunya. Els objectius seran: Potenciar i articular de forma integrada la xarxa de programes, serveis i prestacions socials datenci primria vinculada a la prevenci, latenci i la inserci de persones i grups vulnerables o en situaci dexclusi. Enfortir la xarxa de serveis i dequipaments socials datenci especialitzada, fins a assolir el nivell que permeti laccs de tothom que en tingui necessitat. Definir programes integrals dinclusi orientats als collectius en risc en funci de ledat, la dependncia, lorigen, el gnere o lestructura de la llar. Enfortir la dimensi de promoci social i dacci comunitria, aix com la participaci ciutadana i dels agents socials en el conjunt dels programes dinclusi. Promoure larticulaci de xarxes de relacions comunitries als barris com a factor que afavoreixi una ciutat inclusiva. Desenvolupar a Castelldefels, accelerar i fer el seguiment del Pla dActuaci Integral del Poble Gitano 2005-2008, aprovat pel Govern com una eina per a la inclusi social i evitar la discriminaci de la comunitat gitana. Promoure lautonomia i latenci a la dependncia Des dICV-EUIA de Castelldefels plantegem com a fonamental el desenvolupament dun Pla dactuacions conjuntes i transversals del municipi amb la Generalitat, basat en el desenvolupament urgent de la Llei de dependncia. Pel que fa als recursos datenci a les persones en situaci de dependncia, ens comprometem a dur a terme a Castelldefels una acci exigent dirigida a: Incrementar loferta pblica de places de residncia assistida i sociosanitria fins arribar al 4% recomanat per lOMS. Pel que fa als Serveis dAtenci Domiciliria, arribar a una cobertura del 4% en els propers dos anys i del 8% en els dos anys segents. Respecte als habitatges tutelats, arribar a un 1% de cobertura en 4 anys. Crear a Castelldefels un centre de dia amb les places necessries per cobrir les necessitats existents, amb previsi del sistema de transport de les persones que gaudeixen daquest servei. Impulsar el suport a les famlies que tenen cura directa de persones dependents. Reservar places temporals en llars residencials, per propiciar el descans de les persones cuidadores. Adaptar espais i serveis pblics per evitar les barreres arquitectniques i facilitar aquesta adaptaci tamb als serveis privats. Ellaboraci participativa dun Pla Local de Suport a les Famlies Haur de contemplar: el reconeixement de la diversitat estructural de les famlies i la generaci de condicions digualtat, el reconeixement i lacomodaci de la diversitat cultural de les famlies, els dispositius de suport al cicle familiar (emancipaci i creaci de noves llars), la mediaci familiar i altres mecanismes de prevenci i gesti de conflictes familiars, el suport a les tasques educatives i de socialitzaci en totes les etapes, latenci a les famlies socialment vulnerables i en risc dexclusi, el desenvolupament de poltiques familiars de temps, el desenvolupament i augment dels serveis educatius diversificats per a la petita infncia (de 0 a 3 anys) i les seves famlies, integrats en la Xarxa Municipal dEscoles Bressol, estenent el model de La Casa dels Infants de Can Vinader a les de nova creaci, incloent-hi els serveis de LEscoleta, Espai Familiar, Espai Nad i Espai Joc: el reconeixement del dret als diferents tipus de famlies, unions i rituals. Protecci a la infncia en risc Cal collaborar amb la Generalitat en la concreci i realitzaci a Castelldefels dun pla de xoc per a la millora del sistema de protecci a la infncia en situaci de risc social, que contempli laugment i millora de: mecanismes de protecci dinfants en situacions de maltractament, places als centres per adolescents de 16 a 18 anys i menors amb problemes de salut mental i/o drogues, aix com per acollir nens i nenes immigrants menors dedat, serveis deducaci familiar que actun com a instrument preventiu de conflictes familiars, maltractaments infantils, problemes de conducta adolescents, etc., actuacions per combatre la pobresa infantil i donar suport adequat a les famlies i als entorns comunitaris que incideixen en el desenvolupament de linfant, lacolliment dels infants desemparats, tant durgncia com de forma estable amb suport especfic i dotaci suficient, Les persones grans i el seu dret a una vida autnoma i digna La societat, i no sols la famlia, ha dassumir la seva responsabilitat amb les persones grans. ICV-EUiA es compromet a treballar per garantir la qualitat de vida i la dignitat de les persones en el seu procs denvelliment. Proposem collaborar amb la Generalitat en: El desenvolupament urgent de la Llei de dependncia a la nostra ciutat. Loferta de serveis a domicili, cures personals, ajudes a la llar, etc., ha de garantir el seu s per tothom sense cap tipus de discriminaci. La dotaci dajuts econmics als arranjaments de la llar, perqu les persones grans que hi viuen puguin desenvolupar-se lliurement. Lacolliment residencial per a les persones que optin o necessitin aquests centres. Sha destablir una xarxa de serveis per donar resposta a les necessitats i a la situaci de cada persona. En aquest sentit pensarem en el model de residncies donant importncia a la configuraci de lespai de convivncia. Cal donar prioritat a loferta pblica, i en cas de centres concertats, han de tenir els mateixos drets i obligacions. Les nostres propostes per aconseguir a Castelldefels una participaci activa de la gent gran sn: Potenciar la incorporaci de la gent gran en els rgans de participaci de lAjuntament. Fomentar la participaci de la gent gran en les activitats de carcter ldic, cultural, social, poltic Impulsar lintercanvi entre la gent gran i la poblaci jove per tal que la gent gran posi al servei dels altres les seves prpies capacitats, experincies, etc. Afavorir el paper actiu de les entitats de gent gran en la vida de la ciutat i en la gesti dels seus propis recursos i necessitats. i promoure formes de participaci social per evitar lallament de les persones, especialment daquelles que viuen soles. Potenciar el paper participatiu del Consell de la Gent Gran en la definici de les poltiques locals datenci a la gent gran. Poltiques per a lautonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitats Donarem la mxima prioritat a tots els esforos que tendeixin a la plena integraci social de les persones amb discapacitats fsiques, psquiques o sensorials per aconseguir lautonomia personal des de dinmiques de participaci i de protagonisme. Mitjanant lexercici de les competncies municipals, la collaboraci amb la Generalitat i la participaci de les entitats i de persones i de familiars de persones amb discapacitats, ICV-EUiA de Castelldefels pren el comproms dimpulsar els objectius segents: Laccessibilitat de lespai pblic, del conjunt dels entorns de vida quotidiana, de lhabitatge, dels mitjans de transport, de la comunicaci Leducaci pblica gratuta, amb la plena integraci digna dels infants i joves a lescola i als itineraris laborals, en el marc de sistemes inclusius. La salut i la rehabilitaci, a partir de la prevenci i laccs i la millora de les condicions sanitries, sociosanitries i assistencials. Locupaci, amb la integraci en el mn del treball ordinari amb tot el suport que calgui, com a forma dassegurar lautonomia econmica. El desenvolupament personal, mitjanant laccs a lesport i a les activitats de lleure, ldiques i culturals. En aquest marc de criteris i objectius, les propostes dICV-EUiA sarticulen en els segents grans mbits: Poltiques actives dintegraci en la xarxa educativa i el mn laboral. Poltiques daccessibilitat fsica i comunicativa i de mobilitat accessible. Poltiques de vida independent, assistncia personal i serveis socials que impliquin graus creixents dautogesti personal. El conjunt de serveis sociosanitaris, dintegraci educativa i laboral, daccessibilitat i de mobilitat shauran de complementar amb poltiques familiars de temps, de transferncies directes per a fills/es amb discapacitats i de suport integral per a persones cuidadores, i amb una dotaci dels i les professionals de tots els mbits. 2.2. FER DEL DRET A LHABITATGE UNA REALITAT Lhabitatge s un dels problemes ms grans dels ciutadans i de les ciutadanes, especialment a determinades zones i ciutats, entre elles Castelldefels per la seva situaci a lrea metropolitana de Barcelona, a zona de costa i alhora de muntanya. A aix safegeix el fet singular dun petit terme municipal, que s ja tot ell cas urb proper a lesgotament en quant a edificabilitat, alhora que amb una important bossa dhabitatges desocupats. Les vctimes ms destacades de laugment dels preus de compra i de lloguer sn els joves, les famlies monoparentals, els immigrants i els sectors socials de rendes ms baixes. Tot i no ser el principal responsable ni disposar de tots els instruments necessaris, els ajuntaments com Castelldefels tenen molta responsabilitat en la recerca de solucions a aquest problema. Des de 2003, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, dirigit per consellers de la nostra coalici, ha recollit lexperincia local dajuntaments governats per majories del mateix carcter poltic, a partir de la qual sest duent endavant una ambiciosa poltica dhabitatge que t com a grans fites aquestes normatives: la reforma de la llei durbanisme, que genera mplies reserves obligatries el pla pel dret a lhabitatge 2004-2007, que diversifica les figures de protecci i amplia fortament els ajuts, el pla de rehabilitaci dhabitatges, que aporta grans ajuts, el decret de sostenibilitat, que marca les normatives sobre edificaci. Aquestes normatives han vingut acompanyades de recursos financers creixents tant des de Catalunya com des del pla estatal. LEstatut dautonomia de 2006 marca a ms els drets i deures dels catalans en laccs a lhabitatge. Com a culminaci daquest desplegament normatiu, el Govern dEntesa ha lliurat al Parlament de Catalunya el projecte de Llei del dret a lhabitatge basat en una concepci renovada de la funci social de la propietat. El conjunt de lactuaci del Govern i el Parlament genera un nou marc legal i financer que faculta els ajuntaments a desplegar moltes ms actuacions. LES NOSTRES PROPOSTES Redacci del Pla local de la vivenda, que recollir les necessitats sobre aquest tema. Construcci de 300 habitatges de protecci oficial diniciativa pblica de renta i de lloguer, dedicats especialment als joves, ala gent gran i altres collectius desprotegits Collaboraci amb promotors privats pera la gesti i ladjudicaci dhabitatges de protecci oficial diniciativa privada. Generaci de sol pblic i privat per ala construcci dhabitatge protegit. Potenciaci de lOficina local dhabitatge i especialment els serveis mediaci per al lloguer social, la rehabilitaci dhabitatges. Replantejar la modificaci puntual del Pla General Metropolit al sector de lavinguda Manuel Girona / carrer Pietat i negociar una permuta de terrenys que permeti traslladar la edificabilitat dhabitatges a una altra zona menys densament poblada i mantenir al sector els m2 de zona verda i la construcci dun equipament escolar pblic. Prendre la iniciativa amb el planejament per tal dassegurar la prioritat social i ambiental i evitar lespeculaci. Establir als planejaments urbanstics la prioritat del dret a lhabitatge, les necessitats dhabitatge protegit i laugment de les reserves mnimes dhabitatge social contemplades a la Llei. Establir criteris clars de qualitat urbanstica i social amb percentatges prxims al 50% dhabitatge social (HPO i concertat). Els aprofitaments derivats del planejament (els 10%) shan de destinar a la creaci dhabitatge protegit. Dacord amb la Llei, no podem retenir sls ni especular amb ells. Sha de prioritzar la cessi en compravenda o concessi de sl a cooperatives, fundacions i altres entitats sense afany de lucre. La generaci de sl no pot passar per sobre dels criteris de sostenibilitat. En cap cas no podem acceptar sota lexcusa de lhabitatge protegit plans ni actuacions urbanstiques que no respectin els requeriments ambientals. Sha de promoure la generaci dhabitatge dotacional per a joves, gent gran i altres sectors en les zones ms denses. El lloguer en rotaci ha de ser la via preferent de foment del primer accs a lhabitatge protegit, especialment per a lemancipaci dels joves. Tamb shan de promoure experincies dhabitatge assistit per gent gran i altres sectors. La mediaci pel lloguer ha de ser promoguda des de lOficina dHabitatge i aprofitant els mecanismes que ens dna la Generalitat a travs de les xarxes dintermediaci pel lloguer i de mediaci pel lloguer social. Els collectius sense recursos no poden ser marginats de les actuacions. La poltica dhabitatge social sadrea a amplis sectors, per no pot oblidar aquells sectors ms necessitats, on shan de combinar les poltiques de cohesi social (benestar, ocupaci i habitatge principalment). Sha datendre la problemtica especfica de les dones. Les famlies monoparentals, majoritriament a crrec de dones, i les dones maltractades han de ser objecte de propostes concretes dadjudicaci dhabitatge protegit en compra, en lloguer o assistit. Cal fer un esfor de rehabilitaci dhabitatges vells, degradats i inadequats. Tamb en aquest camp, shan daprofitar els forts suports de la Generalitat a travs de lOficina dHabitatge i eventualment de majors recursos locals. Cal promoure la installaci dascensors i leliminaci de barreres arquitectniques per a la gent gran i les persones amb problemes de mobilitat sn vctimes de labsncia dascensors i daltres entrebancs . Lajuntament ha de defensar la funci social de lhabitatge. Dins daquesta funci, caldr aprofitar tots els mecanismes, tants els positius com els coercitius, adreats a reduir la desocupaci, la sobreocupaci i el mal manteniment de lhabitatge. Ladjudicaci dhabitatge ha de ser transparent i efica. 2.3. UNA SANITAT PBLICA PROPERA La salut s un dret fonamental de les persones. s una condici bsica del benestar i la qualitat de vida. No s noms labsncia de malaltia, sin aquella manera de viure que s autnoma, solidria i joiosa (Congrs de Metges i Bilegs a Perpiny, 1976). Eixos bsics de la poltica municipal de Salut Lajuntament ha de treballar en una planificaci de la ciutat i de la seva organitzaci urbana que possibiliti la millor qualitat de vida i de salut per a tothom. Lajuntament ha de procurar disminuir les desigualtats en salut: per ra de procedncia nacional, de gnere, dedat, de creences i cultures, de capacitat o dhabilitats personals. Lajuntament ha de vetllar perqu tots els ciutadans i les ciutadanes independent de la seva situaci personal tinguin un accs als serveis de salut en condicions dequitat. Lajuntament ha de promoure lautonomia personal, la responsabilitat individual de cada persona i la participaci dels diferents collectius i grups de la ciutat en la millora de la seva salut. Estratgies El desenvolupament econmic i lenorme creixement demogrfic ha provocat en general laparici o laugment de factors de risc per a la salut derivats, entre altres, de la producci excessiva de sorolls, dels mals estils dalimentaci, del sedentarisme, o de labocament de substncies contaminants a latmosfera, al sl o a laigua. Igualment, la progressiva complexitat dels nuclis urbans est implicant canvis en la convivncia, en les relacions personals i en les relacions laborals i socials, que afecten, especialment, aquells grups amb menys capacitat i recursos per afrontar-los. Per aix mateix, s ms important que mai treballar amb una visi transversal de les necessitats humanes i amb uns recursos integrats en lobjectiu per una ciutat saludable. Promoure entorns sans i segurs (a lescola, al barri, als carrers, als llocs doci), controlant i reduint en la mesura que sigui possible els factors de risc derivats de la contaminaci del medi, dels aliments, de laigua i del sl. Promoure tothora la responsabilitat personal i solidria dels ciutadans en els afers que han de redundar en una vida personal i urbana ms saludable. Implicar-hi tots els sectors municipals, no noms els sanitaris, en especial leducaci, la cultura, la resta de serveis personals, tots aquells que de manera directa o indirecta tenen influncia sobre la salut, i tenint en compte les perspectives culturals, socials, econmiques i de gnere de cada collectiu. Implicar els agents socials, els centres educatius (professorat i famlies), les entitats venals, sindicals, culturals, esportives i socials en la presa de decisions, en laplicaci de les diferents accions de promoci de la salut i, en definitiva, en la responsabilitat conjunta en la millora de la salut de la gent. Compartir experincies als nivells nacional, estatal, internacional, mitjanant les xarxes locals existents que aborden temes de salut i de qualitat de vida, i, molt especialment, amb la que agrupa les ciutats saludables (en el marc de lOMS). LES PROPOSTES DICV-EUiA Realitzar la construcci del tercer CAP a Can Ferret amb gesti pblica, entre la Generalitat i lAjuntament. Accions per reduir les desigualtats en salut La manca de recursos econmics, i singularment la pobresa, s el principal factor de risc per a la salut a la nostra societat. Tots els sectors de la societat han dassumir la seva responsabilitat en relaci amb la reducci de les desigualtats socials i de gnere, i mirar de palliar les seves conseqncies sobre la salut: acollint adequadament els ciutadans nouvinguts a la poblaci, incrementant les accions de garantia de la igualtat dona - home, i ajudant a articular Grups dAjuda Mtua (GAM) per a problemes comuns. Accions municipals de millora del sistema de salut i de garantia de lequitat El govern catal ha promogut un seguit de propostes i accions per apropar els nivells de decisi de les poltiques de salut al ciutad. Ns un exemple clar la progressiva creaci dels Governs Territorials de Salut mitjanant els quals es descentralitza el sistema pblic de salut a Catalunya en un mbit territorial determinat amb la creaci dun rgan de govern del que formen part els municipis i ladministraci sanitria catalana. Tamb lexistncia de lAgncia de Protecci de la Salut de Catalunya (APSCAT) i la futura aprovaci de la Llei de salut pblica amb la creaci de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya (ASPCAT), promouen una alta coresponsabilitat municipal en la programaci i en les accions de promoci, educaci i protecci de la salut. A Castelldefels, el nou CAP de Can Bou incorpora els nous plantejaments de gesti compartida i dintegraci de serveis entre la Generalitat i lAjuntament, que cal desenvolupar de manera decidida, prioritzant lincrement i la millora de latenci primria de salut, que ha de continuar en aquest proper mandat. La concepci integral i integrada del sistema ha de facilitar la seva eficcia i eficincia, sobretot amb limpuls del protagonisme municipal en la planificaci i el cogovern del propi sistema. ICV-EUiA planteja tamb la necessitat de transparncia i participaci en les poltiques locals de salut tant a nivell preventiu com assistencial i de rehabilitaci. Tot aix ha de servir per incorporar noves prestacions en latenci primria (salut bucodental; atenci domiciliria ms extensa, educaci per a la salut, etc.). Tamb ha de produir una disminuci de les llistes despera i una menor medicalitzaci dalgunes patologies banals. Garantir la qualitat diettica i la seguretat dels aliments. LAjuntament, que t atribudes competncies de carcter obligatori en aquesta matria, ha de potenciar aquests serveis per tal de disminuir els riscos derivats del consum daliments en mal estat i/o contaminats, i ha de ser ben actiu en la promoci dun s adient i mesurat dels aliments. Controlar efectivament les installacions en risc de produir legionellosis i seguir fomentant els mecanismes dautocontrol dels sistemes de producci de qualsevol producte i deliminaci i sanejament de residus, sota la vigilncia activa de ladministraci, tamb la local. Fomentar el control de les plagues urbanes (rosegadors, insectes...) mitjanant mtodes de lluita integrada i ls de plaguicides: per part dels particulars en llurs domicilis i centres laborals, i per part de ladministraci en tots els espais, equipaments i vials ds pblic. Controlar els establiments i serveis desttica i higiene personal, en tot all referit a les manipulacions corporals, les micropuncions i tatuatges, les aplicacions delements externs al cos hum i altres prctiques de risc. Ser molt actius en laplicaci al municipi de les normatives de control ambiental per a la protecci de la salut, especialment les relatives al trnsit i a la velocitat dels vehicles, a les normes de producci i sanejament, i a les activitats comercials i humanes productores de sorolls i radiacions. Seguiment actiu i participatiu del funcionament i desenvolupament de laeroport de El Prat per tal de garantir labsncia de nivells de soroll i contaminaci nocius per la salut de les persones, dacord amb els ndexs legalment establerts. Vetllar per laplicaci rigorosa de la llei sobre el tabac a tots els espais de pblica concurrncia. Accions de promoci de la salut Informar i educar per prevenir els accidents domstics, molt especialment les persones joves, grans, les que viuen soles, i els les vingudes daltres cultures i costums. Promoure la prevenci dels accidents laborals. Ajudar la gent gran a envellir amb bona salut i qualitat de vida, creant i promovent espais i serveis per a lactivitat psquica i lexercici fsic, tot intervenint directament o indirecta en la millora de les condicions daccessibilitat arreu, en lhabitatge, en la mobilitat i en la prestaci de serveis adequats al domicili. Potenciar (amb els sistemes datenci sanitria, social i educativa) activitats adreades a les famlies per tal de donar-los elements que millorin el creixement saludable dels seus fills, els seus estils de convivncia, respecte i solidaritat, especialment en ladolescncia. Impulsar el treball intersectorial en matria dalimentaci, relacions afectives, esport, oci, s de tecnologies, hbits culturals i en la interpretaci i millora dels mitjans de comunicaci humans. Tenir sempre present que la salut mental s el b ms preuat de tots, que t la seva expressi en lestabilitat emocional de les persones i dels collectius i en la possibilitat de fer front a les situacions ms adverses. Promoure i assegurar la participaci de les persones, individualment i agrupades en collectius, a lhora de determinar les prioritats que han de guiar lacci comunitria en salut en un municipi. 2.4. CASTELLDEFELS, UNA CIUTAT EDUCADORA La ciutat s educadora, s un agent educador que promou un conjunt de valors, i lajuntament s una administraci educativa perqu desplega les seves funcions competencials de poltica educativa. En els darrers anys ha canviat el marc en qu es mouen les poltiques educatives locals. En els propers anys cal adequar les estructures municipals a les noves realitats competencials i dacci local. Castelldefels ha de disposar duna visi global i estratgica en poltica educativa que marqui els elements fonamentals que la defineixen i uns programes concrets que la despleguin i la facin operativa. LEducaci no s solament un sistema escolar reglat, s una forma dentendre la ciutat i les relacions entre els ciutadans i les ciutadanes. Les estratgies poltiques deducaci encaixen en el model social de la ciutat. Cal concretar, per tant, un model educatiu per la ciutat o projecte educatiu de la ciutat. Les lnies programtiques que es despleguen a continuaci conformen laposta estratgica dICV-EUiA en educaci local: El servei pblic educatiu local: la coresponsabilitat Leducaci inclusiva: lequitat i la cohesi social El dret a leducaci: laprenentatge al llarg de tota la vida LES PROPOSTES DICV-EUiA: A. EL SERVEI PBLIC EDUCATIU LOCAL Planificaci educativa en el municipi Cal que lajuntament de Castelldefels tingui una Oficina Municipal dEscolaritzaci (OME), la qual haur de vetllar per lequitat en laccs a tots els centres pblics i concertats del municipi. Aix ha dimplicar dos aspectes centrals: la definici de les zones descolaritzaci i el control de la matriculaci. Caldr definir tamb a cada pressupost municipal aquelles partides que permetin la plena equitat en el procs educatiu per a tots els infants i adolescents (material escolar, activitats extraescolars, sortides), tamb en els centres concertats, per facilitar el repartiment equitatiu de lalumnat. Cal que la Taula de Planificaci Generalitat-Ajuntament posi al dia les previsions del mapa escolar en tots els mbits, (0-3, primria, secundria, formaci professional, educaci especial, ensenyament didiomes i formaci de persones adultes i els corresponents serveis educatius de proximitat) incloent les necessries reserves de sl en el planejament urbanstic. Cal debatre amb la ciutadania lestratgia i el projecte educatiu (PE) que vol seguir Castelldefels, per tal didentificar necessitats, i planificar i concretar objectius i actuacions en el camp de leducaci inclusiva i permanent. Planificaci i prestaci adequada dels serveis educatius al municipi Escoles bressol. Per a EUiA, leducaci a letapa 0-3 anys s clau per al desenvolupament de les persones i la seva vida individual i collectiva. Cal, per tant, anar ms enll del compliment del comproms de les 240 places pbliques assignades per la Generalitat a Castelldefels per tal darribar a universalitzar el dret a aquesta etapa educativa, encara que no sigui obligatria. Els compromisos dICV-EUiA pels propers 4 anys sn: Construir i posar en funcionament les tres noves escoles bressol municipals: de la Muntanyeta (setembre de 2007), de Can Ferret (setembre de 2009) i de Canyars (setembre de 2011), que formaran, junt amb la de Can Vinader, la Xarxa de Cases dels Infants, centres integrals descolaritzaci i altres serveis educatius per a infants de 0-3 anys i les seves famlies. Es mantindr el model de gesti pblica directa per tal de garantir la qualitat pedaggica dels serveis. Farem un estudi de la demanda potencial futura i planificarem lampliaci de la xarxa. Promourem la utilitzaci daquest servei i la seva demanda per part de les famlies. Es mantindr la tarifaci social com a poltica dequitat per afavorir laccs de les rendes ms baixes Escola de persones adultes. Dotar lEscola dAdults dels espais adequats a la seva oferta formativa. De manera immediata, urgir a la Generalitat lampliaci dels espais actuals, alhora que planifiquem unes noves installacions que permetin desenvolupar adequadament la seva oferta i coordinar-la amb el conjunt doferta formativa adreada a les persones adultes al municipi (formaci ocupacional i contnua, cursos de Catal del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, altres programes municipals i oferta formativa dentitats culturals) Escola oficial didiomes. Implementar lacord amb la Generalitat de crear a Castelldefels