logotipo

El proper 8 de març se celebrarà el Dia de la Dona Treballadora (es veu que la que s'ha jubilat no compta) i les institucions més venerables de València van a fer actes contra eixe perillós monstre anomenat SEXISME. Per institucions venerables entenem eixes que estan situades a nobles i elegants carrers de la ciutat (Baró de Sant Petrillo i Comte de Ripalda). Des de LA PAELLA VALENCIANA diem que nosaltres no celebrarem res eixe dia (bé, potser celebrarem que el nostre company Beria s'haja follat a alguna erasmus). Perquè, vejam: quina broma és aquesta del sexisme? Sexisme hi ha als països islàmics (eixos que tant venera la nostra esquerra revolucio-alternativilla), on les dones són tractades pitjor que els gossos. Però que no ens venguen la moto de que en una democràcia com la nostra, on tothom té els mateixos drets i deures, hi ha "sexisme". En tot cas, el sexisme ens el comencen a introduir els moros obligant a les dones ací a Europa a que duguen mocador al cap...
I és que els nostres alternativillos confonen "sexisme" amb mostrar imatges de ties bones a la publicitat. I en un anunci de calçotets, on hi ha un tio marcant paquet? Això també és sexisme?
Al remat, l'explicació és doble:
per un costat, els nostres "revolucionaris" es poden preocupar de feminismes i similars perquè tenen les esquenes ben cobertes i poden calfar-se el cap en tonteries (tonteries que, quan més allunyades de la gent normal, més revolucionàries són). I per l'altre, que els nostres alternativillos, tan d'esquerres que diuen que són, comparteixen en el fons la mateixa moral retrògrada i opressora que el Papa, l'Opus Dei i tota la cúria vaticana (és a dir, considerar que un cos nu i el sexe en general és quelcom "brut", fosc o dolent).
Des de LA PAELLA VALENCIANA volem fer un homenatge a les dones valencianes, les de tota la vida, i per això us oferim la foto de Vicentica la Cotonera, amiga nostra, grossa, riallera i fallera major d'una falla d'al costat de la nostra redacció, ací a Benimaclet.

CARLES

Són uns personatges molt especials. Egòlatres, mentiders, desequilibrats, prepotents... Així son la MAJORIA dels nostres intel.lectuals. Personatges que han perdut el nord per un egoisme malaltís encomanat en l'ambient pel virus de l'ocupació espanyola. Però ja que he d'escriure tot un article en aquesta la nostra PAELLA VALENCIANA, crec que seria bo catalogar aquesta panda de gulagbles (eh Dughazbili?!) segons trets cartacterístics comuns.

1er tipus: les "ratas catalanas": són aquells d'entre els nostres intel.lectuals que se'n van a fer fortuna a Madrid, que es canvien al castellà amb eixe pur accent català per a ser odiats i i menyspreats per la societat castellana ("los catalanes tien copá la television" diuen). Són principalment artistes que prefereixen guanyar molts diners anant d'espanyols encara que siguen odiats per aquestos. Són els Francino, Pons, Otero, Sardà,... Ah!, i la Palma d'Or, el Buenafuente.

2on tipus: els "vanguardistes convergents". Allò de vanguardistes ve de "La Vanguardia", eixe diari que, tot i ser de dreta civilitzada, se li endivina manifestacions uticàriques respecte a plantejaments d'esquerra o d'enfrontament amb Espanya. La seua línia editorial serveix a Convergència i Unió i al sector més catalanista del PP català, i sociològicament parlant representa la Catalunya cagada i xiuxiuejant. Però si aquest tarannà, molt català per altra banda, pot ser disculpat després de segles de "palo" espanyol, no és mereixedor de tal privilegi la caterba de líders d'opinió que barnissen aquesta actitud amb justificacions basades en els valors de la democràcia i la tolerància. Aquests intelectuals al Servei d'Espanya (tot i que continuen sent odiats a Espanya), escriuen bàsicament en castellà (tenen una mena d'obssessió de ser escoltats a la metròpoli), i viuen de crear opinió. Vés per on, hi ha gent que viu de fer pastissos, altres d'arreglar tuberies.. Aquests en canvi de crear opinió, encara que no tinguen res a dir. Noms: Bru de Sala, Villatoro, etc...

3er tipus: els porquets valencians: dins d'aquests podem establir una gradació de menys a més categoria. Ací, l'últim de la cua és l'inefable Carles Recio, feixista hitlerià que juga a ser intel.lectual, i que viu de les milionàries subvencions de la Generalitat Valenciana, per que a vore... Qui ha llegit alguna vegada això de "fallerela" o "españísima"? Jo una vegada ho vaig intentar i m'entrà una baixada de tensió.
Bé, avançant en l'escala porqueta, en un segon esglaó trobem als blaveros il.lustrats que s'aventuren a crear portals d'internet, llibres de gramàtica popular i raonada, i diuen que el valencià està en perill d'extinció... Són els nous aspirants a fer-se un lloc en aquesta nova atmosfera que els brinda la Generalitat, amb els seus "esta", "servici" o "orde". Aquests van de valencianistes pero acabaran en el PP amb algun càrrec de director de no-se-que.
per últim, dins d'aquesta escala, ja en la cúpula, i amb una qualitat literària indubtable es troben els "bloqueros fins la mort" i senyors intel.lectuals dels seus petits regnes, JF Mira (àlies Miron, o "La Iguana"), Josep Piera, i Ferran Torrent (àlies "El putero"). Aquests són les bedettes de la intel.lectualitat valenciana, i no volen ser catalans perque si no baixarien uns quants llocs en el rànquing (en el país dels cecs el tort és el rei). I res més a dir

Aquest és el recull de la fauna intel.lectual catalana. Espere que en Dughazbilli prenga nota.

