Presa de possessió
A banda de l'interès pròpiament polític del fet, que interessa als ciutadans administrats en tant que afectats directes per la composició del consistori corresponent, la presa de possessió dels nous ajuntaments és ocasió única per copsar les formes com la democràcia s'exerceix a casa nostra. No cal dir, o potser sí, que l'acte té un contingut estrictament protocolari i, com a molt, políticament parlant, serveix per formalitzar els pactes postelectorals establerts entre aquells partits que no desaprofiten l'oportunitat d'assolir poc o molt de poder municipal; si no, ja està tot dat i beneït i només les paraules dels representants i de la persona que acaba ocupant l'alcaldia poden aportar alguna informació, entenent per informació la notícia d'intencions que no se saben d'abans.
I això no obstant, aquest acte encarcarat, en què la llengua oral se suposa que ha d'assolir el grau de formalitat i correcció propi d'una situació de comunicació radicalment formal, està carregat de simbolisme i de detalls que posen en evidència el tarannà de les persones que hi participen i, per extensió, dels pobles on tenen lloc.
Visualitzant els vídeos de presa de possessió d'alguns dels pobles de la Ilercavònia, es poden traure algunes conclusions. La primera fa referència als pobles que en tenen i als que no. He localitzat a la Xarxa els de Vinaròs, Benicarló, Alcanar, Ulldecona i Vilafranca. Les absències són un bon motiu de reflexió.
El ple de Vinaròs té lloc en una sala de tons càlids, presidida per dos grans domassos amb els escuts de la Generalitat Valenciana i de Vinaròs, entre els quals hi ha una fotografia relativament xicoteta del rei. A banda i banda de la sala, les banderes d'Espanya i de la comunitat autònoma. La presa de Canal 56 està presa des del lloc que ocupa el públic, entre el qual se senten crits de disconformitat amb el resultat de la presa de possessió. El nou alcalde promet el seu càrrec d'esquena al públic i a la TV. No fa ostentació del bastó que rep com a símbol de l'alcaldia. Està content però contrariat per les mostres de desaprovació que hi ha dis la sala.
La mestra de cerimònies de l'acte a Benicarló parla en castellà. A indicació seua, el nou alcalde s'alça i travessa la sala, on unes cortines blaves atenuen la llum de les balconades que donen a l'exterior. Un gran quadre del rei presideix la taula. El nou alcalde va a un racó i de perfil a la càmera, davant les tres banderes oficials, entre l'ovació del públic, jura el càrrec. Rep la vara i fa mostra d'oferir-la al públic, que l'ovaciona al crit de bravo!
A Alcanar les cortines són roges i en dos més que modests retrats als laterals de la sala se suposa que hi ha el rei i el president de la Generalitat de Catalunya. La presa de TVU enfoca al públic en el moment que aquest aplaudeix l'elecció.
L'alcaldable d'Ulldecona és davant de la bandera local. No va vestit amb corbata i jaqueta, sinó amb camisa de màniga curta. Saluda com demanant que no cal que l'ovacionen tant. En el moment de prometre ho fa per imperatiu legal. Es fa a un costat per conservar el perfil i facilitar la presa de TVU quan li parla la secretària. En el moment de rebre la vara, es veu que l'altra bandera que presideix la sala és la senyera. El nou alcalde ofereix la vara a la concurrència alçant-la a l'altura dels ulls.
L'informatiu de TV Vilafranca transmet gairebé íntegrament la sessió de constitució de l'ajuntament, que té lloc en un saló de poca capacitat per al públic però d'aspecte antic i noble. Un retaule gòtic presideix la sala, amb les banderes oficials en un racó des del qual es realitza bona part de la presa de l'acte. L'alcalde és l'únic de tots els regidors que porta corbata i jaqueta. El públic aplaudeix amb moderació i formalitat. El parlament de l'alcalde és emotiu i valent. Fa referència als familiars que l'han ajudat a arribar on és. Amb prou penes aconsegueix contenir l'emoció i el pes del passat del seu poble franc es visualitza gravitant en ell.