una Escola Oficial dIdiomes, sobre la ubicaci de la qual sest treballant junt amb el daltres equipaments educatius planificats. CEIP i IES de qualitat i oberts al seu entorn Cal completar lactual programa de renovaci i ampliaci de centres de primria i secundria amb el nou CEIP Vista Alegre ampliat a dues lnies al barri de Canyars, la remodelaci dels CEIP Can Roca i Torre Barona, la construcci del nou CEIP Josep Guinovart a Can Ferreti, del 4rt. IES a lAvinguda del Canal i la programaci i construcci dun nou CEIP ms. Per a ICV-EUiA, leducaci pblica de qualitat s prioritria i requereix installacions adequades i ben mantingudes. Aix i la intensificaci del seu s social requereix la corresponent dotaci de les partides pressupostries suficients per al manteniment i reposici en els CEIP. Cal vetllar per lacompliment dels acords sobre reformes, ampliacions i millores (RAM) signats per la Federaci de Municipis amb el Departament dEducaci. Cal ampliar ls social descoles i instituts: obertura de patis, biblioteques i aules dinformtica. Noves activitats i nous pblics a les escoles. Preveure i pressupostar les adequacions necessries (accessos independents i en condicions, per exemple) i les corresponents previsions de despesa ordinria (ms costos de neteja, vigilncia i reposicions, per exemple) per tal doptimitzar ls social dels serveis pblics, tant per als infants fora de lhorari escolar com per a la ciutadania ms propera, actuant com un veritable equipament municipal. Es tracta de garantir la racionalitzaci i la sostenibilitat dels usos dels espais pblics. Preveure tamb la relaci i la coordinaci entre les biblioteques escolars i la biblioteca municipal. Consolidar el nou sistema de gesti de les activitats extraescolars. Dotar els Serveis Educatius Integrats en espais suficients i adequats. Planificar amb la Generalitat nous Cicles Formatius de grau mitj de formaci professional per ampliar loferta a la ciutat. Seguir donant suport mitjanant convenis a la renovaci pedaggica, el coneixement del medi, la educaci ambiental, per a la salut, per la pau, la solidaritat, la interculturalitat i els drets humans. Continuar els programes deducaci per a la salut, medi ambient i deducaci vial. B. LEDUCACI INCLUSIVA Un comproms clar amb lxit escolar per a tothom. Cal elaborar amb la Generalitat un pla de xoc contra el fracs escolar, per tal dassolir lobjectiu expressat per la Uni Europea en lanomenada Estratgia de Lisboa de reduir el fracs escolar lany 2010 a un 15% de lalumnat que acaba la secundria. Les lnies principals daquest pla han de passar per: Increment del treball integral de suport a les famlies en situacions de risc per prevenir i corregir les situacions de risc en els infants deducaci infantil i primria. Establir una clara unitat de criteris i dactuaci entre els centres i els diferents serveis pblics presents al municipi (socials, educatius, sanitaris) per recolzar les famlies en situacions de risc. Aquesta s lautentica clau de volta per prevenir les situacions de fracs escolar en ladolescncia. Dotaci als centres de personal suficient per a latenci a la diversitat, que permeti atendre les necessitats educatives personals tots els alumnes. Acompanyament a lescolaritat obligatria. El treball de suport a les famlies sha de completar amb una oferta suficient dactivitats escolars de refor o activitats educatives en el temps lliure que permetin la socialitzaci i laprenentatge de lalumnat amb diferents situacions de risc dexclusi. Aquesta oferta, acordada amb centres i famlies, sha de fer de forma complementria a les estratgies de cada centre i amb el conjunt de professionals i recursos pblics i associatius que existeixen en el municipi. Cal acordar amb els centres i la Inspecci mecanismes concrets per afavorir la coordinaci entre centres de primria i de secundria. Cal fer un seguiment rigors i sistemtic de labsentisme escolar, amb mesures tant de recolzament als centres com a les famlies. Acompanyament a lalumnat que acaba lESO. Cal garantir lexistncia dinstruments tcnics per a lorientaci i lassessorament (continutat en els estudis o transici al treball), i, a ms, garantir lexistncia en el municipi doferta suficient de programes de qualificaci professional inicial, anomenats fins ara de garantia social, que facilitin tant lobtenci duna titulaci inicial professional com el retorn al sistema reglat. Cal potenciar la coordinaci del Servei Local de Garantia Social i aprofundir la seva coordinaci amb els IES en la detecci preco i el seguiment dalumnes en risc de fracs escolar per tal doferir-los programes formatius adequats a la seva situaci personal. Elaboraci i continutat del currculum local. El coneixement de la prpia ciutat i de la seva gent i la comprensi dels mecanismes de la vida municipal sn peces claus en el sentiment de pertinena a la collectivitat i en el foment dactituds cviques i participatives. Cal elaborar materials de coneixement tant per a primria (el llibre del poble, visitem lajuntament) com especialment per a secundria (crdits de sntesi sobre el municipi, coneixement de la vida poltica local, coneixement de la gesti dels serveis i dels subministraments pblics, coneixement de la realitat econmica del municipi i del seu entorn, etc.). Eliminar barreres arquitectniques als edificis escolars. Acord ciutad per a leducaci en el temps lliure Pla Educatiu dEntorn. Desprs dun primer any de funcionament, cal avaluar i continuar amb una nova etapa aquest Pla conveniat entre lAjuntament i la Generalitat, en el que participen tots els centres i que garanteix a tots els infants i adolescents la possibilitat daccedir a les activitats desplai, esportives, culturals, etc. que hi ha al seu barri i a la ciutat. Ampliaci de loferta de casals i colnies destiu. Durant els mesos de juliol i setembre, cal ampliar els acords amb les escoles, esplais i entitats de lleure pels programes oberts a tot lalumnat dels centres i, en general, a tots els infants del municipi. En els convenis amb les entitats deducaci en el lleure per a la realitzaci de colnies o campaments destiu, cal introduir la tarifaci social per afavorir laccs a aquestes activitats dels infants i adolescents de rendes mitjanes i baixes. Foment de la participaci de la comunitat educativa i de la ciutadania Potenciaci de la xarxa local descoles i instituts. Lajuntament ha de potenciar la interlocuci directa amb el conjunt de centres educatius pblics i concertats per tal davaluar el desenvolupament de les poltiques educatives locals i la capacitat de coordinaci dactivitats, programes o serveis que millorin latenci i loferta educativa del conjunt dels centres de la localitat. Cal acordar amb la comunitat educativa lencaix daquesta xarxa amb el Pla Educatiu dEntorn, el Consell Escolar Municipal, i altres mecanismes de coordinaci existents. Potenciar el paper dels consells escolars i del Consell Escolar Municipal.. Shan dobrir als recursos educatius existents a lentorn. Han de fer un seguiment acurat i implicar-se en el projecte educatiu de ciutat i en el Pla Eductiu dEntorn. Impuls de les formes de participaci de lalumnat. Han de tenir una relaci directa amb el govern local i aprendre, mitjanant el seu propi funcionament, els mecanismes de funcionament democrtic de la ciutat. En els IES cal facilitar i garantir els recursos de les associacions juvenils i els sindicats destudiants. Suport a les Associacions de Mares i Pares dAlumnes. Assessorament i recolzament a les AMPA per millorar i augmentar la participaci de mares i pares en la tasca educativa dels centres i millorar la coordinaci entre aquesta i la de les famlies. Facilitar la coordinaci dactivitats complementries i de suport entre centres propers per ampliar loferta o facilitar laccs a les famlies de lentorn. Elaboraci i seguiment del projecte educatiu de ciutat. El PEC pot ser leina metodolgica adequada per sistematitzar i aprofitar el conjunt de totes aquestes aportacions. Cal garantir, daltra banda, la plena coherncia i coordinaci dels projectes educatius amb altres instruments de planificaci i de participaci del municipi, especialment amb els Plans Locals de Joventut o els plans directors o agendes locals de la cultura, lesport, la salut, el medi ambient, etc. C. LEDUCACI AL LLARG DE TOTA LA VIDA Cal elaborar un pla local deducaci permanent, a partir de la convicci del dret universal i permanent a leducaci, i amb la finalitat dassolir progressivament lobjectiu expressat per la Uni Europea en lanomenada Estratgia de Lisboa: que el 12,5% de la poblaci adulta realitzi alguna activitat de formaci en lhoritz del 2010. De forma orientativa, proposem arribar a qu entre el 5-6% dels adults facin formaci bsica, el 5-6% facin formaci per al treball i el 2-3% facin formaci cultural i artstica. Ampliaci de loferta educativa a les persones adultes Pla local deducaci permanent (o de formaci de persones adultes). En collaboraci amb la Generalitat mitjanant les Taules de Planificaci, cal inventariar i coordinar tots els recursos educatius per a persones adultes que existeixen al municipi, tant de la Generalitat com municipals o de la iniciativa social, per presentar a la ciutadania una oferta nica dacord amb les directrius exposades en aquest camp per la Uni Europea i que inclogui: la formaci bsica la formaci per al treball la formaci cultural i artstica la formaci per a la participaci i la ciutadania. Donar resposta rpida a les noves necessitats de formaci. Completant el pla local de formaci de persones adultes, ens plantegem com a objectiu latenci suficient a les necessitats formatives que apareguin al municipi, ja siguin derivades del creixement de la poblaci com dels canvis rellevants en lactivitat econmica o daltres factors. Evitar lescletxa digital. La fractura entre els que tenen i els que no tenen accs o capacitat ds de les noves tecnologies pot constituir el nou analfabetisme tecnolgic del segle xxi. Evitar-ho s un objectiu central dICV-EUiA. Amb aquesta finalitat, cal preveure un mapa suficient de punts pblics daccs a Internet i lexistncia duna oferta formativa ben distribuda per tot el municipi i en diferents horaris que permeti laccs de les persones adultes a les TIC. 2.5. LA FUNCI SOCIAL I EDUCATIVA DE LA UNIVERSITAT Castelldefels ha de potenciar el seu carcter de ciutat universitria. A ms de la seva funci essencialment acadmica, densenyament superior, de recerca i de transferncia de resultats de la recerca a la societat, la Universitat t una funci social cap a la societat del seu entorn, contribuint aix al seu progrs. Lelement ms important per articular aquesta interrelaci entre la universitat i la societat s el Consell Social. LES PROPOSTES DICV-EUiA Potenciar la collaboraci amb la UPC per la construcci de residncies per a estudiants al campus de Castelldefels. Promoure la installaci dempreses vinculades a la UPC, per tal daugmentar la capacitat productiva de la ciutat. Signar un acord que permeti la utilitzaci compartida de les installacions esportives del Campus de la UPC. Contribuir a assolir plenament la funci social de la Universitat Politcnica de Catalunya, mitjanant una intensa collaboraci institucional des de lAjuntament de Castelldefels. Promoure activitats dextensi universitria mitjanant la collaboraci entre ambdues institucions, per tal de contribuir al progrs social i a la socialitzaci i divulgaci dels coneixements cientfics i tecnolgics a Castelldefels, especialment en el camp de les TIC. Estrnyer els lligams entre la universitat i la societat, mitjanant la potenciaci de les relacions. Contribuir a millorar la transferncia de resultats de la recerca de la universitat a les empreses, donant facilitats per a aquesta transferncia i per obtenir-ne beneficis econmics i socials. Incrementar la collaboraci per promoure activitats de formaci permanent, que permetin adquirir nous coneixements i millorar les oportunitats de les persones. Potenciar el programa Universitat i Ciutat Potenciar la relaci dels centres densenyament ubicats al municipis amb les universitats, per millorar la informaci dels estudiants i de les famlies envers les diferents universitats del nostre pas. 2.6. UNA CULTURA QUE GENERA CIUTADANIA Entenem la cultura com un instrument que ha de permetre millorar la qualitat de vida, que ens ha dajudar a pensar i reflexionar sobre la nostra prpia existncia, ens ha de permetre desenvolupar les nostres potencialitats creadores, i fruir del sentit ldic de la vida. En el mbit collectiu, la poltica cultural esdev un valor estratgic que ha desdevenir un factor de desenvolupament social i econmic. Social perqu ha de potenciar la vertebraci i la cohesi i dintegraci social i estimular el sentit de pertinncia, tots ells elements claus sense els quals la ciutat no pot progressar. Econmic perqu en una ciutat com Castelldefels, on el turisme s un factor important, el desenvolupament i la potenciaci dels recursos i les activitats culturals ha de poder incrementar les possibilitats i potencialitats de la ciutat. I tot aix per arribar al que podrem anomenar la ciutat total enfront de la ciutat dormitori. Una ciutat on es viu, on shi pot treballar, on es pot gaudir del temps lliure, on el ciutad pot ser consumidor i alhora creador de cultura. Des de la recuperaci de la democrcia les poltiques culturals han passat per diferents estadis: la recuperaci de les festes i de lactivisme cultural associatiu, la planificaci dequipaments culturals, la programaci i els festivals. Des daquells anys Castelldefels ha canviat substancialment i cal definir de nou el programa atenent al context i els reptes de la societat actual i de futur. Les noves realitats socials de la ciutat fan imprescindible unes poltiques de govern des de la proximitat. Una proximitat, que en el cas de la cultura ha de passar a un primer pla del govern de la ciutat posant com a primer comproms la garantia dels drets culturals de forma universal als conciutadans. LEstatut de Catalunya i lAgenda 21 de la Cultura ens defineixen clarament els principis, els reptes, les oportunitats, els compromisos i les recomanacions culturals de la ciutat i del poble des del govern i la ciutadania: drets culturals, participaci, desenvolupament cultural, creaci, diversitat cultural i patrimoni. Ara s temps de reformular la poltica cultural. Cal trencar amb les estructures pensades per al segle XIX, una cultura feta des de les instncies poltiques oficials per a les classes benestants i que no atenia la creativitat de la cultura popular elaborada des de la societat civil en els ateneus i cooperatives. Cal centrar-nos en els paradigmes de la cultura del segle XXI, una cultura que es desenvolupa en el context de les ciutats i pobles i les cultures urbanes, que interroga des de la creativitat el context social, que cerca des de la proximitat els interrogants culturals, cientfics i socials. Una cultura entesa com a autogesti del coneixement, dels valors i de les emocions, un comproms ferm en garantir els drets culturals per a tothom, en la gesti des de la participaci dels agents, afavorir els espais de creaci, tenir present la diversitat, accentuar leducaci en la cultura i donar protagonisme a les xarxes. En definitiva democratitzar la cultura. Una societat on siguin reconeguts els drets socials i cvics de totes les persones passa per la garantia dels serveis pblics, molt especialment daquells que permeten la igualtat daccs a la gesti dels valors i dels sabers. La construcci de la ciutadania inclou aspectes culturals i requereix compartir determinats valors des del convenciment que la vida cultural tamb forma part dels drets humans fonamentals i que alhora comporten deures, tant de ladministraci pblica com del conjunt de la ciutadania. Des daquests principis, ICV-EUiA vol articular i comprometres a tot un conjunt daccions i dactuacions que garanteixin els drets i el deure cultural que lEstatut de Catalunya proclama. La garantia daquest compliment passa per fer-los efectius des de la proximitat. Aix requerir, de bell nou, reclamar a les administracions superiors els traspassos competencials i financers dels serveis culturals bsics. Els pobles i ciutats tamb som pas. El sentit de la poltica cultural, avui dia, passa per garantir els drets culturals i accentuar la funci social de la cultura, donar resposta als nous models, encarar nous reptes, proposar solucions a les necessitats de la societat actual, dels sectors i de les empreses culturals. Aix vol dir prendre les decisions adients per tal doferir i de garantir els drets culturals a la nostra ciutadania i estar amatents als moviments emergents que sn les avantguardes de la renovaci dels llenguatges artstics i el reconeixement que hi ha una cultura fora, una cultura crtica i de dissidncia que hem de saber entendre com a valor de canvi que alhora enforteix, tensiona, crea conflicte i, per tant, fa avanar. Un eix central: la cultura s un dret La cultura ha destar present en el lideratge dels reptes socials. La cohesi social no ser plena si no contempla i participa tamb de les poltiques culturals. Des dICV-EUiA estem convenuts que la cultura, a ms despectacle, divertiment i entreteniment, ens aporta capacitat per entendre la complexitat de la societat davui perqu dota deines i de capacitats culturals la ciutadania. Sn els drets culturals universals, la democratitzaci cultural. Sense aquestes capacitats culturals s difcil comprendre i impossible transformar la nostra ciutat, el nostre poble. Els valors de la cultura com el coneixement, la creativitat, el risc, la crtica, la innovaci, la memria, el debat i lexcellncia esdevenen ms necessaris que mai i es garanteixen amb la proximitat cultural, amb larticulaci i el desplegament dels equipaments, dels serveis i dels programes que universalitzen els drets culturals. Un nou ecosistema cultural que requereix duns nous accents per construir i entendre la ciutat i poble, per construir i entendre les relacions entre els nostres ciutadans i ciutadanes: De la cultura dels grans esdeveniments a la cultura de proximitat, a la dimensi social de la cultura. De la cultura de la pedra a la cultura dels continguts i de la creaci. De la cultura per a uns pocs a la cultura dequipaments en xarxa i per a tothom. De la cultura daparador a la cultura del risc i de comproms. De la cultura invisible a la cultura clau de la cohesi. De la cultura tradicional identitria del passat a la cultura popular integradora. De la cultura delit i per a pocs a la cultura amb tots i per a tots. Ja no nhi ha prou de disposar de contenidors-receptors de cultura, calen nous espais i nous imaginaris collectius construts des de la participaci i la creativitat, reinterrogant i explorant permanentment els nostres rols. En aquest context, pren ra de ser la cultura no exclusiva dels governs, sin compromesa i comptant amb les associacions, els agents, els creadors i els nous formats i nous sectors emergents. Si volem donar pas a una societat plural i compacta, diversa i creativa, hem de situar al mateix nivell els reptes de la regeneraci urbana i la poltica inclusiva. La veritable democratitzaci cultural no s ms oferta cultural, s lacci constant i transversal, concertada amb la societat (creaci + educaci + desenvolupament sostenible + desenvolupament social). ICV-EUiA, des de la premissa daprofundir en la universalitzaci dels drets culturals proposem com aposta estratgica del municipi: Fer de la cultura un element clau de la inclusi i la cohesi social, fent efectiva la poltica de proximitat i didentitat ciutadana com a garantia de la universalitzaci dels drets culturals. Obrir lespai a la participaci de tots els agents culturals. Accentuar el lligam de leducaci i la cultura. Impregnar la poltica cultural amb un accent important en la formaci i laccs per a tothom. Eradicar lanalfabetisme ocult. Promoure la cultura com un b i desenvolupar programes de formaci, creaci, producci i difusi de forma estable, variada i de qualitat. Fer de les poltiques patrimonials i de la memria histrica un instrument de cohesi social i incentiu per a la promoci econmica de territori, des de la sostenibilitat cultural i la qualitat de vida. Destacar la importncia dels espais i dotar-los de les condicions idnies per a la creaci. Impuls a les empreses culturals. Fer visible la cultura als mitjans de comunicaci i a la xarxa. Afavorir els serveis culturals de la ciutat i el poble. Mancomunar els serveis culturals dels nuclis de poblaci ms reduts. LES PROPOSTES DICV-EUiA Ellaboraci del Pla dAcci Cultural de Castelldefels participatiu i avaluable que concreti les lnies estratgiques i les accions amb els seus recursos infraestructurals, dequipaments i serveis. Garantir uns pressupostos que tendeixin a les mitjanes culturals i garanteixin el desplegament del Pla dAcci Cultural. Potenciar el Consell de la Cultura i de les Arts. Voluntat i comproms amb la cultura, entesa com laportaci, el debat i la participaci per avanar en els drets culturals individuals i collectius de la societat des de la gesti i la presa de decisions. Espai de dileg, debat, reflexi, estratgia, acci i avaluaci cultural de la ciutat i el poble. Passar de la subvenci al conveni plurianual. Les poltiques culturals precisen de temps, concertaci i complicitats. La subvenci com a mecanisme de foment noms la farem servir en actuacions puntuals i sobrevingudes en el marc dels programes culturals. Acabar les obres de transformaci del Cinema Plaza i posar en marxa el teatre municipal. Establir un model de quotes socials en els serveis culturals que garanteixi i afavoreixi el dret cultural universal. Revisar i proposar un nou model de preus pblics que afavoreixi la diversitat i la cohesi social en els serveis municipals i reflecteixi els valors dequitat i dinclusi social des del principi de la solidaritat. Impulsar actuacions coordinades i transversals amb altres serveis municipals (especialment educaci, benestar, joves, dones, nova ciutadania) i entitats per lacompanyament, la formaci i ls dels serveis i els recursos culturals. Desenvolupar estratgies educatives en el conjunt dels equipaments culturals, amb objectius propis i amb programes pedaggics destinats a tots els pblic. Traslladar lEscola Municipal de Dansa a lactual Biblioteca i ampliar el nombre de places escolars. Elaborar programes de formaci i accs. Atenci a les necessitats, els serveis i la formaci de la ciutadania, amb lobjectiu de garantir el dret cultural a tota la poblaci i especialment a les comunitats nouvingudes i les tradicionalment marginals. Hem de crear les bases i posar els recursos pblics per eradicar lanalfabetisme ocult (escrit i digital) i adaptar-nos als canvis rellevants en la societat de la informaci. Construir la nova biblioteca central a la Plaa de la Cultura, ampliar el seu horari, i redactar i impulsar un pla de foment de la lectura. Crear lEscola Municipal de Msica i signar un conveni de collaboraci amb la Generalitat de Catalunya. Rehabilitar la Masia de Can Roca de Baix, actual comissaria de Policia Nacional per reconvertir-la en la nova casa de Cultura. Integrar el conjunt dequipaments culturals en un sistema nic de gesti. Espais de creaci. En el nou paradigma de la cultura, cal cercar i millorar les condicions de la creaci. La creaci, com a element estructural del nou i vell paradigma cultural precisa dels espais idonis per a desenvolupar els processos creatius i poder posar-los a l'abast i al servei de la ciutadania. Iniciar la restauraci de les torres de defensa i convertir-les en espais de creaci artstica. Impulsar poltiques de nous pblics (serveis nocturns, crdits escolars, carnet cultural, carnet de biblioteca amb valor cultural, xarxes de proximitat, etc.). Articular les mesures adients per disposar duna ciutat del coneixement. Apostar per millorar lalfabetisme digital. Ampliar el servei del Cibercast i municipalitzar la seva gesti. Reconixer la interculturalitat com a base de la construcci identitria del nostre poble i de la nostra ciutat. Participaci i desenvolupament cultural comunitari. Hem datendre la diversitat des de la transversalitat del conjunt de poltiques culturals, defugint dels programes especfics. La creaci, les iniciatives populars i el patrimoni sn passat, present i futur. Ja no s possible una cultura tradicional immbil i restringida als assentaments territorials tradicionals, doncs la mobilitat social ja est reunint en els antics espais noves comunitats de tota procedncia; i tot indica que a mitj i llarg termini es produir un mestissatge total que donar pas a una identitat certament nova i per sempre canviant. Patrimoni, turisme i desenvolupament econmic. El patrimoni en les seves diferents vessants (arqueolgic, arquitectnic, natural, industrial, artstic) esdevenen elements estratgics de dinamitzaci econmica. Proposem acabar les obres de restauraci i rehabilitaci del Castell, posar en marxa el Centre de interpretaci de histria de la Ciutat i Traslladar les antenes del Castell. La cultura del paisatge ha dimpregnar les poltiques pbliques perqu els paisatges esdevenen espais de confluncia de smbols que generen valor afegit, que creen identitat. El paisatge s canviant per s patrimoni i per tant t un valor simblic i didentitat. El desenvolupament econmic sense context cultural i sostenible comporta una crisi didentitat local. s per aix que proposem el manteniment del parc del Castell. Crear la Comissi del Patrimoni i aprovar el Pla Director del Patrimoni Cultural Local. Iniciar el procs de restauraci de les torres de defensa. Traslladar les antenes del Castell. Adquirir, documentar, catalogar, conservar i difondre el patrimoni cultural. Fer partcip la ciutadania del patrimoni local: memria oral, memria democrtica, paisatge urb, espais simblics, vivncies, records, etc. Les poltiques sobre el patrimoni han d'anar ms enll de l'opci d'atracci turstica, per sobre de tot han desdevenir poltiques de significaci social que posin el patrimoni al servei del conjunt de la comunitat, vinculant-lo a les singularitats locals i explotant adequadament el seu immens potencial didctic com a eina de comunicaci i daprenentatge. Preservar la Festa: lespai docupaci del carrer amb la creaci, la participaci i la interculturalitat. Preservar el patrimoni immaterial. Dotar la cultura popular de dimensi social. La cultura popular no es pot ancorar en el passat ni ser conservadora. Cal incorporar la relectura contempornia, actualitzar-ne els continguts i enriquir-se dels processos culturals dels nouvinguts. En la cultura popular trobarem un dels espais ms importants de cohesi social. Fomentar la llengua i la cultura. Cal ser contundents: la cultura duna ciutat i dun poble no sexpressa nicament en llengua catalana. Cal preveure mesures de foment i impuls de la mateixa per sense exclusions del fet creatiu, que s universal, divers i per tant enriquidor de la prpia cultura expressada en catal. Obrir la gesti de projectes i dequipaments als agents i les associacions. Incentivar la gesti dels serveis i les programacions des de lassociacionisme i els agents culturals de la ciutat i el poble. La implicaci en el model cultural passa per les complicitats amb els diferents agents culturals del territori. Fer propostes capaces de generar ocupaci, relaci i collaboraci entre sector pblic, tercer sector i privat, atenent lescala local. Donar suport a les publicacions locals com a mesura que afavoreix la integraci ciutadana i alhora esdev poltica patrimonial. Crear fons artstics. Disposar duna partida pressupostria per a ladquisici de fons artstic i a destinar, si es dna el cas, un percentatge de l1 % cultural a la creaci artstica. Garantir la presncia constant de la programaci cultural en els mitjans de comunicaci local: premsa local i comarcal, rdios i canal TDT Fomentar la internacionalitzaci i la relaci amb altres territoris. Disposem dunes ciutats i pobles amb gran riquesa cultural, s hora de fer aflorar la mateixa, deixant de lamentar-nos, de ser pessimistes. La projecci, lestabliment de relacions amb altres municipis dEuropa i de la ribera mediterrnia. Promoure lespai urb com escenari cultural. La convivncia de lespai pblic i el privat: un nou model durbanisme que pensi en la ciutat des de la perspectiva de la seva gent, no solament de traces urbanes, de carrers i de cases. 