PETIT IOSSIF

Amb aquest podriem inaugurar una série d'articles sobre els tics de l'esquerra, i ara és quan algú es preguntarà: i per què no de la dreta? Doncs és molt senzill, per dues raons: primer, perquè ja els sabem tots i aquesta és una web per a reflexionar sobre el món de l'esquerra, i segona raó, perquè no m'ix dels collons.
Cadascú té les seues filies i fòbies, i perdoneu-me, però la islamofilia és el meu preferit. Cada vegada que escolte parlar de paraetes de tramussos estil "Plataforma de solidaritat amb el poble saharaui", "Plataforma per la desocupació de Palestina" o "Plataforma pro-ens agraden els rabos dels morets", he de confesar, que se me mou alguna cosa per dins. I és que no ho puc evitar, ho he reconéixer, aquests grupuscles m'alegren enormement, ja que me donen peu a fer articles com aquest.
Però anem per punts. A vore, pregunta per a navegants: algú sap d'alguna "Plataforma per la desocupació dels Països Catalans"?, algú ha vist alguna vegada una concentració en Gaza o en Bagdad per la llibertat dels Països Catalans? Per cada foto que ens envieu vos regalaré part de les meues accions a LA PAELLA VALENCIANA.
Tots els pijos-alternatius-hortofrutícoles d'aquest País s'han d'enterar d'una cosa: El nostre país no li importa absolutament a ningú, i menys a la pobre gent del Sàhara o de Gaza, que ja tenen prou amb els seus problemes.
Vos imagineu als mohameds de Hamàs fent una mani perquè han tancat al Xirinacs? No cal que contesteu.
Però clar, és molt comode i molt senzill preocupar-se per allò que pasa allà on mahoma es va anar a cagar. Veritat que no us preocupeu posem per exemple, dels problemes que tenen els joves del barri de la coma, ? Clar, no cal que ho expliqueu, ja sé que és més comode solidaritzar-se pels terroristes palestins des del vostre comode sofà de casa dels papis a l'Eixample (segurament mentre jugueu a la PS2 i menjeu ganxitos) que anara vore als negrets de baix del pont de Nuevo Centro. I per suposat, també és més comode fer una soparet de menjar palestí al Racó de la Cutrella que posar-te a currar en serio pel teu País.
I ara me direu insolidari. I jo vos pregunte: perque collons he de ser solidari amb uns senyors que en la puta vida s'han preocupat per nosaltres? Que els donen pel cul.
Però aquesta solidaritat de sainet a banda de per a ocupar el temps desls pijets-granvieros també serveix com a excusa perfecta per a donar renda solta al seu latent antisemitisme.
Diuen: "som antisionistes, no antisemites". Val, i ara jo els pregunte: sabeu algo del sionisme? sabeu que és realment? què pasa que tot el món té dret a defensar el seu país menys els jueus? Sou una colleta d'hipòcrites pseudosolidaris i antisemites.
Realment me tinc en gran estima i sé que, empiricament, sempre tinc raó. Una vegada per a comprovar-ho vaig decidir anar a vore els caretos que havien en una concentració pro-palestina. Volia vore com les dones duien eixe signe se submissió que és el vel i vosaltres, hipòcrites reaccionàris, no anaveu a dir ni mu. També volia sentir quins serien els càntics: i me va encantar el que no parava de sentir, pujava encara més la meua egolatria, "mort a Israel" "jueus assasins".
Els cutres aquestos no deien "israel assassí", culpaven a tot un poble.
Però bé, igual que jo estic en el meu dret de declarar-me amic de Israel i del gran Ariel Sharon, vosaltres podeu fer el contrari i anar a sopar amb els quatre mangantes de l'OLP a la seu d'eixa gran entitat defensora de la terra que és ACSUD-LAS SEGOVIAS.

BERIA.

Certs esdeveniments a què estem assistint els darrers dies a València són preocupants pel que fa al respecte a la llibertat humana. Aquests esdeveniments són protagonitzats per dos sectors aparentment antitètics, però que en el fons comparteixen el mateix menyspreu cap a la llibertat humana, la llibertat d'expressió i el dret de les persones a fer el que els ix dels collons o de la figa.
Per un costat, tenim als musulmans, que han fet una concentració a la mesquita de València protestant pel suposat "atac" a la religió islàmica que han suposat les ditxoses caricatures de Mahoma (encara van amb això...). I han eixit amb cartells de "Yo amo a mi profeta" i coses semblants. Des de LA PAELLA VALENCIANA ens preguntem per què aquests musulmans no ixen tan apressa a manifestar-se quan en els seus països d'origen els governs maten a una persona a pedrades, la pengen o li tallen les mans si ha robat. O a manifestar-se pels drets de les dones, que estan obligades a dur vel i a ser inferiors als homes a perpetuïtat. Pel que es veu, només veuen injustícies en els atacs a l'intocable Mahoma i la mare que el va parir. És tan gran la burrera d'aquesta gent que ni se n'adonen que tants anys de pregar-li a Al·là els divendres no han servit perquè els seus països deixen de ser miserables i passar gana. Curiós que a Occident, on la religió té poc pes i està separada de la política i l'Estat (quina gran lliçó la de l'estat francés), els països siguen els més desenvolupats del món...
Per l'altre costat tenim l'afer "Fira del Cement". Perquè a uns empresaris se'ls va ocórrer fer desfilar unes dones en roba interior com a reclam de la fira, grups feministes han posat el crit al cel: "s'ataca a la dignitat de la dona!". I un cuerno. Ja em diran vostés que té d'atac a les dones que unes ties bones lluïsquen el seu cos explosiu en bragues en una desfilada de negocis. Ho fan voluntàriament i cobren per fer-ho. Només des de la moralina repressora judeo-cristiana es pot entendre que un cos nu o en roba interior provoque la reacció d'alarma de certes feministes histèriques. Potser estan geloses d'aquestes models, ja que per ser feminista has de ser gorda, no maquillar-te, vestir arreu i a ser possible, ser lesbiana. Tants anys lluitant contra la moral repressora i hipòcrita del franquisme, i ara que podem disfrutar de culs, mamelles, polles i figues ens ixen grups autoanomenats "d'esquerres" que volen censurar-nos el cos humà. I és que en el fons són iguals de beatos i mongetes que la dreta cavernícola...
El consell, per últim, de LA PAELLA VALENCIANA és que folleu i disfruteu, que només es viu una vegada.

CARLES.

Ha faltat el company Simó Aguilar i Castelló, activista cultural i gran patriota valencià, després d'una llarga malaltia. Nascut a una alqueria del Camí de Montcada però resident al barri de Torrefiel de València durant quasi tota la seua vida, Simó Aguilar ha sigut un dels lluitadors capdavanters en defensa del País Valencià i dels Països Catalans. Gran aficionat a les Falles, Aguilar va fundar la falla Jacomart-Camí de Montcada, la qual seria durament atacada -a l'igual que el seu fundador- per "catalanista". El seu compromís amb la festa valenciana per excel·lència el va dur fa uns anys a editar la revista "Marxa Popular Fallera", de gran qualitat literària i visual. Altres iniciatives seues han estat la creació de Ràdio Nova (99.3 FM), on s'emeten programes de difusió de la música valenciana o la creació de trobades literàries i polítiques (les "Trobades Nacionalistes"). Els darrers anys mantenia un ritme frenètic de treball pel país des de l'associació cultural Club a la Nostra Marxa.
Pel que fa a la seua vessant política, Simó Aguilar va ser militant del Moviment Comunista (MC) i més tard del Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV). El 3 de desembre de 1981 va ser detingut a València acusat de pertànyer a Terra Lliure, i va ser posat en llibertat 8 dies després.
Des de LA PAELLA VALENCIANA volem rendir homenatge a Simó Aguilar, de qui recordarem sempre la seua alegria, espontaneïtat i capacitat de treball pel País Valencià. I sobretot, recordarem i seguirem l'exemple de la seua característica més destacada: ha estat un patriota insubornable.
Descansa en pau, estimat Simó. Seguirem lluitant pel País Valencià i pels Països Catalans, que també era la teua lluita.

CARLES.

