Si la setmana passada ens vam desdejunar a la premsa amb la noticia que la diputada d'Izquierda Unida per València s'havia fet acompanyar del seu novio a un viatge oficial, amb totes les despeses pagades clar, com a observadora a les passades eleccions del Perú, el passat cap de setmana ens hem desdejunat amb uns diaris plens de notícies i referències parlant sobre l'affaire, que té molt més de sucós del que puga semblar.
La pista de tot ens la dóna la pròpia campanilla en una patética entrevista que apareix aquest diumenge al diari Levante: "es todo una calumnia. van a por mi "
Ara bé, qui va a per ella?
És sabut qui són, dins d'IU, els grans adalids de la coalició amb el Bloc: Isaura Navarro i Pasqual Mollà. A qui li interessa, dins d'IU, decapitar a Isaura com a referent dins del parit? És senzill, als qui no estan per eixe pacte: PC sector stalin i els autoanomenats independents.
I davant aquest atac, la reacció del sector mollista.
Ara cal tornar un dia abans, al dissabte, quan apareix a Las Provincias el següent titular: "EU atribuye a ERC la polémica por el acompañante de Isaura Navarro"
Una vegada més ens trobem amb una noticia filtrada pels mollistes directament en contra de la democraticament triada Coordinadora Glòria Marcos. Per què? És senzill, segons ha pogut saber LA PAELLA VALENCIANA, Marcos es planteja, sols es planteja, una possible alternativa: Esquerra republicana. Així, la filtració d'eixa informació només aniria destinada a una cosa, boicotejar eixa possible alternativa i assegurar-se que la opció Bloc ( és a dir, l'opció anti marcos ) siga l'única factible.

BERIA

Si amb el retrasat mental del president nordamericà el món no tenia suficient, ara apareix en l'escena política mundial el que segurament és el major perill que ha conegut Europa des de Hitler, Stalin (disculpeu-me companys de redacció) i Zaplana; estic parlant d'eixe president amb cara de pobre home i de nom inpronunciable que és el president d'Irà, el senyor( per dir algo) Ahmadinejad.
Si la comunitat internacional no havia fet prou el ridícul deixant un marge de confiança a aquesta gentola, ara torna a riure's de les benintencionades autoritats europees i confirma que, en efecte, el govern iranià ha donat un pas més per a obtindre urani enriquit, confirmant el que molts ja sospitàven: la tecnologia iraniana anava molt més enllà de la que "supervisaven" els inspectors internacionals.
Paral·lelament el president iranià ens sorprén cada setmana amb noves declaracions contra Europa, contra la cultura occidental, contra l'estat d'Israel, contra el poble jueu, contra les dones...
Amics revolucionaris compinxes dels palestins i subsaharians, aquest senyor és un perill real, per la qual cosa, i vist la poca mà dura europea, sols ens queden dues possibilitats: la primera és resignar-nos i esperar a que el referit tarat ens envie els seus mísils.
I la segona, per la qual jo abogue, és pregar perquè Israel bombardeje totes les instalacions protonuclears, militars i governamentals d'eixe país. I per al senyor Ahmadinejad, fem una proposta: que siga afusellat per les tropes israelis i després soterrat amb un bon pernil; però per a que no pase gana en el més enllà, no penseu encara pitjor de mi.

NAHMÀNIDES

Unió Valenciana, partit regionalista fundat el 1982 per l'empresari de brotxes Vicente González Lizondo i pel darrer alcalde franquista de València, Miguel Ramón Izquierdo, està a punt de passar a millor vida. UV va nàixer en un primer moment com a associació l'any 1980 i entre els seus postulats figuraven els següents (del manifest de la "Junta Permanente de Unión Valenciana"):
5. La patria valenciana es parte esencial e inseparable de España.
9. El himno de los valencianos es el denominado Himno Regional, reconocido oficialmente en 1925, compuesto por el maestro José Serrano y con letra de Maximiliano Thous.
L'any 1982, com hem dit, es transformava en partit polític i concorria a les eleccions generals d'eixe any en coalició amb Alianza Popular. L'any 1986 té la seua primera prova de foc en solitari durant les eleccions generals i la passa amb notable: trau 64.403 vots (3'09%) i col·loca un diputat al Congrés. El moment àlgid d'aquest partit xenòfob anticatalanista arribà a les acaballes dels 80 i principis dels 90. A les eleccions autonòmiques de 1991 es converteix en tercera força política amb 208.126 vots (10'47%) i 7 diputats i a les municipals d'eixe any a la ciutat de València trau l'espectacular xifra de 80.500 vots (el 21'76%!) i 8 regidors, donant-li l'alcaldia a Rita Barberà (PP) i quedant-se de tinent d'alcalde el mateix Lizondo.
Doncs bé, aquest partit sense programa electoral en sanitat, ni en educació, ni en benestar social, ni en infraestructures, ni en economia, ni tan sols en cultura (l'únic programa era "xe, que els catalans mos volen furtar les taronches!") està ara en hores baixes. El seu darrer president, Joaquín Ballester, ha dimitit. El dilema per a UV passa per aquestes 2 vies:
-continuar amb la marca tot i el risc d'estancar-se com a paraeta de tramusos.
-dissoldre la paraeta. En aquesta hipòtesi, una vegada descomptats els que se'n vagen a casa, tindrem:
*un sector que se n'anirà al Bloc o fundarà un partit "de transició" per a acabar en el Bloc, com han fet els d'ONV.
*un sector irreductible, espanyolero a tope i impresentable que se n'anirà a CV.
Siga com siga, el final del partit per excel·lència de les ties maries sembla que està a prop...