2.7. ESPORT PER A TOTHOM Lesport s un dret dels ciutadans i de les ciutadanes que forma part de la qualitat de vida. Els recursos pblics destinats a lesport shan desmerar de forma prioritria a lmbit educatiu, de la salut i el lleure. Cal aprofitar tots aquells espais en els qu es pugui practicar lesport, gestionar els equipaments esportius escolars a fi de poder-los utilitzar el mxim de temps possible, fins i tot els caps de setmana. Cal que les noves installacions tinguin criteris de capacitat i de servei per a tothom, sense cap mena de discriminaci, atenent les normatives daccessibilitat i ds daquests espais: gent amb discapacitats, gent gran, infants LES PROPOSTES DICV-EUiA Potenciar lesport escolar no competitiu. Millorar els convenis de collaboraci amb les escoles esportives a fi i efecte dassegurar laccs universal i el carcter educatiu daquestes escoles. Fomentar i afavorir lesport com una prctica de salut per a tothom Posar en marxa el programa patis oberts que permeti la utilitzaci dels equipaments esportius escolars fora dels horaris lectius Signar un conveni de collaboraci amb la UPC que permeti ls compartit de les installacions esportives del campus de la UPC Signar un acord amb la Generalitat per tal dobrir el canal olmpic a la ciutat. 2. 8. AVANAR EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACI I EL CONEIXEMENT La nostra societat est experimentant una profunda transformaci. En el centre daquesta transformaci hi ha la revoluci tecnolgica organitzada a lentorn de les tecnologies de la informaci, que ha perms el procs de globalitzaci de leconomia i de la informaci, que ha canviat les formes de producci, consum, gesti, informaci i tamb les formes de relacionar-nos i pensar. Les noves tecnologies de la informaci han deixat de ser concebudes com a aquelles habilitats que shan dadquirir cara a la societat del futur per ser, avui ja, emprades en molts espais de la quotidianitat. Han nascut noves ocupacions, noves empreses, noves necessitats formatives, de comunicaci, de relaci, doci, de consum... Lacceleraci de la oferta de possibilitats que ofereix aquesta tecnologia i el paper que hom accepta li reserva el futur obliga a les institucions pbliques i especialment a aquelles rees relacionades amb els serveis a la persona a facilitar el mxim possible la universalitat daquest fenomen per garantir la participaci en la societat del present i el futur, en les condicions ms per a la totalitat de la poblaci. Quedar-se fora de laccs a aquests coneixements, especialment per als ms joves, suposa un desavantatge per participar en igualtat doportunitats a la societat del present. LES PROPOSTES DICV-EUiA Eliminar qualsevol publicitat institucional amb fins electoralistes i millorar la informaci, en especial la dedicada als pressupostos municipals. Municipalitzar de la gesti del servei dalfabetitzaci digital CIBERCAST. Atesa la importncia de servei dalfabetitzaci Cibercast proposem el seu trasllat a la nova biblioteca que es construir a la plaa de la cultura. Incrementar les hores servei de formaci i alfabetitzaci digital i escorar el temps despera de tres mesos, que s el cas actual a 15 dies. 2.9. UNA COMUNICACI DE PROXIMITAT, PLURAL I INTERACTIVA Una comunicaci veritablement de proximitat, plural, que posi al servei de la poblaci les capacitats interactives El mandat 2007-2011 ser transcendental per construir i fixar el model de comunicaci de proximitat que tindrem a Catalunya en els propers anys. Ser en aquest perode quan shaur daplicar la Llei de la comunicaci audiovisual de Catalunya, aprovada el desembre de 2005. El Consell de lAudiovisual de Catalunya podr i haur de desenvolupar les noves competncies que el Parlament li ha atorgat. Shaur de fer efectiva la implantaci de la TDT, amb tot el que aix pot arribar a comportar, tant pel nou concepte de televisi que implica, com les possibilitats de servei pblic que t associades. Lesquerra verda nacional aposta per un model veritablement de proximitat, plural, amb un potent sector pblic que funcioni amb criteris dindependncia i de professionalitat. Un model que aposta clarament per aprofitar les potencialitats interactives dels nous mitjans i per permetre apropar els serveis i ladministraci al conjunt de la ciutadania. La TDT canvia i revoluciona el concepte que fins ara havia existit de televisi. A partir dara, laparell receptor deixar de ser un instrument per visionar un seguit de continguts audiovisuals per passar a ser, a ms, un aparell a travs del qual podrem accedir a un seguit de serveis. Ser en els propers anys quan shaur domplir de contingut la part interactiva de la TDT. Des dICV-EUiA apostem decididament per qu els ajuntaments es converteixin en motors de desenvolupament de les capacitats interactives amb lobjectiu que un aparell tan universal com s el receptor de televisi pugui convertir-se en un vehicle que apropi ladministraci a la ciutadania, facilitant la realitzaci de gestions i laccs a serveis des de la prpia llar. La TDT ha de permetre una aproximaci generalitzada, universal, trencant barreres socials i territorials, a all que es coneix com a societat de la informaci o del coneixement. El nostre comproms s treballar per tal que en el mandat 2007-2011 es pugui dotar de cobertura legal, amb la corresponent adjudicaci de freqncies, a les televisions locals que responguin als criteris abans apuntats: sense afany de lucre, vinculades a entitats o associacions i amb una clara vocaci de convertir-se en un instrument de participaci ciutadana. 2.10. EL CATAL, DRET DE CIUTADANIA Recuperar la normalitat de ls de la llengua catalana en tots els mbits, entenent-la com a patrimoni com i com a eina dintegraci i de cohesi social, requereix la recuperaci per a la llengua dels valors de prestigi social, de progrs i de modernitat I la seva incorporaci plena a les tecnologies de la informaci i de la comunicaci. Els nostres pobles i ciutats han estat compromesos des de sempre amb el procs de normalitzaci lingstica, s a dir, amb tot all que treballi per retornar la llengua catalana al lloc que li pertoca com a idioma propi del pas. ICV-EUiA est compromesa en el procs que asseguri a les generacions futures ls normal de la llengua catalana en tots els mbits. Cal posar laccent en la transversalitat de la poltica lingstica des de ladministraci local i en ls social de la llengua. En els darrers anys Castelldefels ha rebut de manera destacada respecte daltres poblacions catalanes, moltes persones de llenges i cultures diferents, una gran part de les quals desconeixen encara la llengua del pas i no disposen de prou facilitats per aprendre-la ni, sovint, de la complicitat i el suport actiu dels catalanoparlants per usar-la, quan,en canvi, en molts casos tenen un alt inters per aprendre-la. En aquest sentit, cal destacar la tasca desenvolupada pel Consorci per a la Normalitzaci Lingstica (CPNL) i la seva excellent feina des del pla local dacolliment lingstic. Cal, per que aquest tipus de plans, i tota la seva responsabilitat, deixin de dependre de subvencions i daltres aportacions per tal que lensenyament del catal a la nova ciutadania formi part del pressupost ordinari del CPNL. Dacord amb la Llei de poltica lingstica, en lextensi del coneixement i ls del catal al territori, el Consorci per a la Normalitzaci Lingstica juga un paper fonamental. La seva activitat no pot topar amb problemes pressupostaris que impedeixin latenci de totes les demandes i que dificultin la dinamitzaci i la promoci de noves propostes. Amb aquest convenciment, comptaran sempre amb la nostra collaboraci des de ladministraci local i coma fora poltica al carrer. PROPOSTES Apostem, doncs, per potenciar la llengua catalana com a instrument digualtat doportunitats, de cohesi social i ciutadana, a partir de les propostes segents: Potenciar, amb la implicaci activa dels agents socials, la normalitzaci lingstica en el mn laboral. Promoure campanyes ds del catal en la quotidianitat de la ciutat: comeros, serveis, empreses, centres educatius, socials i culturals, universitat etc. Garantir un ensenyament efectiu i de qualitat del catal i en catal en tots els mbits educatius. Per recolzar aquest objectiu es potenciar i promour la vigncia del Pla Educatiu DEntorn posat en marxa en la darrera legislatura i es donar suport des de lAjuntament a totes aquelles iniciatives del departament dEducaci que vagin en aquesta lnea. Es promocionar i garantir, tamb, ls del catal en aquells programes o serveis municipals que duna forma o altra serveixin per normalitzar ls de la llengua entre els adults que potser no han pogut rebre mai formaci lingstica: Formaci de pares i mares, activitats amb les AMPA, activitats amb la gent gran, etc. Potenciar la presncia de la llengua catalana en totes les actuacions i mitjans de comunicaci municipals, com la revista mensual i la rdio municipal. Potenciar el paper actiu i referencial del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Continuar amb les poltiques de treball transversal amb el servei de Catal de Castelldefels, potenciant la seva tasca i recolzant-la des del punt de vista informatiu, infraestructural, etc. Promoure la cooperaci amb altres administracions dels territoris de llengua catalana per tal de tenir cura conjunta del patrimoni lingstic i cultural com. 3. PER UN CASTELLDEFELS ECOLGIC I URB SOSTENIBLE 3.1. UN CASTELLDEFELS COMPROMS AMB LA PREVENCI DEL CANVI CLIMTIC El canvi climtic s un fet ben perceptible en el nostre entorn ms proper. Afecta la qualitat de vida (i la vulnerabilitat) de les persones de les nostres ciutats i pobles, suposa una greu amenaa real arreu del mn i hipoteca el futur immediat de les properes generacions. Cal actuar de forma urgent i responsable. Avui sabem que la principal causa que provoca el canvi climtic s el model de creixement econmic que comporta un consum desmesurat de materials, aigua i energia, formes de mobilitat insostenibles, una emissi de quantitats ingents demissions contaminants i greus distorsions dels sistemes fluvials i marins. La modernitzaci ecolgica i social de Catalunya que defensem des dICV-EUiA implica un canvi radical de prioritats respecte als models de desenvolupament vigents. La lgica actual que identifica desenvolupament amb ms creixement de consum i recursos s insostenible, gens solidria, i profundament irresponsable. s fa ms urgent i necessari que mai un canvi de perspectiva sustentat en els valors de lequitat social, ltica i lecologia. Davant daquest repte la participaci ciutadana esdev un aspecte clau per tal de garantir lequitat, la modernitzaci econmica, la prevenci ambiental i la implicaci social i cultural. PROPOSTES Posar en marxa un observatori pel control aeri i la oficina local del canvi climtic. Tancar les activitats de la planta de compostatge , vinculades al tractament de residus orgnics. Impulsar mesures ambientals de millora de ls dels recursos naturals, laigua i lenergia, i de la potenciaci de les energies renovables. Creaci de parcs amb menys ciment i ms zones verdes, aprofitant adequadament els recursos de rec naturals. Promoure uns models de consum moderns compromesos amb els valors i la lgica de la sostenibilitat. Incentivar la compra verda i la contractaci ecolgica de bns i serveis, establint plans concrets doptimitzaci de recursos i dambientalitzaci dels serveis municipals. Establir una reducci demissions contaminants consensuat amb els agents socials i econmics de Castelldefels adquirint compromisos concrets i avaluables. Reduir el consum energtic a travs de mesures destalvi i eficincia energtica. Des dICV-EUiA proposem una reducci del consum energtic municipal de un 2 % , fins any 2010. Crear les aportacions de les fonts denergia renovables a nivell municipal, com a mnim en un 1,5 % cada any. Repensar, enfortir i rellanar lAgenda 21 local de Castelldefels. Establir com a premissa bsica de la poltica municipal de mobilitat donar prioritat a les persones, les que van a peu, les que utilitzen el transport pblic, les que fan servir la bicicleta, les persones amb condicions especials de mobilitat i especialment els infants. Reduir ls del vehicle privat a la ciutat. Reduir el consum daigua municipal establint una gesti i un control eficient, aplicant els criteris destalvi, daprofitament i de reutilitzaci establerts per lAgncia Catalana de lAigua i lOrdenana municipal de nova cultura de laigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Promoure el reciclatge, separant en origen i recollint selectivament els residus generats en tots els mbits dactuaci. Integrar la preservaci del patrimoni natural i la biodiversitat del nostre municipi en lestratgia de modernitzaci ecolgica i social de Catalunya, garantint la funci ecolgica dels connectors i espais protegits. Estimular processos de recerca i dinnovaci social i tecnolgica amb tots els agents del territori (centres densenyament, empreses, universitats, associacions), per generar noves oportunitats econmiques, socials i dR+D+I, prenent com a referent el desenvolupament sostenible i la modernitzaci ecolgica. Promoure una avaluaci ambiental del planejament urbanstic. Crear la xarxa bsica de la bicicleta. Proposar la transformaci de lautovia de Castelldefels des del Canal Olmpic fins al carrer de les barques en via lenta, i acabar el Passeig Martim , incorporant-hi en les dues vies un carril bicicleta. Promoure la transformaci del baixador en estaci de RENFE i obtenir la mateixa freqncia de pas entre lestaci del centre i la futura estaci de la platja. Revisar la planificaci del transport urb, en especial el de la lnea L94. Realitzar campanyes educatives permanents que informin dels beneficis ambientals, socials i individuals dinstallar tecnologies eficients en ls de laigua. Potenciar la separaci en origen i la recollida selectiva de recursos. Potenciar el consum responsable i fomentar la producci ecolgica. Potenciar leducaci ambiental, la sensibilitzaci i la participaci en la creaci de propostes de creixement sostenible i de prevenci del canvi climtic. 3.2. FINANCES LOCALS, SOCIALMENT I AMBIENTALMENT SOSTENIBLES La situaci financera actual dels ajuntaments continua installada en un dficit crnic que relega ladministraci local al paper de parent pobre del conjunt de les administracions pbliques. s aix com les corporacions locals continuen tenint un pes relatiu en la despesa pblica similar al de lany 1979, al voltant del 13 %. Aquesta insuficincia ha pressionat sobre els projectes urbanstics, font segura i garantida de recursos locals. El resultat no ha estat os i amb una major capacitat de resposta davant de les necessitats de la gent, donat el seu carcter dadministraci ms propera. Aquesta qesti es visualitza de manera molt particular en el fet que els ajuntaments han anat assumint un volum de despesa molt important en serveis que no sn obligatoris, s a dir, han anat assolint un nivell de competncies de facto per sense el corresponent finanament, cosa que ha fet que les administracions locals hagin quadruplicat en els darrers vint anys la despesa per habitant. Alguns estudis situen aquesta despesa no obligatria en torn al 33,3 % dels recursos municipals. El desenvolupament de lactivitat municipal exigeix un marc financer suficient que permeti la prestaci de serveis als ciutadans i a les ciutadanes, al temps que generi dinmiques dequilibri social i mediambiental. Un sistema fiscal local progressiu i ecolgic ha de compatibilitzar el necessari equilibri pressupostari amb criteris dequilibri social (paga ms el qui ms en t) i introduir criteris mediambientals (qui contamina paga). ICV-EUiA DEFENSA UN NOU SISTEMA DE FINANAMENT LOCAL EN FUNCI DE LES COMPETNCIES PRPIES I LES ASSUMIDES: El sistema vigent sha caracteritzat per uns impostos locals rgids en relaci amb el creixement de la renda i levoluci de la prpia dinmica local, sovint impulsada des dels ajuntaments, i una participaci en els tributs de lEstat (PMTE) sense relaci amb les necessitats financeres locals. Es fa imprescindible exigir una major concreci de lmbit competencial del mn local, que sha destablir dacord amb el principi de subsidiarietat. Si, fins fa poc era lEstat qui distorsionava, ara ho s principalment la Generalitat. Aquesta haur dacordar la descentralitzaci de la gesti perqu els ajuntaments obtinguin el percentatge de transferncia just que cobreixi les competncies que, actualment, estan desenvolupant els governs locals, ja sigui en competncies que li sn prpies com aquelles que ha assumit, b per voluntat prpia, b per deixadesa de funcions de les administracions superiors competents. s evident, doncs, que el que defensem s un model de distribuci competencial que porti els ens locals a cobrir el finanament de la gesti efectiva de la despesa pblica; assumint, per tant, competncies executives importants en serveis com lensenyament i/o la sanitat, amb un sistema dual que plantegem ms endavant, entre municipis de plenes competncies i daltres ms petits, on shaur de veure com se supleixen aquestes competncies. Alhora, per, hem de treballar a fons per tal doptimitzar al mxim tots els recursos disponibles, en base a criteris deficincia i eficcia. De poc ens servir incrementar els recursos si no sen fa una utilitzaci ptima dels mateixos. La ciutadania ha de tenir la percepci que es fa una utilitzaci eficient dels recursos municipals. PROPOSTES La proposta dICV-EUiA se sustenta en una reforma dels tributs locals, lincrement de les transferncies no condicionades dels pressupostos generals de lEstat i una participaci en les principals figures tributries estatals, com podria ser lestabliment dun tram local en lIRPF i en lIVA. Fomentar el servei per a la informaci empresarial i donar suport a aquelles empreses que desenvolupin una poltica industrial sostenible. Impulsar la dinamitzaci dels eixos comercials histrics. Reformar dels tributs locals, que requereixen duna reforma en profunditat, de manera que es flexibilitzin i sadaptin ms a la capacitat econmica dels contribuents i menys a parmetres que no estan vinculats amb les rendes reals. Cal tendir cap a una generalitzaci i harmonitzaci de limpost de construccions i les plusvlues, amb el propsit, per, que els ingressos derivats de lactivitat immobiliria no siguin, com actualment passa en molts ajuntaments, els ms importants. Cal pensar mecanismes que, per una banda, vinculin aquests ingressos a lobligatria ampliaci i millora dels equipaments i infraestructures existents, per tal dadaptar-los a la nova demanda generada pel desenvolupament immobiliari i, per altra banda, establir sistemes de compensaci per a les limitacions que la planificaci territorial o sectorial pogus establir per a determinats municipis (espais naturals protegits, afectacions de grans infraestructures, equipaments, etc.). Crear un impost que gravi les requalificacions de sl no qualificat, rstic, etc. a sl urbanitzable. Els recursos que generi anirien destinats a facilitar la gesti dels espais naturals i la conservaci de la biodiversitat i a la creaci dun fons de rescat durbanitzacions que afecten espais naturals. Tanmateix, proposem una profunda reforma de limpost sobre lincrement del valor dels terrenys (IIVTNU), les plusvlues: introduint mecanismes que permetin recollir les plusvlues generades per accions especulatives, transaccions a curt termini, requalificacions de sl incloent en la seva base ledificaci, no solament el sl. establint un nou escalat de limpost, en funci del temps transcorregut entre la compra i la venda i la relaci amb el valor inicial de la transacci. El tipus mxim shauria dacostar al 100 % en les transaccions en perodes inferiors a un any. Caldria tamb introduir elements de sostenibilitat en els tributs municipals, que els transformessin en instruments dactuaci mediambiental. Es poden donar molts exemples: en lIBI i en lImpost sobre Construccions es podrien bonificar els edificis amb ms eficincia energtica, lIVTM (impost de circulaci) es podria modular en funci del potencial contaminant del vehicle o lIBI podria tamb introduir elements de penalitzaci de les segones residncies Hi ha tot un seguit diniciatives en aquesta matria que caldria prendre en consideraci. Daltra banda, shauria de tornar a considerar seriosament la creaci dun nou impost que no fos lantic IAE, per que gravs la xifra de negoci de les activitats econmiques al municipi, i vinculs els ingressos municipals a lactivitat econmica que es realitzi en el seu territori. Tal i com es deia abans, shaurien de trobar frmules per tal que els ingressos derivats dactivitats amb afectacions que sobrepassen amb escreix lmbit municipal poguessin afavorir tamb els altres municipis de la seva rea. Pel que fa als preus pblics, els ajuntaments ofereixen als ciutadans uns serveis cada vegada de ms qualitat i quantitat, i molts daquests serveis es financen amb preus pblics. Creiem del tot necessari obrir un debat a fons sobre els preus pblics dels serveis municipals no obligatoris, que faciliti laccs a tota la ciutadania, independentment dels seus recursos, tot garantint un determinat percentatge de finanament del cost del servei. Cal, per, puntualitzar quins sn els costos que simputen a aquests serveis. El sistema ms consensuat s el de costos complets per seccions, que imputa als serveis i les activitats no noms els costos directes (el personal i el material dun taller, per exemple), sin tamb els indirectes que shi poden associar (la part corresponent de neteja o assegurances, per exemple). Creiem, per, que no shaurien dimputar els costos indirectes de personal o despeses que, tant si hi hagus el servei com no, shaurien de pagar igual. Increment de les Transferncies no condicionades La participaci en lIRPF i lIVA obliga a modificar les actuals transferncies. Shan de reconvertir en un mecanisme de compensaci en aquells casos en qu la base fiscal local o la participaci en els trams de lIRPF i lIVA no garanteixin un nivell socialment acceptable de capacitat financera i sha dassegurar un creixement constant dels recursos econmics destinats. Cal corregir la situaci actual i dotar els ajuntaments dels recursos suficients, adequats a la prestaci real de serveis ja sigui per obligaci o per assumpci, tot garantint que la totalitat dels municipis estiguin en condicions de prestar el mateix nivell de serveis a la ciutadania. A ms, en el clcul per a la dotaci daquestes transferncies de lEstat als ajuntaments, shauria dintroduir que en lavaluaci de la suficincia financera i de lanivellament de les bases fiscals es tingui en compte la inclusi del finanament de la despesa local en competncies mediambientals. Tanmateix, proposem reformar la Llei dhisendes locals, que contempli una participaci progressiva en els impostos estatals en funci del PIB depenent de lactivitat turstica i de la poblaci flotant dels municipis. Finalment, en aquest apartat, proposem avanar cap a la incondicionalitzaci de les subvencions que actualment estan condicionades a la inversi local, dacord amb la Carta Europea dAutonomia Local, i en la garantia per part de la Generalitat de suplir amb recursos propis les dotacions que es perdran arran de la nova regulaci dels Fons Estructurals de la Uni Europea pel perode 2007-2013. (En aquests moments, el FEDER aporta uns 30 milions deuros anuals per cofinanar inversions locals.) Participaci en les figures tributries estatals. La participaci dels ajuntaments en la recaptaci dels grans impostos generals (IVA i IRPF, impostos especials) es recull a la reforma de la Llei dhisendes locals per a ciutats de ms de 75.000 habitants i en percentatges molt minsos. Des dICV-EUiA proposem lestabliment de dos trams en funci de la poblaci: Un primer tram, baixant lactual llist als 50.000 habitants, argumentat pel criteri dels nivells competencials obligatoris pels municipis daquesta o major poblaci segons la normativa de rgim local vigent i no els actuals 75.000 hab. que, entenem, responen a criteris ms arbitraris. En aquest primer tram proposem un notable percentatges de participaci dels ajuntaments en la recaptaci dels impostos estatals. Un segon tram composat pels municipis de menys de 50 000 habitants, pels quals sestablirien percentatges de cessi en funci de la poblaci com a bon indicador de nivells diferents de necessitats de despesa dacord amb el marc de competncies. Endeutament La Llei general destabilitat pressupostria de 2001 ha suposat una important restricci a la utilitzaci de lendeutament per al finanament de les inversions de ladministraci local. Aquesta llei ha afegit als criteris de solvncia que ja estaven regulats en la normativa sectorial (Llei reguladora de les hisendes locals) unes noves restriccions justificades pels compromisos de les administracions espanyoles amb el Pacte dEstabilitat i Creixement que garanteix la coordinaci de les poltiques pressupostries dels pasos que formen part de la Uni Monetria Europea. Tanmateix la llei de 2001 va consagrar el principi del dficit zero sense tenir en compte la fase del cicle econmic (creixement o recessi) i, per tant, suposa una renncia al carcter anticclic de la poltica pressupostria. Aquesta llei, a ms, no va respectar les competncies de ladministraci autonmica i local en matria pressupostria i no va preveure un tractament especfic de les situacions de dficit que sutilitzen per al finanament dinversions que garanteixen lequitat intergeneracional en el finanament i ls daquestes inversions que suposen un augment de la capacitat productiva. La llei va traslladar mecnicament un principi macroeconmic a nivell microeconmic sense tenir en compte les compensacions que es produeixen en el sector local entre les diferents administracions. La reforma de la llei aprovada el 2006 ha resolt dos daquests problemes, ja que exigeix el compliment de lobjectiu destabilitat pressupostria al llarg del cicle econmic i preveu un tractament especfic per a les inversions. No obstant aix, es mant lenfocament microeconmic ja que segueix exigint el compliment de lobjectiu destabilitat pressupostria a cadascuna de les administracions pbliques individualment considerades. Aix s ms evident en el cas dels ajuntaments de menys de 75.000 habitants que continuen amb lobligaci del dficit zero independentment de la fase del cicle econmic. Des dICV-EUiA propugnem que el compliment de lobjectiu destabilitat pressupostria sigui contemplat: De manera dinmica, dins dun cicle econmic sense exclusi de cap municipi. El cicle es podria establir en sis anys. A nivell del conjunt del sector pblic local i no de cada administraci local individualment considerada. En el cas que el conjunt es trobs en una situaci de dficit, shauria dactuar en primera instncia en aquells municipis que superessin un determinat nivell dendeutament (per exemple, lestipulat actualment del 110 % sobre ingressos corrents per entrar en el rgim dautoritzaci). Pel que fa a les inversions, si b s positiva la introducci dun tractament especfic, des dICV-EUiA defensem laugment del dficit perms per al finanament dinversions que milloren la capacitat productiva ats el dficit destoc de capital pblic de leconomia espanyola respecte daltres economies de la Uni Monetria Europea. 