logotipo

Dissabte a la nit encara vaig fer cap a Cinctorres, a l'Aplec dels Ports. A Morella ja ens van avisar del dispositiu de la Guàrdia Civil, que havia treballat de valent la nit anterior. Cap problema. En arribar a Cinctorres, desviació fins als bancals de rostoll dels voltants del poble, convertits per un cap de setmana en aparcament, vora el campament immens de tendes de campanya a la solana. En caminar cap al concert, la nit és neta de cel i ni tan sols refresca.

Al poliesportiu hi ha el paisatge habitual després del pas del remolí de l'aplec. A la tarda ja hi han actuat alguns grups i ara la barra està deserta i el terra ple de gots de plàstic. Estan acabant de desmuntar l'escenari. Una mica més als afores, al camp de futbol, hi ha el gruix de la tropa que s'ha concentrat a veure els ídols que arrosseguen les masses en aquest tipus d'actes: Obrint Pas. Aquests xics de la ciutat de València ja havien actuat ací anys enrere, quan encara no eren el grup de música capdavanter en la llengua en què esteu llegint aquest escrit: la catalana. En aquesta edició hi actuen després d'haver estat treballant al terme de Cinctorres en el seu darrer disc, Benvingut al paradís, que va eixir al mercat a finals del mes d'abril. Un cop d'ull al bloc del disc és prou aclaridor per entendre de quina manera Cinctorres va inspirar-los a l'hora de crear aquest nou disc.

L'escenari és al fons del camp de futbol, darrere una immensa polseguera que la gent fa alçar en la nit mentre segueix les cançons. Les barres són àmplies i estan ben ateses. Com en qualsevol festival ben organitzat, tret del detall que a l'aplec les actuacions són gratuïtes.

El perfil dels assistents és d'allò més interessant. En aquestes hores intempestives les franges d'edat comencen a concretar-se. Hi ha els qui han acudit dels pobles dels voltants, de la comarca o encara de les comarques veïnes, i els qui vénen de la ciutat, principalment de Castelló. L'Aplec és una festa solidària i l'alegria, la companyonia i el bon humor són constants entre els assistents, que omplen tota l'extensió del camp de futbol pràcticament fins que es fa de dia. La festa continua fins a les nou del matí en el que cada vegada més va prenent les característiques d'una festa rave. És hora de plegar.

Al capdavall, l'aplec de la reviscolada ha estat un èxit en tots els sentits i no es pot més que felicitar l'organització i el poble de Cinctorres per la demostració que han fet. No cal dir que l'aplec té un component polític ineludible. Després de veure l'èxit del model cultural que els governants valencians ja fa molt de temps que estan intentant implantar com a complement ideològic dels canvis econòmics i socials de la modernització, amb PAI per explotar el territori i esdeveniments espectaculars per atraure l'atenció d'un turisme que ja comença a convertir el país en el geriàtric d'Europa, després del menysteniment continuat que la política cultural oficial dispensa a la cultura popular, tot intentant esborrar-la amb un folklorisme descafeïnat, d'apartheid; queda clar que els continguts de l'Aplec continuen més vigents que mai, per la senzilla raó que la pervivència de la cultura popular valenciana que en suposa la seua realització demostra com, per una banda, és perfectament possible, i actual, l'existència d'una cultura valenciana feta en la llengua pròpia, que a més té una demanada exercida per la joventut; i per l'altra demostra com la cultura oficial ni és genuïna ni és universal: és un constructe imaginari al servei d'uns interessos molt concrets, un subproducte de cartó-pedra.