CARLES

Des dels començaments d'aquest projecte hi ha hagut una pregunta que ha estat voltant pel cap de molts dels nostres lectors: qui és l'autor de LA PAELLA VALENCIANA? També hi ha hagut d'altres, és clar: de quin partit és? és un policia? quina edat té? és un talp blaver?
Anem a donar resposta a alguna d'aquestes preguntes, però òbviament, no a totes... Anem a pams.
Qui fa LA PAELLA? Més bé caldria dir quins? Sí, senyors lectors, quan als nostres articles parlem del consell de redacció o de companys de redacció, no estem utilitzant una treta per a despistar.
S'ha dit que LPV la fa un tal Roder, un tal Raület que estava al Bloc, un tal Jordi .... inclús han dit que la fa un xinés!!!!. Aquests són els nostres redactors: CARLES, PETIT IOSSIF, BERIA, POL POT, LLEUÍS, GERMÀ DZHUGASHVILI, NAHMÀNIDES, i JOSEF. Darrere d'aquests noms, òbviament hi ha una sèrie de persones reals: són de la ciutat de València, d'Aldaia, de Castelló i de Benidorm. I, efectivament, la nostra redacció està situada a l'històric barri (antic poble) de Benimaclet del Cap-i-Casal.
Una altra llegenda urbana: som policies? "No, hija no", que deia el gran cineasta Mariano Ozores. Per a res som policies, ni guàrdia civils, ni feixistes, ni talps blavers... Som, ho sentim molt, persones d'esquerres d'estricta obediència valenciana; som una colla de gent preocupada pel País i per l'esquerra. Per això no podem fer més que criticar les falsedats, els enganys i els desviacionismes de certes esquerres i esquerretes. Critiquem a qui ho mereix, critiquem a partits com el Bloc o IU i a associacions o el que siguen com Maulets o Endavant; a uns per espanyols, als altres per dretans i veletes i als altres per marcians i volats.
I no critiquem al PSOE, a ERPV, a ONV ni al PSAN perquè, ens agrade o no el que diuen, no enganyen a ningú. Ens han dit: sou de tal partit o de tal altre... Els redactors de LPV estem o hem estat a diversos partits i depenent de qui de nosaltres votem des de PSOE i Bloc per possibilisme, com a IU per ser d'esquerres o a ERPV per ser independentistes (fins i tot, hi ha qui ha votat a les acaballes dels 80 a Unió Valenciana!).
Sí, germans valencians, entre nosaltres n'hi ha gent en l'òrbita del PSAN o d'ONV, gent del València CF o del Barça, hi ha un faller, un membre de Lo Rat Penat i hi ha un simpatitzant del GRAF-19M.
Això és tot el que som. Vos agrade o no som dels vostres i estem entre vosaltres, preparats per a destapar allò que fa pudor de podrit en aquest País.

REDACCIÓ

El proper dissabte 13 de maig hi ha convocada una manifestació republicana de boina albacetera i mocador palestí als carrers de la ciutat de València. Està clar que aquest és un any de conmemoracions, i tots sabiem que partits com el PSOE i IU anaven a transfigurar-se en partits republicans, però l que mai podriem pensar és que el Bloc ara fóra republicà... Però anem per pams; abans de res fem un exercici de salut mental (riure és bò per la salut) i anem a vore algunes d'eixes grans organitzacions que convoquen a la manifestació:

- Per una banda, el que primer ens sorprén és no trobar a IU entre els convocants. Però no vos espanteu, que ells estaran ahí; i és que si ells no estan, si que hi són els seus milers de xiringuitos-paraetes de tramussos, com són: Plataforma 14 d'abril, Ciutadans per la República d'Alacant, idem però d'Elx...