Camariades lectors:
la grravetat de la situació d'aquests temps m'ha fet prrendre la diecisió d'ordeniar que em desenmoixamen per a tornar activament al sacrrosant Ofici de la porrrga d'elements indesitjables de la Nostra Santa Fe Independentista.
El 1errrr Comité del PCUS-PV (Party-Congrés d'USuaris de la Paella Valenciana) ha decidit prrroseguirrr endavant amb la condemna dels elements desviacionistes, revisionistes, i d'aquells que no posen prou d'all a l'all i oli.
És un Ofici dur, pero noble i grratificant, el d'enviar els pensaments ideològicament impurs a prrendrre l'aire fresc, als gulags d'Andorra. Tranquiles, xiquetes feministoides, no us discrrriminarrrem: vosaltres també hi tindreu cabuda, així podreu rentar els calçotets dels vostres companys i tindrrreu veritables raons per queixar-vos del masclisme.
Veieu com el Germà Dzhugashvili, a causa del gran amor que us té, està disposat a castigar-vos per tal que així esdeveniu millors? Veieu com la sublimitat de l'ideal Independentista justifica la laceració dels vostres egos?
En el 1errrr Comité del PCUS-PV s'ha decidit el reclutament de nous herois anti-revisionistes en la nostra Crrroada Independentista, assistint-me en la meua missió la meua mà dreta, l'amiguet Beria, la Perla del Pacífic, el benvolgut Pol Pot, i uns quants amiguts més, tant dels que mengen arròs (no precissament per valencians) com dels que no.
Només em queda dir, benvolguts "progres", que podrieu anar ja fent els vostres "petates" per al gulag i així anem estalviant temps. Fins la propera!

Compte darrere, no xafes eixe fèmur, Pol....

GERMÀ DZHUGASHVILI

Darrerament el Bloc ha seguit una política d'expansió organitzativa i propagandística al ciberespai; dins d'aquesta política s'enmarca per exemple el projecte del Diari Parlem, un diariet de falla amb una audiència de sainet i una credibilitat de sainet de falla. I dins d'aquesta política trobem també ja joia de la corona bloquera, una web que es diu Valencianisme.com, però que des d'aqui fem una proposta per a que es dira velencianerisme.com. La veritat és que seria un nom més acord amb tot allò que representa la web.
Valencianerisme.com és una web on s'apleguen campanyes via internet, articles d'opinió, entrevistes (al president de la revista blavera l'Oronella, per exemple), notícies... Però l'espai estrella de la web és la seua secció d'opinió; des de la mateixa web es convida a tots els "valencianistes" (jajjajajaa) a deixar les seues opinions, ja que aquest es supusa que és el lloc de trobada, de pensament i de reflexió del valencianisme. Aquesta secció no és sinó una série de fòrums de temàtica diversa on qualsevol que es registre pot deixar les seues opinions.
Bé, fins aqui, la teoria. Des de LA PAELLA VALENCIANA, inocentment, vam creure en les bones intencions de la web, el seu compromís amb la llibertat d'opinió i la seua tolerància vers la disidència, inclús vers la crítica! Però no amics, que equivocats estàvem, un lloc web aixó no existeix dins l'orbita bloquera.
Valencianisme.com borra automàticament cada comentari que fa qualsevol membre del nostre consell de redacció. Cal dir que el tema que haviem obert sols era una notícia que, suposavem, no podia molestar a ningú; un simple titular: NOU DIARI EN VALENCIÀ.
Tota aquesta paraeta està controlada (també el diariret) per una persona prou infame dins el valencianerisme; estem parlant del senyor Pere Fuset, o Xefu7 en la seua versió cibernetica.
Per a comprendre aquests comportaments feixistoides de barraca cal saber d'on ve aquest senyor: del GAV
Sí senyors, aquest personajillo convertit en gurú del pseudoperiodisme valencianerista bloquero prové de la caverna valenciana. No estem dient que siga un feixista, la gent canvia; però si que estem dient que encara li queden una serie de tics, com la intolerància.
Tot el món està en el seu dret de ser una blaver de cor ( i ademés fer gala), però un partit suposadament seriós com és el Bloc hauria de cuidar en les mans de qui deixa el seu aparell propagandístic.

BERIA.

A la dècada dels 70 existia un grup còmico-musical espanyol anomenat La Charanga del Tío Honorio. Figurava que eren un grup de paletos de poble eixits d'algun racó de l'Espanya profunda i cantaven cançonetes festives i verderoles...
Trenta anys després, els valencians conscients assistim al concert definitiu d'una altra xaranga. Aquesta, però, no la formen paletos sinó gent encorbatada i acostumada a calfar poltrones de vellut. El penós concert, en forma d'Estatut d'Autonomia, ens l'ha donat en aquesta ocasió la Xaranga del Tio Cipriano...
La Xaranga del Tio Cipriano (o el que és el mateix, el PSOE valencià) acaba de donar el concert més fúnebre que podien oferir als valencians i a la seua identitat. Per als redactors de LA PAELLA VALENCIANA no és res de nou, però suposem que per a molta gent ha hagut de suposar un colp fortet. El PSOE valencià avui ha firmat per fi l'Estatut valencià amb la dreta cavernícola, retrògrada i ultraespanyolista del PP. El premi? Continuar ofrenant glòries a Espanya i segregar legalment la llengua catalana. I això que el cap de la xaranga va impulsar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià!
Com hem dit, a nosaltres no ens pilla de nou. Coses com precintar els repetidors de TV3 als anys 80 o crear Canal 9 mig en castellà, no les van fer el PP. O finançar la Real Academia de Cultura Valenciana. O firmar el mateix Estatut de baixa estofa i light de 1982. Ara el Tio Cipriano assegura que les "dues postures" sobre el valencià (la científica i la irracional) són igual de respectables. Aire a la ballaora!
Nosaltres tenim clar des de fa molts anys que el PsoE són només dues sigles: Partit i Espanyol. Però hi ha molta gent que no, que volia pensar que un suposat PSPV existia i que era el mal menor perquè no guanyara el PP. Vot útil? Sí, però la utilitat consisteix en fer-nos als valencians cada vegada més espanyols...
Des de LA PAELLA VALENCIANA fem una crida perquè entre tots enviem aquesta xaranga tan nefasta a tocar a Quintanilla de Onésimo, amb els seus amiguets del PP (difícil, perquè n'hi ha que duen 30 anys vivint d'aquesta xaranga, com Lerma o el mateix Tio Cipriano...).

CARLES.

El Camarada POL POT us saluda (millor torneu el salut, o sentireu els crits del silenci...). Arriba a les pàgines de lapaellavalenciana el flagell de progres, càstig de revolucervessers fills de papà i penitència d feministoides hipòcrites.
Nos, POL POT, contribuirem des d’aquestes càustiques pàgines a despullar de boniques mentides el cos “pijo”, burgés i espanyolista d’eixa horda feminoide i dolçassa que s’autoanomena “revolucionaris”, “feministes”, “anti-sistema”, etc. etc. No us preocupeu, lectors de classe treballadora i catalans en general, les nostres flames verbals no us feriran, ans al contrari, podeu “clavar més llenya” en els comentaris a la vostra disposició. No us preocupeu que els piten les orelles i els ploren els ulls als burgesets revolucionaroides: les seues són llàgrimes de cocodril, que ploren protestant pel tracte que reben els sudamericans en les nostres pàgines, mentre que els seus papàs utilitzen tals sudamericans, a baix preu, naturalment, per fer als seus revolucionaris fillets els pisets on “s’independitzaran” i “lluitaran contra el sistema” fumant porros mentre llegeixen (o ni tan sols això) algun llibre de Noam Chomsky.
Pel que es veu les seues llàgrimes han arribat lluny quan des d’aquestes pàgines ens hem referit al cutrerio de local anomenat El Racó de la Corbella (ni les rates de veritat s’hi acosten, només les rates revolucionaroides), senyal que hem encertat quan ens preguntem a què es deu la tolerància de “las fuerzas del orden” envers un bar sense llicència en el cor del Carme... En fi, poden bramar tant com vullguen eixos descendents dels pijos del Maig del 68. D’ací uns anys estaran tots col·locats en l’empreseta de papà, votant al PSOE o a IU, i se’ls haurà passat la “borratxera revolucionària” i la “rabieta” que ara tenen.
Nos, POL POT, perseverarem en la denúncia de la falsedat que ens envolta i purificarem el nostre cos nacional mitjançant la penitència impossada als pecadors independistoides, feministoides i revolucionaroides: EL FOC PURIFICA!!! (el verbal, si més no).
Les flames pujaran alt, molt alt.......


