QUÈ ÉS LA ILERCAVÒNIA
Segons resa l'entrada d'aquest mateix bloc, la Ilercavònia és aquell territori que potser va arribar a existir i que hipotèticament comprenia les actuals comarques centrals dels Països Catalans, entre el coll de Balaguer i la serra d'Almenara. No cal dir que avui per avui, la vigència del concepte geogràfic està totalment en desús, ja que no correspon a cap unitat de cap tipus. És un territori disgregat, que a més, des del punt de vista lingüístic ha estat llaurat d'isoglosses que han marcat la transició entre el català nord-occidental i el valencià. Tan sols la memòria d'una remota unitat regional ibèrica del tot esvaïda i la persistència d'una regió eclesiàstica esmussada al llarg del temps poden aportar-se com a referents del que se suposa que hauria de ser un indret en un lloc o altre amb una consistència comprensible.
Així doncs, materialment la Ilercavònia no és res. No existeix com a tal i ni tan sols la denominació pareix que compte ni tan sols com a possibilitat. La realitat és un territori solcat per divisions administratives i característiques de tot tipus. Efectivament, fa un temps, en unes jornades organitzades per l'Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre i el Grup d'Estudis dels Ports amb la cobertura del Col·legi de Llicenciats de Catalunya, que van tindre lloc a Tortosa i Morella, va poder-se constatar, entre altres coses, que ni tan sols els assistents podien posar-se d'acord sobre una denominació conjunta per a un territori que es plantejava com a cruïlla amb tot de circumloquis per evitar la denominació Països Catalans. Al capdavall, l'homologació acadèmica de l'esdeveniment depenia del ministeri espanyol del ram, ja que es tractava d'una activitat a cavall entre dues comunitats autònomes... En tot cas, almenys, la realització de l'esdeveniment de la mà de l'Arxiu de les Terres de l'Ebre suposa un intent per articular, per pensar el territori.
Més recentment, la Taula del Sénia ha suposat també un intent de crear un mínim d'infraestructura organitzativa, política, per superar les múltiples particions del territori, que lògicament afecten directament els pobles veïns del riu que fa de límit. Però és evident que no hi ha una correspondència territorial entre els pobles que agrupa la Taula del Sénia i el suposat territori de la Ilercavònia.
Per tant, si alguna cosa és la Ilercavònia això és un territori mental. El territori de la continuïtat social, del contacte inherent a un mateix grup humà que viu amb una frontera interior. Una frontera que ve determinada de lluny, una frontera de convencions, de protocols, de dependències decidides fora del territori. I tanmateix el territori mental existeix. Potser inconscientment, però existeix, es percep. I a més té una existència reviscolada a causa de l'abandó a què, al capdavall l'ha abocat els sistema autonòmic espanyol.
Lògicament, anomenar Ilercavònia aquest territori mental no és més que una convenció. Una convenció que aprofita les eines a l'abast: una denominació unívoca i de contingut simbòlic nítid, que puga servir per generar identitat.
Així doncs, materialment la Ilercavònia no és res. No existeix com a tal i ni tan sols la denominació pareix que compte ni tan sols com a possibilitat. La realitat és un territori solcat per divisions administratives i característiques de tot tipus. Efectivament, fa un temps, en unes jornades organitzades per l'Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre i el Grup d'Estudis dels Ports amb la cobertura del Col·legi de Llicenciats de Catalunya, que van tindre lloc a Tortosa i Morella, va poder-se constatar, entre altres coses, que ni tan sols els assistents podien posar-se d'acord sobre una denominació conjunta per a un territori que es plantejava com a cruïlla amb tot de circumloquis per evitar la denominació Països Catalans. Al capdavall, l'homologació acadèmica de l'esdeveniment depenia del ministeri espanyol del ram, ja que es tractava d'una activitat a cavall entre dues comunitats autònomes... En tot cas, almenys, la realització de l'esdeveniment de la mà de l'Arxiu de les Terres de l'Ebre suposa un intent per articular, per pensar el territori.