-Després tenim una sèrie d'exotismes on destaca sobremanera eixe gran partit que és ENV (Esquerra Nacionalista Valenciana), un partit de tarats esquizofrènics que ja no saben si són blavers, republicans o valencianeristes; de fet, si entreu en la seua web podreu vore com igual escriuen amb les normes de la loca acadèmia que te posen el manifest eixe per la república.
Dins d'aquest apartat també trobem a eixa gran institució republicana que és l'associació cultural Constantí Llombart, la última paraeta d'eixe friki de la política valenciana que és el senyor Baeta.
Finalment com a organitzacions de mases trobem al PCPE, això sí, del PV.

- I per últim, lo millor del tot: s'ha sumat... el Bloc!!! Si senyors, el partit dels Nomdedéu, de la Chesa i de tota la colla de beatos de Castelló ara va i s'ha fet republicà. La impressió que dona és que com veuen a determinat partit bufant-li al coll s'han volgut apuntar a la jugada i s'han passat de republicans...però sols és una impressió.
Tots els que som republicans de tota la vida crec que hem d'estar contents que un col·lectiu de gent tan gran s'hajen posat del nostre costat de la barricada. Sols ens sap greu per una cosa: que pensaran les families dels dirigents bloqueros? Què pot pensar una família "del regimen" de tota la vida quan el fill no sols se li fa nacionalero sinó ara també republicà? Ells, que tant van tindre que lluitar per que els rojos i anarquistes no prengueren foc als convents! No patiu, que demà mateix el Nomdedéu pregarà per tots.
Dins d'aquest bloc, perdoneu la redundància, trobem també a l'STEPV, confirmant els que molts portem dient des de fa anys: treballen per a qui treballen, és a dir, per al Bloc. Però crec que no estic descobrint res a ningú, qui haja tractat al seu infame capitoste, el senyor Mauri, ho ha pogut comprovar en una de les mil plataformetes que hi ha per aquest país...
Heil Morera!

BERIA

Abans de comentar com està el tema electoral al si de la coalició, caldria fer un repàs a quines corrents internes i partits formen EU:


- ESQUERRA I PAÍS: Liderada per Pasqual Mollà i Dolors Pérez, és la suposada branca nacionalista dins EU, és a dir, la coartada nacionalera. És la corrent que va eixir derrotada del darrer congrés d'EU; tot i així tenen majoria al grup parlamentari de les Corts Valencianes. També pertanyen a la corrent "històrics" nacionalistes com Isaura "campanilla" Navarro i el ja desaparegut senyor Morcillo, alies "don morcillone". Avui en dia és la corrent majoritaria al si d'EU, tot i que des de certs sectors del nacionalisme són acusats de ser un simple lobby de poder format per ex-peceros amb l'objectiu de fer-se amb el control del partit.

- PCPV-PCE: Partit liderat per Marga Sanz i Alfred Botella, amb històrics com Joan Ribó i Rafa Pla. Tot i la seua falta de cohesió interna quan arriba un congrés funcionen amb unitat i precissió soviètiques. Fins fa poc eren la corrent interna majoritaria. En el darrer congrés van aliar-se amb els "independents" de Glòria Marcos i Ricardo Sixto per tal d'evitar que EiP es fera amb el congrés de la direcció.

- INDEPENDENTS: sector format per ex-peceros i liderat per Glòria Marcos, actual cap d'EU des de que va ser triada per majoria al darrer congrés