Un mateix acte amb matisos diferents i significatius. Potser només la nota de l'esbroncada de Vinaròs, contrarestada per aplaudiments de l'altra part del públic, es desvia del que es pot esperar d'un acte formal i de normalitat democràtica. No cal insistir que el sistema d'eleccions municipals és millorable. En quasi 30 anys de democràcia espanyola no s'ha modificat ni un bri. Potser seria hora de canviar i buscar una manera que el vot de la ciutadania es correspongués millor amb qui acaba governant després. Una segona volta entre les dues candidatures més votades? Això possibilitaria que el votant decidís sobre els pactes entre partits, que s'haurien de fer abans i no després de les eleccions. Dit això, un es pregunta si la demostració de mala educació democràtica del públic assistent a Vinaròs, que contrasta amb l'eufòria torera del que va assistir a Benicarló, respon a una estratègia pensada per qui s'ha quedat a l'oposició sent la força majoritària o tan sols a la manca d'autoritat moral per donar exemple als seus seguidors de com s'han de comportar en una sessió diguem-ne solemne.
I això no obstant, aquest acte encarcarat, en què la llengua oral se suposa que ha d'assolir el grau de formalitat i correcció propi d'una situació de comunicació radicalment formal, està carregat de simbolisme i de detalls que posen en evidència el tarannà de les persones que hi participen i, per extensió, dels pobles on tenen lloc.
Visualitzant els vídeos de presa de possessió d'alguns dels pobles de la Ilercavònia, es poden traure algunes conclusions. La primera fa referència als pobles que en tenen i als que no. He localitzat a la Xarxa els de Vinaròs, Benicarló, Alcanar, Ulldecona i Vilafranca. Les absències són un bon motiu de reflexió.
El ple de Vinaròs té lloc en una sala de tons càlids, presidida per dos grans domassos amb els escuts de la Generalitat Valenciana i de Vinaròs, entre els quals hi ha una fotografia relativament xicoteta del rei. A banda i banda de la sala, les banderes d'Espanya i de la comunitat autònoma. La presa de Canal 56 està presa des del lloc que ocupa el públic, entre el qual se senten crits de disconformitat amb el resultat de la presa de possessió. El nou alcalde promet el seu càrrec d'esquena al públic i a la TV. No fa ostentació del bastó que rep com a símbol de l'alcaldia. Està content però contrariat per les mostres de desaprovació que hi ha dis la sala.
La mestra de cerimònies de l'acte a Benicarló parla en castellà. A indicació seua, el nou alcalde s'alça i travessa la sala, on unes cortines blaves atenuen la llum de les balconades que donen a l'exterior. Un gran quadre del rei presideix la taula. El nou alcalde va a un racó i de perfil a la càmera, davant les tres banderes oficials, entre l'ovació del públic, jura el càrrec. Rep la vara i fa mostra d'oferir-la al públic, que l'ovaciona al crit de bravo!
A Alcanar les cortines són roges i en dos més que modests retrats als laterals de la sala se suposa que hi ha el rei i el president de la Generalitat de Catalunya. La presa de TVU enfoca al públic en el moment que aquest aplaudeix l'elecció.
L'alcaldable d'Ulldecona és davant de la bandera local. No va vestit amb corbata i jaqueta, sinó amb camisa de màniga curta. Saluda com demanant que no cal que l'ovacionen tant. En el moment de prometre ho fa per imperatiu legal. Es fa a un costat per conservar el perfil i facilitar la presa de TVU quan li parla la secretària. En el moment de rebre la vara, es veu que l'altra bandera que presideix la sala és la senyera. El nou alcalde ofereix la vara a la concurrència alçant-la a l'altura dels ulls.
L'informatiu de TV Vilafranca transmet gairebé íntegrament la sessió de constitució de l'ajuntament, que té lloc en un saló de poca capacitat per al públic però d'aspecte antic i noble. Un retaule gòtic presideix la sala, amb les banderes oficials en un racó des del qual es realitza bona part de la presa de l'acte. L'alcalde és l'únic de tots els regidors que porta corbata i jaqueta. El públic aplaudeix amb moderació i formalitat. El parlament de l'alcalde és emotiu i valent. Fa referència als familiars que l'han ajudat a arribar on és. Amb prou penes aconsegueix contenir l'emoció i el pes del passat del seu poble franc es visualitza gravitant en ell.