POL POT.

En les darreres setmanes han arribat a la redacció de LA PAELLA VALENCIANA unes grans enganxines tamany llançol fetes pels de Izquiera Unida. La veritat és que no són especialment boniques, ni especialment lletjes; condemnen, molt oportunistament, el problema de depradació del territori que viu el País Valencià.
D'entrada, res a afegir. O sí, d'entrada si que cal afegir alguna cosa; cal afegir una pregunta: com un gran partit polític pot fer bandera d'eixe cinisme? com un gran partit polític juga a la mentida continua?
Potser sonen una miqueta fortes les meues paraules, però la veritat, com diria Pepe Rubianes, " me suda la polla".
A vore, que me contestaria el meu veí militant del PCE des de fa 25 anys i president d'una associació de veïns de València si li pregunte per l'exalcalde de Canet d'en Berenguer? Per als qui no ho sapigueu aquest senyor, que portava al càrrec des de les primeres eleccions (aquí també tenim cacics), és el més gran depredador del territori de tot el Camp de Morvedre. Si voleu comprovar-ho vos convide a que vos feu una passejada pel poble i especialment per les seues platjes, cada vegada més semblants al femer que ja són les de Cullera. Sincerament, per a una persona que ha crescut banyant-se en eixes aigües fa molt de mal anar a dia d'avui a vore en què s'han convertit.
Però molt més a prop de la nostra redacció, a la comarca de l'Horta, tenim un altre exemple realment sucosísim: Puçol.
En aquest poble del nord de la comarca va guanyar les darreres eleccions municipals el PSOE i, com és normal, va formar govern al poble. Doncs bé, poc més d'un any després el PP presenta una moció de censura, que és votada favorablement per: UV, IU i el Bloc!!!
Però la cosa no queda així, els dos partits autoanomenats defensors del territori i del País encara poden arribar més enllà en la seua miséria política: li donen al PP la regidoria d'urbanisme!!!
Què pensaveu, que els peceros eren els únics que anaven a repartir-se els favors i les molletes dels constructors? "Ni hablar del peluquin", que deia una mestra meua, ahí està el Bloc, barallant-se si cal amb les dents per a arreplegar la seua part.
Però bé, el col·laboracionisme entre aquests dos partidets, que en la intimitat es donen besets, s'estén més allà de les nostres fronteres, i parle de l'horta, és clar.
Podriem començar per... no sé... Cullera? Però com crec que aquest article ja se m'està quedant llarg, eixa història la deixarem per a un altre dia.

Aprofite l'avinentesa per a enviar una cordial salutació als amics "revolucionaris" que faran la cosa a costa d'aquesta humil revista de, per si algú encara no s'ha adonat, satira política (encara que amb una miqueta de mala baba).

BERIA.

Ha arribat a les mans de la redacció de LA PAELLA VALENCIANA la programació de la primera quinzena de febrer de Pluràlia TV. Parlem-ne una mica... començant pel desafortunat nom que li van posar a aquesta proto-televisió, còpia barata de Localia TV (que va nàixer molt abans). Els integrants d'aquest "quiero y no puedo" són cadascun d'un pare i una mare (hi ha gent de la UCE, CGT, Revolta, anarcos no alineats, verds que van en bicicleta...) tot i que comparteixen diverses aficions: són tots lectors d'"El País" (eixe diari espanyol tan subtilment anticatalanista), són alternativillos (han de vestir com a captaires encara que estiguen forrats) i voten majoritàriament Izquierda Unida. També comparteixen una mateixa vocació de marginalitat, perquè veient els "programes" que emeten no deuen arribar ni al 0'0001% de la població, que es preguntarà de quin "platillo volante" ha vingut aquesta gent...
Abans d'entrar en matèria, puntualitzarem que aquesta televisió no és tal "televisió": emeten per internet. Els seus promotors crearen una cooperativa i intentaren aconseguir una emissora de televisió, però la seua manca de professionalitat ho va frustrar. Des de llavors, asseguren que emeten per internet "perquè és el futur i és un mitjà carregat de possibilitats, etc, etc". Excuses de mal pagador. És com el conte infantil: qui no les pot haver diu que són verdes. Emeten per internet perquè han sigut incapaços de muntar una tele de veritat...
Passem a citar alguns dels programes que podeu "disfrutar" (passeu-me el sarcasme) aquesta quinzena:
-Secció "Ecolàlia", dedicada a l'ecologia. Pregunta: no era possible evitar aquesta cacofonia? Consells per a preparar amanides -menjar carn és de dretes-.
-Curtmetratges sobre les eleccions gallegues del col·lectiu "Hay que botalos". Ja sabeu, el sant, com més lluny, més miraculós... A més, un reportatge sobre el pensament de Noam Chomsky i un capítol de la sèrie de Michael Moore "La crua realitat". Coartada rojilla sense contradir els postulats del PSOE.
-Creacions experimentals i antispots de la Facultat de Belles Arts de València. "Antispots" (?) Per què sempre han d'anar a la contra? "Antispots", "antifeixisme", "anti-...".
Podríem continuar: especial Fòrum Social Mundial; documental sobre eixa gran acció revolucionària del Carme (Carmen, diuen ells) anomenada "Pintem junts", etc. Però deixem-ho. Mentre el poble pla estarà mirant una pel·lícula a Tele 5 o el partit de futbol dels dissabtes a la nit per Canal 9, els fills de papà de Pluràlia continuaran adorant els gurus progres que estan de moda ara, Evos, Chávezs i similars, sense que ningú els faça cas.

CARLES.

Bé, en realitat no existeix cap "país dels progres", però sí un món que els hi és propi. És el món de tantes i tantes llars ubicades en barris benestants, i que aporten aproximadament un 10% de l'electorat d'aquest pais; un electorat que se'n va majoritàriament a Esquerra Unida, i una part al SOE. Són els "progres", una mena de grup afí a una tendència político-cultural, amb unes característiques molt paregudes a les de, per exemple, una colla d'aficionats d'un equip de futbol. I això és així, perque per als "progres" anar contra la dreta és com anar contra el Real Madrid; ells són del bàndol de les esquerres perque així ho han triat, no per una necessitat material de canvi, al contrari; ells bé que se n'aprofiten d'allò que els brinda el capitalisme, i a ben segur, no aguantarien ni quatre dies estar en una societat igualitària, on la riquesa i el treball estigueren ben repartits (com va dir el nostre benvolgut difunt amic, Karl Marx). Quants d'aquests progres que ara se'ls hi cau la bava llegint les notícies internacionals de "El Pais" un diumenge pel matí estarien disposats a renunciar als seus privilegis materials per un món igualitari i socialista? No cal que em contesteu, ja us ho dic jo: CAP NI UN. És per això que per aquesta "gentoleta", ser d'esquerres és un passatemps, una forma d'estar ocupat i de sentir-se integrat a algun grup.
I una altra cosa, els "progres" mai buscaran situacions compromeses, mai trauran pit per defensar la llengua catalana quotidianament, mai s'inplicaran en allò que més mal fa a l'estat espanyol (a vore si endevineu qué és el que amenaça més l'estat espanyol actualment)... Això sí, si poden aniran a una manifestació de solidaritat amb Palestina, criticaran a grans lluitadors com Eliseu Climent, o llegiran àvidament l'últim article de Maruja Torres en "El PaÍs" (recoi amb aquest diari!!!).