Ara que ja sabem, a grosso modo, qui és qui a la coalició, parlem del tema pactes electorals. Trobem dos posicionaments: primer estan els d'EiP que aboguen clarament per un pacte electoral amb el bloc, i després està Glòria Marcos i el sector dur del PC que no ho veuen clar per distints motius.
Ara bé, per què EiP està, literalment, tots els dies diguent que cal pactar amb el Bloc? Formalment tots ho sabem: el-país-és-un-desastre-es-necessita-un-gran-pacte-de-tota-l'esquerra-per-a-fer-fora-al-pp
Però la realitat és tota un altra. La unica veritat és que anar a un pacte amb el Bloc amb la Coordinadora general en contra, és l'única manera de fer caure la direcció i forçar eleccions internes que els permeta aconseguir el que no van poder al darrer congrés. I per a aconseguir-ho fan la pinça amb el BES, el qual també té un sol objectiu: aconseguir un gran pacte que possibilite al Bloc entrar en les Corts, conscients que aquesta sí, és l'última oportunitat que tenen de salvar el projecte.
I anem a l'altre costat de la barricada, per què Marcos i el PC no volen eixe pacte? segons el nostre contacte dins el PC, la raó la resumeixen en una frase: "si ara tinc 6 diputats i amb el Bloc perdriem el de Castelló, a nosaltres en que ens beneficia eixe pacte?". La veritat, una raó de pes.
Respecte a Marcos, és senzill saber per què no està pel "totsjunts": sap que és una estratégia per a fer-la fora.
de totes formes, una cosa queda clara: EU és el partit gran i seran ells qui decidiran en quin moment aposten pel pacte, o no. I els altres hauran de decidir si esperen a eixe moment o van fent camí.


BERIA

Pel seu especial interés a continuació reproduim la següent notícia apareguda recentment a "busot", el confidencial de referència sobre la política catalana.



El nou talp de Busot a la presidència de la Generalitat valenciana ha obtingut una notícia molt valuosa. Es veu que, entre les múltiples enquestes, estudis i sondejos fets per l’àrea de demoscòpia del gabinet del maulet Francisco Camps, hi ha una enquesta electoral que podria ser demolidora si es fes pública (tal com ara fa Busot en primícia).

L’enquesta assegura que, per desgràcia per als valencians i valencianes, el PP tornaria a guanyar les eleccions, tot i que podria perdre la majoria absoluta. En aquesta línia, l’enquesta (de la qual no sabem la data però podria estar feta fa uns dos o tres mesos) atorga al PP entre 42 i 45 diputats dels 89 escons que tenen les Corts Valencianes. Tenint en compte que la ratlla de la majoria absoluta està en els 45 diputats, és comprensible la histèria que regna a la presidència valenciana i a la seu regional del PP. Els populars ara en tenen 48.



El sondeig també apunta a un estancament del PSPV, segurament per la seva contínua renúncia nacional i complicitat amb el PP a l’hora de trinxar la llengua i cultura valencianes. Les xifres no són bones: dels 35 escons actuals passaria a una forquilla d’entre 30 i 33.

Aquesta davallada també seria fruit del resultat que l’enquesta atorga a una possible gran coalició nacionalista i d’esquerres. En el cas que aquesta plataforma agrupés Esquerra Unida (EU), el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), l’enquesta preveu que obtindrien entre 13 i 16 escons.

En el cas que la coalició agrupés únicament EU i el Bloc, el sondeig preveu que obtindrien entre 8 i 11 diputats. I si la coalició estigués formada per EU i ERPV el resultat podria ser d’entre 7 i 9 diputats. L’enquesta no diu si el Bloc obtindria representació si es presentés en solitari i tampoc dóna xifres d’una possible coalició entre Bloc i ERPV. D’aquests tres partits, només EU té representació parlamentària. La formació que lidera Glòria Marcos té 6 diputats.

Després d'una llarga absència els responsables de LA PAELLA VALENCIANA tornem amb tota la força que, volem creure, ens caracteritza. Però després d'aquesta absència creiem que hem de donar una explicació a la nostra legió de lectors.
Els fets es remunten al mes de març, quan el company de la redacció CARLES té la idea de fer unes falles distintes i ens proposa ni més ni menys, que fer una "Festa Dadaista". La comissió de festes del consell de redacció decideix que és una excel·lent idea i ens posem mans a l'obra.
No anem a detallar com es va desenvolupar la festa, però si que anem a contar-vos les conseqüències. Al dia següent ens vam despertar tots al monestir de Portacoeli, al Camp de Turia. Allí uns amables monjos estaven lligant als nostres companys BERIA, POL POT, LLEUÍS, PETIT IOSSIF i a DZHUGASHVILI. D'allí ens van dur urgentment a l'antic Sanatori Mental de Bétera per a fer-nos un tractament intensiu el qual, creiem, ja hem superat. Fins avui.
Avui comença una nova etapa del vostre diari, una etapa plena de il·lusió on tractarem d'explicar eixa altra cara del país, de la què ningú s'atreveix a parlar.
Estem molt contents d'estar de nou amb vosaltres, companys de l'esquerra independentista.

Saluts i Independència.