Un mateix acte amb matisos diferents i significatius. Potser només la nota de l'esbroncada de Vinaròs, contrarestada per aplaudiments de l'altra part del públic, es desvia del que es pot esperar d'un acte formal i de normalitat democràtica. No cal insistir que el sistema d'eleccions municipals és millorable. En quasi 30 anys de democràcia espanyola no s'ha modificat ni un bri. Potser seria hora de canviar i buscar una manera que el vot de la ciutadania es correspongués millor amb qui acaba governant després. Una segona volta entre les dues candidatures més votades? Això possibilitaria que el votant decidís sobre els pactes entre partits, que s'haurien de fer abans i no després de les eleccions. Dit això, un es pregunta si la demostració de mala educació democràtica del públic assistent a Vinaròs, que contrasta amb l'eufòria torera del que va assistir a Benicarló, respon a una estratègia pensada per qui s'ha quedat a l'oposició sent la força majoritària o tan sols a la manca d'autoritat moral per donar exemple als seus seguidors de com s'han de comportar en una sessió diguem-ne solemne.
Protagonismes i figurants
Llegeixo en mitjans del Maestrat que la IV Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs, celebrada a Móra d’Ebre el cap de setmana passat, ha dedicat una especial atenció als autors del Maestrat, o bé que la literatura del Maestrat havia de ser la protagonista de la Fira. I la veritat és que aquests titulars m’han fet ballar una mica el cap.
Segur que Josep Igual va fer un paper digníssim en la lliçó inaugural, en el seu repàs personal a la producció literària del Maestrat des dels anys 30 als nostres dies. És més: segur que el que hi va dir mereix ser publicat i que constitueix una aproximació de primer ordre a la literatura del Maestrat contemporani.
Ara bé: estendre el protagonisme en un acte al conjunt de la Fira no es correspon amb la realitat. Aquesta manera d’informar resulta curiosa pel cap baix. Sobretot tenint en compte que la cobertura informativa del conjunt d’actes de la Fira, inclosa la seua lliçó inaugural, s’ha limitat a uns pocs paràgrafs redactats a priori. Per exemple: cap informació publicada sobre el contingut de la conferència de Josep Igual. Possibles raons: la localització cau lluny de l’abast informatiu territorial del Maestrat; el contingut de la conferència no interessa els lectors del Maestrat, és més, vés a saber si no deu contravenir el model políticament correcte, ben vist, en aquesta banda del Sénia.
Així doncs: la Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs es dedica a la literatura del Maestrat i aquí s’acaba el tema. I tan panxos. Tothom molt content pel detall, mira si som importants, i a una altra cosa.
Francament, s’hi detecta aquella inveterada actitud informativa de fer-se mirar el melic al lector poc o molt distret. I així representa que el Maestrat té una literatura perquè ara ja tenim de tot com correspon a un país on la gent és neta noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que diria el poeta. Doncs diria que és la felicitat del Levante feliz. Perquè la realitat és una altra.
Ja fa temps, una persona que estava directament implicada en el nucli actiu que bellugava la cultura en què està escrit aquest escrit als Ports ja va dir-me que els estaven estrangulant econòmicament. I pel que es pot veure devien aconseguir-ho perquè aquella activitat ha minvat substancialment.
Mentrestant, a vora mar prima el model de gran esdeveniment internacional amb protagonistes d’importació i escenari paisatgístic de cine, que té tant d’èxit darrerament. I no vull desmerèixer en absolut el Festival Internacional de Cinema de Comedia de Peñíscola, però no puc evitar de recordar les anècdotes que vaig sentir contar de xiquet sobre els figurants que van participar en el rodatge de la inefable El Cid, el 1961. En aquell primer contacte de l’ètnia ilercavona amb les maneres de fer de la indústria cinematogràfica, les estrelles rutilants de Charlton Heston i Sofia Loren narrant la versió carpetovetònica de la reconquesta del Regne de València contrastaven amb la massa d’extres figurants, disfressats de moros a peu, que eren inesperadament atropellats per la cavalleria cristiana, en una escena més o menys fictícia de repartiment de clatellades.
Doncs això: que el cofoisme sol estar estretament relacionat amb les limitacions reals. I la literatura del Maestrat el que necessita és suport real. Cosa difícil, ben mirat, amb el vent que bufa.
Segur que Josep Igual va fer un paper digníssim en la lliçó inaugural, en el seu repàs personal a la producció literària del Maestrat des dels anys 30 als nostres dies. És més: segur que el que hi va dir mereix ser publicat i que constitueix una aproximació de primer ordre a la literatura del Maestrat contemporani.