Una salutació molt gran a tots els "progres" de València.

JOSEF.

Aquesta setmana han trascendit bona part dels ingressos que rep, anualment, el govern palestí; les dades que tenim són aquestes:
- Unió Europea: 600 milions de dòlars.
- Estats Units: 400 milions de dòlars.
- Israel: 250 milions de dòlars.
Com es pot vore, no apareixen les aportacions anuals que fan tots els països musulmans, des de Turquia fins als Emirats Àrabs, passant per Irak o Iran. De totes formes és fàcil imaginar-se que aquestes aportacions superaran amb escreix les xifres abans donades.
I una data més: la població palestina està estimada en 1.8 milions de persones, és a dir, poc més o menys la població de la ciutat de Barcelona.
Ara ens fem una pregunta: com és possible que el govern palestí no puga pagar el sou d'aquest mes als 150.000(!!!!) funcionaris que té? En què s'han invertit tota aquesta pluja de milions?
Els governants palestins haurien de donar, detalladament, un informe d'on van els nostres diners.
Com és possible que la UE ajude un país absolutament corrupte com és Palestina? Algú hauria de donar explicacions i, de moment, les ajudes s'haurien de congelar temporalment.
Pregunta a la audiència: com d'abultats seràn els comptes corrents de la familia Arafat, per exemple?
Palestina és l'exemple perfecte del que poden fer les relacions públiques, i demostren que anar de victima per el món és molt més rentable que qualsevol programa econòmic.

BERIA

O això és el que almenys asseguren des de l'Organización Comunista Octubre en el darrer comunicat que ha emés el seu Comité Permanente. A aquest grupuscle espanyol d'extrema esquerra li haurien vingut informacions de que en 2005 un grup de "joves madrilenys" hauria creat un "Nou FRAP". De moment és tot el que ha trascendit, però podem afirmar que a l'OC Octubre estan que trinen...
I és que des d'aquesta sigla expliquen que ells són en bona mesura hereus del que va ser braç polític del Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico (FRAP): el Partido Comunista de España (marxista-leninista). De fet, afirmen que bona part dels seus militants provenen de l'extingit PCE (m-l). Des de LA PAELLA VALENCIANA animem a que transformen aquesta paraeta en la sucursal maoista de l'IMSERSO, ja que si els membres d'Octubre són en gran majoria "ex" del PCE (m-l), vol dir que es troben en lo milloret de la tercera edat...
Com hem dit, des d'Octubre estan ofesos per la utilització d'una sigla sagrada del maoisme cañí com era el FRAP: "Y actualmente mantenemos el recuerdo afectivo y los ideales concretos del FRENTE, razón por la que nos vemos obligados a salir al paso de posibles maniobras y provocaciones contra nuestra organización y las demás que componemos el CEOC". Si per alguna cosa destaquen aquestes paraetes radicalilles es per veure conspiracions i provocacions per totes bandes... Pels qui no parlen en cheguevarià, explicarem que la CEOC és el Comité Estatal (llegiu-ne espanyol) de Organizaciones Comunistas, una plataforma que aglutina la sopa de lletres més majara del comunisme cañí.
Des de LA PAELLA VALENCIANA considerem que en realitat els paios d'Octubre tenen una enveja terrible dels "joves madrilenys": ells ja no poden alçar fusells (per no alçar, ja no se'ls alça ni el piu). La suposada ofensa no és sinó gelosia. Pregunta: per què no parlen amb el seu antic coreligionari Rafael Blasco (actual conseller del PP) i l'apunten de nou a la paraeta proalbanesa? Així potser s'imposarien a aquests joves que ja no respecten els majors...

CARLES.

Hi ha una frase que diu que allò més semblant a un feixista és un antifeixista... moltes vegades he pensat que podria ser veritat que fóra veritat.
No cal ser molt intel·ligent per a adonar-se que u dels propòsits d'aquesta web és provocar, i sincerament, crec que no anem desencaminats. Des de la nostra primera crònica al barri del Carme de València hem estat rebent rabiosos atacs de de, imaginem, gent propera a les organitzacions autoanomenades revolucionàries. Ens sembla perfecte, esteu en el vostre dret, i ens reafirmem en que mai tancarem l'accés a ningú que vullga dir la seua burrada.
En aquest país un dels esports nacionals és amençar, però com en tot, no deixem de ser una simples amateurs. Des de LA PAELLA VALENCIANA entenem que encara no hem insultat a ningú, simplement ens hem dedicat a dir la nostra sobre un determinat bar de la ciutat. Algú s'imagina als clients d' El Bulli amenaçant a la guia Michelin per una mala crítica?
Doncs bé, els amenaçadors amateurs del País sí que ens diuen que ens-van-a-fer-no-se-què. Però hem de dir la veritat: no creiem que s'atrevisquen a més que amenaçar-nos desde la seua còmoda habitació del pis dels papis a la Gran Via de València.
O potser sí, el que passa és que quan primer assalten la seu de la teua organització i a la setmana següent la cremen, i la teua resposta ("cap agressió sense resposta" és el lema,no?) és canviar la seu de lloc... doncs simplement es perd la credibilitat.
Tots sabem com és fa la revolució, així que sols demanarem una cosa: coherència.

Hem obert un mail per a que tots aquells qui ho desitgeu pugueu enviar-nos les vostres opinions, notícies o fins i tot reportatges. Estem oberts a tot tipus d'articles, sempre que estiguen escrits en català i parlen de la política del nostre país.
Vos demanem que, per favor, els insults els continueu posant en forma de comentaris, ja que és la forma que tot el públic puga gaudir-ne.
Envieu les vostres col·laboracions a :