3.3. CASTELLDEFELS GENERADOR DOCUPACI El municipi s el millor espai per detectar les necessitats i les oportunitats, tant de lactivitat econmica com del mercat de treball. Castelldefels ha de ser generador doportunitats per als habitants del seu mbit territorial. I t un paper dinamitzador en favor del dileg, la concertaci i la planificaci estratgica. En aquest sentit cal articular estratgies de desenvolupament que es tradueixin en accions que beneficin la comunitat en el seu conjunt. Per tant, les poltiques de desenvolupament econmic local han de servir per millorar la qualitat de vida dels seus habitants: Promovent poltiques de creaci docupaci i de qualitat i fomentant la integraci i la diversificaci de lestructura productiva i de serveis;millorant les condicions per a lactivitat i la cultura empresarial, dinamitzant el sector comercial; establint una xarxa de punts dinformaci i orientaci per a locupaci. Les administracions locals han de seguir jugant un paper actiu en la instrumentaci de mesures contra latur i lexclusi social, fomentant lesperit empresarial en el terreny social i ambiental i promovent programes dinserci laboral. Ladministraci local juga un paper important pel que fa a la detecci de necessitats i de problemes a lhora daportar mesures i solucions davant els collectius ms vulnerables de la societat. Malgrat que latur est baixant, continua sent un problema important que incideix especialment en la gent jove, les dones, les persones majors de 45 anys i el collectiu dimmigrants. LES PROPOSTES DICV-EUiA Aplicar poltiques per a la plena ocupaci Dur a terme programes especfics per a la inserci laboral de les dones, dels joves, dels discapacitats, dels immigrants, en concret dones immigrants i les persones majors de 45 anys, per tant daquells sectors que tenen dificultats dincorporar-se al mercat de treball. Les administracions locals han de garantir en les seves plantilles la contractaci percentual legalment establerta amb la quota de reserva per a treballadors i treballadores amb discapacitats. Desenvolupar estratgies daprenentatge i de formaci per millorar la capacitat dels treballadors i de les treballadores i garantir recursos per a aquestes poltiques aix com la tutoria i el seguiment des del mn local/comarcal, etc., el ms proper a la persona. Impulsar lactivitat econmica Fomentar la cultura empresarial i les noves iniciatives, lautoocupaci, les microempreses i les empreses deconomia social. Facilitar i potenciar la posada en marxa de lactivitat empresarial. Impulsar campanyes de sensibilitzaci per afavorir lesperit empresarial de les dones. Programes de suport a les dones emprenedores. Formaci en creaci dempreses i en gesti empresarial. Fomentar el treball de la Guaita per a la informaci empresarial amb lobjectiu de desenvolupar poltiques de captaci dempreses i dinversions empresarials a Castelldefels, fonamentalment daquelles empreses de tecnologia neta que donin suport al desenvolupament duna poltica industrial sostenible. Poltiques dintegraci de la indstria i el medi ambient. Potenciar lnies dassessorament i suport a les empreses en lmbit de la protecci mediambiental (minimitzaci i aprofitament de residus, normatives sobre emissions, estalvi energtic, etc.). Potenciar la formaci ocupacional i contnua en matria denergies renovables i deducaci ambiental susceptible de crear ocupaci viable. Promoure la creaci de consells empresarials per a la sostenibilitat per fomentar lintercanvi dexperincies ambientals entre empreses. Desenvolupar el foment dactivitats productives i/o investigaci i/o innovaci relacionades amb les energies renovables i la sostenibilitat de ls de les energies tradicionals. La formaci professional, una necessitat permanent ICV-EUiA creiem que la formaci professional s una eina bsica per afavorir locupaci de qualitat, la creaci i el manteniment de llocs de treball per a les persones. Adequar els processos formatius a les necessitats del mn laboral a partir duna interrelaci entre el mn empresarial i els agents socials, les administracions locals i el sistema educatiu per detectar necessitats i definir i establir poltiques i estratgies. Potenciar poltiques de formaci dalfabetitzaci digital amb aquells collectius de baixa qualificaci i majors de 45 anys. Impulsar poltiques actives en el camp del turisme per potenciar la qualitat dels serveis turstics. Desenvolupar poltiques a favor del comer local El sector comercial local segueix tenint un pes important en la dinamitzaci de leconomia local. Fa uns anys el sector del comer ha comenat a experimentar una srie de canvis que coincideixen amb els canvis sociolgics relacionats amb els hbits de consum i de compra i la implantaci de les noves superfcies. Cal seguir treballant per desenvolupar poltiques des de lmbit local a favor del comer que ajudin a modernitzar i professionalitzar aquest sector econmic Castelldefels. Desenvolupar plans estratgics de desenvolupament comercial. Desenvolupar poltiques fiscals de foment del comer tradicional, incentivant els processos de modernitzaci i facilitant la formaci continuada. Afavorir la reducci i la concentraci doferta comercial i de serveis en els sectors amb excs doferta. Potenciar les noves tecnologies en el comer tradicional. Impulsar plans de dinamitzaci comercial i urbanstica en la lnia de configuraci deixos comercials, per incrementar la confortabilitat de lacte de compra i ser competitius envers les grans superfcies comercials. Per un turisme sostenible amb ms recursos per a les administracions locals Per ICV-EUiA, el model turstic que defensem ha de ser clarament respectus amb el territori i el medi ambient, frenant els processos despeculaci i dextensi urbanstica indiscriminada i tendint a un aprofitament sostenible dels recursos naturals, ambientals, paisatgstics, culturals i etnogrfics. Limpacte del turisme sha de reduir, corregir i, en la mesura del possible, invertir, aconseguint que una gesti correcta dels recursos turstics comporti una millor gesti i una major sostenibilitat per al nostre entorn. Invertir en millora mediambiental. El govern de la Generalitat, en coordinaci i collaboraci amb les administracions locals, hauria destablir ajudes per millorar la imatge dels municipis turstics, les platges, els passeigs martims, el patrimoni histric, etc. Implementar el Pla Estratgic de Turisme en coordinaci amb les administracions locals i el sector. Desenvolupar noves potencialitats de la ciutat lligades als circuits i itineraris culturals. Ampliar laportaci complementria de ladministraci autonmica als municipis turstics en funci dels majors costos dels serveis generals i els serveis especficament turstics. Reformar la Llei dhisendes locals: participaci progressiva en els impostos estatals en funci del PIB depenent de lactivitat turstica i de la poblaci flotant. 4. PER UN CASTELLDEFELS QUOTIDI, PARTICIPATIU, CONVIVENCIAL I DIVERS 4.1. UNA ADMINISTRACI MUNICIPAL MODERNA I PROPERA A LA CIUTADANIA Cal consolidar una administraci municipal que, a ms de servir amb objectivitat i imparcialitat als interessos generals, faciliti lexercici dels drets i el compliment de les obligacions dels ciutadans i sigui una palanca del progrs social. Per aconseguir aix cal una administraci pblica efica i eficient, gil i propera als ciutadans i a les ciutadanes. ICV-EUiA no compartim lonada privatitzadora que propugna lexternalitzaci i lintroducci de criteris i parmetres de les empreses privades als serveis pblics municipals. Nosaltres creiem que cal gestionar-los correctament, amb eficcia i eficincia, i tamb amb equitat i criteris socials, que no es poden deixar en mans del mercat, basat en criteris de benefici econmic. La nostra prctica al govern minicipal de Castelldefels demostra que no s cert que qualsevol servei pblic externalitzat es presta millor que des de la prpia administraci pblica. La gesti pblica directa de serveis com ara La Casa dels Infants i lEscola de Dansa ho demostra amb escreix. Labaratiment dels serveis externalitzats es fa a costa de rebaixar les condicions sociolaborals dels treballadors i les treballadores. El que cal s ser ms propers als ciutadans i les ciutadanes, ms gils i ms rpids en donar solucions als nous reptes socials i tenir en compte el que s el capital ms important de ladministraci pblica: els treballadors i les treballadores. Tot i que els serveis pblics han de ser prestats per personal propi, quan de forma excepcional es faci a travs duna empresa externa, aquesta decisi sha de justificar degudament i sha de garantir que no signifiqui pitjors condicions sociolaborals per als treballadors i les treballadores que els presten i la prdua efectiva del control de la prestaci del servei. Des dICV-EUiA-EPM impulsarem les segents mesures: Aturar les privatitzacions. Establir prioritriament la gesti i prestaci directa. Establir sistemes de seguiment i de control real dels serveis externalitzats. Cal donar un pas ms endavant garantint la participaci no noms en els rgans consultius, sin tamb en la presa real de decisions. Vetllar per lacompliment de les normatives vigents en qualsevol aspecte. Garantir la pluralitat poltica en els rgans de gesti, aix com la representaci dels usuaris i les usuries i la representaci sindical. Potenciar la participaci en la presa de decisions per part de la societat civil. Ampliar els processos de finestreta nica i oficines de gesti unificada entre les diferents administracions. Crear una xarxa telemtica nica compartida entre totes les administracions. Multiplicar la utilitzaci de formularis electrnics i de signatura electrnica. 4.2.- PARTICIPACI CIUTADANA En els darrers anys ha crescut linters per la participaci ciutadana a nivell municipal. Valorem positivament aquesta dinmica, doncs ens dirigeix cap a un aprofundiment democrtic, amb una ciutadania ms activa i compromesa amb ms incidncia en les decisions pbliques. A Castelldefels, per, les prctiques participatives sestan duent a terme de manera poc ambiciosa i poc decidida, amb poca profunditat i poc contingut real, sense un projecte clar, amb un plantejament purament tctic. Per ICV-EUiA, la incorporaci de la participaci ciutadana en la presa de decisions s un aspecte fonamental del nostre projecte de radicalitat democrtica. s amb la participaci i la implicaci de la diversitat dopinions i dinteressos socials que podrem desenvolupar la democrcia i donar respostes satisfactries a les necessitats i anhels de la ciutadania. s per aix que lAjuntament ha de promoure activament la participaci ciutadana. Des dICV-EUiA de Castelldefels hem estat capdavanters en aquest sentit, impulsant processos i mecanismes reals de participaci ciutadana des de les rees dEducaci, Pau i Solidaritat, Cultura i Juventut,. Tanmateix, ms enll de les prctiques participatives parcials, des dICV-EUiA entenem el foment de la participaci ciutadana com una aposta estratgica i com una qesti transversal que ha dimplicar tota lactivitat municipal. I per aix s necessria una planificaci. Hem de passar de les accions disperses i sovint inconnexes, a lelaboraci dun Pla Municipal de Participaci que reculli lestratgia global del govern en aquest mbit, tenint present tots els nivells, projectes i actors. No cal dir que aquest pla de participaci ha de ser elaborat participativament i amb el mxim consens social i poltic possible. Aquest procs ha de servir per superar el distanciament de part del moviment venal respecte al Reglament de Participaci Ciutadana, introduint-hi les reformes necessries. Abans, per, darribar prpiament a la planificaci i al foment despais i accions participatives en els processos de decisi pblics cal actuar en altres mbits per tal de facilitar-ho. LES PROPOSTES DICV-EUiA Enfortir el teixit associatiu. Elaborar un pla de foment de lassociacionisme, que cal comenar amb un diagnstic i avaluaci de la realitat associativa a la ciutat, compartit amb les mateixes entitats. Daqu en sorgiria una bateria de propostes de formaci, lassessorament, i el suport tcnic i econmic. Estimular les mateixes entitats en el desenvolupament dexperincies dinnovaci democrtica en el seu si, en la definici de les seves accions o prioritats i en el seu mateix funcionament intern. Promocionar i recolzar la cooperaci entre entitats. Contribuir a la difusi i la promoci del teixit associatiu de la ciutat i les activitats que duen a terme. Fer ms eficaces les poltiques de participaci s necessari, en primer lloc, que la poltica de participaci ciutadana sigui transversal i no depengui de cap regidoria especial, sin que les impliqui totes des de la Junta de Govern i lalcaldia. Cal promoure nous mtodes de treball que permetin adequar lorganitzaci municipal i els procediments per afavorir el treball interdisciplinari. Elaborar plans de formaci per al personal tcnic de totes les rees municipals, aix com per als regidors. Igualment cal assignar convenientment les dotacions pressupostries i de personal dedicades especialment a coordinar la poltica de participaci ciutadana. Afavorir la coordinaci amb els governs supralocals. El pla municipal de participaci Cal fer un esfor per aconseguir un triple consens: Consens poltic: seria desitjable que la poltica de participaci (i no noms el Reglament) aconsegus el consens de tot el ple municipal per evitar que es faci electoralisme o es puguin aprofitar les dificultats que apareguin. Consens tcnic: els tcnics tenen un paper clau en la implementaci de la poltica de participaci. Segurament requerir que desenvolupin noves habilitats i una major flexibilitat. Per aix s important que facin seva aquesta poltica. El contacte constant amb el cos de tcnics, la formaci i la seva implicaci s essencial. Consens social: s imprescindible que el teixit associatiu estigui present al llarg de tot el procs, com a part activa en el disseny, lelaboraci, la implementaci i lavaluaci del pla. Cal evitar que les associacions se sentin desplaades, o que vegin la promoci de la participaci ciutadana com una amenaa i no com una oportunitat. Elaboraci del pla DIAGNSTIC COMPARTIT: El pla ha de partir duna anlisi de la realitat principalment sobre aquests tres mbits: Quina s lexperincia de la ciutat en lmbit de la participaci ciutadana (quins processos participatius estan en marxa, quins shan fet prviament i amb quin resultat), La realitat del teixit associatiu de la ciutat i la seva relaci amb lajuntament. Lorganitzaci de ladministraci municipal. PROPOSTA DACTUACI: Ha de tenir una perspectiva que englobi tota la legislatura. Cal comptar amb la implicaci de tots els actors tamb en el disseny i el desplegament del pla i dels processos i mecanismes. Promoure processos i mecanismes que facilitin la deliberaci ciutadana sobre temes dinters collectiu, aix com la seva incidncia efectiva en la presa de decisions. Definir clarament, en aquests processos i mecanismes, les regles i els lmits, qui participar i el paper que hi jugar cadasc. En aquest sentit, cal fomentar la participaci de la ciutadania a ttol individual en els processos, juntament amb les associacions i altres actors, que poden jugar un rol de promoci i de seguiment del procs, arribant a tots els sectors de la ciutadania que es vulguin implicar . Revisar els espais estables de participaci, bsicament els consells de ciutat, territorials i sectorials. Molts daquests fa anys que existeixen i necessiten una actualitzaci, renovaci i revitalitzaci (quant a les entitats que hi participen, la possibilitat dincorporar (amb criteri) ciutadans i ciutadanes a ttol individual, el seu paper en lelaboraci de poltiques pbliques). Cal incorporar a aquest Pla ladequaci del Reglament de Participaci Ciutadana amb una reforma que aconsegueixi el consens social en un marc de confiana generat pel mateix procs. Ha de conjugar els diferents processos de participaci que es vulguin impulsar, i de manera coherent, tant pel que fa a les temtiques que es tractin com pel que fa al temps. Comenar per implicar la ciutadania en lelaboraci del Programa dActuaci Municipal amb una perspectiva de 4 anys) i desprs concretar-la anualment en projectes concrets. AVALUACI: Incorporar lavaluaci en el disseny de les poltiques de participaci ciutadana, definint abans qui seran els agents participants i quins temps, moments i recursos sempraran. Lavaluaci ha de servir per aprendre, revisar i millorar les poltiques pbliques. Per aix s fonamental que en aquests processos hi sigui present tamb una representaci dels participants. Garantir la transparncia i el retorn del procs davaluaci i dels resultats. Cal que des de lajuntament es retin comptes amb la ciutadania sobre com ha anat el procs i quins efectes ha tingut. Cal que els participants descobreixin per a qu ha servit la seva implicaci. 4.3. FEMINITZAR LA CIUTAT PER FER-LA EQUITATIVA El municipi s lmbit de la quotidianitat. Per aix les poltiques municipals sn instruments privilegiats per transformar les condicions de vida de les persones de forma immediata i visible. Aquesta proximitat s fonamental en lobjectiu duna societat dhomes i dones lliures, diversos i iguals en oportunitats, perqu puguin portar a terme amb autonomia els seus projectes vitals. Per assolir aquest objectiu cal intervenir en el dia dia, en l espai en el qu es mantenen fortes desigualtats derivades de la separaci dels mbits pblics i privats i de lassignaci de rols segregadors dins daquests espais a homes i dones, que releguen un sexe a laltre. Una ciutat que no s igual per a homes i per a dones no s una ciutat democrtica. Cal, en primer terme, lluitar contra les situacions extremes que sn fruit duna injusta divisi de rols, especialment la feminitzaci de la pobresa i la violncia de gnere; per cal tamb intervenir en els elements estructurals, compensant les inrcies socials per garantir la igualtat doportunitats i tamb capgirar les prioritats existents, donant veu a les dones i construint un municipi que reconegui totes les tasques necessries per a la societat, ja siguin realitzades per homes o per dones. En aquest sentit, cal seguir una triple estratgia a lhora de fer poltiques locals: la transversalitat, perqu quelsevol tema ha de tenir una perspectiva de gnere. la visibilitat , perqu es vegi la determinaci poltica de lluitar per la igualtat. la normalitat, perqu es tracta de recuperar espais de dret, no dadquirir-ne per condescndncia o bondat paternalista. El foment de la igualtat doportunitats des de la proximitat s un objectiu bsic en el context territorial. Aquesta igualtat ha dabastar tots els mbits: laccs a la salut, a la cultura, al mn laboral, i els serveis pblics necessaris per acomplir tasques que sovint han recaigut sobre les esquenes de les dones (mares, germanes, filles, de persones dependents). I cal fer-ho allunyant-nos de perspectives assistencialistes, dissenyant els serveis pblics a partir de lapoderament i la participaci de tothom. Lurbanisme, els horaris, leducaci, la mobilitat, i les prioritats pbliques i privades han de tenir en compte els treballs que realitzen les dones i ajudar en la mesura del possible a repartir-los. Cal promocionar espais de participaci on tothom se senti comproms i on es faci visible la diversitat. Lexclusi social femenina al municipi s especialment greu per invisible. Castelldefels no s una excepci. Hem destar alerta a prevenir qualsevol tipus dexclusi per rao de gnere i atendre les denncies en aquest sentit. PROPOSTES Realitzar plans transversals per fomentar lequitat al municipi, garantint el comproms pressupostari de totes les regidories implicades en la seva execuci. Tenir cura que aquests plans obrin les portes a la reflexi conjunta de dones i homes perqu tothom pugui fer el seu personal procs dadaptaci a una societat igualitria. Vetllar pels drets econmics de les dones, realitzant pressupostos en perspectiva de gnere per procurar que limpacte de la despesa pblica municipal sigui equitatiu per dones i homes. Elaborar els indicadors necessaris per poder avaluar limpacte de gnere de les poltiques municipals en tots els mbits. Avaluar peridicament els avenos aconseguits i difondre les dades que se nextreguin. Realitzar formaci ocupacional diversificada i planificada tenint en compte la incorporaci al mercat de treball de les dones, amb programes especfics de suport a lautoocupaci. Fomentar lelaboraci de plans digualtat a les empreses ubicades al municipi. Garantir que el desplegament de les poltiques datenci a les persones dependents es fa de forma que es garanteixin els drets i les necessitats concretes de les cuidadores i que es promou la corresponsabilitat amb els homes en aquest mbit. Garantir lassistncia jurdica a les dones per tal dassessorar de les possibles actuacions davant dagressions als seus drets (ja sigui en lmbit laboral, econmic, domstic, etc.)Posar, aquest sentit especial atenci a les denncies fetes per treballadores del sexe, sovint infravalorades per lorigen de les mateixes. Garantir que tots els mitjans de difusi de lajuntament (des dels materials de m fins als mitjans de comunicaci local) transmeten valors com la defensa de lequitat entre homes i dones i el reconeixement de les aportacions de les dones al poble o ciutat. Promoure programes de coeducaci a les escoles i a altres espais deducaci no formal al municipi, que fomentin la relaci entre iguals des de la infncia i que reconeguin ligual valor de la diferncia i les aportacions de les dones a la histria, a la cultura, a la cincia Establir criteris urbanstics i constructius i de mobilitat que condicionin levoluci del municipi en el sentit de donar prioritat a la persona vianant, dacord amb les reclamacions que fins ara han estat fent arribar les dones pel seu protagonisme de tenir cura dinfants, gent gran o persones amb dificultats per la mobilitat. Fomentar les activitats adreades a comprometre les dones amb el municipi (activitats dintercanvi cultural, etc.) i potenciar el paper del ja creat Consell Municipals de la Dona amb la mxima qualitat participativa i capacitat decisria sobre les poltiques locals. Impulsar accions de reconeixement de la diversitat femenina que facin visibles les perspectives i les necessitats diverses de diferents grups o collectius. Lluitar contra lexclusi de les dones grans soles, dacord amb la programaci dce serveis en general dirigits a la millora de la qualitat de vida de la gent gran. Iniciar el desplegament de les mesures dmbit local previstes a la Llei de drets de les dones per a leradicaci de la violncia masclista, a partir del major suport pressupostari del govern, incloent lestabliment de programes preventius a les escoles i la realitzaci i execuci de protocols de coordinaci en latenci a les dones vctimes, que facin de les administracions entitats aliades de les dones que volen superar aquestes situacions. Fer programes especfics en prevenci de futures situacions de dependncia social i econmica de la parella i/o dels serveis socials del municipi. Fomentar les poltiques dinclusi social i dapoderament de les treballadores del sexe al municipi i rodalies, evitant que la forta penalitzaci moral associada a aquest treball agreugi la situaci de vulnerabilitat en qu es troben. Posar atenci especial a latenci que rebin als serveis socials i als serveis sanitaris pblics. Donar suport a les dones nouvingudes, vetllant perqu hi hagi, si es que calen, mesures especfiques,en el marc del Pla de Convivncia Intercultural, que tinguin en compte la seva diversitat, per tal devitar que la doble discriminaci de gnere (fruit de sumar la discriminaci en els pasos dorigen i la discriminaci en el pas dacollida, Catalunya), faci daquestes dones una poblaci vulnerable a agressions als seus drets fonamentals. 