Ara bé: estendre el protagonisme en un acte al conjunt de la Fira no es correspon amb la realitat. Aquesta manera d’informar resulta curiosa pel cap baix. Sobretot tenint en compte que la cobertura informativa del conjunt d’actes de la Fira, inclosa la seua lliçó inaugural, s’ha limitat a uns pocs paràgrafs redactats a priori. Per exemple: cap informació publicada sobre el contingut de la conferència de Josep Igual. Possibles raons: la localització cau lluny de l’abast informatiu territorial del Maestrat; el contingut de la conferència no interessa els lectors del Maestrat, és més, vés a saber si no deu contravenir el model políticament correcte, ben vist, en aquesta banda del Sénia.
Així doncs: la Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs es dedica a la literatura del Maestrat i aquí s’acaba el tema. I tan panxos. Tothom molt content pel detall, mira si som importants, i a una altra cosa.
Francament, s’hi detecta aquella inveterada actitud informativa de fer-se mirar el melic al lector poc o molt distret. I així representa que el Maestrat té una literatura perquè ara ja tenim de tot com correspon a un país on la gent és neta noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que diria el poeta. Doncs diria que és la felicitat del Levante feliz. Perquè la realitat és una altra.
Ja fa temps, una persona que estava directament implicada en el nucli actiu que bellugava la cultura en què està escrit aquest escrit als Ports ja va dir-me que els estaven estrangulant econòmicament. I pel que es pot veure devien aconseguir-ho perquè aquella activitat ha minvat substancialment.
Mentrestant, a vora mar prima el model de gran esdeveniment internacional amb protagonistes d’importació i escenari paisatgístic de cine, que té tant d’èxit darrerament. I no vull desmerèixer en absolut el Festival Internacional de Cinema de Comedia de Peñíscola, però no puc evitar de recordar les anècdotes que vaig sentir contar de xiquet sobre els figurants que van participar en el rodatge de la inefable El Cid, el 1961. En aquell primer contacte de l’ètnia ilercavona amb les maneres de fer de la indústria cinematogràfica, les estrelles rutilants de Charlton Heston i Sofia Loren narrant la versió carpetovetònica de la reconquesta del Regne de València contrastaven amb la massa d’extres figurants, disfressats de moros a peu, que eren inesperadament atropellats per la cavalleria cristiana, en una escena més o menys fictícia de repartiment de clatellades.
Doncs això: que el cofoisme sol estar estretament relacionat amb les limitacions reals. I la literatura del Maestrat el que necessita és suport real. Cosa difícil, ben mirat, amb el vent que bufa.
Ilercavònia literària
Diumenge vinent tindrà lloc a Móra d'Ebre la IV Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs, que organitzen el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament de Móra d'Ebre. Amb dèneu estands pertanyents a editorials i altres entitats, el vestíbul del teatre municipal La Llanterna reunirà el conjunt de l'activitat literària i editorial en català de les comarques de la Ilercavònia, en el que ja és una cita indispensable del panorama cultural de casa nostra.
La celebració d'aquesta activitat és una visualització de la vitalitat de les entitats culturals relacionades amb la literatura feta en la llengua del país i que per autoria, temàtica o qualsevol altra circumstància, pot relacionar-se amb el territori que aquí anomenem Ilercavònia. Es tracta d'una vitalitat relativament recent que va guanyant espais progressivament.
L'Intitut Ramon Muntaner, constituït el 2003, és una fundació privada amb seu a Móra d'Ebre, que agrupa els centres d'estudis de parla catalana i té per finalitat la difusió i el suport als projectes d'investigació i promoció cultural de les entitats que hi estan adscrites, escampades arreu dels Països Catalans.
Llibresebrencs.org és la plataforma a Internet que dóna difusió a la literatura catalana de les nostres terres i a l'activitat cultural que hi està relacionada. Lògicament, és l'altaveu comunicatiu de la Fira, de la mateixa manera que ha anat fent-se un lloc interessant entre les fonts d'informació culturals que giren al voltant del fet literari.