lamalaena@mixmail.com

La música valenciana d'aquest inici de segle XXI destaca per una alarmant baixa qualitat i una nul·la voluntat per part dels "artistes" que la practiquen d'arribar a un públic de masses. Descomptant gent de la talla d'Al Tall, Raimon, Lluís Miquel, Carraixet, Ovidi Montllor o Paco Muñoz (tots ells artistes d'una altra generació), els actuals intèrprets de música en català al País Valencià en són massa i dolents. Farem un breu repàs al panorama musical d'aquesta terra perquè els lectors de LA PAELLA VALENCIANA s'adonen de com està el percal...
Obviarem, és clar, grupillos de nom estúpid i amb clara vocació marginal, que només són coneguts pels amics dels que els integren i per la parròquia assistent a concerts porreros i alternativillos (festes per la independència i similars).
Ja posats en matèria, tenim en primer lloc als "intocables d'Elliot Ness" del rotllo nacionalero: Obrint Pas. Aquest grupet, nascut de la mamella d'Acció Cultural, practica un oportunista però efectiu estil barreja de pop i dolçaines. Tanmateix, la veu infantil, gallinàcia i pija del seu vocalista (és un dir), la veritat és que caga l'invent...
Un altre guru actual és l'ex-component d'Al Tall Miquel Gil. Després d'anys de vagar erràtic per l'hiperespai (i d'un fallit intent de grup rock en espanyol, Terminal Sur) sembla que ha trobat la horma de su zapato. Tanmateix, aquest estil aflamencat i els gorgoritos amb una gola destrossada el fan especialment insufrible de sentir...
En tercer lloc trobaríem Rafa Xambó i la Fusteria. Aquest "intèrpret", ex-PSAN, ex-Bloc i ex-BES, va ser un cantantillo de baixa estofa durant la transició. 25 anys després i al caliu de la tranquil·litat de ser profe d'universitat, ha tornat al ruedo. No recomanat per als qui no mengen amanides ni se senten identificats amb el roig-verd-violeta...
En quart lloc, Feliu Ventura. Diuen les fonts que és de Xàtiva (com Raimon, tot i que qualsevol paregut amb ell és pura coincidència), però no ho tenim tan clar donat que apitxa de mala manera i no obri una sola vocal. Cançons sensibles per als qui es pregunten "a qué huelen las nubes" d'un autor sensible, tímid i vergonyós (excepte en les manis del 25 d'Abril, en què es desganyita des de la pancarta d'Endavant-OSAN).
I per últim, Pau Alabajos i els músics furtius. Aquest xiquet torrentí, que pobret ha de passar fred i tocar pel carrer per poder guanyar-se uns cacaus, fa una música tan intimista i empalagosa que només catedràtics de Harvard poden desxifrar les metàfores que contenen les seues lletres. No apte per a futboleros, fallers i gent que sopa als McDonald's...

CARLES.

L'acudit sobre Mahoma publicat a un diari danés (veure més avall l'article "Mahoma i la mare que l'ha parit") ha donat pas a l'ira divina: centenars de salvatges a Síria han cremat les ambaixades de Dinamarca, Noruega, Suècia i Xile. Aquesta acció terrorista, que mereix la repulsa de tots els qui formem LA PAELLA VALENCIANA, demostra una vegada més el caràcter feixista i totalitari de la religió islàmica. Tot el que els fanàtics de torn consideren que "atempta" contra la seua religió, ha de ser liquidat. Així de clar ho lladraven les masses fanàtiques mentre cremaven aquestes quatre representacions diplomàtiques: "Totes les ambaixades occidentals s'han de cremar perquè són dels croats".
L'islam no reconeix el dret a pensar diferent. O millor dit, com qualsevol secta destructiva, no reconeix el dret a pensar. L'existència d'aquesta religió totalitària és un dels problemes més greus que té la humanitat, ja que els seus valors són completament antitètics als drets humans més elementals. El blanc de l'ira de Mahoma i els seus cerrils seguidors han estat avui les ambaixades a Síria. Demà poden ser-ho dos gais al País Valencià. O una dona que no vulga dur mocador al cap. Els avanços de progrés, drets i llibertats que hem aconseguit a Europa després de segles de lluites i esforç, corren un perill immens de la mà d'aquests fanàtics irracionals. Açò ens fa pensar sobre un altre detall: mireu quins han sigut els països afectats pels actes terroristes d'ahir: Dinamarca, Noruega i Suècia, per un cantó (països nòrdics amb un nivell cultural altíssim i una democràcia impecable) i Xile (l'estat de Sudamèrica més democràtic, desenvolupat i culte). No és pas casualitat: l'islam ataca la civilització, la democràcia, el progrés, la cultura i la llibertat. Des de LA PAELLA VALENCIANA no consentirem ni un sol atac a aquests cinc valors, que també són els nostres.

CARLES.

Allò més normal seria que a ningú l'importés quin és el finançament d'un petit grupuscle d'exactament 13 militants a tot el País Valencià, però si furguem una miqueta podem obtindre informacions molt i molt sucoses...
LLevat dels seus inicis ningú ha vist mai cap publicitat, enganxina o pamflet d'EV, així que allò normal seria no preguntar-se pel seu finançament, ja que aquest es presupossa nul, donat les seues inexistents activitats reals. Fins fa poc potser algú es preguntara com podien pagar la seu-zulo de que disposaven al carrer de St.Vicent de València, però qualsevol qui pase per allí pot vore que el zulo ha estat tancat. Traducció: gastos zero.
Bé, la realitat és tota un altra, fins i tot ignorada per molts dels seus militants.
Esquerra Valenciana disposa d'un pressupost mensual d'exactament 600 €. D'on ix aquest pressupost? És molt fàcil: directament de les arques d'Izquierda Unida-PV.
Quin profit li trau IU a açò? és molt simple, IU té comprades les sigles d'EV, així les pot utilitzar quan vullga i per a allò que vullga, com per exemple per a L'Entesa. Aquesta estratègia és repetix amb el partidet verd que també formava part de L'Entesa, amb la qual cosa aconsegueixen una cosa: tenen per una banda a una panda de "majares" que els donen la coartada nacionalista, i per l'altra a una colleta de mercenaris-venuts-al-millor-postor que li donen la coartada verda. I així és com amb quatre cacaus tenen montada la paraeta de tramussos roja-vermella-verda.
Confiem que amb aquestes informacions la gent del carrer començe a adonar-se de les misèries polítiques de la política d'aquest País.

BERIA.

El Partit Valencià Nacionalista (PVN), partit escindit l'any 1990 de la Unitat del Poble Valencià (UPV) encara existeix, ni que siga al ciberespai. Tot i que el PVN (llegiu-ne "la Pavana", i que em disculpen els del famós grup teatral homònim) va desaparéixer en dissoldre's dins el Bloc Nacionalista Valencià, la seua web encara està activada: la podeu consultar a www.arrakis.es/~pvn/.
Des de LA PAELLA VALENCIANA no entenem la desídia que impulsa els antics responsables del PVN a mantindre en actiu la web; de tota manera, però, a nosaltres això ens vé de categoria per conéixer a fons la ideologia i propostes d'aquest extingit partit d'uns 150 militants, que pretenia crear una opció de centre-dreta neoblavera i com no, d'estricta obediència valenciana.
La presidenta del PVN era Pepa Chesa, actual secretària d'organització del Bloc, la qual representa el sector més dretà del partit tot i la seua militància de joventut a la marxista Germania Socialista. Com podeu comprovar, el logotip del PVN era una palmera tricolor (roig, groc i blau) molt semblant a la marca turística que aleshores promovia la Generalitat ("Mediterrània"). El PVN acceptava la bandera blavera i promovia un acostament amb el neoblaver Esquerra Nacionalista Valenciana, (ENV, un altre partit fantasmal del que ja en parlarem) i amb Unió Valenciana. Com hem dit, el PVN va nàixer de l'escissió del sector més dretà i particularista de la UPV arran del pacte electoral d'aquest partit amb Esquerra Unida en les autonòmiques de 1987. A nivell institucional, va arribar a tindre una desena de regidors.
Però, compte! El PVN no ha mort! És evident que les coordenades ideològiques de la Pavana han fet fortuna en l'actual Bloc Nacionalista Valencià: acceptació de la bandera blavera (la tenen a la seu nacional del carrer Sant Jacint de València); l'acceptació de les nefastes recomanacions lingüístiques de l'AVL (està proscrit dir "aquest", per exemple) i de la mateixa acadèmia d'opereta; l'obsessió perquè no els identifiquen com a catalanistes; les manies persecutòries derivades de les hipotètiques ingerències dels catalans (la famosa "estricta obediència valenciana"); la indefinició ideològica i el gir cap a postulats dretans, etc.
Cal dir en honor a la veritat que la senyora Chesa defensava des del PVN el desenvolupament de l'Estatut de 1982 i que, per tant, l'autonomia ja la teníem més puta que bonica (cosa sumament contradictòria amb les seues constants apel·lacions a la Nació Valenciana...).
Així doncs, el PVN continua existint i no només a internet. També en forma de número 2 de l'aparato del Bloc. I com a mostra pràctica, el cabreig que agafà la senyora Chesa amb les bases del seu partit quan aquestes s'enteraren de les intencions de fer un "front valencianista" amb els escindits d'UV per a les passades eleccions autonòmiques de 2003 i l'impediren...