4.4. CASTELLDEFELS, UNA CIUTAT JOVE PER VIURE I CONVIURE Des de ICV-EUiA hem treballat i treballarem per aportar les propostes de la gent ms jove i donar el punt de vista generacional necessari per fer poltiques de joventut on la participaci, les eines per a lemancipaci i la sostenibilitat han estat sempre els nostres eixos essencials de lactivitat poltica. Volem un Castelldefels habitable: amb un model urbanstic basat en la mixtura social i amb una activitat productiva neta; lluitem per un Castelldefels amb un model de mobilitat sostenible, amb ms espai pblic i verd urb, per una ciutat compromesa amb les energies renovables i en acci contra el canvi climtic. Per tant des de ICV-EUiA defensem i reclamem fer una ciutat veritablement social, en la que es promogui la participaci dels i les joves i on la vida quotidiana sigui leix vertebrador de la transformaci social que reclamem. En definitiva volem un Castelldefels per viure i conviure Volem donar resposta a les problemtiques que tenen els i les joves avui dia. s per aix que proposem un conjunt de mesures per dur a terme mitjanant un Pla Local de Joventut transversal que impliqui totes les rees de govern del nostre ajuntament, amb taules temtiques de seguiment. CASTELLDEFELS PER VIURE Lhabitatge s una de les preocupacions ms importants de la ciutadania. s per aix que les administracions pbliques han de donar resposta creant borses dhabitatges i construint habitatge pblic de compra i lloguer a preus assumibles. Per aix sha de promoure habitatges pblics per a joves. Creant borses dhabitatge com a mecanisme dacompanyament i suport a laccs de lhabitatge de lloguer. Establir un cens dhabitatges desocupats per activar la seva ocupaci. La ocupaci s un dels problemes ms greus de la joventut. s per aix que els ajuntaments han de posar el mxim dinstruments que els permetin les seves competncies per tal de millorar aquesta situaci. Potenciar els pactes per locupaci amb el teixit empresarial per dotar de llocs de treball estables i de qualitat per a la gent jove. Dotar de cursos daccs al mercat laboral adreats als joves. Potenciar que els joves optin per professions alternatives (esportistes, artistes, etc.). Desenvolupar mecanismes dinformaci i dorientaci laboral per a joves en coordinaci amb els Punts dinformaci Juvenils (PIJ), equipaments i centres educatius. Realitzar programes especfics de formaci per a la seva correcta incorporaci al mn laboral y de transici entre el mn educatiu i el laboral. Crear convenis de collaboraci entre lajuntament i les universitats per tal de dotar-lo de places destudiants universitaris en prctiques. Construirem els equipaments necessaris pel desenvolupament correcte del temps destudi, doci, de lleure, de participaci, etc. Crear una xarxa despais pblics destinats per a gent jove amb un nou Casal de Joves, la nova biblioteca, aules destudi, una sala per concerts joves, etc. que potencin leducaci en el lleure, la comunitat, la utilitzaci dels recursos municipals, lintercanvi generacional, etc. Equipaments de barri que treguin els joves que ens trobem a les places i carrers de lavorriment i de dimmobilisme en el seu temps doci. Ampliar els horaris dels equipaments pblics, perqu puguin ser utilitzats pels joves que ho necessitin i que no puguin accedir-hi en els horaris establerts. Garantir que la policia local treballa en leradicaci de les mfies en collaboraci amb els altres cossos de seguretat, per la bona convivncia del jovent. Fer promoci del transport pblic. Promourem que les lnies de transport urb tinguin tarifes joves a preus reduts, augmentar ledat de la T-Jove i instaurar facilitats en les formes de pagament. Exigirem una Xarxa Interurbana dautobusos i trens nocturns, que connecti les ciutats de la comarca per tal deliminar els riscos en els desplaaments nocturns. Ampliar el bus Jove a tots els mesos de lany. CIUTATS I POBLES PER CONVIURE Potenciar la participaci del jovent associat i no associat. Creaci i funcionament estable de un mecanisme de participaci Juvenil per influir a les decisions de lAjuntament partint duna Taula de Participaci referides a projectes concrets com l Elaboraci dun Pla Local de Joventut acompanyat dun seguiment sectorial de la seva aplicaci, creant una Taula de Seguiment dhabitatge, una de salut, una doci alternatiu, una de cultura i creaci... Potenciar el Servei dinformaci i de Dinamitzaci en els centres deducaci secundria que promogui la participaci als instituts. Ampliar els horaris dels equipaments pblics per facilitar la participaci. Recolzar i potenciar les entitats juvenils que neixen amb la voluntat de donar suport a un determinat collectiu de joves i a la creativitat del mateix. Donar suport a ledici duna revista peridica independent o dun portal digital, per tal de dotar als joves dun mitj de comunicaci. Donarem suport al desenvolupament del vincle entre la cultura y els joves. Donar suport a la creativitat artstica i cultural del jovent. Potenciar el Casal de Joves i el Cibercast. Incorporar els joves creatius a les programacions culturals, realitzar poltiques de promoci dels artistes joves locals, subvencionant els primers treballs daquests. Realitzar poltiques de normalitzaci de prctiques culturals juvenils acostant-les a daltres sectors de la societat, cultures que shan considerat marginals tal com els grafits, els sound systems, els discjqueis o alguns estils musicals. Promourem un conveni de collaboraci amb el sector de la restauraci per establir una programaci estable de msica en viu. Estudiarem, conjuntament amb els joves, el desenvolupament dun Programa dOci Nocturn. Obrir els equipaments municipals a la nit que permetin als joves gaudir dalternatives doci diferents acompanyats duna bona difusi. Ampliar i abaratir loferta doci per a joves. 4.5. LA INSERCI SOCIAL I CIUTADANA DELS IMMIGRANTS I EL RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT Per una societat cohesionada Per avanar en democrcia cal partir de la base de la igualtat de drets i de deures de totes i tots els qui compartim la referncia de la ciutat o poble on vivim, sigui quin sigui el nostre origen. I aix des de la participaci real, tant en les decisions que es prenen a nivell local, com en la vida pblica de la collectivitat, des del convenciment que la diversitat ens fa ms rics com a societat. Pla Municipal dImmigraci: continuar i desenvolupar la tasca feta. En el mandat que ara acaba, el Grup Municipal dICV-EUiA a lAjuntament de Castelldefels ha assumit, des de la regidoria deducaci, Pau i Solidaritat, el lideratge de la poltica dimmigraci. Aix ens ha perms portar a terme una tasca basada en un tractament transversal i emmarcada en una Comissi formada per diverses regidories i rees de gesti encarregada de planificar i coordinar les actuacions, que ha tingut com a eix bsic lelaboraci i posada en marxa dun Pla dimmigraci des dels segents conceptes bsics: 1.- Els drets i deures que confereix la ciutadania com a status jurdic i poltic no han destar lligats a la nacionalitat. Totes les persones que viuen en el territori -tinguin o no la condici jurdica de la nacionalitat- han de tenir la consideraci plena de ciutadanes amb tots els drets i els deures que comporta. LAjuntaments ha de tendir a garantir el seu exercici en condicions digualtat a totes les persones que viuen al municipi. 2.- LAjuntaments no t gaireb competncies en matria destrangeria, per si que en t en quant a serveis a les persones i pot aprofitar la seva condici dadministraci de proximitat a la gent, tan la nouvinguda com la daltres collectius amb dificultats per portar a terme poltiques de cohesi social. OBJECTIUS 1.- Lobjectiu general del Pla s la integraci progressiva i no traumtica dels nouvinguts a la ciutat i contribuir en general a la plena ciutadania, la igualtat de drets, la cohesi social i la interculturalitat. 2.- El Pla vol promoure la vivncia de la diversitat, no com un problema, sin com una oportunitat denriquiment pel conjunt de la poblaci en tots els aspectes. 3.- El Pla pretn ser una eina til per a lAjuntament, partint duns valors compartits amb la ciutadania, marcant les principals lnies i orientacions de treball de lactivitat municipal i donant instruments de coordinaci, de reflexi i delaboraci estratgica al propi ajuntament. ESTRUCTURA El Pla sestructura a partir duna contextualitzaci del fet migratori local al mn, a Espanya i a Catalunya. Tamb es contextualitza en el marc de les poltiques pbliques estatals i locals i de la situaci municipal en quant a competncies i recursos. Sanalitza la immigraci local a partir dels informes del Consorci de Recursos per a la Integraci de la Diversitat (CRID) de la Diputaci de Barcelona elaborats amb dades del padr municipal, aix com dades de lInstitut dEstadstica de Catalunya. Lactualitzaci peridica daquestes dades forma part tamb del propi Pla. Lanlisi inclou una perspectiva demogrfica general amb la seva evoluci en els darrers 18 anys, lorigen dels immigrants per pasos i rees geogrfiques, que s a Castelldefels fora diferent del conjunt de Catalunya i de lentorn supramunicipal i que es caracteritza per una forta presncia europea i llatinoamericana i una menor proporci dorigen magreb i afric en general. Es descriuen tamb les caracterstiques de la poblaci estrangera per edat i sexe, i finalment la seva distribuci pels barris globalment i per pasos dorigen. ELS PRINCIPIS RECTORS DEL PLA El Pla estableix 9 principis rectors: Igualtat dels ciutadans i ciutadanes en el tracte, accs als serveis, drets i deures davant ladministraci municipal dins dels lmits de les lleis, especialment en tot all relacionat amb els drets humans bsics i amb especial mfasi en la igualtat de gnere. Cohesi social, afavorint la inclusi i la integraci satisfactria. Convivncia amb normalitat, afavorint la relaci i la integraci entre les persones i grups de diferents procedncies, tnies i cultures. Interculturalitat des duna concepci de la diversitat cultural, no com un fet tolerable, sin com un valor que pot enriquir amb reciprocitat. Safavorir per tant la interacci entre les diverses cultures i la conformaci duna nova cultura amb elements comuns que integri la diversitat amb la cultura i la llengua catalanes com a cultura i llengua dacollida. Normalitzaci dels serveis pblics, en el sentit que, sempre que sigui possible, aquests han de ser comuns a tota la poblaci independentment del seu origen, i la seva prestaci sha de regir per uns mateixos parmetres objectius per tothom evitant qualsevol discriminaci. Noms es prestaran aquells serveis especfics per a immigrants que es deriven del fet migratori: servei dinformaci i regularitzaci de nouvinguts, aprenentatge de les llenges oficials, coneixement de lentorn social, cultural i legal i remoci dobstacles per accedir als serveis comuns en igualtat. Participaci ciutadana en el desenvolupament del mateix Pla, tant de la poblaci immigrada com de lautctona, amb implicaci de les entitats ciutadanes locals amb un treball en xarxa, en especial daquelles que tenen un contacte ms directe amb les persones nouvingudes, per tenint molt present que lobjectiu s implicar el conjunt de la ciutadania. Transversalitat, a partir de la mentalitat que la poltica dimmigraci afecta el conjunt del govern municipal i totes les rees dactuaci de lAjuntament. Sha dafavorir, doncs la sinrgia, la coordinaci i la cooperaci per tal dassegurar la coherncia, la eficcia i la eficincia. La transversalitat est molt relacionada amb la normalitzaci. Consens, tant en lmbit poltic com en el social, propiciat per la participaci ciutadana, i que ha de comportar la resoluci pacfica dels conflictes. Temporalitat. La perspectiva no ha de ser immediata i conjuntural sin de futur i estratgica. s per aix que inclou lnies i mecanismes dacci i adequaci a mig i llarg termini en funci de levoluci de la situaci. EIXOS ESTRATGICS DEL PLA Se nestableixen 5: Afavorir la integraci en un marc de cohesi social. En aquest eix sinclouen dues fases: Recepci i acollida, amb lnies dactuaci genriques, de situaci legal, didiomes, dhabitatge, dinserci laboral, deducaci i de salut. Normalitzaci social, amb lnies dactuaci genriques, de participaci, de cultura, desport i lleure i deducaci. Foment dels valors de convivncia i diversitat, amb 10 lnies dactuaci en quant de difusi, imatge, informaci, sensibilitzaci, coneixement de lopini pblica, expressions culturals, intercanvi i interculturalitat. Participaci, implicaci social alhora com a mitj i com a finalitat. Inclou dues lnies dactuaci: Creaci i funcionament dun Consell Municipal per la convivncia intercultural. Sevita el nom immigraci, que pot tenir connotacions problemtiques. Es caracteritza com a frum de debat i consens per afavorir la convivncia al municipi entre persones i grups de diverses cultures. Collaboraci amb associacions i entitats que treballen amb objectius compartits amb el Pla. Coordinaci municipal per tal doptimitzar la coherncia, la sinrgia i la cooperaci entre departaments en benefici de leficcia i leficincia. Collaboraci amb daltres administracions pbliques, Generalitat de Catalunya i Govern de lEstat: Subdelegaci del Govern, Secretaria dImmigraci, Consell Comarcal, entitats municipalistes i Diputaci de Barcelona. RGANS DE GESTI I SEGUIMENT Se nestableixen tres: una Comissi Municipal especfica, una altra Comissi Tcnica i un Consell. Comissi municipal de convivncia intercultural. Va ser creada pel Ple de lAjuntament amb anterioritat a lelaboraci del Pla, que ha estat una de les seves tasques. Est formada pels regidores i regidores i un/a tcnic/a de les segents rees: Educaci, Pau i Solidaritat; Sanitat; Serveis Socials; Promoci Econmica; Poltiques dIgualtat i Governaci. El president s lAlcalde, que delega en el Regidor dEducaci, Pau i Solidaritat i el secretari s un tcnic de la mateixa rea . Comissi tcnica de convivncia intercultural, formada per un/a tcnic/a de cada una de les esmentades rees i coordinada pel secretari de la Comissi Municipal. Consell Municipal per la convivncia intercultural. s lrgan de participaci ciutadana. El president i el secretari sn els mateixos de la Comissi Municipal. En formen part els regidors membres de la Comissi i en poden formar part les associacions i entitats del municipi que estiguin formades per nouvinguts, aquelles que tinguin objectius relacionats amb la immigraci i aquelles que tinguin caracterstiques vertebradores de la convivncia al municipi. En el marc daquest Pla, ICV-EUiA continuar desenvolupant les poltiques immigratries des de la perspectiva de: La pluralitat: opci per a una societat plural i intercultural. Aix suposa promoure aquelles actituds contrries a letnocentrisme, la xenofbia, el monomorfisme cultural, els processos dassimilacionisme empobridors i violents, etc., optant aix per una societat oberta, dialogant i intercultural que senriqueix grcies a les aportacions de tots i totes i que defensa una autntica interacci. La igualtat en la diversitat (igualtat de drets i deures, per viure i diversitat per conviure). Igualtat doportunitats. Equilibri entre normalitzaci i especificitat. Com a principi general cal orientar les actuacions de tal manera que la persona immigrant accedeixi en peu digualtat als recursos, les prestacions, la participaci, etc. de la societat dacollida, sense la necessitat duna distinci especfica en funci del seu origen. El consens: La necessitat de generar un ampli consens social i poltic a nivell local entre les forces democrtiques, fruit del debat i la participaci ciutadana. La participaci: integraci social i participaci. Cal promoure dinmiques reals de participaci, dacord amb les diferents realitats existents. Elevada implicaci poltica: Les evidents repercussions poltiques del fet migratori, lalta sensibilitat social existent respecte al tema, el carcter transversal de les poltiques que cal desenvolupar, la importncia dels esforos que cal fer, tot sn arguments que avalen la necessitat que existeixi una forta implicaci de les persones amb responsabilitats poltiques locals. PROPOSTES Reforar la coordinaci entre el Servei dInformaci per a Treballadors Estrangers i la OAC (Oficina dAtenci Ciutadana), per tal dagilitzar latenc de primera acollida. Continuar la poltica dempadronament actiu de tota persona que ho solliciti, independentment de la seva situaci administrativa, evitant traves administratives innecessries. Atenci als empadronaments dels sense sostre des dels Serveis Socials. Reelaborar i reeditar la gua informativa de coneixement de lentorn adreades als nous ciutadans i ciutadanes (en les llenges necessries), on sexpliquen els diversos serveis dacollida de la ciutat, el seu funcionament i les condicions per accedir-hi. Garantir a les persones nouvingudes el coneixement bsic sobre el nostre sistema de salut (accs a la targeta sanitria, als medicaments i a latenci sanitria etc.). Afavorir programes oficials de coneixement de la llengua (amb convenis de collaboraci amb el Centre de Normalitzaci Lingstica, aix com amb lEscola dAdults, etc.). Garantir lacollida planificada dels menors no tutelats. Afavorir la formaci als nouvinguts sobre transport pblic, recollida selectiva, etc. Garantir la realitzaci per part de lajuntament dels informes dhabitatge per tal de poder realitzar el reagrupament familiar, no deixant-ho en mans dels notaris. Tendir cap a la seva gratutat. Evitar que la resoluci de la sobreocupaci dels habitatges no impliqui una prdua de drets (empadronament, sanitat, educaci, habitatge) i si una cerca de solucions cap al cooperativisme. Establir mecanismes de mediaci per afavorir la comunicaci i lenteniment. Donar suport als plan dacollida per als pares de nens i nenes immigrants a les escoles, per tal que aquests coneguin el funcionament del nostre sistema educatiu. Programar activitats culturals i festives interculturals amb participaci de persones i grups de diversos orgens. Incrementar els fons bibliotecaris amb llibres, revistes i diaris daltres orgens culturals. Augmentar les activitats formatives i de sensibilitzaci professional i ciutadana sobre el fet migratori. Organitzar activitats dexplicaci i sensibilitzaci vers el fenomen migratori a la poblaci autctona. Promoci i defensa dels valors i de les prctiques cap a la plena igualtat en drets i oportunitats de totes les ciutadanes i els ciutadans, independentment del seu origen. 4.6. CASTELLDEFELS PER LA PAU, ELS DRETS HUMANS, LA COOPERACI I LA SOLIDARITAT Lescletxa que separa els pasos del Nord i els del Sud s cada cop ms profunda. Lactual sistema neoliberal i les relacions comercials injustes que aquest model econmic imposa augmenten les desigualtats socials, la destrucci del medi ambient, la pobresa i la fam en els pasos del Sud i tamb en importants sectors socials dels pasos del Nord. Aquesta situaci ens obliga avui a aprofundir en la nostra tradici de solidaritat internacional entesa com un concepte poltic que orienta l'acci en la doble direcci de lluitar contra les causes estructurals de la desigualtat i destar al costat dels que pateixen la injustcia. La soluci a lactual situaci mundial s el canvi estructural cap a un ordre econmic internacional just i solidari on sigui una realitat laplicaci dels drets humans i lestabliment de la pau. La cooperaci al desenvolupament no s lelement principal que afavoreix el desenvolupament dels pobles, per creiem que pot contribuir a afavorir processos, millorar certes situacions i palliar situacions de desastre sempre i quan estigui basada en uns principis clars i compromesos. Des dICV-EUiA histricament hem liderat, especialment des del mn local, les poltiques de pau, solidaritat i cooperaci al desenvolupament a Catalunya. A Castelldefels som, des de la transici democrtica, impulsors daquestes poltiques, que han situat la nostra ciutat com a un dels referents en lactivitat per la pau i la solidaritat. Entre daltres fites hi ha la de ser el primer municipi de lEstat espanyol que es va declarar lliure darmes nuclears i un dels primers que varen decidir destinar el 07% dels ingressos propis de lAjuntament a solidaritat internacional. Seguint aquesta lnia, hem estat els darrers 12 anys un dels principals suports del Fons Catal de Cooperaci al desenvolupament i hem mantingut any darrera any un programa estable dactivitats de pau, solidaritat i cooperaci al desenvolupament en estreta collaboraci amb les ONG locals representades al Consell Municipal de Pau i Solidaritat . Cal continuar aquest impuls municipal a aquestes poltiques i la nostra coalici s la garantia de qu sigui aix. I cal continuar fent-ho en collaboraci amb les ONG i entitats socials a travs del Consell Municipal de Pau i Solidaritat i les Plataformes ciutadanes. EL MODEL DE COOPERACI AL DESENVOLUPAMENT A NIVELL LOCAL Continuarem donant suport a processos de desenvolupament local i comunitari de pasos empobrits, enfortint les seves capacitats individuals, comunitries i institucionals al mateix temps que contribum a construir a casa nostra una alternativa solidria. Proposem una cooperaci al desenvolupament transformadora i creadora de relacions econmiques, socials i ambientals ms justes i equitatives. Una cooperaci humana, sostenible i integral, que cerca satisfer les necessitats socials bsiques, un creixement econmic productiu i equilibrat, una promoci de lequitat, una lluita contra la desigualtat i lexclusi, una sostenibilitat ambiental i cultural, un respecte dels drets humans i dels pobles, la denncia de les situacions de violacions dels drets humans i el recolzament a les vctimes daquestes situacions, laprofundiment de la democrcia i dels processos de participaci i de decisi collectiva; amb perspectiva de gnere i de qualitat. LES NOSTRES PROPOSTES Elaborar, a travs de processos participatius, un pla estratgic local, per tal de donar coherncia, coordinaci i planificaci a les poltiques de cooperaci i orientar-les cap al comproms i la transformaci. Fer de la cooperaci, la solidaritat i les poltiques de pau un eix transversal, implicant altres departaments de l'ajuntament. Tenir com a marc de treball i com a horitz de lacci solidria fins el 2015 els Objectius del Millenni de les Nacions Unides, aix com lestat de les relacions internacionals i regionals del Nord amb el Sud. Potenciar el programa municipal de sensibilitzaci i de conscienciaci ciutadana sobre la injusta distribuci de la riquesa en el planeta, amb lobjectiu de canviar actituds i prejudicis, aix com la conscincia individual i collectiva. Augmentar a l1% dels ingressos propis municipals laportaci al finanament de projectes de cooperaci al desenvolupament i destinar una partida igual al 0,3% per projectes de sensibilitzaci i de pau. Prioritzar els projectes que fomentin accions que garanteixin la sostenibilitat, la igualtat doportunitats o la justcia social i els processos de pau, que persegueixen canvis i transformacions estructurals a mig i llarg termini, alhora que potencien lorganitzaci poltica democrtica, les xarxes econmiques i les organitzacions cviques i populars. Estimular les accions de codesenvolupament enteses com una vinculaci entre Migraci i Desenvolupament, on la cooperaci s un instrument. Una forma de desenvolupament i de cooperaci en igualtat de condicions on hi ha un benefici mutu i uns interessos compartits. Fomentar el comer just i el consum responsable. Alhora impulsar la coherncia de les accions municipals introduint prctiques solidries en totes les seves rees administratives: compres tiques en el sector de roba i fusta, introducci del comer just, afavorir la interculturalitat en els seus actes, sostenibilitat ambiental, implicaci de la comunitat educativa, mocions del govern municipal, mobilitzaci de recursos Continuar desenvolupant dagermanament amb La Habana Vieja i la implicaci social en aquestes relacions. Potenciar la participaci al Consell Municipal de Pau i Solidaritat en lelaboraci de la programaci anual dactivitats i la seva realitzaci. Continuar formant part del Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament i les xarxes de cooperaci i dintercanvi. LA PROMOCI DE LA PAU I ELS DRETS HUMANS A NIVELL LOCAL La ciutat ha de ser un dels marcs de garantia de la millora dels drets humans i el foment de la cultura de pau La promoci dels drets humans i, sobretot, la resoluci pacfica dels conflictes sn objectius que en certa mesura desborden lmbit local. Tanmateix en tractar-se de ladministraci ms propera a la ciutadania s on resulta ms senzill endegar activitats de sensibilitzaci i de difusi daquests valors. LES NOSTRES PROPOSTES Destinar el 0,3% dels ingressos municipals al foment de la pau. Conscienciar sobre la necessitat del dileg com a eina de resoluci dels conflictes. Sensibilitzar la ciutadania per tal de fomentar una nova cultura de pau, entenent aquesta no solament com absncia de violncia, sin fonamentada en els valors democrtics i de justcia social, en la distribuci de la riquesa, en el respecte del medi ambient i la igualtat de gnere. Despertar linters per conixer la realitat de les relacions Nord-Sud i els problemes estructurals que generen els conflictes bllics. Possibilitar el trencament destereotips envers el Sud i envers les causes que provoquen aquests conflictes. Continuar els programes dactivitats deducaci per la pau i la solidaritat als centres educatius. Aix mateix, treballar amb les entitats culturals i recreatives perqu aquestes vegin la necessitat dincloure activitats daquest tipus en les seves programacions. Treballar perqu els mitjans de comunicaci dmbit local simpliquin en el foment de la pau i els drets humans multiplicant aix el valor de les accions. Treballar per tal que les campanyes institucionals tinguin en compte els valors de foment de la pau i els drets humans independentment del seu objectiu finalista. Treballar per tal dimplicar al mxim la ciutadania i la societat civil que treballa en la difusi, sensibilitzaci, recerca i acci de temes de foment de la pau. Establir formes de collaboraci en la promoci de la pau i dels drets humans amb altres institucions, com per exemple amb lOficina de Promoci de Pau i Drets Humans, del Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci. Participar en les organitzacions supralocals de promoci de la pau i els drets humans i a les xarxes de cooperaci i dintercanvi. Promoure la inclusi dels valors de la pau, la cooperaci i els drets humans en els projectes educatius dels centres. Aprovar mocions en favor de la resoluci pacfica dels conflictes i recolzar iniciatives ciutadanes adreades a les mateixes finalitats. 