Més recentment, la Taula del Sénia ha suposat també un intent de crear un mínim d'infraestructura organitzativa, política, per superar les múltiples particions del territori, que lògicament afecten directament els pobles veïns del riu que fa de límit. Però és evident que no hi ha una correspondència territorial entre els pobles que agrupa la Taula del Sénia i el suposat territori de la Ilercavònia.
Per tant, si alguna cosa és la Ilercavònia això és un territori mental. El territori de la continuïtat social, del contacte inherent a un mateix grup humà que viu amb una frontera interior. Una frontera que ve determinada de lluny, una frontera de convencions, de protocols, de dependències decidides fora del territori. I tanmateix el territori mental existeix. Potser inconscientment, però existeix, es percep. I a més té una existència reviscolada a causa de l'abandó a què, al capdavall l'ha abocat els sistema autonòmic espanyol.
Lògicament, anomenar Ilercavònia aquest territori mental no és més que una convenció. Una convenció que aprofita les eines a l'abast: una denominació unívoca i de contingut simbòlic nítid, que puga servir per generar identitat.
SENSE L'APLEC DELS PORTS
Després de 28 edicions, aquest darrer cap de setmana de juliol no se celebrarà l'Aplec dels Ports, que de fa ja anys és la festa anual que, com el seu nom indica, aplega gent de tota la Ilercavònia i encara de més enllà en una trobada festiva i reivindicativa, sempre en algun poble dels que fins ara feien la roda per organitzar desinteressadament l'esdeveniment. Pel que es veu, ha arribat el moment que l'organització desinteressada ha deixat de funcionar.
Se n'apunten causes diverses. Comenten els qui hi tenen un contacte directe que ha arribat el moment que el potencial humà d'un poble com ara Sorita, que havia d'organitzar-lo enguany, ha dit prou. I és que l'Aplec havia experimentat en els darrers anys un creixement d'assistència que superava en molt la capacitat organitzativa quant a recursos humans disponibles. També és veritat que aquest creixement d'assistència no ha entès de vegades el significat reivindicatiu de la festa o bé en ocasions hi ha hagut qui senzillament ha ignorat on es trobava i ha actuat irrespectuosament envers el poble que acollia la festa. En una concentració de gent, jove predominantment, d'aquest tipus, qualsevol desgalgada és possible. En resum, no hi ha voluntat d'organitzar una festa que comporta molts esforços per part de poca gent i que no acaba d'obtenir els resultats que se suposa que hauria de tindre, sinó que s'acaba convertint en una macrofesta que havia arribat a durar quatre dies, és a dir, en una invasió que tal com arribava se'n tornava després d'uns quants dies de farra.
No hi ha dubte que, al capdavall, s'ha acabat produint un xoc entre un públic abassegadorament urbà i una organització que, tret del cas de Morella, fa mans i mànigues per acollir una multitud que desborda els dimensions rurals dels pobles.
Dit això, també hi ha veus que apunten a interessos polítics per a la no celebració de l'Aplec d'enguany. Sorita és un poble governat pel PP i l'Aplec no és precisament una trobada de falleres majors, sinó un acte amb un component reivindicatiu que, d'una manera o altra aplega molta gent jove que no té tendència a combregar amb les rodes de molí del PP castellonenc, al capdavant del qual hi ha l'inefable Carlos Fabra, avui per avui i des de fa més d'un any sota sospita de la justícia. Justament, l'actuació central del darrer Aplec a Morella, amb l'actuació d'Obrint Pas, va ser un al·legat obert contra l'entramat del PP provincial i Carlos Fabra, contra qui es va cridar la consigna “A la presó!”. Amb aquests antecedents, no és d'estranyar que s'hagen mogut segons quins fils.