CARLES.

El partit polític Unificación Comunista de España (UCE) és una fantasmal agrupació política, d'àmbit estatal i seu central al carrer del Literat Azorín de València, que diu participar de la ideologia marxista-leninista-pensament Mao Tse Tung (sic). Passa, però, que en el fons és un grupuscle profundament espanyolista que compta amb molts bons contactes entre els "intel·lectualillos" ultraconservadors a sou de l'Estat.
La UCE es va fundar l'any 1975 de la fusió de la Unificació Comunista valenciana i la Federación de Comunistas madrilenya i ha subsistit fins a l'actualitat. Algunes fonts, tant pels seus mètodes de captació com per les seues tàctiques de cohesió grupal, no han dubtat en qualificar-lo de secta (veure el llibre "El poder de las sectas", de l'expert Pepe Rodríguez, Ediciones B, 1993).
Aquest partidet edita un periòdic quinzenal (De Verdad), que han de vendre obligatòriament els seus militants pel carrer (amb tècniques de "màrqueting" un tant agressives: et planten el ditxós diari sota els nassos, et veus obligat a agafar-lo de forma innocent i de seguida t'acosen perquè els el pagues).
D'altra banda, la UCE no té dirigents coneguts ni els mateixos militants saben qui són els membres del Comité Central. Fa uns anys pretengueren fer el 2on Congrés (el 1er i únic el van fer a la transició), però van haver d'ajornar-lo sine die degut a que un grup de militants/adeptes començà a fer massa preguntes i a demanar transparència (financera i organitzativa). Aquest grupet més tard se n'aniria de la UCE i formaria l'efímera Nueva Organización Revolucionaria de los Trabajadores de España (NORTE), qui sap si en actualitzat homenatge a l'extinta ORT.
Actualment, la UCE gestiona els anomenats Ateneos XXI, que no són altra cosa que suposades associacions culturals controlades directament per l'aparell del partit. En aquests "Ateneos" (que casualment tenen el mateix domicili que les seus del partit) se li dóna canxa a la flor-i-nata del fatxerio i l'espanyolisme (Rosa Díez, Fernando Savater, Jon Juaristi, María San Gil, Foro Babel, Foro de Ermua, Francesc de Carreras, Albert Boadella, etc), així com als artistes més conspicus de la progresia cañí (Ana Belén, Víctor Manuel, Miguel Ríos, Pilar Bardem, Joaquín Sabina, etc).
Com a curiositats destacarem que la UCE ha captat almenys a un famós (militant i cotitzant), l'actor Juan Diego Botto, i que fa uns anys el partit ultradretà Movimiento Social Republicano (MSR) els adreçà una carta demanant un protocol de col·laboració entre ambdues organitzacions. Perquè vegeu quin nivell d'espanyolisme tronat i feixisme destil·len aquests suposats comunistes...

CARLES.

Increïble però cert. Al PSPV-PSOE se li estan començant a rebotar alguns militants de base, farts ja del seu acostament al PP. Li retrauen al seu partit, per exemple, no haver estat valent en aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya tal i com va eixir del Parlament català. I li demanen més contundència i més valentia en clau esquerrana.
Tot açò és el que reclamen Marta Climent i Trinidad Piquer, militants de l'Agrupació Socialista del Botànic, a València, les quals estan promovent una recollida de signatures per tal que el PSOE respecte l'Estatut que va aprovar el 90% del Parlament de Catalunya. Aquestes dones arriben a reconéixer els Països Catalans quan diuen que "el problema catalán es históricamente el más importante, por el peso cultural, político y económico de Cataluña en el Estado español y por sus consecuencias directas en la conciencia de diferenciación del País Valenciano y de las Islas Baleares".
Aquestes dues militants del PSPV-PSOE arriben a afirmar que "para defender la ¡¡¡ESPAÑA ETERNA!!! ya está el PP" i li exigeixen el seu partit que "el PSOE no puede más que aprobar el proyecto de estatuto de Cataluña presentado por su parlamento". El súmmum de la galtada al seu partit arriba quan s'atreveixen a qüestionar la sacrosanta Constitución: "Y si fuera incompatible con la constitución, la democracia misma exige cambiar la constitución".
Des de l'equip de redacció que forma LA PAELLA VALENCIANA no podem més que felicitar-nos per l'existència encara de persones amb neurones al si del PSOE. Persones demòcrates i cultes que se senten profundament decebudes per l'amor que el PSOE li professa al PP. Sí a les neurones i no a l'encefal·lograma Pla.

CARLES.

Déiem en un article anterior que l'Islam és la nova extrema dreta. Aquesta no és una afirmació gratuïta: les proves estan ahí i són ben abundants (la "condemna" a mort dels escriptors Salman Rushdie o Talima Nasreen, l'assassinat del cineasta Theo Van Gogh per part d'un marroquí, els assassinats en massa de l'11-S a EUA o de l'11-M a Espanya, la depuració de Jacques Lefranc, director de France-Soir per la famosa vinyeta de Mahoma, etc).
El caràcter feixista i totalitari de la religió islàmica és evident. El fanatisme d'aquest "credo" radica sobretot en què els infidels només tenen dues eixides: la conversió o la mort. Us heu fixat que als països musulmans aparentment "no hi ha ateus"? Això, evidentment, ha de ser matisat. De segur que algun hi haurà, però ben pocs. Primera, perquè el rentat de cervell és tan brutal des de la infantesa, que a un habitant d'un país islàmic no li entra en el cap que Déu puga ser una invenció. I segona, perquè les represàlies contra els qui s'atreveixen a pensar tan gran blasfèmia (l'ateïsme) són massa fortes com per a atrevir-se a manifestar-les públicament.
Que l'islamisme és totalitari ja ho sabíem. El que sobta, però, és que al nostre país, molts que van de progres perden el cul per ajudar els pobres immigrants a que tinguen mesquites. La vida és així: la realitat supera la ficció. Moltes alternatives "d'esquerres" amb El País sota el braç, que ací es desviuen perquè els àrabs puguen resar, als països musulmans serien considerades inferiors a un gos.
Els qui formem LA PAELLA VALENCIANA som amants de la llibertat i no consentim que en nom de cap religió o superstició es facen retrocessos en els drets de les persones. Ni els collons de Mahoma ni els ovaris de les progres alternativilles que reclamen mesquites.