4.7. SEGURETAT PBLICA I PROTECCI CIVIL PER A GARANTIR ELS DRETS Assolir una societat ms segura passa tamb per construir una societat ms cohesionada, que permeti la flexibilitat sense precarietat, que compti amb un teixit social fort i amb una ciutadania compromesa amb els assumptes collectius, cvica i solidria [] [] Aquest conseller no participar mai en la criminalitzaci dels moviments socials. De la mateixa manera que aquest conseller no tolerar mai accions illegals ni violentes, i sobre aquells que ho pretenguin recaur tota lacci dels cossos de seguretat. En lacci daquest departament no trobaran laxitud, timidesa ni feblesa, per tampoc criminalitzaci, demaggia ni autoritarisme. Joan Saura No s cert que les poltiques de seguretat siguin neutrals respecte de lorientaci poltica dels governs. Hi ha poltiques de seguretat desquerres i de dretes. Hi ha una poltica de seguretat vella, obsoleta i caduca que s aquella que relliga la seguretat noms amb el concepte dautoritat i dordre. A ICV-EUiA, com a fora renovadora de lesquerra, ens correspon fer emergir una nova visi de la seguretat des de la justcia i la sostenibilitat, una visi de la seguretat que analitza i t en compte els riscos i els conflictes produts socialment. Per aix proposem la construcci duna seguretat des del municipalisme pels nostres pobles i ciutats, lluitant no solament contra les manifestacions de la violncia, sin tamb contra les seves causes. Ha passat el temps en qu la dreta pretenia encarnar en exclusiva la seguretat. Des dICV-EUiA hem dassumir una batalla frontal contra la dreta tamb en aquest terreny, a partir de la convicci que el monopoli de la seguretat no pertany als nostres adversaris poltics. Els successos recents a algunes ciutats i barris de Frana posen de manifest el fracs de les poltiques exclusivament policaques. Fer proclames de tolerncia zero i endurir les actuacions policaques sense actuar sobre les causes no t, a mig termini, cap efecte de millora de les condicions de seguretat als nostres barris i ciutats. Noms poden tenir xit aquelles actuacions que tinguin en compte el context social, familiar i educatiu que pot generar violncia i donin la resposta adequada. La seguretat no pot basar-se exclusivament en ms serveis policacs o ms justcia penal. Sn necessries poltiques pbliques transversals de prevenci, dinclusi social, de reducci dels factors de risc i de serveis pblics de qualitat per reduir-ne les causes. s en les ciutats on ms saguditzen les desigualtats i, en conseqncia, laccs a leducaci, la formaci, el coneixement, locupaci, lhabitatge, la salut, la justcia, etc. en igualtat de condicions ms enforteixen lestat de benestar i la democrcia. Molt sovint es vincula els problemes de convivncia amb la percepci dinseguretat ciutadana. Ser ciutad comporta drets i deures i la defensa daquests s la base de la convivncia democrtica. Tant la vulneraci dels principis de convivncia com les faltes han de ser penalitzats sota el principi de la correcci dhbits o conductes que atemptin contra les normes bsiques de convivncia en la comunitat i contra el dret a exercir com a ciutad en plena llibertat. Per aix, des dICV-EUiA impulsarem programes de mediaci comunitria per fer front als conflictes de convivncia o b programes de reparaci perqu els infractors, mitjanant accions reparadores, puguin compensar la comunitat amb treball comunitari. Treballar, per, la inseguretat ciutadana noms des de la prevenci dels factors de risc no noms seria insuficient sin tamb un error. Lacci policaca i penal no s incompatible amb accions preventives sobre les causes de la inseguretat. Les Policies Locals i els Mossos dEsquadra han de ser el referent policac a Catalunya. Per tant s urgent completar el desplegament a tot el territori catal i impulsar mesures de coordinaci i de cooperaci policaca que responguin a la demanda de la ciutadania perqu la seguretat pblica sigui un servei pblic de qualitat en el qual les policies locals prioritzin funcions de prevenci i proximitat. Els alcaldes i alcaldesses han de ser lautoritat nica en seguretat en els respectius municipis, essent les Juntes Locals de Seguretat leina per definir els objectius que en matria de seguretat necessita cada municipi. Les juntes locals de seguretat han de ser el marc delaboraci destratgies policaques, de definici del paper de cada fora de seguretat, de lanlisi dels objectius aconseguits. Tamb han de definir les noves estratgies (amb la participaci, on sigui possible, de representants de la judicatura) que permetin elaborar plans locals de seguretat amb objectius i accions contra la violncia de gnere, la seguretat viria i la seguretat ciutadana. Les juntes locals de seguretat han de trobar el marc i lespai de reflexi i participaci de la ciutadania. La seguretat, i per tant la inseguretat, s tamb una percepci i per aix s important la implicaci dels representants socials, culturals, venals i econmics del municipi. Els ciutadans han de conixer el que passa per entendre la complexitat del problema, les causes i les possibles solucions. La seguretat i la protecci civil Des de que, a comenaments dels anys 90, shan implantat a nivell municipal els serveis de protecci civil, sha vist una gran diferncia en la resoluci de les emergncies en les qu intervenen tcnics municipals de protecci civil exercint un lideratge de coordinaci i de suport logstic. Malgrat aix, encara sn pocs els municipis que compten amb serveis de protecci civil. Catalunya s una societat poc acostumada a planificar i avanar-se als fets. Vivim en una societat que alguns anomenen la societat del risc. Els riscos complexos es presenten com una de les caracterstiques constitutives del nostre model de societat. Riscos derivats de levoluci tecnolgica, de la prpia complexitat social i de levoluci dels sistemes naturals que, com el canvi climtic, poden accentuar la manifestaci de fenmens extrems amb conseqncies calamitoses. Daltra banda, hi ha una creixent sensibilitat ciutadana davant limpacte visible de tots aquests fenmens i, per tant, es comena a percebre una demanda de poltiques ms potents i participatives en la gesti dels riscos. Un model integral de seguretat suposa impulsar poltiques de protecci civil com a eina bsica de coneixement dels riscos, de prevenci i de planificaci dels mateixos, aix com de coordinaci entre tots els cossos operatius quan lemergncia sha produt. Un objectiu bsic daquesta legislatura ha de ser lextensi dels serveis de protecci civil, per tal de posar fi a la disfunci entre normativa i realitat en aquesta matria. La normativa actual situa en els municipis de ms de 20 000 habitants el llindar datribuci de competncies, per segons estudis realitzats fa un parell danys en el marc de la Comissi de Protecci Civil de Catalunya, menys del 50 % dels municipis obligats disposen daquest servei. I aix sense comptar amb els municipis turstics que, segons la Llei de Turisme de Catalunya, tamb hi estan obligats. Aix implica: Destinar a plena dedicaci recursos humans qualificats i tecnolgics, suficients i adequats, per atendre les tasques que comporta la correcta gesti de la protecci civil a nivell local, en proporci a les dimensions i complexitat dels riscos del municipi. Els serveis de protecci civil han de ser unitats diferenciades i independents de qualsevol altre cos operatiu, dirigides per un tcnic amb formaci especialitzada i amb vinculaci directa a les autoritats locals de protecci civil. Potenciar la constituci i el funcionament de les comissions locals de protecci civil. Amb el suport de la Generalitat, impulsar lexistncia de departaments comarcals (o territorials) de protecci civil per assistir i donar suport als municipis i als seus alcaldes.     PROGRAMA CASTELLDEFELS 2007-2011   PAGE  PAGE 1 CJh^k&|n|nICJ&CJɣ츣ɸkkɸJ&&&+PJ 207$&&ho6^a$gd`Ohj#$7$|un|c\CJ&&&&&&&\&$7$&& F&&& FJ sH & FiXA&&&&& Fh49h5)j& &h49&&&hbxhbx&&&&&h&&&&h:=&$gd:&ٶٶٶञٶٍٖٶٶٶh:h:h:&&&&yh:h%h&&&&&&h.OJ&=*&CX&&&&hCJ&&gdaJ&&&&&$ &&&&zr_hfC&ph&&&&&&&&&&&&$ &&&8 sH &&&&&&ghT[hT[001h:p+D wHsl;rJk6 f2֨hts޽V{ik ؿX=u܀e+Ι^a4PX0 |VUZ?cyJSd?~Kv {椃ʺZM#}oL 36+ɛiЍ'ɼ;[************``/ŴIڔm:< F (qMePPPPPPPPPPPPh h"hCF $9Cd&b5ՈJE<,S2Bd0[)"N|;+v|3^c!2 /&lȫ^.џ)YS' Vc[foF` ?|`-xSVPPPPPPPPPPP@4S!у87a)e8b)n,$dz" !ܦq!#""rK,ڣ5iªa&a E%;JIZDC3L[[bn7{:.iZ菒> p,?6bc,&,k}L>CJ(eUPRM ,uX<=z'N.s/Ed d'NaRH /űqUm2Ĝ_7)Ю************в鏔VH\Tv-dcpdܑN"dѱe)H\a%d${1Rc[If2Md'ŒZY]Mp0,ˊY [O"7t#n\6&|k:reOjJ-5B=Lc%=J&9 Kx!;:z)#6J۪fB4{ceUb`%GLf+nn",?p~SfqHubN4&uM9}F 痢?*ZU@U@U@U@U@U@U@U@U@U@UTp~e8$0wC'"aHEA# mNayr4>^D30eҥp'ɶ Y%YFmIJ,7O"fҲkഠ|]IEXI됔M0ܟR]TTTTTTTTTTTZcR7%^0 l$HOV.{CgكfeB}s2b|~oRl'm[^ G%QPPPPPPPPPPh g"tԛ bR/Cbڸ(沰(I|# Md# 4ǹE^a֬h.5:sii6\ i=ig`T************в`17ɏ$_a09an+&411O"EaF”01J's..; L"mIttXeYa]%>sJIl#\z2%欀D`?-{WKWPPPPPPPPPP 폝阑θAkcgFΎ dI1zx۸D ZN#̒@)}Vҗ{{2֠U0k%P+su0ӯf4z fČ 2V@*O˺ɲuHt~ؙE(7v<*hҽ{aџM)YS ,= vj@4$wy!g辬", Bbfh?7$aP*********** * ?F$'[<)ӎAn\&Iat)cLSj$kI`vq0xȴŹIp :\:O3zFN!Mnh!)ֲ|82c+ md< K&$wY`aSZ_q4| /!&4cLԊM i"m,q?XPkև6egKiZɹ^\&td%41\hG∉mq-!`#gh:?rŵR>xw5I>= ]U@U@U@U@U@U@U@U@U@U@U5T@jD$5R1KDf`# :2)YudQ)w{QxsO|>!TO}cC]CSM}F r|/|Ʋ TϯVqOJSۮ********** feDjJ,S/{m a8,a(HmIݒ2`WÌ^MMi3P+y"U<#>DVq\R]{tF]HWE& :hhco?6%K(-1 ̛) j3 >b_nu[kv;b8$VH\ 0J9 F.Ɋ "N(&1|bqhMj= C"$XtCYXW?^?|QOӯfC#9$3Hac~ushyʘN. $ٺrX )hİ!kedeeܟ6l矺z^z矱<{3^|ԋW%G_|x2Ox}Ҙ1G^_7.>|\-g?7[ξYG叙WJVHWqu./i2C"M2 ^Ćodb7dTF',3x/J|q-T=x?MB?Q:Ð0}@[t폘{-ȷNN%Z=A0gS' v XD<p6g7{^TVM8ŮU/dDcg\C@d8a Q4PGaCS. ry,/^E\~3#YM" f:0|׭rhs߹i+f=cٽ8o}9AK;Cc{t>~C̙w[.^%WX:B|F$bl΄P z"6)Q:f(B+EOo3qfG*?~X8c#0,+nħ)Qam5|l{eBj$36Ճ65BPTs*o=W }CJ֦t@G LӌMa  eeMۥO$>LbbQtx =gxOL0fOެID R"bCxA zE<7[a8,o`2EΌDğ tOV}1 BM6OF䶍k(en>\<Ǥ%X߲2`>I'h+K j={:{Ov>9 ow /#]};:⾢h41O qE!zo% :M/}sPG>Y6JM_,ҋZVCU@U`?F)Nře_'ixpHPN {cN "*=9$?i u<7aПZXI{X"rN&7ɛ Ȝ :Oί)ksA(+xH̙ s]M~m wP tѤ Lt0K&Qwp"LVG~ y>qt144,}U-o(&CS?[UOYE:1>0 ŗk&bJF=˚Yf]1_m!yӼk# ~J _\ʹwEW݌ b39t Vn}Q^yZrVu%7s07ʍm2vN?r3\]U@U@U9S~pDBH*ž"^t95}v AEw -kY0 Nyf#8.c3~zGvo3E<;LE4kktG>gsqiB=\c?"P  7  F?xmhRQ a͡*hM1l5[grcOUVN 蘑;oT* P4b?li{;0}7s}n:?P\Yj%uvOh%Vtv~EfV9o?u>eV@<qRf;e;J1rhj{,IMLIMv(øn˸v{f \7?g`5Ch>vS& * 3woo7ڴ?a8T+Ū$r%#XFG{` 1B3 Aݍ : HPƺys./zb[? zPUΡЎZ VS+Dꐆ׼R|tB 3u{z7Se4_New~gH?]=wQ}>RU?2ZHBO I?Xvg/ID,J<h DY/@wV2PX˝U7pz_rsdf9L+ŖWgq)ޱ2'q ['%^po,,')YFQ>]};\Uu?Scx0fGvCC1<f{max'hh2~ܽ@.z?Y+bm1'@BÂ\Væw??yrO~oz|?.mOw&+WUd@.FKTys^LU>ҵ?j| w^ yG/Вv Nou7jSrg"Gɷ@ ôI*\?H@!HC<3^pCWl~=#0ZR)1&mߍڟS*}lfiD\N<Ũ;9Y?JRyE0ȍX'0jp]ro6>m_~Zw#_MU@U/}sdlZxT;VJ*vj pЃ-c# $x%QliqL-y|%́Xts_"kCf*y(Q[GOKOx>$c@̍'^O+ѝ_1DlbA9ѧY^1NX6sM}ZCsy k̜=Ϸ\cBƆPM}T/ih̏NKMNյ/}7^OY:" ?h w?Y%bNV4I9V H+Px u}3<{M]MwF ڧmb/Db1G?p[#s(1mF2bxB-7W"z2?\1%3uoeZmUU6QOݟյ$^EYM\Y͆-gch,0D 6)"ق8h^_ ޗ H %@}&Г!O 16ބY5kVnbp׊`o r6az dT{/ t_FВ@?zw@$?aMJ+9pڝ}{kA[&_)BԄ&,!FQ;#[_~C>'&+VF6hM @JHv!նy8#i+߼.etZQ9(Wrz範 }Hv;t@:?~ű?wKvuSsSPhXĂC'61ɜױV[sb >9J:T?B74#J~06,A LdjZhե4I}33:}cWۯb:χhu.T)PUQ&4exZ',lPie/I~x3/<H$@EYŁ MgE_q34r2t3&I=q'׫]+$:aU^Pi@ òP]Э6ѴQ@,ċ IcLl@f}J_$T 4'>k1f_x[57Բl tjXw~MbYh6 @y4HS5v?=Aj>8=ATbϣG p@:4188Z~s+Ns(ӼV^޺-cL"].:iT܆GۿbGt'M 蝿^) [ia}eosIUUPh2]bF;>elڠľP+  !؄!q"tJLAr4%7h)٥˃=ִ,tҏx;1*^]c喫{:0ZדA ǃ_BV?̊RK`:jV 3ifƲ;ma@.RzL &wrdX9i%#C$&aϗu[^v7AwBnts3PpoFHMKۣ{w`"7CԶy"3z5JvLcۂ`#+b:H'k6{ rFR. 7rLE6ߜK W,t4g n"H7!d\g/|^J@&b 6?֦/xlNR?p/Urc+NM>iίΧTƨ o{ȟh9o: ݜ/M98.W?{ct~Gϙ|*i}pj;t8@HpKɼZ8h.vԾݒ߹;ČtߝlI]}F3 w||'F JC CukcU͗k37&v @YL7?l_lOyb\H]  G3j&ɑO:xky,Z/q;^jԼz..Ok%P}ߝdby<2ϫzQz>x;~?ܵ/Ҧj,& O/Yx(SyW5Ї|ϩ0 }tq4& VaCfb%4T][z6*/f+P=$ ͿXr{pm]6mP/:Kp3IEuEm; 'S$߭PsSP+aϞ8uj;ȱ_҃`II<z۸b!|XU}6` |«"js{L7q_?]ٚ2x*YfD׽w}lM;6 EV۟FWk ݘrBi wfߊh1޾W7􂍦7=-hޚ-Gp" cudFRz/t_춬5:6gT?ΞdA:Rm ru-E DZ,E6lY3Ec8^G?l[k^x6 ӏG"G OWÏf<_5uN[uyV8󛡇gkJ{AЯ l>@`Bdл@1Q L9/DmN6+OWiF~А)}*VD=ؓa2a>HYݮ{5AX>Κ 6q_ vu==^sꚚ^_gE&`_# 1Ue9R釹?FHʂ=$BJ3܄*5`?λj$nw`+ 2۵/lF#ʫ 8}H &߰@?3/|˳:Jz0PBY:~|m_̙]rbQ~Z0m([TeŸ"3G!Dmf>%戛GX\q(:M^($#uW ˃=0*);vaD#ż6vFѻ9&89 Qt.jj|K#%e1z/n?6ywKS"r]J2%geŁkf#Tj~q' hqsWӑ|8tȮkn8i,MQen3ZƞĥQ?Y xgK/7v`K2F+E|#u!߀|uԵY&B5hz1%ۖ+\]Gn5- iۑ,x3396x9Xt7/=um5*-Zٜοz_z9j& v#칋3i HQPU`Om-߳9n.}t>&ˑ|_+>;I^~ǏtS ==3r2~l\mN6eعã{Y4C]LlBbӽXZ73DbB;@stX0M V3Ypie)?0?:T}#ف#;F.$ ""@qp x$ CdXpVP8tПF4Ԣ85I%GNd=O _\ ͦn}c ' ]PN-  &Xm ;3&z'w֤H}K3`1)kxCffis$@]#nbm8Cx` fke#j>(+We```WG {5)2փo#V@b_qLzrQUq|H膛Kdڎ$3gLb3_Cx*(V?Y  R[ӎ:!_\sq<KrYF}j3Bo)kџ?`} UT~-=9o7]fž{gE,^+9_1XV^q-PM9Iň rC1c#<08g0hExg Z!Q$P=9u8 X芹71ʯaVh`ZǾv.Jry.Φn̸eǃ+*뜔TB^sB"q8'0Ldu|M e=O |kOGV Q'; fj]#4J;hhJ=x$|OW4sY-kE#)N$a n3cL1k3HCzacd0:r4H=FB@e맻V4VUhXSmezlUE" (QsUUwRFe _:͝@A[U9i;`ۍ4"Ǻdd5~Zhzݒ=g/EbFݥP;θ&S# ⁏R`7Ve!&z&?Zݱ/oS`H(w`k=Fؒhq7]_cQx$C9 ga}!%Aώ<\󞑋l#)ll"m:(k8wjqߝՆv?溫S|Wɯh$mcn'NZA *+iUUU5//J>2׿O(I!~ՔV֗͡-t>g2;;0p ΘNÆa3oXq+ 9D@Uj@b"6-k][Eݸ o._~*-/ t[A'ePOO-R*'+\3X}wD9pJ}?@ F3џ~3?MCbpC}cΡd~QGjn{Ná YSd"X{t.ѯ2;<$A[w3dv~o F Y5wa3J+a703p'h`B `%+ϽR__tl+ԥM y 60lckee0,Ч$צD#DkA,;$ e&n>Y-ȉ)nTqǺΧ FH7 lv[sUD=YMdbWǦZrh$aAS$hv|& EH}f?N0IД1x-ovތ/vlX')E3LdcR-pCZ5 l}=ԑڔQ:>;/ pZwA@A:|6=Ƞ}k+{sE+p ~91cg^8ʻοƹ3.ߺwpZYD2X͙_Ic64TO/FWƘXWiSsPP+0l'~{ωWg [1bVɋ^#m-wp/i'Е?_k.H}/ТG۔B q+pݵ ^>|0^)d<|섦F8kjʉc%[`\ =z8MM ^T8>Rc4&ۦ'4|qq.Ab6L`eqk=q/g3MnV0q#Y& ٱ,0Zȋ:wDHB2k/+Qb-ֿN~06;3D)?|ɥ@Ƕ>=C.Bxh QCyO0‚=$B3DCy'A3P.;hf^3 #ncIz0\[Z@b@eV]ǜd Y@[߹?%44V`#l/W0]Ɯqr];ữCp@.å!fF]( ڽZ_ls_s5* rG˂ĉ部r?;DFBX59#n瓚zık:^=!VD1ɱ=jn{Hp_$NN\tYy} o|b]O58~p|Y*  4qC&1!r`;4ثThzN}[69X0D]?:kPk#Aܿ)jBVOR3/v?7<{~%'\}[(d0ȣ3mb7Ve*_Rz t)amD0&` āBO9}`+!ƲeG+4@|VYn>V]4H4 P)Y}.~K*'_D(W<$doFO⇔h_'Fo?!ظ$/k**<.]/}2RSk߳Ga93rP3Wۯs,M@q|^|_GU@U`ϩ'Cj9cwiag-qbs]UUڟ8vo9uiShsa', z1Oi~D^&1g! @CW 8 f[ Z8+nx!D(Cw7ncb>gm@PPpP@qa'ގӼ OK C!범K%L,ӝǏFD wlq<^V85F"H, y#&\-Av<¢ZD3'q2`4!RBңٻ% <2K|2pe _?=;.bXŚ:zۊNVGfqmw.RE_;V'qM~Iٗ:&| ;L/3OwM#('Ktq==&2Z15&=u6gzoyiN>7\fv5UUUNj;کYfs=$Z!*(_3.UUj~ݳ(m0mj!tJpFuӎio;:< :_tgkpY\tv |HJ_b4޷ޛ̈́)_>ˬplVk^h~CC) /߃|? UTZ[x$Vv-k.ț1mWvk7θoɑ,|񔴳FhyJ!LUQZpMC/{J[g%iSGi،XN (;L !g r䩜>  t~qVt \  %DX,9T?G^[%, / t[D#KK#޺ڷ0 VSM" x+zS7l| ί'SF3&zA >ka~lr0)P1f&9 +_x;&h s'ho>ж)fG"nrIb0.-ͿZB3Fqru.ՃCsSldAs_faC}hw/:Zed^.}4|zhfN#F ӭKW9sX12_l=թS6h꽪ɯ>3@T?XwJ]`ڜk}w |=sQT-ջ- t{۷ ՐuoeeK]/{wh/iȘgE4F$[%˂h􎝷2pܶQ¡Ghqd3Ŵ>/߼iK!Hl1eslFOEȈJ†EJ}N<]ft7%=ppΆ`(ys/`[M96y6}t!?F%BN| ;IɊI_E$aϱݦי fj;ڟXF47I&sD\'>x%NSW_ҷ?Y"^azQUλjN{!7GHޝ[yD+Qia}V/fnX~ʹhElS`<S0&}Qj,ቒ\PQG&Ƿ-W~~ڔAZP;th`…n]K1.-@UW4fo,=s>ltϗ7,+؉ea!s7BG">ϒ^G=;sRjQYGN4L AX/\l N.])t^v9'*ܺA•XUΊ>uQ寴@R1=-T S& . a%sfLRáU2 :ߩpu o"mN7T FP FL`&:izxcFT㋮h6ܟ0DZ}P>ݡ'n$Gɭ:3r[C̝F-DQmκG(J kL xDC`xQ]? cH7)s l4 fCҋ08# F3ͻ\p O}屽io'PN {:ܴcɰ}#ڳZdKBUThlr)h/W7Őc(/-YZA|wU5fӦ!y` ' HĻ܀{ۄhV?/I`+ҊR,H~ưOoۗRC7ܪU`E~@tQ`S'Y`!} q26 K7sZC>T[Ǎ5ܸ8u}aX1.vFaUK,flN(=קF@-9bmx5;e}=$up%ua:% G )ĪY]bʏm\{"Ž\G/ޡ%R{ᕊo!;L #(BFtGe&VsWo9v|+t,AݢVۦg"Oq2q/%2x$03G ? t'G2֎c.Z!^y/94 T!=^U5 u}Pa:2(H #:t+ V*hipF&U">8wW1D:5nr8Ahw{Jsb>\*YH)l,>D◿iH|S_*E|^,-4w 0BֳS7[$ $پ FF\}H7 H`m sQ'#?yi'sNl/nȞ^-|N6 b%`HB'0)!X\Cn/a&v;œa%iS{{f!;[ty0x\.<%W0f l=\i ^ϣF5E*y&(wǎw]v^a+E ʘOȕ8m2|-M4~ڼϙ"8w]qL (,naOXHGo/aMr /?o9 KۋxaY4b˯~&"0a5)ɜà1C=4<^,LmrU~:G+'(*&-uq2ptȕ1TY +0`,;M{;j!$)3.x .[@?*mph]!j;ܱEwǰ>?K&l#NxiBp30:ɣȳI" ڸawG,p  %+E2S3VK;㍑sxnoh][ Ou]M7߾1`:: 4Һ"Va508eYwẃw"s E#WS!1FF4؇H5JM˘ذm5p@1uϘJS(r8-2%!Ft(3J4*ȹ.&3I;${!z~2-X|!KOZr Kj医7^÷Cߧv@0bq ;@pbWFpO|^7ߨ,ЦS6L&cI5t"tL?d+1 l?RQpe~5ɧ?I̻|&d&~mίY[(P^yRAp` 0 3ye%[cۊC'so5Jp`˞O>S$ÞV&KǤLU@U5WLtW s0`AjIqz9Վ}," S BX7=HX{E+pز@'5nI竐JFywЏMX1 zСLn3(ݦKXBx,!n"5rЊ03J B/b7du:-+%|]St9hs+eRٰ&D 8aX ~ڸ" >X DnLaUdk.:oK[R15UU$W`Spjhh/_늯$ IGδX)&X3i%}^ .0Tvd d/Ӧ 󵥉+Bſ槝ދ6 pxp5ݹf^kZI=vH`F13R1DoX@I:$0Vd.@%nz|yͭW`lH@1ͺ`v ^a?&2/70F0ú`o$! - _rrg_"߃b=D{bS+! *!T!CVFj$R4&aB(FHTvY-sxR1C=sz t[>kǪMZ(D!TLiʣl8*f4\g46NVL}ёXv*ۡ6ޢ>g`Bʊe?Kοe*O5욼Oy=>▽~ A,"FjB]Dsk`Ƙ'DDU'zf='LVa6'뷚ˤ?i_ȘqT+-!\.u =Ԋz# ږ<{;&-[X*1';)UTTq1hRwm&W2>)SS1u-o?;QǔN4Hu5B/M)9M؊iՊPn@w^QMb-<nw6 L>Gjfv{.zoi~7TFasv`Bu.}W]NIlM, CƳUM!PEW?.ުMs/ ua9 V,|%ml_qxw56ݝzw_*yhsg'F_%sח^dDp+%s5". =SjK2e#ND!'y%ˮ&PPP@?ͤb Ȑ7Iy?QZEigj+*J-O쭲iXӦOX\M |ɤCHΡѳ'h9CHIGLg'5Pk;vJ谞s&~##G翫;Zup[F*L?mh!n+o-}zТ?za"CvFvR-uX nB 28ֱHK< 5d>=G6ת@z6nn:y  -yocW㑸?D"iblQV;W̅G\kM:eίpDTS@i%\R;ܝpքII7\VϬ[P߽p g#_w[^='[^z.iSGjuwUUnb~qbb>D z@+ rBgsW_ emGL|9Y# ؊'b2"ΰWxe1)}_VRY5,.jίyIm&ۣ[v%V⮙9C/;暑liǸxVkG:mJj*wr0UU@%,a_*_OSoe#WL[XW!Y}kڔڔt]M߷@O&,z |_ E{T &-iæ;G݆lj ,nH Х nX{t>oFXd 5|C@w9v]㉣)sߋ]DJ菠<%t>sV2OYuq {\}p%GRm'_GB9AT?Yq6'LʬhL*E2[B??6'+ZIa?aW\gZZ@}?l\y? G;ڈ=mHkV/RM"5'%iӘj@=TTtL$dehv2Ok'N < j.V[tcRoM9yZ!č<#qe; nyb&'.g ;+z@ ]d `ǾŁnڟCEEx0b#=q;Y_Li̚:&i:@)ɬH1L|%YUqm^yW!I8U0G]y?n#Qj/HcuO.#n&dU>]<b#"/#;VASǟ]c _~*%z6lrw:i7k ח^ _S|j$PAXUKvGV߉~G/nyNXw'q.z8Qm& خ,B4*2|H1ksEbD88eXbﰤd|?{חVWz-D3R^Q0%B.'BKy6c?ՄNCg(#+aAl-e k&ڝ_\]e6A~H ט偞Degrjc^хhy#WLW[$3L L\{.;E(D*SL:C?_B%ڂOr?\XUih#{u'=(NģHfGY< uMy/ c3ژG鑆߹>C3KyT^?n@nz+7dWR%֙}z~ergh;Qr[s Vej"NE@[HZ 1y D3p9}2Xwy -'!O%WPf-EO0Śf 6n/qYHC7! ?;_ڟH+qئ9 *$K?PGfc`L݄I3x A6yǐ9IC#8YE/+HO$tq9`8Jx_\Fb;9D1LeFP#>©uAZ3lFz&"Wdō~+>Dw!?\؁i(Sh Y ao!qP Hׄ°H儙 aLm`jWEӦOr1Ɣ8SeM+T\VvQ ( >䆹Ft1>GwK7rĠ NI)~PپT@ nTH7TƉF#z?^=z"kkzOw7&%C:IkoTx6mZn0<#cu6Q/:A?j%n:=fk`݄#eUM@?4lc ,C'hמ didfe+ȅ!\JИ 1"s17{A4pb(OzLbnX`eF8Y?|KJu+6<8NIXFV0 7 + E<$>b-øϿ(ܴNC !E5o mv1?f-?p͗{ESG (1A_~~5I8p|[0}59g ONGu-Բr@d+*Nu6J?ttFzXJo9_Eu^[cW,)?;Wٗlk&UPH~2>n8++隵6R+* מⱔaGD;@?rl2Vh )]_qU15O-ןrpp i (F#P!8X#c5A%7IƢJH xPhш{Hm(#ܞlDOʦJ2 gKGƈt$ 0I6eӣ9]rfX㍐EW \jE%mHYy$Ml2 aGq9qGn2oOC$fܯ.x[w9N`0^YȀcy#H]&N-:p:*N/cspc&←J:A n1kd߉\+qɔӈ)& g ;rvY֤Ww"hPz Q=|u*(xDnL?ξDȥg]5|>߻tSh@RmڟD9mWto2a5sK5ψHt/#UTT^6d%hQCz]FUUSWf'(fnjN_sOIŖNq~6Q]}w ;&h(֙1RhrD b,t9Ծ`)zB"*pWjyu_~|6gGdcxeDAǴ8diM & 1}df5"q!' h6@5H gg99!u# ֑OrʱcQDt!'3Vu GNzpD4C,HRwŊq aNg Qﮫa(|^̕tAgkS`f;_BwCBžېӟTlFk@~_olD\yFSYɼU|oX~3·>ܴ8HJ**mOx<^\O]B+u6x؄hbgMm&+'2̍E&نsYpz&24ǦM=zKm*wY~i]nܴU'Ł Fe#Rjh"lM yθe9qb \0Af +9GL4=cȕcŌLLYeAdaW(Mb-貴+ oE0IKbշ,t B5`d}‡qGT08sfl4'Z,7Y! ,;alIԣ?1ŻCݬO>v="r!փ>jfLم/]?Ko+<~k?Y`kG8[ caшM}+ ~&Z"`5/KІ٪ *"s )/nC5:fFf, sl1"͉(g e_4J'SA/9S.4A fzĚJ(JQr ~oO?uUN]Fʝ.O Nqܱ;~^8QA⬅"6[ʈ 2@%&^aԹ99Ŝc8qnO1 UU\qA{:3sIe8H+ی'  0%(=,EƜ1bOЅm蚙+ގ!Pye(-l7-f-!T_릦TP+paeX#݂)uճSly O2_;7'PiӇh3zР+XLuB,`")w@MxkP"*0viEx.k*?.c. L X۲s Icom,AЎ_e2uС8س }eQ$R\. ?mb˶2.d7kHX4Glua폑Ngw[o4#}f>$o| C,fT6_.ۀa/H-a& k~vwl55 ADMVWS /zDŽe84{1[M}92?(>ke tGwٔ8fT"٨$ W@UB.M6g)cz+9{'̺?&@Bc*=T?@yC?;"e,8 uMu ?Uםy睈֦{&|0.KFMl;Gwl".tp' ;qsÖi~DlGצQX%rQ@z0ÄFQBA_GYYf8I$Ǫ2P]1D"8&d,I[ȢlXL~ цlĹ`8*]ҧ"~a~{va",^*Q(eI0Kmܱ}ɫB^~'Y9jܹs, tߐmR+ɮuQ!0F0;O&kācքx"d?UP(T]G&r[肥~67\c")`IIJX Mn"r $ d{48VxvӟgTS{~M'_ !m47J2F+c\OQLGC5%%eUu jj}?_:_N|C_K+v:^#V6jVɩ9LsYItE tƝWw*MMCFCAEl\֭(~q͌L wfOJ6Η|퓋ӊΤhE;prw~E6_ܨ㯾CG` Mê`zc<4HǧR5"jD&`Z$KȞ5$Ƞ?ǒ؋Ј@QA2!AAX Fz6v:py͋5cfGm~;1DcU0ˮM K$} Gjh8gOKMKUqFlz +N|p"wD}yn"nyˮWʞ }y0㦕3me {Y}\|+ޥ**V?g-Y,q'NˆۯJ:F:BY "4TyS!|XiϘ)!o=mp?ꇃ|<pKˌ>,13#\g/ M<~)z3 9$n)dKKO|D{6/֪;S@Ʋ`zIv0s={, !֥|OHHCj&ѣi@a,j HU&Z)܃HSџ{&Eؗ5d".kڶ[t s #pmL[^*أ4϶{&V\mM;rԎi@Tw@KHEU`@K]>YVG RгAP\$RQB7CKN:G-^jQ(0[g9 qp=ҳV?$[wOu R~OdTZJ4bim'mC PT$Й`e.})mzٟ]m kWKr~Il,Yzɿ{,Hue|1B cSEbz Y0V^:6?l)hH{SzoL.Y2p]:u9?X׿BI?^@18 ӣǠ +04 BwٍmZ8% AtۄꨕXL?sڅŁbPx ka ~Jed6 tYMAg:hl&>^vZXTt|g:| a{2;^?dª\9L>+ő(+RɁҩjzɱ(5)&(>f?#TOrr`J&2-|'Q ?(ޯCkG -f *yXՔKU@U L?"ʶ8`N(s~} D?K|&ݳ0Akx٠F$i;LS4x{;7~ʣD 1\ksLݼG A!+<WZF 8 x9HtIuZX818bPk/«6ʒtՏ~t=٫Q0|^+]W}5Vo[};1OPMGHE s'pY@7eJaruX,W{~S:9O\H^V&n?'k>}r(fgm >{<8OÞ:x~Qa _[U3` BCw-؎#2}ډ\L7S[ ퟓ|5&'-/lW3jU칋;췏Č=LՏ8`1Ӑ$gH4! o;q  0?W\ƛnStj. (x@;k"nf:Z@DG}F˩蓕)}إ;qaiYx>˝3qb#SRa@A=Y :hV/7 OXy=8/#$~kc͸7S.mu|OU]"z~1|WX?K5*7+4LIIY+A'Cl]nbvLc>p 4]:=tWL]8D/O<$`9x{SĿ;; |']4B맕nSO|g¹yj'F\A;,']Tm>P eIY K/KdGXd&LMcCEdMUdr. j~ܽ}Ϊs._>/LvlLh ?~FC`/oYdtHgAOXkyEܴlcp~!Yͥq1J z#;a.B[lj/l2϶R'p8 !  tӪ:9y`BYk~TT T1^VMpWXNl ɏn6z{U"t-g_6gV4? >v)qEWgIw{˂F[DTۯ& f"-}2.Q+FQ>(FABCU@D2 =V?'tDHD]7$&`UKт}C0^֎6ǯ^]kDtH0NFh^>5W`lDߦG06sHA+~l־1ͬz@KVD+uXijYԩp6*-!WA0 s܄@T2h`3ƥMDܷS@m60FIch|-79R--Bї?nD֖(XBm?1 )؂, ˂ xap4 tmv_VbyoG4r$-v 92:v1<&c6f{>t!s`v+R8T dJEu]THPz;nݬ PΆU)|Ӣu\M_W# !^C7Ĝ~} G@XUM!tC9i @)ق'RDT \0U[Ip V}J҅ITLБ:ʛ6i6F\9w̩yn+){=(t|_jp~& 9+_3d{ܝ}v.pz7à]O~6oE?l~[ǾľI>,">^r6~';+>Cŵ?m|-G}I RlN˖ڐ5/&K` z7 8Yz%SF8 P^EވmƃE:ܘң$]ݴ#뿼xe <^" ˂ ϝ_^F^-BBPob)EuGցD; Tr~p~+We9ODq~x>:TV wfNG s>a}*^kɛqHQU@U+}I'ָ\ؾyvW>-n^qGڔzZ AѰ 3P2,ʣc C^gއ]6W,f BiV($76ycQG}LC=/3i% Do1"Mf:$m8A ~\g}}# n2MH,28ӶT?gVuPY i[j 3.9qb&gK^CNJY`!ĻǪw>˖AswppJ঎9ʰ?g!LXUgvfbHHɴ#Q8oq'o]rЧaȃ5}g)$(׀7~Zz׬^RO]37'3wy#|">⊶[^y?."q^%$e^)mѫ_\;[q]oL2Mj>sVuao%ջTT RJg',_K fBK/Dqdn2|AC7c79m8 PO\#K_jC7ϛRى(N^-iSlH _BV#(nKt4kMm<W'b% [9u!L2^|cD}ᾆv7Ш4>dȈſ";4jdjC{M'7$qd1tLډȉ0,uFP\"_ jXT0"fUlm+ɷ?$yxrb\GY L}bJ}.caݓ1Rn'} )DUAC /?Ċ&Ig(tL /ڰϿx1 u5>bciLc3ء=ǟBz`/H?*^_w~%t왌KIA(&Ŕ.@= 0L ѽn o ۻ6B~X߹#qS[d P~pP?8v#Oq5 sd-Ka O֘ar)Q]8Ma5qІAgWQZ ixkh4kզQ_LABbIGMCeAFbfԸ(EDvDGs$6&s\?*ו_~W߼woߡi3jko'z~޲i~-\=)#ARf-ٺ 7`,vD4KXX1zoՀ4}k>M5+*3}R"?nC;㍄=G2Ta j> 2._$η!ܢωg^JkK޸S0jN2$*/|C"dS w~퓋q}4|R,T ]wppgۨ0ix\b+r5"FWFA?G) ~,"ŅGnJzAsGN~&d9{6憺G2sA*R(=U 2g,WeG;,ʱ!VL/Ѵ)瞥(fhgk3Gjn9/A(j.<\s 3H mڍ!5`Nj1JH/EdWx? c~J4WD\y6;AIMM;pXWx?ТkbOHXCWPh[s|Kɜz蚺O>V;5Qwj T[}OջFs0cQ.".M{+U4$p{ Lxx3F), A ?oC).n$نݏ><}yЕR?N)s ?-Y;18miFShBaٚF-eb?[$H]5'|;μ ;yPAR) YI||u/~U{V/p5uʰ}`Rtx(SE5& ;:~ù3!tg1@TjU']eEKS06WB+%˴=gmsfLJ<7: AGwĴnjbUUUT`Td|f_h%K%ڦ܅?j$vc3gRX1ɑ 7֊Xt-, dּ C,ZDyjSHh/e{jնJ.l+,eARi x b }cjb hRXOG 'IX-_i= }ca@Ln4m-ڟ?Yô.sn43H#%Ncg8MAk4tD5 byo[ثPA(jL ;1ގ-y4SDh5ּ6?D_:ݔ5ӆ9DПLIڊ55xo훈k#5VyW_zmƴ:0 ܉w#S ӭKRYc%| vg͟s~;獠|@|1Nc V6dVx)h-Eu8a s?]C: yӍ#YD#p},IFF1@ODC_<ÌR%4->ЯF[q^Uf^ĜhNCǜF蓞-l z^r qa5%Z%gR>7`rr%}on-fH^Qz ' [/mšk.8֢8VV4Z.VS.NGx<_ى\ AD̞'`yKhxC/IΟ9k?HNbOƁDׯwVmN:~ kŌ 8yT#P$TdJ< FtYB,obvoAK^G4ҏ(}U)2ELs~N=玶e'S1_fX;ߪ!IoAaŃpN"aNcyA8]N\!O*&4eR ǪO46qCchrFi@.?g]8X?Գჟ˿2- .>q+ &P@-C:˯xD|^0WOP:ppŐ-w pRKbN9Xh#ȈQ:CC'T%!YU2 }Ćh]>e͛‘Z@:)D#10393O*-g~~njnHZÉ&CU/~7sQܨ,$.H1ekD3nj;e;Q#ԃQ7{X$kI]ݱbӂ/48 U4A SŸm=~?;/Qd.D8VT>/ LOM)GWjjz,< **GU (UuT QQwuխwW_Rh7]XmMa3fQZVzwmt@"֤QS'֘7I~o41p k€ e /T쇻luفbD)7.߿/SZȁHmD\F9)-$ zTsLYcKB&ɈI(FEbN3}ק e:FwB_YPxwgvorQaB$cFIϞcRos^dcۧ?^՗vgъeEs|q`.4$N:MBO;eAť1$$pu=ˤ`B+E"#$?hpOY~_~w7M'z@*Ӂh!-%7 Wrb8?5?=1/Ac%gE_IuYnwѠ?kQ2=b(_MxF`,T!&ٌSپMz9^ve]ЕeN뛂b EfŒp6@"ӮsΩ9Ϸ.Bյ'vQ6t+Sl% "gU8DLGU0TgRpM]e%,24=8uUͷUUX!j#r?Vk٨ɓD8zW~w$l t Ȼ?7WMߥ&VwՊ>SXdAnŤ3үQ*3od3%֟VquGA&t0@A!}aE.+9[`E @ !! 4疷^Oq'fM@4 +CC$} ݄R T Z^}SE;WRĖ> E"rˠkq&ڧ~#-ٟx&kw 4U?=pB+ Yl`$Qy㣹%?*/p}&ҝzԇaF@hFzFG0aD(k*)o,tZb={nIN1 60 K6ԝ\xx$nT$:ZM4VM.c4?2x?HѲ}bYn$t:Aܓ)ʮq;%ѥ9oPd2@}UyT2 B6ǎAJj&c B .iloߌ⿾9r XU .!(&fI { є8p>JHr1SMUe_ X*QXR+eC@L>'WK Gg \+}V2e&dd+b%!ȑD]'F8\{e:ujbiѴIGFއ`Z:}#5HS.5 GLY’as㏤N+DsKII59`hig /΅$a17cR`L8楮lp.x/:#nOM"VOHЀm_PȀuiq,lFр&剔'_vI ⛁(ѾC 2{lvw!H~H6ğ 5` XBXO}q-ok~߽ xN\ Fk iItʑ^-lrjK ++fwnG8DҲ9 I 6Xt:&9|qP@"bV)/ɝFwmñb"Go{l Z(#U\T:UT /![3Ca DeS&l9E%9G3y02`ֲ Ow'{5o}3'&B:L(&DcEwj } xѓLXƸktQW ~#^Ʋ8F1u X`!/sv>'.uY}s&f>[W?:|S={~UYr[|NF0Y1 폸BZOkd_=ft 9Jl L^hK4RFڻڡ}cydbrFOp_QN;7X3\N?*㔱Т0@M6(BQ xkN< Ed0]I!uՈx^[}8gƔ|gm=WWEf֠=I9ϊ5PDZ@pB1Aڟ0G|d(P=u90S`XR⬬ @X\BŏޯaxQp"qqHu%Inp9S<+/vck3b,z?9<%?Ţ/e8dAZ%] 1#Leuz@?=7L'*ruɰ/lx`х0 ]m`77=&=[o|?”,܂2'zI1K]NXk/,hTKHwoiy|Gnŭ7c3VGnG CIeVz,wkjA} +Kea+AWr Xd!@&$F[ qz-!XѢ"6b]7ź?2Dg`Uju+אBSecĘXOE&@"YWFñvPK!l9Qc̘KO㌾cH1Kl aN]}Ai48!j@D* fuUI4GZGǕzAda\9#}3Cp@L!̑c—xfwkHK03 Nw ~Uz#;oV'V-/~ԅ|3 5  :j7\ذnK/noG+dpBJ%+^ \us:4Cm ehH{d |wQ0Q#'C9'bs/($?l[,!`Ϳ̙Zqj@ URui7F\8!W㱧)c &d0<wIHY}8uaR&/L ^+" W2.y"؄ީ x}dBL-PLp r$A<+˄_ CS{jI%H7GMָ)AbZ$iy`UXJjn^F8?I XG;+c3?k:L Y [RAgxN>c$ 267fв"W7~ʝH5Ura"r BL)^DwêLٻ?ۮ?7ӯ %4( ^?B4o}$$c=^Fo^'gzoTy&m0S0.O zYѹoKcAD/Br_%B(<܅B45 d7Z4M.(ɵY0cL_m#%|!gy" X ڻ% ǫi8CG ǻ%3b<tǿsg"^ZO'r9cp`$$x8>z8 %veiH}79g0⭄`¯2Zq7 691_@.@m] 񔼥W4`o6!`|IFF zm^E~ecE2q DF(~v#+`K*1&>:Dx_sՑiůX?h*36I*0,ljXP-;{itMAdi1yt!Pb9Pz`+ M`E~rY偮(|ьUmڬs#̬#)6UȮ2:W9ٙemఈƄ~{D=n1,IVO!`WÜHoUKH#e[h ?"a\ gv$3K.8MwOTپ;ҢD@%0[:ڭVC &ʔ$׉?anӗae5|-Ӊ%Q>OQ* "OX[{NҲ@Zie} j] [3:"(<PJOҋKGr@Dk v n09H?]]"`YLAfÙ;fAp1 WNĐƞ(1`9\ӯv.8V]K`ȋ qA{9^pT T_BVЩAGUpb9Rtz^)Ԧ3 HujlME ZqO95]aApD7E߈+}&n;Q@c{2EG$?iAωvm|g #&Փ5M/[Ĭ{[Ɍn1-W X"U9 5{pFH6>$!YHazc*{ $h8@\i1vF'qڟ0 )\RZڮ}AߘdY_)DptM?$>QvB tWufDKP? GФ؉ǐE NAR(6H(gta4%BUGuBa) tZUD {hK#UE&39lfɡVTbK<=:">pڟ1`8˾M^|,ƺIVRb g8fH|H!pIJJiDvLL#^V(Ѯ >#(y"U8^C~ xS|x/X*煕 SSA)GC93Ɯ4`=ڻq]HBZPBY1ؚB}mM17Q7m|ߢ=?2 VMnP[H`KD"̕/>ZbhMVDui8?'APK&4"UA*j -b*kIBItFp(̒/m\Vȕ1; "xI>B^迪aJ!A;Y4~Ǎ?-j7IӀ)UA\nd ,@HUUM4y])[HՖ2GokG^)sfm}'6'<gOǴk-e3.5ߘk|!Ӽ J1GEȯ +dMFQȯ-GF^˚  _/\f8p+)!`zkyg..O;5Qq9Ib{R|*)/J'VN>R\!qJh7f ¾vgX!H$=6hv5<ٮۍ'v9JP{dȦC$!n)\ j "˪"L,3(DV;|R>sY,iMO;j?pcӖ`.I ń**<.a#@s)TBXB$@ɮOܳ <&j |u9ݘ=!VȦQsq RJx.ə 22Y#`+6הd'%]?]Z+IbCD0"j~gj%5G%$Q;%Lo:Ee4M=y;),2Tg1tF;ZEgA^~AJ&8Z$uMUHI/b,vq!^.(UGdV@Mֿ{{}`$} j $$) Vz$fo0@i' 7W>ʚvߛS' K0"Ȩg|sr_mx4/eD!55mr)|ӱMq^PTvm4e=>r`Q|i -t49(j#@$+6:#Uޑ\Y+8F`|WMuyHPtEn}x+euZobLFFB%\Z?V`{B?|[O?D3eR^Gw_Eam_ɖKJo, :sj5l!!kđ,[}ɼw꿫L}<\U/ƚ}3'Y衈AJK3}b /RID{ю ~Zp{Ie{I#BӁ-8sÓ}(WmXO@rw-[ K9C"M;a=#0rA}mPa+78AOPҒ_/DWAO 0/19+JލejzOCٟ5c>7ߎ!d!(%\p)_mۑ_FVR2xBAIvIHh1QX^pxVܗG/ cЛP#1,|up?!-HkShyŗO$J`_ Rl&#"+Z/齁3U%/ ;lMt=+g99kL2Ț0`<ګA‚Q?3/k<Ȣ^S{7<@#8/{hDM4Hpn2MW=,B P㮬O_UuN=0v<귛E-k~U.0Qo,Rq['3 Kn*6'{m5D0x>i yUnu 62 uN>uX<>&k /YnEmF?}3|"el|F~.#N7ӚyGϫwOBG4 4Qga8\j'oHgxZ0 D`K8BQTZNVGO NC7oP!DP"05;uC]Gv=?^ij$㕳Э>?k:0Z5n>qmϟ9h+nT@t T?}[ ` ! R(}xM^O|I] $e ,nx8u5XCIWi[G}ah Q?v#zAdxAD$K$˝(J#7'O6;V_gO?؟\k(IL"O`; Hj !`H_!cb{5LD2md>}ƀ#%+Fz?*(h@kBRR~;;p e6Fd",r鐉SP# ߄?ldMc)/H2QCq}OiG i-WMUwO+~PC~v,z}ٗ J,VSj(}[9nt$я]"M^x+&$v"%r7[b9yobԩ}e؜4o7-5(=[SMbeCH$)5!򀖄C~ ~H?x? (}91"`Aag Upua=eUBpMByߥFs}9xܤa:Ijj<2X@F$BsM֦`.xgp+ABs=!lDX%z;`")A%tDjtZA%'QE)Btb`s"z9kv9vN[QGca,@{Vs/Gv\XoSS/CD2U &02OL4?z,寎ʑ4|Cy\n'77߆Tj!x=` %moK  `Ma/7jo@ı.;zr3h:BQhrhR߽()G掹v]&!h?#'NEٿWBƆxi6ÊaUnll\2]VԳMRFe?zpx?c%BYsp~/ox2YmHE~JLx!`(X>7G[LU` OUSzw% O`|"=?nakBZ2QDS] |#'xKBC(J^6EX)n0$EJ5=痤6#0(G‰p3+'2hs/vf;d{!u1]@SGWJdwI~9'#TW/;.@`..}@-On",7lA&.9rmj_ȯƉkGH0kh~7M!!}c!|@I](eC}M3|+5|DS+6-"`C+ބHg? \{԰O=qX&dcz %qSBgt`856 S^mMiF̉Wp œuf3.< 7cHG1O4)#m8]=^ tСX^3|fiU3ơ8yK8M:DR TNoyG m9t[{8w09XbZȝ~f~`>7Il&8ҽ"vH@ e T*!2e?SnɳV4\s]URfq[tF쟦4A/6lʵmA2ZcFR3'}Jejt4-shZcqaRfr} f$2B1=}s'0L|vg ؇w2&9+;0`H#~NnC^&V}ZKF(a]3#y! /0撵H3  d~s~>,h2 n#h_d=?Mc"41F _ejUXNH.< bJ4hɻD]rqܘ#TKZwGM(Y>)XLT ͦ6"Єt,z웪j $2-ED2Pg(lC)"\= ir %dR22jX:IA4͐sɚ˖-慂y.6m}>'Zk"555vI:8Nm WF&豑nα]sf0]_b&wNbݿg7T?| I:LGns L} |kb\YXYDh]\fY#<Wd:nYH6ASrM+o/DeE MNO Zq9U?=;F&@ϗehN%#?W¥)]xtϵWkN CὸϊϴyφtjS]|^Fh|޾cTHvYn1t9](Ѣzn߻W0$ V%  A4z{m8N+-n#0l_Q?Q׳!IC/|hŖulg]H|H%|WEz~cI5Rq\ `ƏS_sUm<,'ABHA3ZO4*{,G^yCXC!8)p@]F)籔@V#o?͋_?H}5BU?lhMӳJR6M#*]gg͇JNw{RH-FU׿w\vo@\F!hǒ!fJ>'؟BR |cϙ_2%٣Lo>go*+(K .XW3hûx 6a(t vs]d(w/=g>7x*^3rCf5tsdNˢ o96yMD +T`&Ln*C(z<)Ő q9ЩPwҟ54ܝ*,ؠAn5YMRu?L%җ)szɅ{G͝ydk.TEb"8Ԉ-%LLLu.xQ"GCǍA)EmsWVՐJ,)|jW? R{G6:S f2W, `!tDB₳JoCdFd,;Kb=;-&a4M = w}!KUSWeҴa'{7W31/Ax|'bFDX-{ (Vۗ>`ߪGk`cC&=Y5w ٓ-Cw;^E,G: Hnz+,9l)}m1ƌӾ>O 47Qӵ{L$;*yEzBWL:[հ%\gߩc.F ؅I}4ԠR9qTy C{&ӟq T(7Nw֗F  bńMݐâٔk)1@Ֆ xMSw/ggJ"I$˜;+B>>F }kgܺXi;u XNE(3)yXA;UPŚl_-5U+XC}qW@H:$RF2lԵ h,ӳ;mQ#k=KXsRj6w و|7&b,{1ّ&%2QZ>\vo0A4($_VMNh.<+GP[HF,-0W#.ApT "9Fɩ3ݙ8zB7Z{Kc=]uiT9\q,x8WM)W`Zth?}Sy21klw +w,6`1"{ 1o#MI/?üˆ-p)7O#=G=CKH㈳bBKhja3 }PQcb/߭>0@|&Qv,<ˏAIX%_UrȢig(k4_Ī<G+iy_['|i.}kQc{˂C8 oH'6ԑQ)-;JrMT%9=ơ!֡Dz047hu,< JVh\Ct@#}zt_KB e%Y en'R=gh7DpP|DpI$%շfO+F.<ZJO0V|SpX엿`8Z{}BBP8ر89W<UߟՈ `0a(|ԛ1\]tϽ"$8j*\9+=>| ,9eknqӶ%#u#^ ϗȎ'#0 0qNI 7zDSۆ:gCkҟοSg+aL {M:{ܺz4WwX07')tb1BŨfif,4b<oyQ9}v=z+/ZYD007 "z Ҹ']¿aBma?e~]7IU*FÂȯq"uF珉oeRH/AG2M=EhJ1.FGdC.Z hxxH#Ļ e2 ^4O7X}*j5{h^@MȄ!25%s}\fSfb;9}Kn,0Sf[<6*)X$NP˷ עic"v40@$ytZ2 jm̴1̍љ?Kj5"ås)ߋV/bWιeC8mi#(u edc6vm//d?2p)zH{Rv`%@C2#@E)Dib9:LjYoky>ELҦ+̿MZqR:*vǦg_T H?1F ^RRֆd" !l ojC: #s~]?E2\!l?2[,saQ'yX0B2˱DFp4)]9 <Ǫ+!E @D ۥ@m=n'ݾG~eo'Aap}ǵA35!+!#¨ڜ |&BHp\mp&< Jn P#} + <NGɇSLj@ogQ/h)/iwĈY, =,6u}y? ۟r"3^N9A8 jf5&Uږ௨FYj +DHlX( ]> )sVlg% &ַÏ?UWU(/_Uu ( }ꊼ`Xn̂cdNɥ~hJ+Gb*qʚ?y][bl$ TKm "P$s=R#s~EJ"F#Fγ`\j#Pu" ޿k& Ib@dMb5u" fzjJ32@-FBݿ<..UW4NFYGKוsS}L/ ?1rØ *6;cpslѹr9-ݣǏ|jc:DlIXY)o :聾1}Jbsod篸?|Q{# = Ᏼ7{ \C@b21҈W*!2BG>v})j8g}c <0We$#?15Zo\ Zf1"ӹ\zЌ]4Ky=9 S( ;uNAP\G.M|s);Z4"o2`tK eg|uXcE n9do cc[͟>!r:y8RA8{_{$>IGV"9= yԧ[@T’j ς_M\ r!Ь%V r5ژWIgb%(#$JEVK6MR1|H)VQcIs=jcG1+ʽMco -4\ 2DC7.+m .a݆z&$28HIEZ2TB92{vNDG;®b4ZD,~EžoWqHFiŽ PLUB$;٢!h8VV H1ԻT`Jf@@ixpx`~џ<9W ¡3bAjV5yl ,l&ofczʤ+ʦ ZfwQM Zcjw3kp)']ig̎g1ITKf,W`Z LskFaha" y3%?G4mV|0?uZna"An T0T B,2haYb!("lfC"$:f<j_ ZD!ا(ȗ }@M{hj8z.8en8 `n@PL[)5 uI GVzHFp}:뒶 }DTf5E  ,yh@ړ?U8JGuUR¯}_5;4(^ $;a#?ѹ>>>e3$6rucpTacDtvXˉW* .ÅSàfK]J~RlUj!ܒܐH/%7Bw7NT/A80. ,PoXPt@XLr~ cbhz\4Ŭ&CG4c7񓯿ӆ:DQIq\~-7Ȁ(02b Ұ @+.g^  dǪ(0/}:B5A"-TR GjL 't%̌fav{6"䰯wfXH8ELo2ioksa˽X7}AYmuȢ.zn ,,+ 4{"|! H%A# L,-dZJb?kt e2UM Ţw"82Q,YBl`(@/_bm~=6He \SVӿϏYw' {0dȔ6к>㉔nZ,lg09#}pM6+$&z絷JOC\Q9;S dI~D/9811영"1vsdL<+GyEýT-f/=S#T7k3#| \_%=Q?2nWk]wFUn S&"K[h{fG-YW5J$oQB"Ѓ>}do 4TFD8j{4"x\}h9&m2IWz`Lx߈?O)hQo1Hnm"A6"Eh%+ƒ%C[b%k!K)kOˎ! +b 0Ĺ)WznX~+̅ /YAmdz]>W\Z ķW+f@"x//"qTnH0VŬ4Q B<*3/vg:A#N͕R Sq4zg*O.rx4@H VgTQ OR?Fj[O̷@6hRtj:KhJ9TߟX7ob;tp\o{!Nq)mnlZ|W&0P0`mw'GsߦEу9;bثΌ]+}CwXHd.w&nYg4c!5U`hnoaWQ6-z'u*IͷW@u "=A?`"d.