La visita al fòrum d'Internet obert arran de l'Aplec de 2005 mostra prou bé quina és la dinàmica que ha marcat els esdeveniments en aquesta ocasió. Després de l'anunci de l'Associació dels pobles dels Ports en el sentit que enguany no hi hauria aplec, s'observa l'activisme de certs participants en contra de l'esdeveniment. És gent que actua perquè, de fet, l'Aplec no torne a celebrar-se més. Per embrutar el debat que l'anul·lació d'enguany planteja als qui ens sentim partíceps d'una festa que hem vist créixer i consolidar-se des de pràcticament la marginalitat fins al que hauria de ser una normalitat normal, que diria aquell.
Segurament l'Aplec no s'hauria de celebrar més, quan els Ports de Morella siguen una comarca que haja deixat enrere els problemes que la tenallen i la reivindicació ja no tinga sentit. Encara queda recorregut per arribar-hi.
Se n'apunten causes diverses. Comenten els qui hi tenen un contacte directe que ha arribat el moment que el potencial humà d'un poble com ara Sorita, que havia d'organitzar-lo enguany, ha dit prou. I és que l'Aplec havia experimentat en els darrers anys un creixement d'assistència que superava en molt la capacitat organitzativa quant a recursos humans disponibles. També és veritat que aquest creixement d'assistència no ha entès de vegades el significat reivindicatiu de la festa o bé en ocasions hi ha hagut qui senzillament ha ignorat on es trobava i ha actuat irrespectuosament envers el poble que acollia la festa. En una concentració de gent, jove predominantment, d'aquest tipus, qualsevol desgalgada és possible. En resum, no hi ha voluntat d'organitzar una festa que comporta molts esforços per part de poca gent i que no acaba d'obtenir els resultats que se suposa que hauria de tindre, sinó que s'acaba convertint en una macrofesta que havia arribat a durar quatre dies, és a dir, en una invasió que tal com arribava se'n tornava després d'uns quants dies de farra.
No hi ha dubte que, al capdavall, s'ha acabat produint un xoc entre un públic abassegadorament urbà i una organització que, tret del cas de Morella, fa mans i mànigues per acollir una multitud que desborda els dimensions rurals dels pobles.
Dit això, també hi ha veus que apunten a interessos polítics per a la no celebració de l'Aplec d'enguany. Sorita és un poble governat pel PP i l'Aplec no és precisament una trobada de falleres majors, sinó un acte amb un component reivindicatiu que, d'una manera o altra aplega molta gent jove que no té tendència a combregar amb les rodes de molí del PP castellonenc, al capdavant del qual hi ha l'inefable Carlos Fabra, avui per avui i des de fa més d'un any sota sospita de la justícia. Justament, l'actuació central del darrer Aplec a Morella, amb l'actuació d'Obrint Pas, va ser un al·legat obert contra l'entramat del PP provincial i Carlos Fabra, contra qui es va cridar la consigna “A la presó!”. Amb aquests antecedents, no és d'estranyar que s'hagen mogut segons quins fils.
La visita al fòrum d'Internet obert arran de l'Aplec de 2005 mostra prou bé quina és la dinàmica que ha marcat els esdeveniments en aquesta ocasió. Després de l'anunci de l'Associació dels pobles dels Ports en el sentit que enguany no hi hauria aplec, s'observa l'activisme de certs participants en contra de l'esdeveniment. És gent que actua perquè, de fet, l'Aplec no torne a celebrar-se més. Per embrutar el debat que l'anul·lació d'enguany planteja als qui ens sentim partíceps d'una festa que hem vist créixer i consolidar-se des de pràcticament la marginalitat fins al que hauria de ser una normalitat normal, que diria aquell.
Segurament l'Aplec no s'hauria de celebrar més, quan els Ports de Morella siguen una comarca que haja deixat enrere els problemes que la tenallen i la reivindicació ja no tinga sentit. Encara queda recorregut per arribar-hi.