BERIA.

La Familia al Pie de la Cruz. Aquesta és la denominació d'una nova secta catòlica que s'ha instal·lat a València provinent de Sudamèrica (o com els agrada als progres alternativillos, Llatinoamèrica). Al Pie de la Cruz (o Casa de Oración, com també se'ls coneix) té la seua seu al carrer Dr. Vila Barberà, 4, cantó amb Sant Vicent, molt a prop de la plaça Espanya i celebra misses tots els diumenges, a les 10 i 18 hores.
Aquesta secta afirma curar l'addicció a les drogues, a l'alcohol, i inclús problemes de malalties mitjançant "les oracions". Atenció, perquè si aneu a una de les seues sessions espirituals, us regalaran la Creu de Jerusalem, duta expressament des de "Terra Santa"!
Bé, ací teniu una altra paraeta pseudoreligiosa muntada pels sudaques. I és que el negoci de la fe reviscola gràcies a la immigració sudamericana. Els milers d'equatorians, bolivians, peruans, etc, conformen una clientela potencial no només per a l'Església oficial, sinó també per a multitud de grupuscles que també viuen d'eixe rotllo.
És una situació perillosa, perquè ara que a Europa les esglésies afortunadament s'estaven quedant buides, ha hagut d'aparéixer una legió d'atahualpes que, amb la seua ignorància, les tornen a omplir. L'Espanya nacional-católica ressuscita de la mà dels equatorians, que amb la seua llengua espanyola, el seu profund catolicisme, i la ignorància i l'analfabetisme (que a més, fan que estiguen tot el dia borratxos) suposen una amenaça per a la cultura del nostre país i per als drets humans i la llibertat.
Així doncs, hem de combatre totes aquestes manifestacions beates que reviscolen gràcies als equatorians, per tal d'evitar que la ignorància, la irracionalitat, el fanatisme i l'espanyolisme s'expandisquen pel nostre poble.

CARLES.

Aquesta web està destinada a un públic que ja està informat de l'actualitat, per la qual cosa considerem que no és necessàri que recordem el pacte entre PP i PSOE.
En les darreres hores s'ha parlat en el món de l'esquerra i del nacionalisme sobre la traició del PSOE...
A vore, a qui han traït? Quin va ser el partit que va pactar amb el PP? Quin va ser el partit que ja en la transició va baixar-se els pantalons davant de la dreta? El PSOE. Res de PSPV, el PSPV ja fa molts anys que va morir, el que pasa és que a aquest país la gent no vol enterar-se... Ha de quedar clar d'una vegada per totes: el PSOE és un puto partit espanyol i espanyolista.
A més a més, aquesta jugada podria interpretar-se com una jugada des de la secretaria d'organització del PSOE per a descabotar al PSOE valencià. Pensem-ho: qui ha quedat completament en evidència davant tota l'esquerra d'aquest país? Pla, qui ha quedat desautoritzat pel seu amo espanyol? Pla.
No és cap secret que totes les enquestes donen la majoria absoluta al PP, sense cap senyal que ens indique un apropament dels sociates; i això que governen a Mandril! La situació no és fàcil per ningú, però el que està clar és que el PSOE ja ha arribat al seu sostre electoral a Catalunya, Andalusia i a la Manxa, només els queden dos grans graners de vots a per al 2007: la meseta i el PAís Valencià.
I amb el Joan Ignasi, saben que no tenen res a rascar. Un exemple: qui endivina els dos malnoms del Pla DINS del Psoe? tic, tac...
Per una de tantes families és conegut per Joan Imbécil Pla, i per altra com Joan Ignasi "encefalograma" Pla. Penseu que aquest pobre home podia arribar fins al 2007? ha!
Des de fa uns mesos (pocs) s'ha estat sondejant en sectors de l'esquerra, de la Universitat i del socialisme, com es voria a Jordi Sevilla com a cap de llista per VLC; doncs bé, aquesta gravísima ( per a ell) desautorització només fa que confirmar per on van els tirs en el socialisme valencià.
Proximament: l'operació Ciscar.

BERIA.

Antisemitisme, conservadurisme, masclisme,fanatisme religiós... Podriem estar parlant de la Falange de las coJONS, però no és aquest el cas. Estic parlant de l'islamisme. I no dic de "islamisme radical" com segurament m'aconsellaria un amic que és d'IU; no ho dic perquè no m'agraden les redundàncies.
Amb la famosa vinyeta i amb aquest article, LA PAELLA VALENCIANA reclama el seu dret a riure's de Mahoma, de Jahvé, del rei o de la mare que els va parir a qualsevol d'ells.
Dia rere dia els amics (meus no) islamistes estan demostrant el que molts ja feia temps que sospitàvem: l'islam és la nova extrema dreta. L'islam representa tot allò que Europa du intentant deixar enrere des de l'Edat Mitjana, representa tornar a la caverna més absoluta.
Però bé, la meua intenció no era pontificar sobre allò que és, o no, aquesta religió; si voleu saber-ne més vos recomane un llibre de la periodista italiana Oriana Fallaci titulat "LA RABIA Y EL ORGULLO" (disculpeu-me, però no tinc noticia de la seua traducció al català).
Des de LA PAELLA VALENCIANA volem solidaritzar-nos amb els nostres veïns danesos, noruegs i francesos i donar-los el nostre suport des de les nostres oficines al barri de Benimaclet de VLC.

BERIA.

Comencem aquesta sèrie de "bars del rotllo" amb un antro ubicat en el cor del barri del Carme, concretament al carrer de Ripalda (sí, l'aristòcrata que era propietari del desaparegut Palau de Ripalda). És el "Racó de la Corbella".
Aquesta planta baixa, que ubica les seus d'Endavant (OSAN), l'associació cultural La Lluna Roja, la CEPC, Alerta Solidària i no-se-quantes-entitats més (endogàmia pura, perquè els 4 gats formen part de totes les associacions alhora) acull un bar il·legal molt interessant.
Il·legal perquè no té llicència d'obertura ni paga impost algun. Açò és contradictori amb la ideologia dels seus "propietaris", ja que van de marxistes i revolucionaris, però la classe treballadora paga els seus impostos perquè puguem gaudir tots dels serveis públics mentre ells no. En fi, ells sabran...
El Racó és un establiment allargat, amb la barra a mà dreta només entres. El primer que sobta és una vidriola cutre que arreplega diners per ajudar un senyor estranger (estranger perquè no es diu Josep o Joan, sinó Ekaitz o Josu). Ah, que són els "presos polítics"! De tota manera, LA PAELLA VALENCIANA us recomana no amollar un duro en eixes vidrioles, que mai se sap a quin partit conservador poden després finançar (millor el doneu a les mongetes, que almenys elles compraran material escolar per a l'Àfrica).

BERIA.