*K4yb3Iv$JS#,)`4Go^d9GlYbiEjAs rvPR"rUOW`D1~ ov">KD{3ܒ>P jvs걓;VōR2 !gGhd,e:rR9L wWS+ݰDCq)\+" u*^| Ẻ/^Bۤ!X AE,;kH.1ir'58k{Tr̊n$iDVw6h tX8\'쓑 QYlQ|(!Aa!Z /rO|0P3e1T?C5o Wf07D{?hXX'Qr7 &شgF z@;<;q`H;v*ҕܱ%x̭z|Ƀwoև_ s Ќgߕ}pj4E%KRڟ5`C:w; M V7D@1YDpJ $XG θv "* @%K޸|CdA$)J?a(\S]]S7O? !(*7u@XCR3v#KǑ7 crPيKL4N9[j12Q4cwBXjd(#R};a;D%|8d+ tOiL_ yTC}r~{}9s፾|3+%G00'7َ)w^s!&"c&SZE Fla&ʡI\Ԯ,"% ??^^w\c#|l7ВA$# Ԥ,mFkaI!TEBAC'~^X>>TMbJ" eojm7=RSS]'r7 'A6B**d N v?jTX" D4ɯi,[ A &fQNpw2Q`dndKf=Qpahz:yX@z2=W ky?6H!|L.lGqWll{#]]:X 2w$g$ .Y9y/4"M3?uUmGeᬂ&6hc?^g`@cg' =tAeH0yэ o~<{zv}r[NW#k*`HILI1'}n5f:3)ʹx4m7r!`Mic6SL9o4n}=4xtI%o7>\|FF!%+Hbh\LcWw6A<ºHiR [LzSk|cz\ڄL= iXSFN:d x^4Ӱ]8+#Jo!3Қ@ڶD ѻȎ (B}i?"`_Q嗠{ELO)PB֋ >" 4ʑ(yAT! ?B%,~rQ6?= jӭӟw%h5 pFʄ m_%&s~Mn쏌Qb|DKcl>F!v&OԖ8 [_Z|" ƙ9*N,J@xQ "ߝhB\蠁%ښň CׂbU|ElYb9rp i2'{3VjH夘Ysn:0(ndn!BjI.%NBԃLT<_4d ʏq'X͡SsM? YjEԔz}O>SY}䥷a0 OP?8$"KV2Kj\;"A㡌ofAFic6hdX\k9cQH )%Wyt39xr行}포yTO@ A9\|`ɇ܁Q\R\;j{ΝbD%ȯ=aA FџȶO>O+M/ ̙>mQ`#gTmܸC}3 ExQHxytVF4ph9@xoI#!r؟U} ͱ_2p1P*zAr);9e%nK]Dm a/><_aAAd@XzskqYAsQH?zx!'̪(K}g7b.-у P 9\aD԰XA|FeœEVώMQkY0gGENw 9VY ُOIBڨѣ5BF*p6J9%9t%Dr}?&hhFa>1)"/HtI`Ĩ m̂,kы/ 5ؘArB풄"@'9?rCb@˾?Ŧ1&[sik!6-hʉ8+tS:vJDR/`ehL5Dm6yrF Qy<7&(hI ,%3E:X&֝0F`2Ԍ1l n+Hd" uĪIB";-P%XrI>.owl]U4?1Vh@_JG?Ԑ&APy&ScZu7W.A6w8gank!OJ-6B1cVH+'JQ%BVfǑ+i4J^FN nA9R _3jJmGjjҞ HʨH*!e!~x.{wLZ8{9 I\ccj|l4GqF„XR? s}+~@F#5FsRX0y/Z~ǷUtB61c5!)n_3 ;XZ?| 5{0ب*k&l 06<_y}m}gf2%pE1WAbbL{fx<|H4wV9~XyCzoM"bZhbûESyFD,&=mX+{o vuF/# 8patX[35s.p7HKţR[[µrm1e/T k + d}m1pݔ8 ّoz`\@1>?_:14K2lZ&{-;?f0Jhk .CFl6>7o:f"nKODyxTCß0[8}3i\'<`qNavٳu TX*L,fIy?PH[h`BE ޲(hpጉtKE^TYu.aڟ#5/c_>B v]BA@ٛdmnMakHEsN@`[^5 !rcȓ?B:ZTzOk]vt[XH::*)͑އb딄_2́.0O0}p G$q#u$5 Ǡ$[>xmqcLb:U[MF@D]1ɰFqh)%7'1=!Ms(DPlxKpA:*C~#MH J*)52/X%}]Ey9 . axbpOoWJb !2e+X*w^GY37\~巾<[b (ZT?57mC$H-~`,W@։6@e26'UThg]-܊]cwc%g4 n/|HSL%*{Sj7X|Uy_y՝\EڲOA\] Yg)p^*AћN.=iDUr %54G0 LɈoG"3l_닶Ϡ2#%$(OgaE(Kn*m!?d.PpoNɏmweRII k{ťLF`2J?A]jZBAڬw;JyN?ԓ*YW۪,rk@K!d4`"v4oѳxKMqp}XsuYA4峔`"ǝpUD;<$HjL̑(A7Ȱ/\%d޵KF~G>AP@zqۜP ,)~mHg6 TWgUld4Yᮠ_E~y#7 qЧUa"S`e-8n r8 Rw5b?|ehZLίF4"3Df`} " _ 6/c2%tac|^l t60@ WfN#aV"8?:h:և[}ľc ms(w{Q?>8xɳ'& e@D^,kK]2G=-h Ffu}C|ADDY&Pfbcρ  sYS(J~:GJ#G"Xu/ ~ ЗTd( H-xb)R7O"®76/g{8Yqر׏.fqelL tNiN9p7ʘ8HԸ'#hTMAD L:)osk{Dm tYO_OE4xSɑ1y*7"::g3&#OyӍ?@XPWyZ"^D^Ȏ8FH捏{k1*4ڟ|w%ĖiR[qlh : ?*uڰ]Jl]+/70O RrTsı85G$_|I4 "~1XUz$+! )N?c0T0ZSCq@d/?_@c<>BԻcy<,Lm}=jX$B0~BVN Dr .|qLr%0g%BF,/->NX$.&gUJ9)VC1 RQ_.i:I1ҫ-I\@ xlkg89CHT;Sv܍3c0v-$!# >C/ìEF~FCSw]Z MOױ5' JP"c!MWy1ѵ/CyhQg_}E3CEލ`#P~0 |3'czYvH2&7q>YPq a:Y攼o7":YPX4^S ۞".J3栁фm.e!_f MfX#†ӓZ-R",? O<Ң'=@#w+f|37}ڃ!r6wz)[9KV,@71k_r3gkK_] q*1nߍQi-Rys-ZRzv|JLMD g=ŵOŅU|& Q$eRt(_V#.v߄1K5x@8nӃv|o~ 迶mzfwս1W˃]xD:0 'm!/|m){cwG# 6b 䤾0Ga##9semU;J]ThtEʆv1m <8r/T"Q <5p 2)_-:8uF"|= QeoJjmt)Ho1U^ΌX0KX{r)NBG-B^sr}=N: ǤlE$ِzF,W|PP6SGNyף>1]Ws>?486&%UPʞ xUKƱ^(ArdX,_:qviEe Ȳ\֎ֆy=ኙu[Q?Oi |ҴƩU,g>R27⋻φоH󑢻D zjIS'j P~ G&%eMM_QAزD|3i>`"P{ ^/Mݩ0~ZC-AH f  $: 1AB7O=D Nn'V7z B!)B^v@-=7 ÈrB;ko\WZrcA- }LzF.+w5}Y;S.]몤G~AnCfGCJ(V !P2BVd/aEt?hy`.ҟwsBj@RD!_U%c$YELd.KOqCJF BW1blt!fK`yEq"ӅOjCs އK'r$mQ3&v}hX2"Zw< *-!O|i+/3%j~@N6#۟|"ҥw5ۣx{rJD?/i&]ɡ؛"`X#@ d{eш}=g6zoeyͨc/E;tPNCa?0yۃ)铽=d;xZ* ,t}-87;#8)ݐ g xxG_ k쏪Q:)DvGܸ pո;L۠)rj(wTUţ A-Y*Sb9 @9ep& =Dgꇴ?9l=D? 9%jnaxG%O,_Sqd!@"BV1XPkUяBR?qIهwDZ96cW_UV!:bdC6=¬'!@9ASSW[U[]W-i_wy]wP?) PwA hhbJ%|M?nϊoWƚuLe:,D+v%fBǁirT)JQY&*Be\ rT$ESo,ʭ{1Ezg`>ߴƥfʜ}%{CXxĞmT36(tc?~jM#]a?)`sRvxhTq(]ژ` `@$ &H vV銣e%.E̝ǿ` R&!TG!"ᚚ*H1v?*B zQ؆"mvs אQ: )LDhLƑQy]e$L[afTY9-Q THZ#S:CWFWKm"7C"çY?)q<#f,#KYĀ2mhG(dU-cIȻAg=rV(;?dD2&1/.I=dK*$+ͷX]5{'p :'?nV?W\ Q*1j5t޵& ѬAcUE Hʵy S4H9?a\0 Dk,m0E$cjГTCآ^5oΌOdG_wŦ}f&3e$e ک pÓ,ߟÆ417\o-?_ܵ Dd皒C¥G`FxZ2&yͪ7MiD4*VЬz+0Bǀ^oV,2p%uݰCmV=[S&A"s #i|FO'BhCaqCX8 d3qotLU&BS~0;} @SQɞ5)⃖tL=OZ$Q =qF0 #ǣ艰 :sĠ&MȬ@B0ũ]!"Dxb*ɾjρg/^O `đqhvXds)=hWQ0[!폈8մ3C3$\>ɫ[J Y7+3hhY?Bdg9 RI{>d vU&{Ϳmf졽c /KY΅44M|>)#0q#ȶg_xCtJp Xlt.D}~zYKcieOù>xoyq/~7Wzeyq_);Ik -H4uBش"I {C^C6szxb6fBs@rm c#@ԏ&%n%H%wԢ"Jw:2Uv%ld+~@-͑;*a;dp=ce'2cHb'[@YDհ2ae4ъV4X!I"΢4hY )_)ӈ؟AZsg`-]c'd# ҝS0ҢYӟmLsַ wT*:% rF#޹>4?tLr5W &y\G&r%LlRv5IX%(؟ḾpOPm v܍5j-{sbLTKa_jȣX]Mϲ\̞TTm@o=r<Fr'|gS/spؙ; )S#?ChTQ"&Dq9P[,S[jΈTȸՌBkJ)!S8K]S4bZTbXTI7JGKƤRqjcnO#[2+XPb|~[-X6KsMM,}]`Wb 7(w:0@s@ !fi@RH2{X˕[T茟l=ݎ<rw @X9"ʨsD쭋} G2( ?9?.7o<ay ~Ol^RBǿg'2h%B+մzDj hZs1p sM@LU@+vvばa1tǞiG]EU=;w?-~q ҥ.$ |pD9x1ITBƂ:SetvACͧ}ѱTBP(FU;~6mpMx@zI I%Έ-!Lė-NdnLKt41|i(י`F!#1!1C8<V2%'{"0\x}K;o[*w>_Eu"NXӂ HNAv4Gdt@55maɊ/eHUOGdAu& #2emH/S4Ff$TW*KY$?5Y zrޕݴ|v-4?#0 l'ga#0lȑCP'4Qr8;\됮ޏL6g5Jsr 9fRCwIȘ/ _:k0fXl$kX%$I"CYSE6=AKR[ԟ:d !mgw؟,2J]6/*wDjr3@:K{(Q JpT]\LO]HB BGn~b|*V?mI6ғO(C-e_kd ik%;?,qbF`F`F` O*D f5_h9-̨YN\҇ӊqrTFcqNJ5!%Kل6_R/IpF`F`F`Fh=}?" Yal,_M\ʍ߱0PfcfG2K5W GYZd}\"'wHF{I ;1 WH7K0D^SG$z ONi?`F`F`F`4ޚ6U//S*D'2 fSBv J[3bDLSs$ L7:IUc_n q_K"z2G&D'V5DM1:d=5R8jIŖalK??cF`F`F`sf3)gEt,VwVy۞uRC53RgVELn\6؊(Uctg=+X815b̅J*$8/5黖=wF`F`F`F@H(d(< rR_'?|3gId݈lI Y+{Ж"䱠ae- mshǞ]@p`'#0#֚XH8cUe%(0:5C;0B§ϔ4/g׍MbQ尕@W'|oOcR?36* d_K%⧱Kj}0oFn_E{Q`3/#0>:ow\ _ʟ{ApS,O;nh7>ȟcIK3~胱eb', tqWuOڟNoOጪ_}a۳mܲ[xemw/O~ҶBl/>Яy= ߽g!~wmW;wllޣ}Ƈ]vgpF`F`F`F`GaFF`F`F`F`=0fF`F`F`Fh0Ӛ{MF`F`F`F`a`F`F`F`֌F`F`FfF`F`F`Fh0Ӛ{MF`F`F`F`a`F`F`F`֌?wdF`F`F`FfF`F`F`Fh0Ӛ{MF`F`F`F`a`F`F`F`֌khߨ({%h[ e9FiF8 ΂QȻ15sTB;7y7F`f@hߘ 99[k5`6is:Ć|5W< [bӸΌ@w?cs [6ɒ2לݷ%\r4vpU莍@dmBg?wZ4}޵n dM&k#dfޖ7vYv5ZE+Py-!מ{Sw}cD>D[OXvXzQȻ1P ğYt#"V?}!EEf\޻GUg'Jx7F`Z HG31Öv@4O,f;h؟KZ>yl^tኍ g6-&|?oV,$S d']M5G }g?%έY?_|@rQ7i%?%=063}jm Т rtK$yMgWfOSNhxF` ?z|4w`lV0jE!46G^ͿÊTg4t؟M|3頋 kJ]Z#?B٤?6=ͤ"V{y)6r9@h k{A lwy%ɨ? z#NbF #8mji.X 3v !o#1ZǐHڟO#`h/c?Hf"#.S (pd/= "//]:rSܔϊFf"pWaF!f ip< Az+{`4O SR  ܢ$!j d<~Fd :OHd?҈L?-F#;o@&'!7';򒈸aOκ"^#0#þ?<7Q?Y_ghFN`5_{ IX@» ln SJ?YFO ?m>(?Y/Tvf@&b=3rV3׉P3oKL"Ff"$L\9WL\F`@TkHTrc9`d\ Ѱ?@3nX#+>z&a.U" #'"g4yKGHGe3:G\EίK߲`>$?``]6r_X~eO\c? `F ? s Dٟ \!iGO'IX,V?Fw% qWS%f|@Q2|Zbwqwol0>] wEV.y}܆6D>׼_L3hӮEz˃,_\#0hUޖr(Fqľ?M>[}ԡC1ϔFO1*?0ƹ,M9 HMw, d ;H/]X>s~ZYYOڟ{k}_R5WOH*dy`c5x[~?-~NgVd.ٙܐf@4O,jydWauAJX=gsc9=`iK1b'6/2yYBZ‘_Z2i4XA쏖lj#ۓF!r~/cx;Bg=FI߉̫t. d2/E?Yqg,w|o?XKgF ;'0|z{^Euffz!3;_c ?-2>BQ"Icȯ s9G IHlpiϦLNLҥˋ~ Y 밂Y7n!_?eoGgMS|0 3Ao@|,#0@B`Zeo.o7kͪ\VO`&o7쏐hiV}|d4Oˎ2.\Q~e\w?kmh>e|ZM{ސFeMމQiw mO;wF`F Dd$|2&.4&|)zb\! v`oƍ.]P52\I3%1vm^Y }[0 x @"l=lr}NȌ"7X/T;fBO?yƏ:3K g<Z3HkXȠ+z_Ҏ; =Iǫ+-7O;PwE@P}]3sMqwbY}BƢnB޹sǟs6w?K旽}S:bQg.z*=/ g!Y%Tr1HVqಈ>meNtG$DCW=dޭ3[+:pq.yW^6h̐9K[Hb-5`(84.ąK.lBI6l`+w,یa &h9qNnk_'v^E΅ޕ}횛-/̽2$} _[$MyZQK. / gHm:3 LL~LO|/գcFW;^S4&M4FSAׄH;xivtQZ|'oY[)1qNAf)x%nEm90l4i~uxbW&h>sFPkƈ쒕\h14I{ҧN=g|רg.rQM{]tOڬ- $%ד'V߱%\?!rc݇<}ȗ?{=Kq %&,7ߵ;#_8 Zz{w2X:VliP0z{xwڝ;Xu؟Mo.3 |W+ (' ղo!9š ;ej?L8@Lm)^qrB)/^O_쌇xV^U{E)k>ŪeX ?M~8wn)17a\R|GP-sHK_M̕9m$˲80B\72h׭1[-0aSF|k|ЛAcu nFM7HJigސ  }<_pED= FO|'ZCw8Tܭ?/7x\_ww+w$Q[Tb Y?:gq:ir~K>p}@0ul= :@oeğ_Ѱ? t} x

ix ad ? MgOBdף>0{e SPQYv{b1:ONI|)'^֫z'tW|mv5˞5rrߩ 痮YEmTZT 9/K姻1M&lSL&c] cɬP:Did4.85stpdeFf,ۢ oG XcclW;:4Z|WdwWDlMg[@p0xZnWK2r㚌Fo"TQ2oPJ 6 ɉIHx6!\%Azز57❨i>f%̄ ޥ^]gl HYs *%zV]2Sw1<Z$ّ?-P"^\zu/x`! 2"Ô"ֳr_7=}2&s@Ǵ̼@g>Xۋo ]-XJ%%N赒3ҞS?Pen4w=_r{m<~p!9;łFA !WiqEAZҢ#nhG04б^}KѲ؟+WngkqSRą pD̅C 9kõzgoM+Ԑۏ eJHż*VD%( Ț$-yՠ~k>t[jc\JS1,,N^&1?Ǩu~EibDxi,Xb:b_pX[8 rbc>L\ږy3Z cC3h 8QfLl9Aiy[G@2FākXxu@fܐS{6MbYY &Gd,JۋZ;hRP5I3(!m:Ƶ1KE(_4VY%ޝҰ10*půŸ$@X?fP3ad0su}n<%1)M$q*s1g]~%+b&},}<܊O`b'dMZXH&Q9O:ޘSr02$υ0 r8.AuW/W*Ƌ]xF렣Ыn`O19"E|vomH<1+.QM_>{,`nY`6/`5/U$trʄF;`~]szz|[ye*yP@!'!ߟ߷kGw(*T r;]9[!EB"@vHe|:@@32߼;aXil9{ .eI~as0[URV\|}SYszzQx́P0˂CIGP!~D7aA L߾±(&Ќ5GgwCiR_h JDP"SD]X*3W&!&K~>)h}ZM/ܕ$)hMT1ti;Tr21+.TMC8/gʫcseT:_.WYro<Ň`j.ٹÑbCˈbWpNY֟P8Q ;:4Dwƛ@mU>l/MKP'XZ0|d[l/$廮sno]W >!@\6 ӃV\m2 wƈx@@!6 =p O;዁F70e#HUcgZXdY*Ԯ0WIcgΟh0;2$n+PW.Dx%x!5³O3t^]b-*yYz+AelPQXVnh8JÈFM,/,;P/P8Fl.? EF̔֐;&@ݛXB=kѷ|NdC~s18jMFS?Wn(ٟuO/UEO@6ѭ;6ub/l`k0w'9a_N;mq8 +g0G;q1O^=@G1!VŹ\,済"M1-0">1ן N@~U} PC"\A`5+W[gbb?ꙷNZ%E+`7 Kb! 7]c"R@ > &p5VJH>Rz&( R'HWݷhSS'8xCkfx@gsEg_Bh÷VtFgщyt"܏!GJPQ@@&IvOrW FA!nY֜e Hgև|`g!-\$udlQ^@¶(H 0X뗶2ahzWg>1ED7!,kGRņ{Y)PpDMw%E+vۊ"h>u4 𩑱N2ӹYˀG]AiFug dBLOt:&_CM@Hc_  \ln gAbI.܄F܈rQPNRJr:"@v $)Tf`gAO3b6[q=8'tfG!ՁOSWT#4MF=I9n:ŭ*G 4}5g/^7I7C%?:G{/FPxW2gMɡP|"1sBV"ڲCtOȯN̉b0եቾQ WŅc 1G͗QJb헥沏hlp#OQE9-#v+V,RV2dO!|ɸ(TYy٢W"%mF%p",J5O1 Ck/#6#!z\;߹sݤSMjg ϔÅQNGPvc4>F 6S+عzg ݡm̅äT3%0&@15); [#HkHD@#ɔS@BM XI"(#o #A`GXGeAH]20;X HZ]sI a`Ư86l SPObʋ8n۪.@Cs;?~p `gB#CD/9衘)ġ+A qC"I;"߹&!Bg8vXk8g"槳%1'zZ#aP?ӗI `М4+Nlcs'= w$ 'eGk $-#8-om$ߐ*Pf{"*Fg.4qF/~Y PE  {k2j{XuahhUAbKT9vM )A ͕3ͣ|%1{c](2\N ]J1 Z6q(CmM,w5Z6Bq󨫻?&K$Љrt%bEçnAQ)d֨(cYxqV6Uuފ;%/uG xm F).,cC&QMy_%#ܖm6EW70KE)T"@6|A;т`k@9 CkaX7ug4N'pRmiP_bٺokR֗! &HЖ&)syVwfn..EH,>aQYI$@]v`$YnA@~lsjo%qǢڎ)pP㟟ONvOs1YV"EBעOt啅3ZB<2|#q;ᙉ}LD3Vk}w紞&MY͖K.K㖐 o_EY⮿0&-gcUn`g ['z"} ПȤt=s{՜S{i>|j'^xy*ITԥ#եKʘ~X[﹓͈cZz-8j&]54S*]1X(g>#gݫYkGBƒ9&?{w_X^.:?)ņevnugOkbsV{v_}Y&}?/q 37 L|?{cSݪen=Sk/qb(H@ uf}Tϵj'Bee(y_tOV̊a) >1Qi}2݊SF0YӅݤP}W O6Y,dO%8 ‚Y,ˑﭚ O 26#A@ LJT_{in_+0~#JWfٶE+-Djȡz%<가?"lE}*?Vˈ3K9Ex>~Ifs_€CcGvZ^ݟ4Y>#tTQv[h*s~acHL聪gY'Q e4C{>)LxЎdњ'"o`D3iN2}s%G_7Fͤ(v-.WdQں"CG;9B}q-$rJo _mA^*u_@=᩸?ſ|:8kJ1#'B?<ŹCt6i U)Tk\yc]NvK5 1fGH.Len\3 x2͕П _~_8 OSe}=){6TjbFǢ痥Wq} ̅h3p9D3}cY7DV)( %Fp%@` ;1 V!2^T3Q϶ͩrT# XzxПD?j[4jݺc*Vm?6D+C-a` 9zÉC1zQ_BN 5+79 g6_dL6vP^To][LY<.cJyrzJ[Fm'rӿ7cr9lj3g6ǿ.n;*mQJ# SpL%-ޯP YQ[ ,P-+Cuj68KִŹENXRGJM,R=[<~D^ V=ҐҞdoLU{+mC ͥO͚ O.n`ߎLu4~C& UrFTx+-(_ڶYq0 Tcs;KfRT#itj %S4[%!t~WkbJ5su%*{ (,K2Vɛ,퐽E s 'P:Enмl+{`S[{1Ǎc$͕0E]VP!r`+xR>-N f+\⦎GY\!hrx^eTpP߯%EsOQ!H-~uS}Â=>YJB ΪJ h5ߔ?V*/'ZU6g@ohcYg~Rֵj%w=+볷\eДA;([|R%gSz;nfEƇ7z6{Q :|h`Vvs=U;tBSշx=,su|D8 {FͭBE&ևA#)OFēx4X $*f B9d'9m1sFdmXEE]J:DM^?丢* 44(~ZQ%VbߓDh]w"kZsWahP'ꮦ"byab\9 ۿdSdLZ"HFLʥC(1N߉0on7宼BR0\FxhG9l*yx_,䪳1k;wÍp/<0;n K,Uvٚ|2̠?*c;ڍ8RLi~(vNVe}R:2qs`=bd0&:\߄m'#S@i?0Ln?6wrGtf/ټ.wn|P!*L>>j,*ɷTp䐂]{x\ W\96h 8%W>ST }B}"03H"3̏!J49Y/Է TE4 7U$!FDF1e@zsWhPofmo#<9LjE3:.NR`G8WO *s2Z?cCMqޅφBDJ8JJdaGO2SyzP-I;s92yor |kU|~%\AJӅxʶvxQ8 =s||BQnO<&Ggrg&W!U6h 62]#ǣƍ; Z'7EwS 2K $4ppD%YoHĩnUyv'sN8[$XNl/W ɞDݟ wM+%Q[%O i܂Br$FIP0J^[[ |j91'.!~2yL;zX_gz u<Ԏ̋~,qd]ai:.Qq| ?4 )W3޾霅<6ɵҝ'䟐vuN=?~ U wS;U/y:-6}H'̽4Rݠ3 :h 'B6I0*Ᵹg*$4 M)pKILQoGr-wWm7@/[JwqrB]WԴA0=- [Q9N 漮Č{'_ʈ$5qzUhbuG@`_i]Ђv'HίLG @.S;)nq1Y zە;8լ,oMΈАݍSc7AdSdYЪLcEK{WeE I!Aa{YUMAdN4cND|V gw5=MI|kԳlpJuKl\`,_1lcCE򳭋/ _A-!3RvM_O䪦lY1Q[۽\͔w$MOͻS8$Yf41/j6wS!d:^;v *sO`n  ~HqH#9?H8-AvyÍ,^e/Bu߆oIϗ?4:BF?ЗBJ$$&/8=8{Sؐ ^:SynCr& &%D$*B4~\⏩c{8\ wO@?j&Y'" \Bh|DXAo* P吆T,X &U +6@o[].ՈpMY'mmN1o)Woó/pˆf,W H>o5ᙉOB2PN![p֭n[?{Ip]?xg6ӊC{ffn@J0<(1ǹh< bMW pV _xa#.G\/mxZvhO(z&|iӹ#֎p{۵Q=?[滤gꦌB;oGL3{ei/"9C{61?lK kS߶Wn>eyrB? dsQlˢD⏙e2! yӿ_lʝy<П&r &R]E==uA;J7cF}-m:w`3r+>apаJ؂N, \iF<:끕Ϣɲ[[*:?,C #b g؍ZkG*Z3xL>ҕ<$ BŊJDMqc؀v2Zw@,ΨO{ᓿOqs?ÈI?z/ǿ#a7nd"v[A ̂ŨBC[iޓâ BWսǮ΅X)=]a^q %-/_1ܟ#li%%%8s/?M<4tч)_<'#Q{pwC'~7bҷ'6񛡏*T # |95+Nh8x46 3ŅjDžA5HKAp. A6NnLբFzzjzN΢Ndžb@C;Uzġ*Z#1Q5vt'M)zG9e9u8[00eχ}!~cYʍt 0P2 j晨3pVF$'n9gqV[Xx Z >w:ijs~%Dsfjw$SRذƜ%?.] SӉEe"US- fD0FmC̐D<4](xWӇYhYHsԋvp%!9iگ~C|k[aqt<_Aށzo|"f4iDﹱ:'{\\sm wH]ܥi柊p^ȫmMQL'6-$+ȂVG-p\,Ӧ5EW}~rӌTcvѳ7E1ڈgRd7 q ^+R,g_w{Yv]vzqq{zKt<9P?}EU*ۑ}(R3w:ua|cWx >/9@OKʷ3ܪ+EhHDK6Hv *%HYUMPsmf">Q>Vsn/_|Y/@a1 Cα-jTES=9RhHR "az) BtW~`t58WS p$DՂ(m*ڝ.6Jͪ4ohbx$BINVrzZ0c֘#EO|:111uh/M,=}N?@jB8De; gg]oϺ:ɕ:/,،YҰ<2y||TUMszK9ge%Fn{vR,A#s'\(ʀ  LJ/~NQs鹯ՔUIgQ (0}L+Bj;ۛUsﵿ[?eϮ1ы:kb.#*N"'΍9J3d;ʣIA]%Ng$*;ԩlbS Z ĨL}H(}R}gx-]^SDE/)%#Gݢ"QTPĄ 5(R Y I2~&ɎD"> cCzg.x1zwjYJ(Ԉ #2Wkf]<9;2'/z)ܒ%FwHReݲ}e.{DXuYɑ5F@s9m]S>3 0+ XEkȱ]A4x]2ŦEt'LP(\*g^#pZ%hS`~:5En)#kZ(heJ8F?r4(C} ǔQˑa@g:RH}ʈGIĿUMBz`tQ iI( !DJ6TkϟrџQw$*V=_53ri!;]~ ʀYMFF| J4GbZbڅ o"T.4iڤoIGt.O-vGw06y _-'D?WAbB^DInKG[M\,T]oćn{!]"2,Sq'CH(љNT*:N)rjCz}xF_@1yUR38bf4<4ܟTCQ3W22Z;@rJ[lBsEP T+~SaG#/f|E< :vt7l>*|u¬fH34b#2:z+9rM\O'HE#\E.Td5R88! Qr "d_T`ԇ'tQ Q-&~u 6y.9; .7?.ޤ_*ܟ~ܰ|G%!0 E%&1hRGٿ}G]_`gGYlK`C? ?1qh: }3t{yB"&oiq\׋ OMQ,CpOMəp |=m%7&2K?ٴȓv-7gRK41Aڈ U{"O*bӯsƧg"3[\|Ze$MY 6ӞcC9CRJyQ($ /.SANnCdbMQ0S#97D|TgCWON<; ~ 'b[ַ99{Qb1iПnܟ54KWT<9E)Ź/\QAX'7&ЪZ-Ϝ_#G(آr-C"v!Z)Qk ެ~J!a%ꦱ@eu qE!?y_?:YgpП_\6ѡ rqN,Opk飗%=_((G*&ǕU o>F`(?Z}cׁϹvեMrrubП&2J?T*+^(6C{U\X]Mحl,TG#q:`RU6,x Cds5c_^3)=ɭVS.[T(8cyؼ˸1g_HO 5|'5ZUȋ}2L ɏ:;R4"CIv&◆7]$itOB^ǽ$>Kth}ꥧyX&-T VZMt4 Ġ?,Xi}&5_ݕJ_+.Lp,j4_%9e1F8ZIf&3v= ?fB )y>* ۋtu1 x4=!񌞚p L?CrgΩd|WAvX'9=6@Yh9| @e].ѳs~:`Ql{a O( lc""'L.({Ov75f"jG(]7x'"8;1rOdp$m,(:,HNhFۈğS '!;,aEdG=aM,X?$ώgĸԚli)>]Cs`D(ֱ#qӠ?12g@yCOKiפie}M0#}MpvR8kISUex+Bt`DS >mؔ}f"SVGП ˵/-Τ7菎QVWgsz}YW#cw g_:QdFL:w:] dk/|7Կt'՚Lׯ˺_}'I\y %B+Fgo*9_,r/ޓ_̏f5@X|§>GiB>jKޅq񬨥N?4s%3$/B 6Hi.HCI$m xĹ%!Gڢ^_2շ^ 3Y:'OWj8ǵ5D?-z)gdˋ=&/ 5OG.}=G\0# %n\5Rד¯t8{& 64 b]D4.ʞϿM+ _;W}^/3`c5:q-̋yr*_NeѕAZGnHB͙2]GMq"ՙ>Ύo֑_1կC@ؗ?89 ui _xoϽ3һ \|w+/Gw_=l]:aqQmz{)H:p5dSu'R'&ޤQ9lL3'E<.5A*O0 61'ɍ6uNB'qPPxX:tuW=p'.RSMZ_/Npәg^ؠ?Y]jPm_pN'k.@*NĦOmہv6i %82CSPEaMCz"}'`+B־Ngopq >\l'>; @A%H7l3*n^@o/p%;yF^ GZٰ6~Ҡ?i" >M珇>\Pb[#<"Tܟki Dټqe|sقx@^?iQD#d<|S^D@잦@@|6H@TUTًh"rb,ΓYB+*dFŪ;: {J- :7[Jρ*U8#C7 D}, z3c$Df|7XEpg^ط6[i-}̕'9~bf'lCXnU/ )֒ӊ~E]RmJmÜl;1frK5oTI\Xbg?9GG?Z܊/ pP?^|G'D _BhuaK0a>XZy/$ڛ>;' sWmۼ@-2vD2DOW5HF-Al?UdKIOO[F։~e}dQax '"{ԅeBI87~eU BʐӽП&d-砑SMhfP|zBX1 Fgz\ڌo9G&AS4?1,khzD!5!Qȓn)[Nq84LArljAVIXԥSqiB:*vG?IFD~%V l@MP9S>uE]H?hQN8yWR|zSF62k~vΊ5 (;,d߿aLqѫVWJ4\ GYO#NdT]۾Ni3/7{Z"J_`(]`1ܟLS3gP7 B*DT$5TӬGM.YdPڢ1"CuǕ5e>$t jFUQ( A=-PMڻxo18flץS~E74=YJ- ]#O`MihHl.2p =;I>s˘))92v񋤽 A) zYx(KuyKrAo!Io*'Z4:2*0-ϒ{lKq~8A_5,lM.y~ȯ4"~'QT Y͙u#v) |`e113N]ʉºfCrɯW4]hdswAkя'U%;[8 y:cIdGW`-{rG_p'ڞu-$aL$\_XgϪ-턣cr~ E98q rӷ5h8Ӛ4Ahi[p* QczcDV Zuik;u{j|r<ϵ8uY)YG +FgMYcOFV6;Pxz^EYXd}g8e~G]޾r]FԂU"~t*Yxo7G<}Pyo{_%»$vaz`A1(pՖ~ %_${A[hПet/%yXNH̻ĤǪ,&EeIPWFxF7⹉/@2 gO= OE~7 -HlL)x2 /"ƣ\X 5ox O ݂fj_V/'PL:+iaD^{AiD!:eS끒 UzP;> !PĞhG9:ZGg+#ѷC ]n&>g-R 3ofu_UqSAU| сzYP׶ukM5lcYu-IÂ\\Dƪ>뇅wg Għ?9܉Ҍ KI-[_mow}W?zd(yې{L&pFT&&9dQПXܺߙ2m/ 2=B٨>kpM8XcO%twP6XZ=}P1^֢ܲ=) _qPE 8zyY-oȄML:QrO2)`I e` e=|4/lCki>~YXضf=xP(LcO?@\yGq?й2P5+1 һ_˻وߖu!/Xܾ=̈́%y{%f޾y=Ȅfvlѡ`9mnu,3ܟzTEUSܟ2Ï%(oTݒHh׳]S04;iO5DCJedOjR[[M;CR%`Ë" ۫$* -Nhh|$`i.e{ˡTTmm9ī6I\Hk粅*|5;i/ጀnQw~Yee($JɡubIv C&`WÍW@w2P>s6㲀j`ix{?|E/\LQbjf/twݡI%^Y]Ţ4cO_u6::dw|fe.-sG ~{\dZR;XwՔʺ~%g׷_MB(#_a"A$G~Q;VPT |*tښ˻ok4dmwj;[^e_,/ʎ(}+Ops~q* ] uEWgy·4]BN`Ili?&Ng]ڳoU]ISw_'@($c2]>1ug\a?3GOo!)v9 A蓅&\<" ^VN'!$%BD1@X piH[Z <'i뇫3݀@蜔˸X7e(kc/cLC"ӉuB1 )cUݿ ?"(8G4| u^OYV!|l>%V:Wf_<Ĭ޿-gr2hzGm8%MX=<-y:Џb&a+w{XxmG Ub}W:a Oh5p_|[udTiFNs`|~J`O GDG~a#\[C)RޘT_׉C8sb6*p3}zs\<ߑj,CG<:&f;Hy쇬iDЏ˞,O\5ZRFd ׀ry4 `T'8̜o P4iП4S=BcTvl8@mæ|b:?Uw'!t $>Oz t4S\Org4&gf8ruԈOLHZTž;zl*B⧾Ta"ֽ~^*ak۝>Ɩ{d)\֕Mv}:NauqEҶ d]z=mZЏ/9jin9М\e*&T}'arC''Jn6c&RG>ޅbn[8>vCL7^FB$ n~)JUtKr힀T"%#`6kS)s@?v>q&ATÓ=O즉0AKl. r56@w O<#%RzщUw7_,GIJ`po5 N\z"dXHz1t(fTϴ矨H5w 3 /*ٝyuW I׋F8u0%(qoE=f⺠{p bey^'t`#q1ݢ`>N}|IϤ"1x!i!n$nNH=BgH^[o6+TluY?A6MMTN4nO#F'zT2nu&tL@z6r]w5% wԪ 5QI&ggd뛭ؖQI)e, tzgN:itwǥ5q D=QQY?;fffs›~W֑{s>Cs܊b՜z;d7TYX9N߷dhG 'vw/>ruіDSԳG MxsõN]ybɂ +t l]}!Qqoo?H.<E!R G@OO2BHKݸ'||12,W׶$8@9DF@AHIrLJ L#mzWcť?M {׃N>#AQ0=ijR?ZbF>C*ݟ$:*bI*<ڼO xێwmj;z(}3<4,2Ukz]tjӟ/>5cַ?$2PP)N)LB( OJ_qMʵ<99Uz!%D 7]H+5@ͻS;uvPԶ4>cZ"@(ps+6eTBծuXnA@􁕵e׉ z !EI&(@3/X<_7ԲWͽwy/{q'jU;@7Hj4byn ;-]/߻ _ySe̶V!v>"" A@)h!(LڎC~h .Z~iƹ;t"Eه'T!8Ax׀٭ tv1ӍFߘw@}bzȖy2Z xzidy-d,B(2y]{xy^kٮl<ˋ'6ZA$ Bvإݼnj\H\?SNq6m*tB\ <{m[냘BҊR;(,`7W> Kjbxt|eT-9 2Pe 𵻯OԸbGzTx#<4 cƠ=}.W CQQr>C os;q~j# IOز| wu:bkG/7i(S[ޢM>4/FwKM] CsU#ݣ cHB6u^y){*u kWu|:МF9e/SYQiB< kE|C†- F% 1=3'eQu4A'yh>]o 9ԻKD0> y("?Rsq`t +i&|!ӷ>GAO@1&AhrDiY c"R[W _tS.ێ'C,l;"JSq%G ,7EoDg.j+rl\J1m2kDҶBT:C")K22I0%I7MN!G+ǣ?@( b1h@RcC}Ynz{оH}]OepV?wU-o7#%Mۃn8p4YXIJÇrXXU Å 68ZExy^@Qr#r&G((t?_?,pMl9]k'5$lD* "\!Y$CF4#(qٚ\~dd]fkFL?vN\2=$>!r %w5.K/02 DaYCi,2IV$[J+u}˾'z9(xѾxU[u%L%HhQ^=UEd&Sbb7#.HqNSkJ.l''O~mstҳ;[H(KHE%VS8skΨ߁A㪕X<'ad_8kd mS{qݕ)Q`dTf3L+ժE8!`|.*}Ŕ݃cϱ.ZFbsL㳉u'e5}ǽMHE.kPVJR*V4r~g $ == D x8Miݟ͛; ?lزd4/LJ)x`by0І|Yg FziÖ!y\v-Gރ44 HFrkb?N|GAh5K_t<M/ SZq;3آ:A x 'Jt:y{O$H_M wB:`w1xȵ(E"IkU !Un.0q=OP)J綶CmύRy,_jІL'2V8)Z!?ߪ2TDGIQۥ>}%\$YTP! TJNkLH昲 n uX')4JI^ AY<) ST %t4'CWCXo=u1>p)``Ge49cXȃ:'gnvMvqֿ%}3m&'}Pd Ժ +g%mÓ$Zr$4C8*DŽ]Z;X-`< OR&haӾADikDOr=41]i X^^h3XLdGenCzGQ?;T:U~^gmS4a6=q a.cz,.G(|=ci(<}1@!RSlzN#e ?d#}y|WG-aԏ)?Bz#y<=С5 *)nnkw#"G? Soz^CI Xd' _Q#FLDzDE~DB7y+oWVpQ 5čC䑌:ŕ(i\鮿Ch"  N` -̟q3uO>sr ƼeLZA% }I"P;kkW9E=xܵgGa*  IP3DT;'axvw#AFK$AOt؝D(4\3'm<MY4bWe#C?KΤ3|5eN*Ѝ2R>h̫ٝN}z奺DTI U'"zP`P*zJ]ymvClOV7O@(1!w A?R\w>k[I0rXZ) RrMHBX먰rKSQI O?.ʯa]r~SRZb Cvr<1IjAaFjvgvkv6[p[~c&́aT="|XVɳƀx>rAϖi'`KbMFDplP}K)XТ}4T0&6(hBlAsЯIԃH,XQ. E؊GA;d K:X/Rl 7GmDv%@u [,MIzo%(6x6Nk`یXơ?~f:v"gg CSi"P"ܒqpUĆ8G2׻I&澱\ܸbOe yI:iJvGzt_vp\Ӳ.X.Mj4D!i+~ .dX/3lm1'K iJOKJVb{-LX̄<9F7ϖ4@BvG {جF֞GY M1E>b ç)x.qn Ww .W`b(gJy?^IQrםk~;trխr1Co@uaLr+S'q^N+YN ij>&.!~k 9|F(¸IS8lqGtܚC,@ NV0tbEAaPؐ7(LM{)s5^":i&]<Z穗^B. dģc¨(= 5YtF .}/+MU6/TqDʡ&VQR塈g?i2UbCD@tI^K_rE1ZE=pg{;=HvJf4td Yn^{MؼmU/nı ̴syآ2^  ̳kVE#=vbơ;ڏJ&ʥh)naYӬ2W^}}ѧ.?a*iA`1U<) Fa5s`5 .>91菩ƣ^= 7>ab#. MyLY(L ,zZ`Bkץ3đ]/Kyoqiװn)2@XQi9S BI16}937`Ĵɓ{Y͏[/)j;4*o/ ]٘٭1:T@A8Uw9עy?Z?{oC^k=xWkc$E @r=IaGN=jr PW?;G1dj|$޸~_,gA Uj>&&5| qԺn|C_{>=jDFmO:7T\q7 zx]!bCa7 w[A=2pe ~šC9a$158*CaKꤦ *ɕ}tۇκ0Y?_~?zw(aQLZw}J7, lxm~)U@% ,P4g~%aSH@+dǧU@a𥉉K-YdJ@ nA"ZW {bk*=dJ(Yd߅d9""dGx *?֖R5"(Wn,YdJ(Y?%,SB'RK(Ydj9@! ,"Pfu`:/B7n)YdJ(Y?%}vSSS% ,P@% \_ 770,{w(E~]&(dJ(Yd,pwVAuOw/jIeoHVYXjJ(YdJ%,p"rK(YdJ(.MOEِzB=d҄L (@'ĬS'.,P@% ,`{>zd|AbJ(YdJ(YZ[# $rђFtx2)A?׺AK/YdJ@ )?' pSD@EEI{*ծdJ(Yc,9ڽ9$ 7[] "A>hs;/dJ(YdߝJ uxGCT QS\V@% ,P@>ٴHB9ڣr Rf{Ur[LJ(YdJ(Y П{_ǷT,?{K(YdJu ?o-{B+{h{wz]}ϟr_ڴkݱsz8dԘ /{CRgpJ.YdJ(YZ[CRZ wHsl;rJk6 f2֨hts޽V{ik ؿX=u܀e+Ι^a4PX0 |VUZ?cyJSd?~Kv {椃ʺZM#}oL 36+ɛiЍ'ɼ;[************``/ŴIڔm:< F (qMePPPPPPPPPPPPh h"hCF $9Cd&b5ՈJE<,S2Bd0[)"N|;+v|3^c!2 /&lȫ^.џ)YS' Vc[foF` ?|`-xSVPPPPPPPPPPP@4S!у87a)e8b)n,$dz" !ܦq!#""rK,ڣ5iªa&a E%;JIZDC3L[[bn7{:.iZ菒> p,?6bc,&,k}L>CJ(eUPRM ,uX<=z'N.s/Ed d'NaRH /űqUm2Ĝ_7)Ю************в鏔VH\Tv-dcpdܑN"dѱe)H\a%d${1Rc[If2Md'ŒZY]Mp0,ˊY [O"7t#n\6&|k:reOjJ-5B=Lc%=J&9 Kx!;:z)#6J۪fB4{ceUb`%GLf+nn",?p~SfqHubN4&uM9}F 痢?*ZU@U@U@U@U@U@U@U@U@U@UTp~e8$0wC'"aHEA# mNayr4>^D30eҥp'ɶ Y%YFmIJ,7O"fҲkഠ|]IEXI됔M0ܟR]TTTTTTTTTTTZcR7%^0 l$HOV.{CgكfeB}s2b|~oRl'm[^ G%QPPPPPPPPPPh g"tԛ bR/Cbڸ(沰(I|# Md# 4ǹE^a֬h.5:sii6\ i=ig`T************в`17ɏ$_a09an+&411O"EaF”01J's..; L"mIttXeYa]%>sJIl#\z2%欀D`?-{WKWPPPPPPPPPP 폝阑θAkcgFΎ dI1zx۸D ZN#̒@)}Vҗ{{2֠U0k%P+su0ӯf4z fČ 2V@*O˺ɲuHt~ؙE(7v<*hҽ{aџM)YS ,= vj@4$wy!g辬", Bbfh?7$aP*********** * ?F$'[<)ӎAn\&Iat)cLSj$kI`vq0xȴŹIp :\:O3zFN!Mnh!)ֲ|82c+ md< K&$wY`aSZ_q4| /!&4cLԊM i"m,q?XPkև6egKiZɹ^\&td%41\hG∉mq-!`#gh:?rŵR>xw5I>= ]U@U@U@U@U@U@U@U@U@U@U5T@jD$5R1KDf`# :2)YudQ)w{QxsO|>!TO}cC]CSM}F r|/|Ʋ TϯVqOJSۮ********** feDjJ,S/{m a8,a(HmIݒ2`WÌ^MMi3P+y"U<#>DVq\R]{tF]HWE& :hhco?6%K(-1 ̛) j3 >b_nu[kv;b8$VH\ 0J9 F.Ɋ "N(&1|bqhMj= C"$XtCYXW?^?|QOӯfC#9$3Hac~ushyʘN. $ٺrX )hİ!kedeeܟ6l矺z^z矱<{3^|ԋW%G_|x2Ox}Ҙ1G^_7.>|\-g?7[ξYG叙WJVHWqu./i2C"M2 ^Ćodb7dTF',3x/J|q-T=x?MB?Q:Ð0}@[t폘{-ȷNN%Z=A0gS' v XD<p6g7{^TVM8ŮU/dDcg\C@d8a Q4PGaCS. ry,/^E\~3#YM" f:0|׭rhs߹i+f=cٽ8o}9AK;Cc{t>~C̙w[.^%WX:B|F$bl΄P z"6)Q:f(B+EOo3qfG*?~X8c#0,+nħ)Qam5|l{eBj$36Ճ65BPTs*o=W }CJ֦t@G LӌMa  eeMۥO$>LbbQtx =gxOL0fOެID R"bCxA zE<7[a8,o`2EΌDğ tOV}1 BM6OF䶍k(en>\<Ǥ%X߲2`>I'h+K j={:{Ov>9 ow /#]};:⾢h41O qE!zo% :M/}sPG>Y6JM_,ҋZVCU@U`?F)Nře_'ixpHPN {cN "*=9$?i u<7aПZXI{X"rN&7ɛ Ȝ :Oί)ksA(+xH̙ s]M~m wP tѤ Lt0K&Qwp"LVG~ y>qt144,}U-o(&CS?[UOYE:1>0 ŗk&bJF=˚Yf]1_m!yӼk# ~J _\ʹwEW݌ b39t Vn}Q^yZrVu%7s07ʍm2vN?r3\]U@U@U9S~pDBH*ž"^t95}v AEw -kY0 Nyf#8.c3~zGvo3E<;LE4kktG>gsqiB=\c?"P  7  F?xmhRQ a͡*hM1l5[grcOUVN 蘑;oT* P4b?li{;0}7s}n:?P\Yj%uvOh%Vtv~EfV9o?u>eV@<qRf;e;J1rhj{,IMLIMv(øn˸v{f \7?g`5Ch>vS& * 3woo7ڴ?a8T+Ū$r%#XFG{` 1B3 Aݍ : HPƺys./zb[? zPUΡЎZ VS+Dꐆ׼R|tB 3u{z7Se4_New~gH?]=wQ}>RU?2ZHBO I?Xvg/ID,J<h DY/@wV2PX˝U7pz_rsdf9L+ŖWgq)ޱ2'q ['%^po,,')YFQ>]};\Uu?Scx0fGvCC1<f{max'hh2~ܽ@.z?Y+bm1'@BÂ\Væw??yrO~oz|?.mOw&+WUd@.FKTys^LU>ҵ?j| w^ yG/Вv Nou7jSrg"Gɷ@ ôI*\?H@!HC<3^pCWl~=#0ZR)1&mߍڟS*}lfiD\N<Ũ;9Y?JRyE0ȍX'0jp]ro6>m_~Zw#_MU@U/}sdlZxT;VJ*vj pЃ-c# $x%QliqL-y|%́Xts_"kCf*y(Q[GOKOx>$c@̍'^O+ѝ_1DlbA9ѧY^1NX6sM}ZCsy k̜=Ϸ\cBƆPM}T/ih̏NKMNյ/}7^OY:" ?h w?Y%bNV4I9V H+Px u}3<{M]MwF ڧmb/Db1G?p[#s(1mF2bxB-7W"z2?\1%3uoeZmUU6QOݟյ$^EYM\Y͆-gch,0D 6)"ق8h^_ ޗ H %@}&Г!O 16ބY5kVnbp׊`o r6az dT{/ t_FВ@?zw@$?aMJ+9pڝ}{kA[&_)BԄ&,!FQ;#[_~C>'&+VF6hM @JHv!նy8#i+߼.etZQ9(Wrz範 }Hv;t@:?~ű?wKvuSsSPhXĂC'61ɜױV[sb >9J:T?B74#J~06,A LdjZhե4I}33:}cWۯb:χhu.T)PUQ&4exZ',lPie/I~x3/<H$@EYŁ MgE_q34r2t3&I=q'׫]+$:aU^Pi@ òP]Э6ѴQ@,ċ IcLl@f}J_$T 4'>k1f_x[57Բl tjXw~MbYh6 @y4HS5v?=Aj>8=ATbϣG p@:4188Z~s+Ns(ӼV^޺-cL"].:iT܆GۿbGt'M 蝿^) [ia}eosIUUPh2]bF;>elڠľP+  !؄!q"tJLAr4%7h)٥˃=ִ,tҏx;1*^]c喫{:0ZדA ǃ_BV?̊RK`:jV 3ifƲ;ma@.RzL &wrdX9i%#C$&aϗu[^v7AwBnts3PpoFHMKۣ{w`"7CԶy"3z5JvLcۂ`#+b:H'k6{ rFR. 7rLE6ߜK W,t4g n"H7!d\g/|^J@&b 6?֦/xlNR?p/Urc+NM>iίΧTƨ o{ȟh9o: ݜ/M98.W?{ct~Gϙ|*i}pj;t8@HpKɼZ8h.vԾݒ߹;ČtߝlI]}F3 w||'F JC CukcU͗k37&v @YL7?l_lOyb\H]  G3j&ɑO:xky,Z/q;^jԼz..Ok%P}ߝdby<2ϫzQz>x;~?ܵ/Ҧj,& O/Yx(SyW5Ї|ϩ0 }tq4& VaCfb%4T][z6*/f+P=$ ͿXr{pm]6mP/:Kp3IEuEm; 'S$߭PsSP+aϞ8uj;ȱ_҃`II<z۸b!|XU}6` |«"js{L7q_?]ٚ2x*YfD׽w}lM;6 EV۟FWk ݘrBi wfߊh1޾W7􂍦7=-hޚ-Gp" cudFRz/t_춬5:6gT?ΞdA:Rm ru-E DZ,E6lY3Ec8^G?l[k^x6 ӏG"G OWÏf<_5uN[uyV8󛡇gkJ{AЯ l>@`Bdл@1Q L9/DmN6+OWiF~А)}*VD=ؓa2a>HYݮ{5AX>Κ 6q_ vu==^sꚚ^_gE&`_# 1Ue9R釹?FHʂ=$BJ3܄*5`?λj$nw`+ 2۵/lF#ʫ 8}H &߰@?3/|˳:Jz0PBY:~|m_̙]rbQ~Z0m([TeŸ"3G!Dmf>%戛GX\q(:M^($#uW ˃=0*);vaD#ż6vFѻ9&89 Qt.jj|K#%e1z/n?6ywKS"r]J2%geŁkf#Tj~q' hqsWӑ|8tȮkn8i,MQen3ZƞĥQ?Y xgK/7v`K2F+E|#u!߀|uԵY&B5hz1%ۖ+\]Gn5- iۑ,x3396x9Xt7/=um5*-Zٜοz_z9j& v#칋3i HQPU`Om-߳9n.}t>&ˑ|_+>;I^~ǏtS ==3r2~l\mN6eعã{Y4C]LlBbӽXZ73DbB;@stX0M V3Ypie)?0?:T}#ف#;F.$ ""@qp x$ CdXpVP8tПF4Ԣ85I%GNd=O _\ ͦn}c ' ]PN-  &Xm ;3&z'w֤H}K3`1)kxCffis$@]#nbm8Cx` fke#j>(+We```WG {5)2փo#V@b_qLzrQUq|H膛Kdڎ$3gLb3_Cx*(V?Y  R[ӎ:!_\sq<KrYF}j3Bo)kџ?`} UT~-=9o7]fž{gE,^+9_1XV^q-PM9Iň rC1c#<08g0hExg Z!Q$P=9u8 X芹71ʯaVh`ZǾv.Jry.Φn̸eǃ+*뜔TB^sB"q8'0Ldu|M e=O |kOGV Q'; fj]#4J;hhJ=x$|OW4sY-kE#)N$a n3cL1k3HCzacd0:r4H=FB@e맻V4VUhXSmezlUE" (QsUUwRFe _:͝@A[U9i;`ۍ4"Ǻdd5~Zhzݒ=g/EbFݥP;θ&S# ⁏R`7Ve!&z&?Zݱ/oS`H(w`k=Fؒhq7]_cQx$C9 ga}!%Aώ<\󞑋l#)ll"m:(k8wjqߝՆv?溫S|Wɯh$mcn'NZA *+iUUU5//J>2׿O(I!~ՔV֗͡-t>g2;;0p ΘNÆa3oXq+ 9D@Uj@b"6-k][Eݸ o._~*-/ t[A'ePOO-R*'+\3X}wD9pJ}?@ F3џ~3?MCbpC}cΡd~QGjn{Ná YSd"X{t.ѯ2;<$A[w3dv~o F Y5wa3J+a703p'h`B `%+ϽR__tl+ԥM y 60lckee0,Ч$צD#DkA,;$ e&n>Y-ȉ)nTqǺΧ FH7 lv[sUD=YMdbWǦZrh$aAS$hv|& EH}f?N0IД1x-ovތ/vlX')E3LdcR-pCZ5 l}=ԑڔQ:>;/ pZwA@A:|6=Ƞ}k+{sE+p ~91cg^8ʻοƹ3.ߺwpZYD2X͙_Ic64TO/FWƘXWiSsPP+0l'~{ωWg [1bVɋ^#m-wp/i'Е?_k.H}/ТG۔B q+pݵ ^>|0^)d<|섦F8kjʉc%[`\ =z8MM ^T8>Rc4&ۦ'4|qq.Ab6L`eqk=q/g3MnV0q#Y& ٱ,0Zȋ:wDHB2k/+Qb-ֿN~06;3D)?|ɥ@Ƕ>=C.Bxh QCyO0‚=$B3DCy'A3P.;hf^3 #ncIz0\[Z@b@eV]ǜd Y@[߹?%44V`#l/W0]Ɯqr];ữCp@.å!fF]( ڽZ_ls_s5* rG˂ĉ部r?;DFBX59#n瓚zık:^=!VD1ɱ=jn{Hp_$NN\tYy} o|b]O58~p|Y*  4qC&1!r`;4ثThzN}[69X0D]?:kPk#Aܿ)jBVOR3/v?7<{~%'\}[(d0ȣ3mb7Ve*_Rz t)amD0&` āBO9}`+!ƲeG+4@|VYn>V]4H4 P)Y}.~K*'_D(W<$doFO⇔h_'Fo?!ظ$/k**<.]/}2RSk߳Ga93rP3Wۯs,M@q|^|_GU@U`ϩ'Cj9cwiag-qbs]UUڟ8vo9uiShsa', z1Oi~D^&1g! @CW 8 f[ Z8+nx!D(Cw7ncb>gm@PPpP@qa'ގӼ OK C!범K%L,ӝǏFD wlq<^V85F"H, y#&\-Av<¢ZD3'q2`4!RBңٻ% <2K|2pe _?=;.bXŚ:zۊNVGfqmw.RE_;V'qM~Iٗ:&| ;L/3OwM#('Ktq==&2Z15&=u6gzoyiN>7\fv5UUUNj;کYfs=$Z!*(_3.UUj~ݳ(m0mj!tJpFuӎio;:< :_tgkpY\tv |HJ_b4޷ޛ̈́)_>ˬplVk^h~CC) /߃|? UTZ[x$Vv-k.ț1mWvk7θoɑ,|񔴳FhyJ!LUQZpMC/{J[g%iSGi،XN (;L !g r䩜>  t~qVt \  %DX,9T?G^[%, / t[D#KK#޺ڷ0 VSM" x+zS7l| ί'SF3&zA >ka~lr0)P1f&9 +_x;&h s'ho>ж)fG"nrIb0.-ͿZB3Fqru.ՃCsSldAs_faC}hw/:Zed^.}4|zhfN#F ӭKW9sX12_l=թS6h꽪ɯ>3@T?XwJ]`ڜk}w |=sQT-ջ- t{۷ ՐuoeeK]/{wh/iȘgE4F$[%˂h􎝷2pܶQ¡Ghqd3Ŵ>/߼iK!Hl1eslFOEȈJ†EJ}N<]ft7%=ppΆ`(ys/`[M96y6}t!?F%BN| ;IɊI_E$aϱݦי fj;ڟXF47I&sD\'>x%NSW_ҷ?Y"^azQUλjN{!7GHޝ[yD+Qia}V/fnX~ʹhElS`<S0&}Qj,ቒ\PQG&Ƿ-W~~ڔAZP;th`…n]K1.-@UW4fo,=s>ltϗ7,+؉ea!s7BG">ϒ^G=;sRjQYGN4L AX/\l N.])t^v9'*ܺA•XUΊ>uQ寴@R1=-T S& . a%sfLRáU2 :ߩpu o"mN7T FP FL`&:izxcFT㋮h6ܟ0DZ}P>ݡ'n$Gɭ:3r[C̝F-DQmκG(J kL xDC`xQ]? cH7)s l4 fCҋ08# F3ͻ\p O}屽io'PN {:ܴcɰ}#ڳZdKBUThlr)h/W7Őc(/-YZA|wU5fӦ!y` ' HĻ܀{ۄhV?/I`+ҊR,H~ưOoۗRC7ܪU`E~@tQ`S'Y`!} q26 K7sZC>T[Ǎ5ܸ8u}aX1.vFaUK,flN(=קF@-9bmx5;e}=$up%ua:% G )ĪY]bʏm\{"Ž\G/ޡ%R{ᕊo!;L #(BFtGe&VsWo9v|+t,AݢVۦg"Oq2q/%2x$03G ? t'G2֎c.Z!^y/94 T!=^U5 u}Pa:2(H #:t+ V*hipF&U">8wW1D:5nr8Ahw{Jsb>\*YH)l,>D◿iH|S_*E|^,-4w 0BֳS7[$ $پ FF\}H7 H`m sQ'#?yi'sNl/nȞ^-|N6 b%`HB'0)!X\Cn/a&v;œa%iS{{f!;[ty0x\.<%W0f l=\i ^ϣF5E*y&(wǎw]v^a+E ʘOȕ8m2|-M4~ڼϙ"8w]qL (,naOXHGo/aMr /?o9 KۋxaY4b˯~&"0a5)ɜà1C=4<^,LmrU~:G+'(*&-uq2ptȕ1TY +0`,;M{;j!$)3.x .[@?*mph]!j;ܱEwǰ>?K&l#NxiBp30:ɣȳI" ڸawG,p  %+E2S3VK;㍑sxnoh][ Ou]M7߾1`:: 4Һ"Va508eYwẃw"s E#WS!1FF4؇H5JM˘ذm5p@1uϘJS(r8-2%!Ft(3J4*ȹ.&3I;${!z~2-X|!KOZr Kj医7^÷Cߧv@0bq ;@pbWFpO|^7ߨ,ЦS6L&cI5t"tL?d+1 l?RQpe~5ɧ?I̻|&d&~mίY[(P^yRAp` 0 3ye%[cۊC'so5Jp`˞O>S$ÞV&KǤLU@U5WLtW s0`AjIqz9Վ}," S BX7=HX{E+pز@'5nI竐JFywЏMX1 zСLn3(ݦKXBx,!n"5rЊ03J B/b7du:-+%|]St9hs+eRٰ&D 8aX ~ڸ" >X DnLaUdk.:oK[R15UU$W`Spjhh/_늯$ IGδX)&X3i%}^ .0Tvd d/Ӧ 󵥉+Bſ槝ދ6 pxp5ݹf^kZI=vH`F13R1DoX@I:$0Vd.@%nz|yͭW`lH@1ͺ`v ^a?&2/70F0ú`o$! - _rrg_"߃b=D{bS+! *!T!CVFj$R4&aB(FHTvY-sxR1C=sz t[>kǪMZ(D!TLiʣl8*f4\g46NVL}ёXv*ۡ6ޢ>g`Bʊe?Kοe*O5욼Oy=>▽~ A,"FjB]Dsk`Ƙ'DDU'zf='LVa6'뷚ˤ?i_ȘqT+-!\.u =Ԋz# ږ<{;&-[X*1';)UTTq1hRwm&W2>)SS1u-o?;QǔN4Hu5B/M)9M؊iՊPn@w^QMb-<nw6 L>Gjfv{.zoi~7TFasv`Bu.}W]NIlM, CƳUM!PEW?.ުMs/ ua9 V,|%ml_qxw56ݝzw_*yhsg'F_%sח^dDp+%s5". =SjK2e#ND!'y%ˮ&PPP@?ͤb Ȑ7Iy?QZEigj+*J-O쭲iXӦOX\M |ɤCHΡѳ'h9CHIGLg'5Pk;vJ谞s&~##G翫;Zup[F*L?mh!n+o-}zТ?za"CvFvR-uX nB 28ֱHK< 5d>=G6ת@z6nn:y  -yocW㑸?D"iblQV;W̅G\kM:eίpDTS@i%\R;ܝpքII7\VϬ[P߽p g#_w[^='[^z.iSGjuwUUnb~qbb>D z@+ rBgsW_ emGL|9Y# ؊'b2"ΰWxe1)}_VRY5,.jίyIm&ۣ[v%V⮙9C/;暑liǸxVkG:mJj*wr0UU@%,a_*_OSoe#WL[XW!Y}kڔڔt]M߷@O&,z |_ E{T &-iæ;G݆lj ,nH Х nX{t>oFXd 5|C@w9v]㉣)sߋ]DJ菠<%t>sV2OYuq {\}p%GRm'_GB9AT?Yq6'LʬhL*E2[B??6'+ZIa?aW\gZZ@}?l\y? G;ڈ=mHkV/RM"5'%iӘj@=TTtL$dehv2Ok'N < j.V[tcRoM9yZ!č<#qe; nyb&'.g ;+z@ ]d `ǾŁnڟCEEx0b#=q;Y_Li̚:&i:@)ɬH1L|%YUqm^yW!I8U0G]y?n#Qj/HcuO.#n&dU>]<b#"/#;VASǟ]c _~*%z6lrw:i7k ח^ _S|j$PAXUKvGV߉~G/nyNXw'q.z8Qm& خ,B4*2|H1ksEbD88eXbﰤd|?{חVWz-D3R^Q0%B.'BKy6c?ՄNCg(#+aAl-e k&ڝ_\]e6A~H ט偞Degrjc^хhy#WLW[$3L L\{.;E(D*SL:C?_B%ڂOr?\XUih#{u'=(NģHfGY< uMy/ c3ژG鑆߹>C3KyT^?n@nz+7dWR%֙}z~ergh;Qr[s Vej"NE@[HZ 1y D3p9}2Xwy -'!O%WPf-EO0Śf 6n/qYHC7! ?;_ڟH+qئ9 *$K?PGfc`L݄I3x A6yǐ9IC#8YE/+HO$tq9`8Jx_\Fb;9D1LeFP#>©uAZ3lFz&"Wdō~+>Dw!?\؁i(Sh Y ao!qP Hׄ°H儙 aLm`jWEӦOr1Ɣ8SeM+T\VvQ ( >䆹Ft1>GwK7rĠ NI)~PپT@ nTH7TƉF#z?^=z"kkzOw7&%C:IkoTx6mZn0<#cu6Q/:A?j%n:=fk`݄#eUM@?4lc ,C'hמ didfe+ȅ!\JИ 1"s17{A4pb(OzLbnX`eF8Y?|KJu+6<8NIXFV0 7 + E<$>b-øϿ(ܴNC !E5o mv1?f-?p͗{ESG (1A_~~5I8p|[0}59g ONGu-Բr@d+*Nu6J?ttFzXJo9_Eu^[cW,)?;Wٗlk&UPH~2>n8++隵6R+* מⱔaGD;@?rl2Vh )]_qU15O-ןrpp i (F#P!8X#c5A%7IƢJH xPhш{Hm(#ܞlDOʦJ2 gKGƈt$ 0I6eӣ9]rfX㍐EW \jE%mHYy$Ml2 aGq9qGn2oOC$fܯ.x[w9N`0^YȀcy#H]&N-:p:*N/cspc&←J:A n1kd߉\+qɔӈ)& g ;rvY֤Ww"hPz Q=|u*(xDnL?ξDȥg]5|>߻tSh@RmڟD9mWto2a5sK5ψHt/#UTT^6d%hQCz]FUUSWf'(fnjN_sOIŖNq~6Q]}w ;&h(֙1RhrD b,t9Ծ`)zB"*pWjyu_~|6gGdcxeDAǴ8diM & 1}df5"q!' h6@5H gg99!u# ֑OrʱcQDt!'3Vu GNzpD4C,HRwŊq aNg Qﮫa(|^̕tAgkS`f;_BwCBžېӟTlFk@~_olD\yFSYɼU|oX~3·>ܴ8HJ**mOx<^\O]B+u6x؄hbgMm&+'2̍E&نsYpz&24ǦM=zKm*wY~i]nܴU'Ł Fe#Rjh"lM yθe9qb \0Af +9GL4=cȕcŌLLYeAdaW(Mb-貴+ oE0IKbշ,t B5`d}‡qGT08sfl4'Z,7Y! ,;alIԣ?1ŻCݬO>v="r!փ>jfLم/]?Ko+<~k?Y`kG8[ caшM}+ ~&Z"`5/KІ٪ *"s )/nC5:fFf, sl1"͉(g e_4J'SA/9S.4A fzĚJ(JQr ~oO?uUN]Fʝ.O Nqܱ;~^8QA⬅"6[ʈ 2@%&^aԹ99Ŝc8qnO1 UU\qA{:3sIe8H+ی'  0%(=,EƜ1bOЅm蚙+ގ!Pye(-l7-f-!T_릦TP+paeX#݂)uճSly O2_;7'PiӇh3zР+XLuB,`")w@MxkP"*0viEx.k*?.c. L X۲s Icom,AЎ_e2uС8س }eQ$R\. ?mb˶2.d7kHX4Glua폑Ngw[o4#}f>$o| C,fT6_.ۀa/H-a& k~vwl55 ADMVWS /zDŽe84{1[M}92?(>ke tGwٔ8fT"٨$ W@UB.M6g)cz+9{'̺?&@Bc*=T?@yC?;"e,8 uMu ?Uםy睈֦{&|0.KFMl;Gwl".tp' ;qsÖi~DlGצQX%rQ@z0ÄFQBA_GYYf8I$Ǫ2P]1D"8&d,I[ȢlXL~ цlĹ`8*]ҧ"~a~{va",^*Q(eI0Kmܱ}ɫB^~'Y9jܹs, tߐmR+ɮuQ!0F0;O&kācքx"d?UP(T]G&r[肥~67\c")`IIJX Mn"r $ d{48VxvӟgTS{~M'_ !m47J2F+c\OQLGC5%%eUu jj}?_:_N|C_K+v:^#V6jVɩ9LsYItE tƝWw*MMCFCAEl\֭(~q͌L wfOJ6Η|퓋ӊΤhE;prw~E6_ܨ㯾CG` Mê`zc<4HǧR5"jD&`Z$KȞ5$Ƞ?ǒ؋Ј@QA2!AAX Fz6v:py͋5cfGm~;1DcU0ˮM K$} Gjh8gOKMKUqFlz +N|p"wD}yn"nyˮWʞ }y0㦕3me {Y}\|+ޥ**V?g-Y,q'NˆۯJ:F:BY "4TyS!|XiϘ)!o=mp?ꇃ|<pKˌ>,13#\g/ M<~)z3 9$n)dKKO|D{6/֪;S@Ʋ`zIv0s={, !֥|OHHCj&ѣi@a,j HU&Z)܃HSџ{&Eؗ5d".kڶ[t s #pmL[^*أ4϶{&V\mM;rԎi@Tw@KHEU`@K]>YVG RгAP\$RQB7CKN:G-^jQ(0[g9 qp=ҳV?$[wOu R~OdTZJ4bim'mC PT$Й`e.})mzٟ]m kWKr~Il,Yzɿ{,Hue|1B cSEbz Y0V^:6?l)hH{SzoL.Y2p]:u9?X׿BI?