Segurament, el principal fet literari d'enguany en l'àmbit que marquen aquestes referències, siga la celebració del naixement de l'escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila, en el marc de la qual té lloc l'edició de la seua obra completa, que porta a terme l'editorial Cossetània de Valls. L'edició d'aquesta obra completa suposa el redescobriment d'una de les millors plomes del memorialisme del segle XX, que ja fa temps que hauria d'haver entrat per dret propi en la història de la literatura i que hauria de ser conegut pels escolars de la Ilercavònia com un dels millors escriptors del segle passat. La seua obra memorialística, vinculada a l'exili republicà és un reflex acurat del paisatge natural i humà de l'Ebre de la primera part del segle XX, escrit des de la distància.
A aquesta xarxa d'activitat cultural pot afegir-s'hi el programa Coses de ràdio, de la cadena radiofònica SER de Móra d'Ebre, que dedica espais a l'actualitat literària dels anomenats autors ebrencs. La novetat és que aquests espais poden escoltar-se per Internet a partir de la web llibresebrencs.org.
Una altra iniciativa estrictament relacionada amb la producció literària és l'inventari que pacientment ha estat elaborat des del Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris (CEL) d'Alcanar, que té indexat a beabà un llistat ingent d'autors i autores. La seua consulta porta a pensar en la quantitat de gent que s'hi dedica o s'hi ha dedicat. També, en conseqüència, en la projecció que la gent de la ploma de per aquí va assolint, i especialment en l'atenció que els mitjans de comunicació els van dedicant.
Doncs per acabar: atenció, pregunta. Per quina raó dels dèneu estands participants només n'hi ha un procedent del Maestrat, concretament l'editorial Onada de Benicarló? Bona pregunta per a qui haurà d'exercir les responsabilitats municipals en matèria de cultura en els propers quatre anys.
La celebració d'aquesta activitat és una visualització de la vitalitat de les entitats culturals relacionades amb la literatura feta en la llengua del país i que per autoria, temàtica o qualsevol altra circumstància, pot relacionar-se amb el territori que aquí anomenem Ilercavònia. Es tracta d'una vitalitat relativament recent que va guanyant espais progressivament.
L'Intitut Ramon Muntaner, constituït el 2003, és una fundació privada amb seu a Móra d'Ebre, que agrupa els centres d'estudis de parla catalana i té per finalitat la difusió i el suport als projectes d'investigació i promoció cultural de les entitats que hi estan adscrites, escampades arreu dels Països Catalans.
Llibresebrencs.org és la plataforma a Internet que dóna difusió a la literatura catalana de les nostres terres i a l'activitat cultural que hi està relacionada. Lògicament, és l'altaveu comunicatiu de la Fira, de la mateixa manera que ha anat fent-se un lloc interessant entre les fonts d'informació culturals que giren al voltant del fet literari.
Segurament, el principal fet literari d'enguany en l'àmbit que marquen aquestes referències, siga la celebració del naixement de l'escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila, en el marc de la qual té lloc l'edició de la seua obra completa, que porta a terme l'editorial Cossetània de Valls. L'edició d'aquesta obra completa suposa el redescobriment d'una de les millors plomes del memorialisme del segle XX, que ja fa temps que hauria d'haver entrat per dret propi en la història de la literatura i que hauria de ser conegut pels escolars de la Ilercavònia com un dels millors escriptors del segle passat. La seua obra memorialística, vinculada a l'exili republicà és un reflex acurat del paisatge natural i humà de l'Ebre de la primera part del segle XX, escrit des de la distància.
A aquesta xarxa d'activitat cultural pot afegir-s'hi el programa Coses de ràdio, de la cadena radiofònica SER de Móra d'Ebre, que dedica espais a l'actualitat literària dels anomenats autors ebrencs. La novetat és que aquests espais poden escoltar-se per Internet a partir de la web llibresebrencs.org.
Una altra iniciativa estrictament relacionada amb la producció literària és l'inventari que pacientment ha estat elaborat des del Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris (CEL) d'Alcanar, que té indexat a beabà un llistat ingent d'autors i autores. La seua consulta porta a pensar en la quantitat de gent que s'hi dedica o s'hi ha dedicat. També, en conseqüència, en la projecció que la gent de la ploma de per aquí va assolint, i especialment en l'atenció que els mitjans de comunicació els van dedicant.
Doncs per acabar: atenció, pregunta. Per quina raó dels dèneu estands participants només n'hi ha un procedent del Maestrat, concretament l'editorial Onada de Benicarló? Bona pregunta per a qui haurà d'exercir les responsabilitats municipals en matèria de cultura en els propers quatre anys.