El Camí és un projecte de recorregut senyalitzat i basat en elements culturals que recorre totes les terres de parla catalana, que es fa a peu i que permet a qui l'emprèn visitar i conèixer millor la nostra terra. Basant-se com es basa en el senderisme, qui fa El Camí té l'oportunitat d'apropar-se en primera persona al paisatge natural i humà, cultural, històric, social i econòmic, també espiritual dels llocs per on discorre. Participar-hi constitueix tant una experiència individual com de grup, d'arrelament a la nació cultural que som, i universal pel que té de contacte amb la natura. Està obert a la participació de caminants d'aquí i d'arreu del món i actualment n'hi ha diversos trams senyalitzats. No té una arribada concreta, sinó que descriu un circuit que es tarda mig any a fer i que recorre totes les capitals de comarca i llocs significatius, referits al patrimoni, la història i la Natura. La seua infraestructura se suporta en allotjaments, punts d'informació, centres espirituals i iniciatives i moviments populars. Existeix un Camí troncal que recorre el territori passant per les capitals de comarca i branques que hi connecten. Es tracta d'un itinerari consensuat perquè són els col·lectius i institucions de cada lloc concret els qui el defineixen.
Al seu pas per la Ilercavònia, El Camí segueix un itinerari teòric que enllaça Sant Joan de Penyagolosa amb Morella. Des d'aquí baixa fins a Alcalà de Xivert, sense passar per Albocàsser, i recorre la costa del Maestrat fins a Vinaròs. De Vinaròs es fa cap a Amposta. Després d'una notable marrada pel delta de l'Ebre, va a Tortosa i travessa el Port fins a Vall-de-Roures, des d'on es passa a Gandesa i a Móra d'Ebre. Es tracta, ja s'ha dit, d'un itinerari teòric. De fet, entre el 21 i el 31 de juliol El Camí arranca a l'Alt Maestrat i Els Ports de Morella amb un itinerari que ix de Benassal i recorre Albocàsser, Tírig, Catí, Ares, Vilafranca, el Portell i Cinctorres er acabar a Morella. A l'Alt Maestrat, es recorren els millors tresors de l'art rupestre. El divendres 27 es fa cap a l'Aplec dels Ports a Cinctorres. L'itinerari acaba amb la visita de dos dies a Morella. La inscripció bàsica en la caminada surt per 300 €.
A part d'altres activitats culturals com ara la visita guiada als jaciments rupestres o la vetllada amb Pep Martí, cantador tradicional del Portell, aquest itinerari ofereix la possibilitat d'entrar en contacte amb la realitat social d'aquestes comarques, que, si moltes vegades han estat considerades deprimides, de moment encara no poden considerar-se depredades. És així que l'itinerari ofereix al foraster la possibilitat d'apropar-se a una realitat social que no se sap el que pot durar, però que manté un equilibri fràgil entre aquests extrems que s'han apuntat. Desgraciadament o no, aquest equilibri ja ha començat a trencar-se en les comarques diguem-ne més dinàmiques econòmicament per quedar bé amb els nous amos o amb els qui ho seran d'aquí a poc. El bescanvi de desenvolupament urbanístic per territori, certament, és a punt de marcar, si no ho està fent ja, un tomb en la vida d'uns quants pobles. És allò dels riscs i les oportunitats tan propi del sistema econòmic que vivim. El que sí que pareix clar és que l'abandonament de l'agricultura com a forma de vida, per a bé i per a mal, està a punt de donar pas al reciclatge dels vilars, i de les malees si convé, en urbanitzacions al voltant de verds camps de golf. Però no ens desviem del tema que ens ocupa. El contacte amb la societat dels pobles de l'Alt Maestrat i Els Ports és una experiència per a viure-la pel que té d'aprenentatge de la realitat del país i la seua gent. I l'Aplec dels Ports n'és una oportunitat especial.
Així és que ja ho sabeu. Si hi teniu interès, podeu participar de molt diverses maneres en el creixement d'aquest camí que és un projecte de vertebració del nostre país. Al Baix Maestrat l'organització de l'itinerari tindrà la gràcia d'haver d'anar eludint les urbanitzacions o bé al revés, d'anar visitant-les perquè el caminant es faci una idea directa d'aquesta onada civilitzadora basada en el totxo. Hi haurà molta cosa per mirar, si bé es tracta d'un camí totalment diferent en tots els sentits.