^@18 ӣǠ +04 BwٍmZ8% AtۄꨕXL?sڅŁbPx ka ~Jed6 tYMAg:hl&>^vZXTt|g:| a{2;^?dª\9L>+ő(+RɁҩjzɱ(5)&(>f?#TOrr`J&2-|'Q ?(ޯCkG -f *yXՔKU@U L?"ʶ8`N(s~} D?K|&ݳ0Akx٠F$i;LS4x{;7~ʣD 1\ksLݼG A!+<WZF 8 x9HtIuZX818bPk/«6ʒtՏ~t=٫Q0|^+]W}5Vo[};1OPMGHE s'pY@7eJaruX,W{~S:9O\H^V&n?'k>}r(fgm >{<8OÞ:x~Qa _[U3` BCw-؎#2}ډ\L7S[ ퟓ|5&'-/lW3jU칋;췏Č=LՏ8`1Ӑ$gH4! o;q  0?W\ƛnStj. (x@;k"nf:Z@DG}F˩蓕)}إ;qaiYx>˝3qb#SRa@A=Y :hV/7 OXy=8/#$~kc͸7S.mu|OU]"z~1|WX?K5*7+4LIIY+A'Cl]nbvLc>p 4]:=tWL]8D/O<$`9x{SĿ;; |']4B맕nSO|g¹yj'F\A;,']Tm>P eIY K/KdGXd&LMcCEdMUdr. j~ܽ}Ϊs._>/LvlLh ?~FC`/oYdtHgAOXkyEܴlcp~!Yͥq1J z#;a.B[lj/l2϶R'p8 !  tӪ:9y`BYk~TT T1^VMpWXNl ɏn6z{U"t-g_6gV4? >v)qEWgIw{˂F[DTۯ& f"-}2.Q+FQ>(FABCU@D2 =V?'tDHD]7$&`UKт}C0^֎6ǯ^]kDtH0NFh^>5W`lDߦG06sHA+~l־1ͬz@KVD+uXijYԩp6*-!WA0 s܄@T2h`3ƥMDܷS@m60FIch|-79R--Bї?nD֖(XBm?1 )؂, ˂ xap4 tmv_VbyoG4r$-v 92:v1<&c6f{>t!s`v+R8T dJEu]THPz;nݬ PΆU)|Ӣu\M_W# !^C7Ĝ~} G@XUM!tC9i @)ق'RDT \0U[Ip V}J҅ITLБ:ʛ6i6F\9w̩yn+){=(t|_jp~& 9+_3d{ܝ}v.pz7à]O~6oE?l~[ǾľI>,">^r6~';+>Cŵ?m|-G}I RlN˖ڐ5/&K` z7 8Yz%SF8 P^EވmƃE:ܘң$]ݴ#뿼xe <^" ˂ ϝ_^F^-BBPob)EuGցD; Tr~p~+We9ODq~x>:TV wfNG s>a}*^kɛqHQU@U+}I'ָ\ؾyvW>-n^qGڔzZ AѰ 3P2,ʣc C^gއ]6W,f BiV($76ycQG}LC=/3i% Do1"Mf:$m8A ~\g}}# n2MH,28ӶT?gVuPY i[j 3.9qb&gK^CNJY`!ĻǪw>˖AswppJ঎9ʰ?g!LXUgvfbHHɴ#Q8oq'o]rЧaȃ5}g)$(׀7~Zz׬^RO]37'3wy#|">⊶[^y?."q^%$e^)mѫ_\;[q]oL2Mj>sVuao%ջTT RJg',_K fBK/Dqdn2|AC7c79m8 PO\#K_jC7ϛRى(N^-iSlH _BV#(nKt4kMm<W'b% [9u!L2^|cD}ᾆv7Ш4>dȈſ";4jdjC{M'7$qd1tLډȉ0,uFP\"_ jXT0"fUlm+ɷ?$yxrb\GY L}bJ}.caݓ1Rn'} )DUAC /?Ċ&Ig(tL /ڰϿx1 u5>bciLc3ء=ǟBz`/H?*^_w~%t왌KIA(&Ŕ.@= 0L ѽn o ۻ6B~X߹#qS[d P~pP?8v#Oq5 sd-Ka O֘ar)Q]8Ma5qІAgWQZ ixkh4kզQ_LABbIGMCeAFbfԸ(EDvDGs$6&s\?*ו_~W߼woߡi3jko'z~޲i~-\=)#ARf-ٺ 7`,vD4KXX1zoՀ4}k>M5+*3}R"?nC;㍄=G2Ta j> 2._$η!ܢωg^JkK޸S0jN2$*/|C"dS w~퓋q}4|R,T ]wppgۨ0ix\b+r5"FWFA?G) ~,"ŅGnJzAsGN~&d9{6憺G2sA*R(=U 2g,WeG;,ʱ!VL/Ѵ)瞥(fhgk3Gjn9/A(j.<\s 3H mڍ!5`Nj1JH/EdWx? c~J4WD\y6;AIMM;pXWx?ТkbOHXCWPh[s|Kɜz蚺O>V;5Qwj T[}OջFs0cQ.".M{+U4$p{ Lxx3F), A ?oC).n$نݏ><}yЕR?N)s ?-Y;18miFShBaٚF-eb?[$H]5'|;μ ;yPAR) YI||u/~U{V/p5uʰ}`Rtx(SE5& ;:~ù3!tg1@TjU']eEKS06WB+%˴=gmsfLJ<7: AGwĴnjbUUUT`Td|f_h%K%ڦ܅?j$vc3gRX1ɑ 7֊Xt-, dּ C,ZDyjSHh/e{jնJ.l+,eARi x b }cjb hRXOG 'IX-_i= }ca@Ln4m-ڟ?Yô.sn43H#%Ncg8MAk4tD5 byo[ثPA(jL ;1ގ-y4SDh5ּ6?D_:ݔ5ӆ9DПLIڊ55xo훈k#5VyW_zmƴ:0 ܉w#S ӭKRYc%| vg͟s~;獠|@|1Nc V6dVx)h-Eu8a s?]C: yӍ#YD#p},IFF1@ODC_<ÌR%4->ЯF[q^Uf^ĜhNCǜF蓞-l z^r qa5%Z%gR>7`rr%}on-fH^Qz ' [/mšk.8֢8VV4Z.VS.NGx<_ى\ AD̞'`yKhxC/IΟ9k?HNbOƁDׯwVmN:~ kŌ 8yT#P$TdJ< FtYB,obvoAK^G4ҏ(}U)2ELs~N=玶e'S1_fX;ߪ!IoAaŃpN"aNcyA8]N\!O*&4eR ǪO46qCchrFi@.?g]8X?Գჟ˿2- .>q+ &P@-C:˯xD|^0WOP:ppŐ-w pRKbN9Xh#ȈQ:CC'T%!YU2 }Ćh]>e͛‘Z@:)D#10393O*-g~~njnHZÉ&CU/~7sQܨ,$.H1ekD3nj;e;Q#ԃQ7{X$kI]ݱbӂ/48 U4A SŸm=~?;/Qd.D8VT>/ LOM)GWjjz,< **GU (UuT QQwuխwW_Rh7]XmMa3fQZVzwmt@"֤QS'֘7I~o41p k€ e /T쇻luفbD)7.߿/SZȁHmD\F9)-$ zTsLYcKB&ɈI(FEbN3}ק e:FwB_YPxwgvorQaB$cFIϞcRos^dcۧ?^՗vgъeEs|q`.4$N:MBO;eAť1$$pu=ˤ`B+E"#$?hpOY~_~w7M'z@*Ӂh!-%7 Wrb8?5?=1/Ac%gE_IuYnwѠ?kQ2=b(_MxF`,T!&ٌSپMz9^ve]ЕeN뛂b EfŒp6@"ӮsΩ9Ϸ.Bյ'vQ6t+Sl% "gU8DLGU0TgRpM]e%,24=8uUͷUUX!j#r?Vk٨ɓD8zW~w$l t Ȼ?7WMߥ&VwՊ>SXdAnŤ3үQ*3od3%֟VquGA&t0@A!}aE.+9[`E @ !! 4疷^Oq'fM@4 +CC$} ݄R T Z^}SE;WRĖ> E"rˠkq&ڧ~#-ٟx&kw 4U?=pB+ Yl`$Qy㣹%?*/p}&ҝzԇaF@hFzFG0aD(k*)o,tZb={nIN1 60 K6ԝ\xx$nT$:ZM4VM.c4?2x?HѲ}bYn$t:Aܓ)ʮq;%ѥ9oPd2@}UyT2 B6ǎAJj&c B .iloߌ⿾9r XU .!(&fI { є8p>JHr1SMUe_ X*QXR+eC@L>'WK Gg \+}V2e&dd+b%!ȑD]'F8\{e:ujbiѴIGFއ`Z:}#5HS.5 GLY’as㏤N+DsKII59`hig /΅$a17cR`L8楮lp.x/:#nOM"VOHЀm_PȀuiq,lFр&剔'_vI ⛁(ѾC 2{lvw!H~H6ğ 5` XBXO}q-ok~߽ xN\ Fk iItʑ^-lrjK ++fwnG8DҲ9 I 6Xt:&9|qP@"bV)/ɝFwmñb"Go{l Z(#U\T:UT /![3Ca DeS&l9E%9G3y02`ֲ Ow'{5o}3'&B:L(&DcEwj } xѓLXƸktQW ~#^Ʋ8F1u X`!/sv>'.uY}s&f>[W?:|S={~UYr[|NF0Y1 폸BZOkd_=ft 9Jl L^hK4RFڻڡ}cydbrFOp_QN;7X3\N?*㔱Т0@M6(BQ xkN< Ed0]I!uՈx^[}8gƔ|gm=WWEf֠=I9ϊ5PDZ@pB1Aڟ0G|d(P=u90S`XR⬬ @X\BŏޯaxQp"qqHu%Inp9S<+/vck3b,z?9<%?Ţ/e8dAZ%] 1#Leuz@?=7L'*ruɰ/lx`х0 ]m`77=&=[o|?”,܂2'zI1K]NXk/,hTKHwoiy|Gnŭ7c3VGnG CIeVz,wkjA} +Kea+AWr Xd!@&$F[ qz-!XѢ"6b]7ź?2Dg`Uju+אBSecĘXOE&@"YWFñvPK!l9Qc̘KO㌾cH1Kl aN]}Ai48!j@D* fuUI4GZGǕzAda\9#}3Cp@L!̑c—xfwkHK03 Nw ~Uz#;oV'V-/~ԅ|3 5  :j7\ذnK/noG+dpBJ%+^ \us:4Cm ehH{d |wQ0Q#'C9'bs/($?l[,!`Ϳ̙Zqj@ URui7F\8!W㱧)c &d0<wIHY}8uaR&/L ^+" W2.y"؄ީ x}dBL-PLp r$A<+˄_ CS{jI%H7GMָ)AbZ$iy`UXJjn^F8?I XG;+c3?k:L Y [RAgxN>c$ 267fв"W7~ʝH5Ura"r BL)^DwêLٻ?ۮ?7ӯ %4( ^?B4o}$$c=^Fo^'gzoTy&m0S0.O zYѹoKcAD/Br_%B(<܅B45 d7Z4M.(ɵY0cL_m#%|!gy" X ڻ% ǫi8CG ǻ%3b<tǿsg"^ZO'r9cp`$$x8>z8 %veiH}79g0⭄`¯2Zq7 691_@.@m] 񔼥W4`o6!`|IFF zm^E~ecE2q DF(~v#+`K*1&>:Dx_sՑiůX?h*36I*0,ljXP-;{itMAdi1yt!Pb9Pz`+ M`E~rY偮(|ьUmڬs#̬#)6UȮ2:W9ٙemఈƄ~{D=n1,IVO!`WÜHoUKH#e[h ?"a\ gv$3K.8MwOTپ;ҢD@%0[:ڭVC &ʔ$׉?anӗae5|-Ӊ%Q>OQ* "OX[{NҲ@Zie} j] [3:"(<PJOҋKGr@Dk v n09H?]]"`YLAfÙ;fAp1 WNĐƞ(1`9\ӯv.8V]K`ȋ qA{9^pT T_BVЩAGUpb9Rtz^)Ԧ3 HujlME ZqO95]aApD7E߈+}&n;Q@c{2EG$?iAωvm|g #&Փ5M/[Ĭ{[Ɍn1-W X"U9 5{pFH6>$!YHazc*{ $h8@\i1vF'qڟ0 )\RZڮ}AߘdY_)DptM?$>QvB tWufDKP? GФ؉ǐE NAR(6H(gta4%BUGuBa) tZUD {hK#UE&39lfɡVTbK<=:">pڟ1`8˾M^|,ƺIVRb g8fH|H!pIJJiDvLL#^V(Ѯ >#(y"U8^C~ xS|x/X*煕 SSA)GC93Ɯ4`=ڻq]HBZPBY1ؚB}mM17Q7m|ߢ=?2 VMnP[H`KD"̕/>ZbhMVDui8?'APK&4"UA*j -b*kIBItFp(̒/m\Vȕ1; "xI>B^迪aJ!A;Y4~Ǎ?-j7IӀ)UA\nd ,@HUUM4y])[HՖ2GokG^)sfm}'6'<gOǴk-e3.5ߘk|!Ӽ J1GEȯ +dMFQȯ-GF^˚  _/\f8p+)!`zkyg..O;5Qq9Ib{R|*)/J'VN>R\!qJh7f ¾vgX!H$=6hv5<ٮۍ'v9JP{dȦC$!n)\ j "˪"L,3(DV;|R>sY,iMO;j?pcӖ`.I ń**<.a#@s)TBXB$@ɮOܳ <&j |u9ݘ=!VȦQsq RJx.ə 22Y#`+6הd'%]?]Z+IbCD0"j~gj%5G%$Q;%Lo:Ee4M=y;),2Tg1tF;ZEgA^~AJ&8Z$uMUHI/b,vq!^.(UGdV@Mֿ{{}`$} j $$) Vz$fo0@i' 7W>ʚvߛS' K0"Ȩg|sr_mx4/eD!55mr)|ӱMq^PTvm4e=>r`Q|i -t49(j#@$+6:#Uޑ\Y+8F`|WMuyHPtEn}x+euZobLFFB%\Z?V`{B?|[O?D3eR^Gw_Eam_ɖKJo, :sj5l!!kđ,[}ɼw꿫L}<\U/ƚ}3'Y衈AJK3}b /RID{ю ~Zp{Ie{I#BӁ-8sÓ}(WmXO@rw-[ K9C"M;a=#0rA}mPa+78AOPҒ_/DWAO 0/19+JލejzOCٟ5c>7ߎ!d!(%\p)_mۑ_FVR2xBAIvIHh1QX^pxVܗG/ cЛP#1,|up?!-HkShyŗO$J`_ Rl&#"+Z/齁3U%/ ;lMt=+g99kL2Ț0`<ګA‚Q?3/k<Ȣ^S{7<@#8/{hDM4Hpn2MW=,B P㮬O_UuN=0v<귛E-k~U.0Qo,Rq['3 Kn*6'{m5D0x>i yUnu 62 uN>uX<>&k /YnEmF?}3|"el|F~.#N7ӚyGϫwOBG4 4Qga8\j'oHgxZ0 D`K8BQTZNVGO NC7oP!DP"05;uC]Gv=?^ij$㕳Э>?k:0Z5n>qmϟ9h+nT@t T?}[ ` ! R(}xM^O|I] $e ,nx8u5XCIWi[G}ah Q?v#zAdxAD$K$˝(J#7'O6;V_gO?؟\k(IL"O`; Hj !`H_!cb{5LD2md>}ƀ#%+Fz?*(h@kBRR~;;p e6Fd",r鐉SP# ߄?ldMc)/H2QCq}OiG i-WMUwO+~PC~v,z}ٗ J,VSj(}[9nt$я]"M^x+&$v"%r7[b9yobԩ}e؜4o7-5(=[SMbeCH$)5!򀖄C~ ~H?x? (}91"`Aag Upua=eUBpMByߥFs}9xܤa:Ijj<2X@F$BsM֦`.xgp+ABs=!lDX%z;`")A%tDjtZA%'QE)Btb`s"z9kv9vN[QGca,@{Vs/Gv\XoSS/CD2U &02OL4?z,寎ʑ4|Cy\n'77߆Tj!x=` %moK  `Ma/7jo@ı.;zr3h:BQhrhR߽()G掹v]&!h?#'NEٿWBƆxi6ÊaUnll\2]VԳMRFe?zpx?c%BYsp~/ox2YmHE~JLx!`(X>7G[LU` OUSzw% O`|"=?nakBZ2QDS] |#'xKBC(J^6EX)n0$EJ5=痤6#0(G‰p3+'2hs/vf;d{!u1]@SGWJdwI~9'#TW/;.@`..}@-On",7lA&.9rmj_ȯƉkGH0kh~7M!!}c!|@I](eC}M3|+5|DS+6-"`C+ބHg? \{԰O=qX&dcz %qSBgt`856 S^mMiF̉Wp œuf3.< 7cHG1O4)#m8]=^ tСX^3|fiU3ơ8yK8M:DR TNoyG m9t[{8w09XbZȝ~f~`>7Il&8ҽ"vH@ e T*!2e?SnɳV4\s]URfq[tF쟦4A/6lʵmA2ZcFR3'}Jejt4-shZcqaRfr} f$2B1=}s'0L|vg ؇w2&9+;0`H#~NnC^&V}ZKF(a]3#y! /0撵H3  d~s~>,h2 n#h_d=?Mc"41F _ejUXNH.< bJ4hɻD]rqܘ#TKZwGM(Y>)XLT ͦ6"Єt,z웪j $2-ED2Pg(lC)"\= ir %dR22jX:IA4͐sɚ˖-慂y.6m}>'Zk"555vI:8Nm WF&豑nα]sf0]_b&wNbݿg7T?| I:LGns L} |kb\YXYDh]\fY#<Wd:nYH6ASrM+o/DeE MNO Zq9U?=;F&@ϗehN%#?W¥)]xtϵWkN CὸϊϴyφtjS]|^Fh|޾cTHvYn1t9](Ѣzn߻W0$ V%  A4z{m8N+-n#0l_Q?Q׳!IC/|hŖulg]H|H%|WEz~cI5Rq\ `ƏS_sUm<,'ABHA3ZO4*{,G^yCXC!8)p@]F)籔@V#o?͋_?H}5BU?lhMӳJR6M#*]gg͇JNw{RH-FU׿w\vo@\F!hǒ!fJ>'؟BR |cϙ_2%٣Lo>go*+(K .XW3hûx 6a(t vs]d(w/=g>7x*^3rCf5tsdNˢ o96yMD +T`&Ln*C(z<)Ő q9ЩPwҟ54ܝ*,ؠAn5YMRu?L%җ)szɅ{G͝ydk.TEb"8Ԉ-%LLLu.xQ"GCǍA)EmsWVՐJ,)|jW? R{G6:S f2W, `!tDB₳JoCdFd,;Kb=;-&a4M = w}!KUSWeҴa'{7W31/Ax|'bFDX-{ (Vۗ>`ߪGk`cC&=Y5w ٓ-Cw;^E,G: Hnz+,9l)}m1ƌӾ>O 47Qӵ{L$;*yEzBWL:[հ%\gߩc.F ؅I}4ԠR9qTy C{&ӟq T(7Nw֗F  bńMݐâٔk)1@Ֆ xMSw/ggJ"I$˜;+B>>F }kgܺXi;u XNE(3)yXA;UPŚl_-5U+XC}qW@H:$RF2lԵ h,ӳ;mQ#k=KXsRj6w و|7&b,{1ّ&%2QZ>\vo0A4($_VMNh.<+GP[HF,-0W#.ApT "9Fɩ3ݙ8zB7Z{Kc=]uiT9\q,x8WM)W`Zth?}Sy21klw +w,6`1"{ 1o#MI/?üˆ-p)7O#=G=CKH㈳bBKhja3 }PQcb/߭>0@|&Qv,<ˏAIX%_UrȢig(k4_Ī<G+iy_['|i.}kQc{˂C8 oH'6ԑQ)-;JrMT%9=ơ!֡Dz047hu,< JVh\Ct@#}zt_KB e%Y en'R=gh7DpP|DpI$%շfO+F.<ZJO0V|SpX엿`8Z{}BBP8ر89W<UߟՈ `0a(|ԛ1\]tϽ"$8j*\9+=>| ,9eknqӶ%#u#^ ϗȎ'#0 0qNI 7zDSۆ:gCkҟοSg+aL {M:{ܺz4WwX07')tb1BŨfif,4b<oyQ9}v=z+/ZYD007 "z Ҹ']¿aBma?e~]7IU*FÂȯq"uF珉oeRH/AG2M=EhJ1.FGdC.Z hxxH#Ļ e2 ^4O7X}*j5{h^@MȄ!25%s}\fSfb;9}Kn,0Sf[<6*)X$NP˷ עic"v40@$ytZ2 jm̴1̍љ?Kj5"ås)ߋV/bWιeC8mi#(u edc6vm//d?2p)zH{Rv`%@C2#@E)Dib9:LjYoky>ELҦ+̿MZqR:*vǦg_T H?1F ^RRֆd" !l ojC: #s~]?E2\!l?2[,saQ'yX0B2˱DFp4)]9 <Ǫ+!E @D ۥ@m=n'ݾG~eo'Aap}ǵA35!+!#¨ڜ |&BHp\mp&< Jn P#} + <NGɇSLj@ogQ/h)/iwĈY, =,6u}y? ۟r"3^N9A8 jf5&Uږ௨FYj +DHlX( ]> )sVlg% &ַÏ?UWU(/_Uu ( }ꊼ`Xn̂cdNɥ~hJ+Gb*qʚ?y][bl$ TKm "P$s=R#s~EJ"F#Fγ`\j#Pu" ޿k& Ib@dMb5u" fzjJ32@-FBݿ<..UW4NFYGKוsS}L/ ?1rØ *6;cpslѹr9-ݣǏ|jc:DlIXY)o :聾1}Jbsod篸?|Q{# = Ᏼ7{ \C@b21҈W*!2BG>v})j8g}c <0We$#?15Zo\ Zf1"ӹ\zЌ]4Ky=9 S( ;uNAP\G.M|s);Z4"o2`tK eg|uXcE n9do cc[͟>!r:y8RA8{_{$>IGV"9= yԧ[@T’j ς_M\ r!Ь%V r5ژWIgb%(#$JEVK6MR1|H)VQcIs=jcG1+ʽMco -4\ 2DC7.+m .a݆z&$28HIEZ2TB92{vNDG;®b4ZD,~EžoWqHFiŽ PLUB$;٢!h8VV H1ԻT`Jf@@ixpx`~џ<9W ¡3bAjV5yl ,l&ofczʤ+ʦ ZfwQM Zcjw3kp)']ig̎g1ITKf,W`Z LskFaha" y3%?G4mV|0?uZna"An T0T B,2haYb!("lfC"$:f<j_ ZD!ا(ȗ }@M{hj8z.8en8 `n@PL[)5 uI GVzHFp}:뒶 }DTf5E  ,yh@ړ?U8JGuUR¯}_5;4(^ $;a#?ѹ>>>e3$6rucpTacDtvXˉW* .ÅSàfK]J~RlUj!ܒܐH/%7Bw7NT/A80. ,PoXPt@XLr~ cbhz\4Ŭ&CG4c7񓯿ӆ:DQIq\~-7Ȁ(02b Ұ @+.g^  dǪ(0/}:B5A"-TR GjL 't%̌fav{6"䰯wfXH8ELo2ioksa˽X7}AYmuȢ.zn ,,+ 4{"|! H%A# L,-dZJb?kt e2UM Ţw"82Q,YBl`(@/_bm~=6He \SVӿϏYw' {0dȔ6к>㉔nZ,lg09#}pM6+$&z絷JOC\Q9;S dI~D/9811영"1vsdL<+GyEýT-f/=S#T7k3#| \_%=Q?2nWk]wFUn S&"K[h{fG-YW5J$oQB"Ѓ>}do 4TFD8j{4"x\}h9&m2IWz`Lx߈?O)hQo1Hnm"A6"Eh%+ƒ%C[b%k!K)kOˎ! +b 0Ĺ)WznX~+̅ /YAmdz]>W\Z ķW+f@"x//"qTnH0VŬ4Q B<*3/vg:A#N͕R Sq4zg*O.rx4@H VgTQ OR?Fj[O̷@6hRtj:KhJ9TߟX7ob;tp\o{!Nq)mnlZ|W&0P0`mw'GsߦEу9;bثΌ]+}CwXHd.w&nYg4c!5U`hnoaWQ6-z'u*IͷW@u "=A?`"d.*K4yb3Iv$JS#,)`4Go^d9GlYbiEjAs rvPR"rUOW`D1~ ov">KD{3ܒ>P jvs걓;VōR2 !gGhd,e:rR9L wWS+ݰDCq)\+" u*^| Ẻ/^Bۤ!X AE,;kH.1ir'58k{Tr̊n$iDVw6h tX8\'쓑 QYlQ|(!Aa!Z /rO|0P3e1T?C5o Wf07D{?hXX'Qr7 &شgF z@;<;q`H;v*ҕܱ%x̭z|Ƀwoև_ s Ќgߕ}pj4E%KRڟ5`C:w; M V7D@1YDpJ $XG θv "* @%K޸|CdA$)J?a(\S]]S7O? !(*7u@XCR3v#KǑ7 crPيKL4N9[j12Q4cwBXjd(#R};a;D%|8d+ tOiL_ yTC}r~{}9s፾|3+%G00'7َ)w^s!&"c&SZE Fla&ʡI\Ԯ,"% ??^^w\c#|l7ВA$# Ԥ,mFkaI!TEBAC'~^X>>TMbJ" eojm7=RSS]'r7 'A6B**d N v?jTX" D4ɯi,[ A &fQNpw2Q`dndKf=Qpahz:yX@z2=W ky?6H!|L.lGqWll{#]]:X 2w$g$ .Y9y/4"M3?uUmGeᬂ&6hc?^g`@cg' =tAeH0yэ o~<{zv}r[NW#k*`HILI1'}n5f:3)ʹx4m7r!`Mic6SL9o4n}=4xtI%o7>\|FF!%+Hbh\LcWw6A<ºHiR [LzSk|cz\ڄL= iXSFN:d x^4Ӱ]8+#Jo!3Қ@ڶD ѻȎ (B}i?"`_Q嗠{ELO)PB֋ >" 4ʑ(yAT! ?B%,~rQ6?= jӭӟw%h5 pFʄ m_%&s~Mn쏌Qb|DKcl>F!v&OԖ8 [_Z|" ƙ9*N,J@xQ "ߝhB\蠁%ښň CׂbU|ElYb9rp i2'{3VjH夘Ysn:0(ndn!BjI.%NBԃLT<_4d ʏq'X͡SsM? YjEԔz}O>SY}䥷a0 OP?8$"KV2Kj\;"A㡌ofAFic6hdX\k9cQH )%Wyt39xr行}포yTO@ A9\|`ɇ܁Q\R\;j{ΝbD%ȯ=aA FџȶO>O+M/ ̙>mQ`#gTmܸC}3 ExQHxytVF4ph9@xoI#!r؟U} ͱ_2p1P*zAr);9e%nK]Dm a/><_aAAd@XzskqYAsQH?zx!'̪(K}g7b.-у P 9\aD԰XA|FeœEVώMQkY0gGENw 9VY ُOIBڨѣ5BF*p6J9%9t%Dr}?&hhFa>1)"/HtI`Ĩ m̂,kы/ 5ؘArB풄"@'9?rCb@˾?Ŧ1&[sik!6-hʉ8+tS:vJDR/`ehL5Dm6yrF Qy<7&(hI ,%3E:X&֝0F`2Ԍ1l n+Hd" uĪIB";-P%XrI>.owl]U4?1Vh@_JG?Ԑ&APy&ScZu7W.A6w8gank!OJ-6B1cVH+'JQ%BVfǑ+i4J^FN nA9R _3jJmGjjҞ HʨH*!e!~x.{wLZ8{9 I\ccj|l4GqF„XR? s}+~@F#5FsRX0y/Z~ǷUtB61c5!)n_3 ;XZ?| 5{0ب*k&l 06<_y}m}gf2%pE1WAbbL{fx<|H4wV9~XyCzoM"bZhbûESyFD,&=mX+{o vuF/# 8patX[35s.p7HKţR[[µrm1e/T k + d}m1pݔ8 ّoz`\@1>?_:14K2lZ&{-;?f0Jhk .CFl6>7o:f"nKODyxTCß0[8}3i\'<`qNavٳu TX*L,fIy?PH[h`BE ޲(hpጉtKE^TYu.aڟ#5/c_>B v]BA@ٛdmnMakHEsN@`[^5 !rcȓ?B:ZTzOk]vt[XH::*)͑އb딄_2́.0O0}p G$q#u$5 Ǡ$[>xmqcLb:U[MF@D]1ɰFqh)%7'1=!Ms(DPlxKpA:*C~#MH J*)52/X%}]Ey9 . axbpOoWJb !2e+X*w^GY37\~巾<[b (ZT?57mC$H-~`,W@։6@e26'UThg]-܊]cwc%g4 n/|HSL%*{Sj7X|Uy_y՝\EڲOA\] Yg)p^*AћN.=iDUr %54G0 LɈoG"3l_닶Ϡ2#%$(OgaE(Kn*m!?d.PpoNɏmweRII k{ťLF`2J?A]jZBAڬw;JyN?ԓ*YW۪,rk@K!d4`"v4oѳxKMqp}XsuYA4峔`"ǝpUD;<$HjL̑(A7Ȱ/\%d޵KF~G>AP@zqۜP ,)~mHg6 TWgUld4Yᮠ_E~y#7 qЧUa"S`e-8n r8 Rw5b?|ehZLίF4"3Df`} " _ 6/c2%tac|^l t60@ WfN#aV"8?:h:և[}ľc ms(w{Q?>8xɳ'& e@D^,kK]2G=-h Ffu}C|ADDY&Pfbcρ  sYS(J~:GJ#G"Xu/ ~ ЗTd( H-xb)R7O"®76/g{8Yqر׏.fqelL tNiN9p7ʘ8HԸ'#hTMAD L:)osk{Dm tYO_OE4xSɑ1y*7"::g3&#OyӍ?@XPWyZ"^D^Ȏ8FH捏{k1*4ڟ|w%ĖiR[qlh : ?*uڰ]Jl]+/70O RrTsı85G$_|I4 "~1XUz$+! )N?c0T0ZSCq@d/?_@c<>BԻcy<,Lm}=jX$B0~BVN Dr .|qLr%0g%BF,/->NX$.&gUJ9)VC1 RQ_.i:I1ҫ-I\@ xlkg89CHT;Sv܍3c0v-$!# >C/ìEF~FCSw]Z MOױ5' JP"c!MWy1ѵ/CyhQg_}E3CEލ`#P~0 |3'czYvH2&7q>YPq a:Y攼o7":YPX4^S ۞".J3栁фm.e!_f MfX#†ӓZ-R",? O<Ң'=@#w+f|37}ڃ!r6wz)[9KV,@71k_r3gkK_] q*1nߍQi-Rys-ZRzv|JLMD g=ŵOŅU|& Q$eRt(_V#.v߄1K5x@8nӃv|o~ 迶mzfwս1W˃]xD:0 'm!/|m){cwG# 6b 䤾0Ga##9semU;J]ThtEʆv1m <8r/T"Q <5p 2)_-:8uF"|= QeoJjmt)Ho1U^ΌX0KX{r)NBG-B^sr}=N: ǤlE$ِzF,W|PP6SGNyף>1]Ws>?486&%UPʞ xUKƱ^(ArdX,_:qviEe Ȳ\֎ֆy=ኙu[Q?Oi |ҴƩU,g>R27⋻φоH󑢻D zjIS'j P~ G&%eMM_QAزD|3i>`"P{ ^/Mݩ0~ZC-AH f  $: 1AB7O=D Nn'V7z B!)B^v@-=7 ÈrB;ko\WZrcA- }LzF.+w5}Y;S.]몤G~AnCfGCJ(V !P2BVd/aEt?hy`.ҟwsBj@RD!_U%c$YELd.KOqCJF BW1blt!fK`yEq"ӅOjCs އK'r$mQ3&v}hX2"Zw< *-!O|i+/3%j~@N6#۟|"ҥw5ۣx{rJD?/i&]ɡ؛"`X#@ d{eш}=g6zoeyͨc/E;tPNCa?0yۃ)铽=d;xZ* ,t}-87;#8)ݐ g xxG_ k쏪Q:)DvGܸ pո;L۠)rj(wTUţ A-Y*Sb9 @9ep& =Dgꇴ?9l=D? 9%jnaxG%O,_Sqd!@"BV1XPkUяBR?qIهwDZ96cW_UV!:bdC6=¬'!@9ASSW[U[]W-i_wy]wP?) PwA hhbJ%|M?nϊoWƚuLe:,D+v%fBǁirT)JQY&*Be\ rT$ESo,ʭ{1Ezg`>ߴƥfʜ}%{CXxĞmT36(tc?~jM#]a?)`sRvxhTq(]ژ` `@$ &H vV銣e%.E̝ǿ` R&!TG!"ᚚ*H1v?*B zQ؆"mvs אQ: )LDhLƑQy]e$L[afTY9-Q THZ#S:CWFWKm"7C"çY?)q<#f,#KYĀ2mhG(dU-cIȻAg=rV(;?dD2&1/.I=dK*$+ͷX]5{'p :'?nV?W\ Q*1j5t޵& ѬAcUE Hʵy S4H9?a\0 Dk,m0E$cjГTCآ^5oΌOdG_wŦ}f&3e$e ک pÓ,ߟÆ417\o-?_ܵ Dd皒C¥G`FxZ2&yͪ7MiD4*VЬz+0Bǀ^oV,2p%uݰCmV=[S&A"s #i|FO'BhCaqCX8 d3qotLU&BS~0;} @SQɞ5)⃖tL=OZ$Q =qF0 #ǣ艰 :sĠ&MȬ@B0ũ]!"Dxb*ɾjρg/^O `đqhvXds)=hWQ0[!폈8մ3C3$\>ɫ[J Y7+3hhY?Bdg9 RI{>d vU&{Ϳmf졽c /KY΅44M|>)#0q#ȶg_xCtJp Xlt.D}~zYKcieOù>xoyq/~7Wzeyq_);Ik -H4uBش"I {C^C6szxb6fBs@rm c#@ԏ&%n%H%wԢ"Jw:2Uv%ld+~@-͑;*a;dp=ce'2cHb'[@YDհ2ae4ъV4X!I"΢4hY )_)ӈ؟AZsg`-]c'd# ҝS0ҢYӟmLsַ wT*:% rF#޹>4?tLr5W &y\G&r%LlRv5IX%(؟ḾpOPm v܍5j-{sbLTKa_jȣX]Mϲ\̞TTm@o=r<Fr'|gS/spؙ; )S#?ChTQ"&Dq9P[,S[jΈTȸՌBkJ)!S8K]S4bZTbXTI7JGKƤRqjcnO#[2+XPb|~[-X6KsMM,}]`Wb 7(w:0@s@ !fi@RH2{X˕[T茟l=ݎ<rw @X9"ʨsD쭋} G2( ?9?.7o<ay ~Ol^RBǿg'2h%B+մzDj hZs1p sM@LU@+vvばa1tǞiG]EU=;w?-~q ҥ.$ |pD9x1ITBƂ:SetvACͧ}ѱTBP(FU;~6mpMx@zI I%Έ-!Lė-NdnLKt41|i(י`F!#1!1C8<V2%'{"0\x}K;o[*w>_Eu"NXӂ HNAv4Gdt@55maɊ/eHUOGdAu& #2emH/S4Ff$TW*KY$?5Y zrޕݴ|v-4?#0 l'ga#0lȑCP'4Qr8;\됮ޏL6g5Jsr 9fRCwIȘ/ _:k0fXl$kX%$I"CYSE6=AKR[ԟ:d !mgw؟,2J]6/*wDjr3@:K{(Q JpT]\LO]HB BGn~b|*V?mI6ғO(C-e_kd ik%;?,qbF`F`F` O*D f5_h9-̨YN\҇ӊqrTFcqNJ5!%Kل6_R/IpF`F`F`Fh=}?" Yal,_M\ʍ߱0PfcfG2K5W GYZd}\"'wHF{I ;1 WH7K0D^SG$z ONi?`F`F`F`4ޚ6U//S*D'2 fSBv J[3bDLSs$ L7:IUc_n q_K"z2G&D'V5DM1:d=5R8jIŖalK??cF`F`F`sf3)gEt,VwVy۞uRC53RgVELn\6؊(Uctg=+X815b̅J*$8/5黖=wF`F`F`F@H(d(< rR_'?|3gId݈lI Y+{Ж"䱠ae- mshǞ]@p`'#0#֚XH8cUe%(0:5C;0B§ϔ4/g׍MbQ尕@W'|oOcR?36* d_K%⧱Kj}0oFn_E{Q`3/#0>:ow\ _ʟ{ApS,O;nh7>ȟcIK3~胱eb', tqWuOڟNoOጪ_}a۳mܲ[xemw/O~ҶBl/>Яy= ߽g!~wmW;wllޣ}Ƈ]vgpF`F`F`F`GaFF`F`F`F`=0fF`F`F`Fh0Ӛ{MF`F`F`F`a`F`F`F`֌F`F`FfF`F`F`Fh0Ӛ{MF`F`F`F`a`F`F`F`֌?wdF`F`F`FfF`F`F`Fh0Ӛ{MF`F`F`F`a`F`F`F`֌khߨ({%h[ e9FiF8 ΂QȻ15sTB;7y7F`f@hߘ 99[k5`6is:Ć|5W< [bӸΌ@w?cs [6ɒ2לݷ%\r4vpU莍@dmBg?wZ4}޵n dM&k#dfޖ7vYv5ZE+Py-!מ{Sw}cD>D[OXvXzQȻ1P ğYt#"V?}!EEf\޻GUg'Jx7F`Z HG31Öv@4O,f;h؟KZ>yl^tኍ g6-&|?oV,$S d']M5G }g?%έY?_|@rQ7i%?%=063}jm Т rtK$yMgWfOSNhxF` ?z|4w`lV0jE!46G^ͿÊTg4t؟M|3頋 kJ]Z#?B٤?6=ͤ"V{y)6r9@h k{A lwy%ɨ? z#NbF #8mji.X 3v !o#1ZǐHڟO#`h/c?Hf"#.S (pd/= "//]:rSܔϊFf"pWaF!f ip< Az+{`4O SR  ܢ$!j d<~Fd :OHd?҈L?-F#;o@&'!7';򒈸aOκ"^#0#þ?<7Q?Y_ghFN`5_{ IX@» ln SJ?YFO ?m>(?Y/Tvf@&b=3rV3׉P3oKL"Ff"$L\9WL\F`@TkHTrc9`d\ Ѱ?@3nX#+>z&a.U" #'"g4yKGHGe3:G\EίK߲`>$?``]6r_X~eO\c? `F ? s Dٟ \!iGO'IX,V?Fw% qWS%f|@Q2|Zbwqwol0>] wEV.y}܆6D>׼_L3hӮEz˃,_\#0hUޖr(Fqľ?M>[}ԡC1ϔFO1*?0ƹ,M9 HMw, d ;H/]X>s~ZYYOڟ{k}_R5WOH*dy`c5x[~?-~NgVd.ٙܐf@4O,jydWauAJX=gsc9=`iK1b'6/2yYBZ‘_Z2i4XA쏖lj#ۓF!r~/cx;Bg=FI߉̫t. d2/E?Yqg,w|o?XKgF ;'0|z{^Euffz!3;_c ?-2>BQ"Icȯ s9G IHlpiϦLNLҥˋ~ Y 밂Y7n!_?eoGgMS|0 3Ao@|,#0@B`Zeo.o7kͪ\VO`&o7쏐hiV}|d4Oˎ2.\Q~e\w?kmh>e|ZM{ސFeMމQiw mO;wF`F Dd$|2&.4&|)zb\! v`oƍ.]P52\I3%1vm^Y }[0 x @"l=lr}NȌ"7X/T;fBO?yƏ:3K g<Z3HkXȠ+z_Ҏ; =Iǫ+-7O;PwE@P}]3sMqwbY}BƢnB޹sǟs6w?K旽}S:bQg.z*=/ g!Y%Tr1HVqಈ>meNtG$DCW=dޭ3[+:pq.yW^6h̐9K[Hb-5`(84.ąK.lBI6l`+w,یa &h9qNnk_'v^E΅ޕ}횛-/̽2$} _[$MyZQK. / gHm:3 LL~LO|/գcFW;^S4&M4FSAׄH;xivtQZ|'oY[)1qNAf)x%nEm90l4i~uxbW&h>sFPkƈ쒕\h14I{ҧN=g|רg.rQM{]tOڬ- $%ד'V߱%\?!rc݇<}ȗ?{=Kq %&,7ߵ;#_8 Zz{w2X:VliP0z{xwڝ;Xu؟Mo.3 |W+ (' ղo!9š ;ej?L8@Lm)^qrB)/^O_쌇xV^U{E)k>ŪeX ?M~8wn)17a\R|GP-sHK_M̕9m$˲80B\72h׭1[-0aSF|k|ЛAcu nFM7HJigސ  }<_pED= FO|'ZCw8Tܭ?/7x\_ww+w$Q[Tb Y?:gq:ir~K>p}@0ul= :@oeğ_Ѱ? t} x

ix ad ? MgOBdף>0{e SPQYv{b1:ONI|)'^֫z'tW|mv5˞5rrߩ 痮YEmTZT 9/K姻1M&lSL&c] cɬP:Did4.85stpdeFf,ۢ oG XcclW;:4Z|WdwWDlMg[@p0xZnWK2r㚌Fo"TQ2oPJ 6 ɉIHx6!\%Azز57❨i>f%̄ ޥ^]gl HYs *%zV]2Sw1<Z$ّ?-P"^\zu/x`! 2"Ô"ֳr_7=}2&s@Ǵ̼@g>Xۋo ]-XJ%%N赒3ҞS?Pen4w=_r{m<~p!9;łFA !WiqEAZҢ#nhG04б^}KѲ؟+WngkqSRą pD̅C 9kõzgoM+Ԑۏ eJHż*VD%( Ț$-yՠ~k>t[jc\JS1,,N^&1?Ǩu~EibDxi,Xb:b_pX[8 rbc>L\ږy3Z cC3h 8QfLl9Aiy[G@2FākXxu@fܐS{6MbYY &Gd,JۋZ;hRP5I3(!m:Ƶ1KE(_4VY%ޝҰ10*půŸ$@X?fP3ad0su}n<%1)M$q*s1g]~%+b&},}<܊O`b'dMZXH&Q9O:ޘSr02$υ0 r8.AuW/W*Ƌ]xF렣Ыn`O19"E|vomH<1+.QM_>{,`nY`6/`5/U$trʄF;`~]szz|[ye*yP@!'!ߟ߷kGw(*T r;]9[!EB"@vHe|:@@32߼;aXil9{ .eI~as0[URV\|}SYszzQx́P0˂CIGP!~D7aA L߾±(&Ќ5GgwCiR_h JDP"SD]X*3W&!&K~>)h}ZM/ܕ$)hMT1ti;Tr21+.TMC8/gʫcseT:_.WYro<Ň`j.ٹÑbCˈbWpNY֟P8Q ;:4Dwƛ@mU>l/MKP'XZ0|d[l/$廮sno]W >!@\6 ӃV\m2 wƈx@@!6 =p O;዁F70e#HUcgZXdY*Ԯ0WIcgΟh0;2$n+PW.Dx%x!5³O3t^]b-*yYz+AelPQXVnh8JÈFM,/,;P/P8Fl.? EF̔֐;&@ݛXB=kѷ|NdC~s18jMFS?Wn(ٟuO/UEO@6ѭ;6ub/l`k0w'9a_N;mq8 +g0G;q1O^=@G1!VŹ\,済"M1-0">1ן N@~U} PC"\A`5+W[gbb?ꙷNZ%E+`7 Kb! 7]c"R@ > &p5VJH>Rz&( R'HWݷhSS'8xCkfx@gsEg_Bh÷VtFgщyt"܏!GJPQ@@&IvOrW FA!nY֜e Hgև|`g!-\$udlQ^@¶(H 0X뗶2ahzWg>1ED7!,kGRņ{Y)PpDMw%E+vۊ"h>u4 𩑱N2ӹYˀG]AiFug dBLOt:&_CM@Hc_  \ln gAbI.܄F܈rQPNRJr:"@v $)Tf`gAO3b6[q=8'tfG!ՁOSWT#4MF=I9n:ŭ*G 4}5g/^7I7C%?:G{/FPxW2gMɡP|"1sBV"ڲCtOȯN̉b0եቾQ WŅc 1G͗QJb헥沏hlp#OQE9-#v+V,RV2dO!|ɸ(TYy٢W"%mF%p",J5O1 Ck/#6#!z\;߹sݤSMjg ϔÅQNGPvc4>F 6S+عzg ݡm̅äT3%0&@15); [#HkHD@#ɔS@BM XI"(#o #A`GXGeAH]20;X HZ]sI a`Ư86l SPObʋ8n۪.@Cs;?~p `gB#CD/9衘)ġ+A qC"I;"߹&!Bg8vXk8g"槳%1'zZ#aP?ӗI `М4+Nlcs'= w$ 'eGk $-#8-om$ߐ*Pf{"*Fg.4qF/~Y PE  {k2j{XuahhUAbKT9vM )A ͕3ͣ|%1{c](2\N ]J1 Z6q(CmM,w5Z6Bq󨫻?&K$Љrt%bEçnAQ)d֨(cYxqV6Uuފ;%/uG xm F).,cC&QMy_%#ܖm6EW70KE)T"@6|A;т`k@9 CkaX7ug4N'pRmiP_bٺokR֗! &HЖ&)syVwfn..EH,>aQYI$@]v`$YnA@~lsjo%qǢڎ)pP㟟ONvOs1YV"EBעOt啅3ZB<2|#q;ᙉ}LD3Vk}w紞&MY͖K.K㖐 o_EY⮿0&-gcUn`g ['z"} ПȤt=s{՜S{i>|j'^xy*ITԥ#եKʘ~X[﹓͈cZz-8j&]54S*]1X(g>#gݫYkGBƒ9&?{w_X^.:?)ņevnugOkbsV{v_}Y&}?/q 37 L|?{cSݪen=Sk/qb(H@ uf}Tϵj'Bee(y_tOV̊a) >1Qi}2݊SF0YӅݤP}W O6Y,dO%8 ‚Y,ˑﭚ O 26#A@ LJT_{in_+0~#JWfٶE+-Djȡz%<가?"lE}*?Vˈ3K9Ex>~Ifs_€CcGvZ^ݟ4Y>#tTQv[h*s~acHL聪gY'Q e4C{>)LxЎdњ'"o`D3iN2}s%G_7Fͤ(v-.WdQں"CG;9B}q-$rJo _mA^*u_@=᩸?ſ|:8kJ1#'B?<ŹCt6i U)Tk\yc]NvK5 1fGH.Len\3 x2͕П _~_8 OSe}=){6TjbFǢ痥Wq} ̅h3p9D3}cY7DV)( %Fp%@` ;1 V!2^T3Q϶ͩrT# XzxПD?j[4jݺc*Vm?6D+C-a` 9zÉC1zQ_BN 5+79 g6_dL6vP^To][LY<.cJyrzJ[Fm'rӿ7cr9lj3g6ǿ.n;*mQJ# SpL%-ޯP YQ[ ,P-+Cuj68KִŹENXRGJM,R=[<~D^ V=ҐҞdoLU{+mC ͥO͚ O.n`ߎLu4~C& UrFTx+-(_ڶYq0 Tcs;KfRT#itj %S4[%!t~WkbJ5su%*{ (,K2Vɛ,퐽E s 'P:Enмl+{`S[{1Ǎc$͕0E]VP!r`+xR>-N f+\⦎GY\!hrx^eTpP߯%EsOQ!H-~uS}Â=>YJB ΪJ h5ߔ?V*/'ZU6g@ohcYg~Rֵj%w=+볷\eДA;([|R%gSz;nfEƇ7z6{Q :|h`Vvs=U;tBSշx=,su|D8 {FͭBE&ևA#)OFēx4X $*f B9d'9m1sFdmXEE]J:DM^?丢* 44(~ZQ%VbߓDh]w"kZsWahP'ꮦ"byab\9 ۿdSdLZ"HFLʥC(1N߉0on7宼BR0\FxhG9l*yx_,䪳1k;wÍp/<0;n K,Uvٚ|2̠?*c;ڍ8RLi~(vNVe}R:2qs`=bd0&:\߄m'#S@i?0Ln?6wrGtf/ټ.wn|P!*L>>j,*ɷTp䐂]{x\ W\96h 8%W>ST }B}"03H"3̏!J49Y/Է TE4 7U$!FDF1e@zsWhPofmo#<9LjE3:.NR`G8WO *s2Z?cCMqޅφBDJ8JJdaGO2SyzP-I;s92yor |kU|~%\AJӅxʶvxQ8 =s||BQnO<&Ggrg&W!U6h 62]#ǣƍ; Z'7EwS 2K $4ppD%YoHĩnUyv'sN8[$XNl/W ɞDݟ wM+%Q[%O i܂Br$FIP0J^[[ |j91'.!~2yL;zX_gz u<Ԏ̋~,qd]ai:.Qq| ?4 )W3޾霅<6ɵҝ'䟐vuN=?~ U wS;U/y:-6}H'̽4Rݠ3 :h 'B6I0*Ᵹg*$4 M)pKILQoGr-wWm7@/[JwqrB]WԴA0=- [Q9N 漮Č{'_ʈ$5qzUhbuG@`_i]Ђv'HίLG @.S;)nq1Y zە;8լ,oMΈАݍSc7AdSdYЪLcEK{WeE I!Aa{YUMAdN4cND|V gw5=MI|kԳlpJuKl\`,_1lcCE򳭋/ _A-!3RvM_O䪦lY1Q[۽\͔w$MOͻS8$Yf41/j6wS!d:^;v *sO`n  ~HqH#9?H8-AvyÍ,^e/Bu߆oIϗ?4:BF?ЗBJ$$&/8=8{Sؐ ^:SynCr& &%D$*B4~\⏩c{8\ wO@?j&Y'" \Bh|DXAo* P吆T,X &U +6@o[].ՈpMY'mmN1o)Woó/pˆf,W H>o5ᙉOB2PN![p֭n[?{Ip]?xg6ӊC{ffn@J0<(1ǹh< bMW pV _xa#.G\/mxZvhO(z&|iӹ#֎p{۵Q=?[滤gꦌB;oGL3{ei/"9C{61?lK kS߶Wn>eyrB? dsQlˢD⏙e2! yӿ_lʝy<П&r &R]E==uA;J7cF}-m:w`3r+>apаJ؂N, \iF<:끕Ϣɲ[[*:?,C #b g؍ZkG*Z3xL>ҕ<$ BŊJDMqc؀v2Zw@,ΨO{ᓿOqs?ÈI?z/ǿ#a7nd"v[A ̂ŨBC[iޓâ BWսǮ΅X)=]a^q %-/_1ܟ#li%%%8s/?M<4tч)_<'#Q{pwC'~7bҷ'6񛡏*T # |95+Nh8x46 3ŅjDžA5HKAp. A6NnLբFzzjzN΢Ndžb@C;Uzġ*Z#1Q5vt'M)zG9e9u8[00eχ}!~cYʍt 0P2 j晨3pVF$'n9gqV[Xx Z >w:ijs~%Dsfjw$SRذƜ%?.] SӉEe"US- fD0FmC̐D<4](xWӇYhYHsԋvp%!9iگ~C|k[aqt<_Aށzo|"f4iDﹱ:'{\\sm wH]ܥi柊p^ȫmMQL'6-$+ȂVG-p\,Ӧ5EW}~rӌTcvѳ7E1ڈgRd7 q ^+R,g_w{Yv]vzqq{zKt<9P?}EU*ۑ}(R3w:ua|cWx >/9@OKʷ3ܪ+EhHDK6Hv *%HYUMPsmf">Q>Vsn/_|Y/@a1 Cα-jTES=9RhHR "az) BtW~`t58WS p$DՂ(m*ڝ.6Jͪ4ohbx$BINVrzZ0c֘#EO|:111uh/M,=}N?@jB8De; gg]oϺ:ɕ:/,،YҰ<2y||TUMszK9ge%Fn{vR,A#s'\(ʀ  LJ/~NQs鹯ՔUIgQ (0}L+Bj;ۛUsﵿ[?eϮ1ы:kb.#*N"'΍9J3d;ʣIA]%Ng$*;ԩlbS Z ĨL}H(}R}gx-]^SDE/)%#Gݢ"QTPĄ 5(R Y I2~&ɎD"> cCzg.x1zwjYJ(Ԉ #2Wkf]<9;2'/z)ܒ%FwHReݲ}e.{DXuYɑ5F@s9m]S>3 0+ XEkȱ]A4x]2ŦEt'LP(\*g^#pZ%hS`~:5En)#kZ(heJ8F?r4(C} ǔQˑa@g:RH}ʈGIĿUMBz`tQ iI( !DJ6TkϟrџQw$*V=_53ri!;]~ ʀYMFF| J4GbZbڅ o"T.4iڤoIGt.O-vGw06y _-'D?WAbB^DInKG[M\,T]oćn{!]"2,Sq'CH(љNT*:N)rjCz}xF_@1yUR38bf4<4ܟTCQ3W22Z;@rJ[lBsEP T+~SaG#/f|E< :vt7l>*|u¬fH34b#2:z+9rM\O'HE#\E.Td5R88! Qr "d_T`ԇ'tQ Q-&~u 6y.9; .7?.ޤ_*ܟ~ܰ|G%!0 E%&1hRGٿ}G]_`gGYlK`C? ?1qh: }3t{yB"&oiq\׋ OMQ,CpOMəp |=m%7&2K?ٴȓv-7gRK41Aڈ U{"O*bӯsƧg"3[\|Ze$MY 6ӞcC9CRJyQ($ /.SANnCdbMQ0S#97D|TgCWON<; ~ 'b[ַ99{Qb1iПnܟ54KWT<9E)Ź/\QAX'7&ЪZ-Ϝ_#G(آr-C"v!Z)Qk ެ~J!a%ꦱ@eu qE!?y_?:YgpП_\6ѡ rqN,Opk飗%=_((G*&ǕU o>F`(?Z}cׁϹvեMrrubП&2J?T*+^(6C{U\X]Mحl,TG#q:`RU6,x Cds5c_^3)=ɭVS.[T(8cyؼ˸1g_HO 5|'5ZUȋ}2L ɏ:;R4"CIv&◆7]$itOB^ǽ$>Kth}ꥧyX&-T VZMt4 Ġ?,Xi}&5_ݕJ_+.Lp,j4_%9e1F8ZIf&3v= ?fB )y>* ۋtu1 x4=!񌞚p L?CrgΩd|WAvX'9=6@Yh9| @e].ѳs~:`Ql{a O( lc""'L.({Ov75f"jG(]7x'"8;1rOdp$m,(:,HNhFۈğS '!;,aEdG=aM,X?$ώgĸԚli)>]Cs`D(ֱ#qӠ?12g@yCOKiפie}M0#}MpvR8kISUex+Bt`DS >mؔ}f"SVGП ˵/-Τ7菎QVWgsz}YW#cw g_:QdFL:w:] dk/|7Կt'՚Lׯ˺_}'I\y %B+Fgo*9_,r/ޓ_̏f5@X|§>GiB>jKޅq񬨥N?4s%3$/B 6Hi.HCI$m xĹ%!Gڢ^_2շ^ 3Y:'OWj8ǵ5D?-z)gdˋ=&/ 5OG.}=G\0# %n\5Rד¯t8{& 64 b]D4.ʞϿM+ _;W}^/3`c5:q-̋yr*_NeѕAZGnHB͙2]GMq"ՙ>Ύo֑_1կC@ؗ?89 ui _xoϽ3һ \|w+/Gw_=l]:aqQmz{)H:p5dSu'R'&ޤQ9lL3'E<.5A*O0 61'ɍ6uNB'qPPxX:tuW=p'.RSMZ_/Npәg^ؠ?Y]jPm_pN'k.@*NĦOmہv6i %82CSPEaMCz"}'`+B־Ngopq >\l'>; @A%H7l3*n^@o/p%;yF^ GZٰ6~Ҡ?i" >M珇>\Pb[#<"Tܟki Dټqe|sقx@^?iQD#d<|S^D@잦@@|6H@TUTًh"rb,ΓYB+*dFŪ;: {J- :7[Jρ*U8#C7 D}, z3c$Df|7XEpg^ط6[i-}̕'9~bf'lCXnU/ )֒ӊ~E]RmJmÜl;1frK5oTI\Xbg?9GG?Z܊/ pP?^|G'D _BhuaK0a>XZy/$ڛ>;' sWmۼ@-2vD2DOW5HF-Al?UdKIOO[F։~e}dQax '"{ԅeBI87~eU BʐӽП&d-砑SMhfP|zBX1 Fgz\ڌo9G&AS4?1,khzD!5!Qȓn)[Nq84LArljAVIXԥSqiB:*vG?IFD~%V l@MP9S>uE]H?hQN8yWR|zSF62k~vΊ5 (;,d߿aLqѫVWJ4\ GYO#NdT]۾Ni3/7{Z"J_`(]`1ܟLS3gP7 B*DT$5TӬGM.YdPڢ1"CuǕ5e>$t jFUQ( A=-PMڻxo18flץS~E74=YJ- ]#O`MihHl.2p =;I>s˘))92v񋤽 A) zYx(KuyKrAo!Io*'Z4:2*0-ϒ{lKq~8A_5,lM.y~ȯ4"~'QT Y͙u#v) |`e113N]ʉºfCrɯW4]hdswAkя'U%;[8 y:cIdGW`-{rG_p'ڞu-$aL$\_XgϪ-턣cr~ E98q rӷ5h8Ӛ4Ahi[p* QczcDV Zuik;u{j|r<ϵ8uY)YG +FgMYcOFV6;Pxz^EYXd}g8e~G]޾r]FԂU"~t*Yxo7G<}Pyo{_%»$vaz`A1(pՖ~ %_${A[hПet/%yXNH̻ĤǪ,&EeIPWFxF7⹉/@2 gO= OE~7 -HlL)x2 /"ƣ\X 5ox O ݂fj_V/'PL:+iaD^{AiD!:eS끒 UzP;> !PĞhG9:ZGg+#ѷC ]n&>g-R 3ofu_UqSAU| сzYP׶ukM5lcYu-IÂ\\Dƪ>뇅wg Għ?9܉Ҍ KI-[_mow}W?zd(yې{L&pFT&&9dQПXܺߙ2m/ 2=B٨>kpM8XcO%twP6XZ=}P1^֢ܲ=) _qPE 8zyY-oȄML:QrO2)`I e` e=|4/lCki>~YXضf=xP(LcO?@\yGq?й2P5+1 һ_˻وߖu!/Xܾ=̈́%y{%f޾y=Ȅfvlѡ`9mnu,3ܟzTEUSܟ2Ï%(oTݒHh׳]S04;iO5DCJedOjR[[M;CR%`Ë" ۫$* -Nhh|$`i.e{ˡTTmm9ī6I\Hk粅*|5;i/ጀnQw~Yee($JɡubIv C&`WÍW@w2P>s6㲀j`ix{?|E/\LQbjf/twݡI%^Y]Ţ4cO_u6::dw|fe.-sG ~{\dZR;XwՔʺ~%g׷_MB(#_a"A$G~Q;VPT |*tښ˻ok4dmwj;[^e_,/ʎ(}+Ops~q* ] uEWgy·4]BN`Ili?&Ng]ڳoU]ISw_'@($c2]>1ug\a?3GOo!)v9 A蓅&\<" ^VN'!$%BD1@X piH[Z <'i뇫3݀@蜔˸X7e(kc/cLC"ӉuB1 )cUݿ ?"(8G4| u^OYV!|l>%V:Wf_<Ĭ޿-gr2hzGm8%MX=<-y:Џb&a+w{XxmG Ub}W:a Oh5p_|[udTiFNs`|~J`O GDG~a#\[C)RޘT_׉C8sb6*p3}zs\<ߑj,CG<:&f;Hy쇬iDЏ˞,O\5ZRFd ׀ry4 `T'8̜o P4iП4S=BcTvl8@mæ|b:?Uw'!t $>Oz t4S\Org4&gf8ruԈOLHZTž;zl*B⧾Ta"ֽ~^*ak۝>Ɩ{d)\֕Mv}:NauqEҶ d]z=mZЏ/9jin9М\e*&T}'arC''Jn6c&RG>ޅbn[8>vCL7^FB$ n~)JUtKr힀T"%#`6kS)s@?v>q&ATÓ=O즉0AKl. r56@w O<#%RzщUw7_,GIJ`po5 N\z"dXHz1t(fTϴ矨H5w 3 /*ٝyuW I׋F8u0%(qoE=f⺠{p bey^'t`#q1ݢ`>N}|IϤ"1x!i!n$nNH=BgH^[o6+TluY?A6MMTN4nO#F'zT2nu&tL@z6r]w5% wԪ 5QI&ggd뛭ؖQI)e, tzgN:itwǥ5q D=QQY?;fffs›~W֑{s>Cs܊b՜z;d7TYX9N߷dhG 'vw/>ruіDSԳG MxsõN]ybɂ +t l]}!Qqoo?H.<E!R G@OO2BHKݸ'||12,W׶$8@9DF@AHIrLJ L#mzWcť?M {׃N>#AQ0=ijR?ZbF>C*ݟ$:*bI*<ڼO xێwmj;z(}3<4,2Ukz]tjӟ/>5cַ?$2PP)N)LB( OJ_qMʵ<99Uz!%D 7]H+5@ͻS;uvPԶ4>cZ"@(ps+6eTBծuXnA@􁕵e׉ z !EI&(@3/X<_7ԲWͽwy/{q'jU;@7Hj4byn ;-]/߻ _ySe̶V!v>"" A@)h!(LڎC~h .Z~iƹ;t"Eه'T!8Ax׀٭ tv1ӍFߘw@}bzȖy2Z xzidy-d,B(2y]{xy^kٮl<ˋ'6ZA$ Bvإݼnj\H\?SNq6m*tB\ <{m[냘BҊR;(,`7W> Kjbxt|eT-9 2Pe 𵻯OԸbGzTx#<4 cƠ=}.W CQQr>C os;q~j# IOز| wu:bkG/7i(S[ޢM>4/FwKM] CsU#ݣ cHB6u^y){*u kWu|:МF9e/SYQiB< kE|C†- F% 1=3'eQu4A'yh>]o 9ԻKD0> y("?Rsq`t +i&|!ӷ>GAO@1&AhrDiY c"R[W _tS.ێ'C,l;"JSq%G ,7EoDg.j+rl\J1m2kDҶBT:C")K22I0%I7MN!G+ǣ?@( b1h@RcC}Ynz{оH}]OepV?wU-o7#%Mۃn8p4YXIJÇrXXU Å 68ZExy^@Qr#r&G((t?_?,pMl9]k'5$lD* "\!Y$CF4#(qٚ\~dd]fkFL?vN\2=$>!r %w5.K/02 DaYCi,2IV$[J+u}˾'z9(xѾxU[u%L%HhQ^=UEd&Sbb7#.HqNSkJ.l''O~mstҳ;[H(KHE%VS8skΨ߁A㪕X<'ad_8kd mS{qݕ)Q`dTf3L+ժE8!`|.*}Ŕ݃cϱ.ZFbsL㳉u'e5}ǽMHE.kPVJR*V4r~g $ == D x8Miݟ͛; ?lزd4/LJ)x`by0І|Yg FziÖ!y\v-Gރ44 HFrkb?N|GAh5K_t<M/ SZq;3آ:A x 'Jt:y{O$H_M wB:`w1xȵ(E"IkU !Un.0q=OP)J綶CmύRy,_jІL'2V8)Z!?ߪ2TDGIQۥ>}%\$YTP! TJNkLH昲 n uX')4JI^ AY<) ST %t4'CWCXo=u1>p)``Ge49cXȃ:'gnvMvqֿ%}3m&'}Pd Ժ +g%mÓ$Zr$4C8*DŽ]Z;X-`< OR&haӾADikDOr=41]i X^^h3XLdGenCzGQ?;T:U~^gmS4a6=q a.cz,.G(|=ci(<}1@!RSlzN#e ?d#}y|WG-aԏ)?Bz#y<=С5 *)nnkw#"G? Soz^CI Xd' _Q#FLDzDE~DB7y+oWVpQ 5čC䑌:ŕ(i\鮿Ch"  N` -̟q3uO>sr ƼeLZA% }I"P;kkW9E=xܵgGa*  IP3DT;'axvw#AFK$AOt؝D(4\3'm<MY4bWe#C?KΤ3|5eN*Ѝ2R>h̫ٝN}z奺DTI U'"zP`P*zJ]ymvClOV7O@(1!w A?R\w>k[I0rXZ) RrMHBX먰rKSQI O?.ʯa]r~SRZb Cvr<1IjAaFjvgvkv6[p[~c&́aT="|XVɳƀx>rAϖi'`KbMFDplP}K)XТ}4T0&6(hBlAsЯIԃH,XQ. E؊GA;d K:X/Rl 7GmDv%@u [,MIzo%(6x6Nk`یXơ?~f:v"gg CSi"P"ܒqpUĆ8G2׻I&澱\ܸbOe yI:iJvGzt_vp\Ӳ.X.Mj4D!i+~ .dX/3lm1'K iJOKJVb{-LX̄<9F7ϖ4@BvG {جF֞GY M1E>b ç)x.qn Ww .W`b(gJy?^IQrםk~;trխr1Co@uaLr+S'q^N+YN ij>&.!~k 9|F(¸IS8lqGtܚC,@ NV0tbEAaPؐ7(LM{)s5^":i&]<Z穗^B. dģc¨(= 5YtF .}/+MU6/TqDʡ&VQR塈g?i2UbCD@tI^K_rE1ZE=pg{;=HvJf4td Yn^{MؼmU/nı ̴syآ2^  ̳kVE#=vbơ;ڏJ&ʥh)naYӬ2W^}}ѧ.?a*iA`1U<) Fa5s`5 .>91菩ƣ^= 7>ab#. MyLY(L ,zZ`Bkץ3đ]/Kyoqiװn)2@XQi9S BI16}937`Ĵɓ{Y͏[/)j;4*o/ ]٘٭1:T@A8Uw9עy?Z?{oC^k=xWkc$E @r=IaGN=jr PW?;G1dj|$޸~_,gA Uj>&&5| qԺn|C_{>=jDFmO:7T\q7 zx]!bCa7 w[A=2pe ~šC9a$158*CaKꤦ *ɕ}tۇκ0Y?_~?zw(aQLZw}J7, lxm~)U@% ,P4g~%aSH@+dǧU@a𥉉K-YdJ@ nA"ZW {bk*=dJ(Yd߅d9""dGx *?֖R5"(Wn,YdJ(Y?%,SB'RK(Ydj9@! ,"Pfu`:/B7n)YdJ(Y?%}vSSS% ,P@% \_ 770,{w(E~]&(dJ(Yd,pwVAuOw/jIeoHVYXjJ(YdJ%,p"rK(YdJ(.MOEِzB=d҄L (@'ĬS'.,P@% ,`{>zd|AbJ(YdJ(YZ[# $rђFtx2)A?׺AK/YdJ@ )?' pSD@EEI{*ծdJ(Yc,9ڽ9$ 7[] "A>hs;/dJ(YdߝJ uxGCT QS\V@% ,P@>ٴHB9ڣr Rf{Ur[LJ(YdJ(Y П{_ǷT,?{K(YdJu ?o-{B+{h{wz]}ϟr_ڴkݱsz8dԘ /{CRgpJ.YdJ(YZ[CRZ Xl$X^Xa$&& X& 'Z✹Z.5}I0%%&Qa 0 0 0Q0$a$0cLL0vz 0:0 00'Z✸Z.5}J0%%"Qa 0 0ݾ0$$0^LL 00z050 000@(pEEPersonNameutadania. Iniciarla ciutadania. Lala Culturala cultura. Calla cultura. Impregnarla de Can Vinader ent la Gent Gran la GuaitaLa Habana Viejala Junta la nova Lleila OACLA PAULA PAU Ila Plaaimitat. Unala quotidianitat. Hanla Salutla seguretat. Des la SocietatLA SOCIETAT DEla societat. MalgratLA SOLIDARITATla Sostenibilitat.la Taulala TDT la TDT. Des la T-Jovep 'tj0%M|S[.m==Lv.&}^8 `^ `OJ ^ `OJ OJ R6Y'.                                                               J                             J                                                                                                                                                                    ޑ                                              GAR ?eQ@N