LA PAELLA VALENCIANA VA SER EL PRIMER MITJÀ EN ADELANTAR LA CANDIDATURA DE CARMEN ALBORCH
Va ser el passat 9 de maig, i gràcies al nostre talp del carrer Blanqueries , la nostra redacció va saber el secret millor guardat de l'aparell socialista madrileny ( encara quedava algú que pensava que eixe gran estadista que és el Pla podia convéncer a carmensin?).
Els primers qui es van fer ressó de la exclusiva paellera van ser els companys del diari El Mundo, uns habituals visitants de la nostra web, qui li dedicaren a la notícia quasi una plana sencera de la seua edició valenciana tan sols tres dies després d'haver donat la exclusiva. Això si, sense parlar de la font, per suposat.
La notícia, confirmada aquesta vesprada per Pla, àlies "el Churchil valencià", no fa més que confirmar que el temps sempre ens dona la raó, i confirma que la tan criticada Paella Valenciana és el confidencial de referència de la política valenciana.
Els primers qui es van fer ressó de la exclusiva paellera van ser els companys del diari El Mundo, uns habituals visitants de la nostra web, qui li dedicaren a la notícia quasi una plana sencera de la seua edició valenciana tan sols tres dies després d'haver donat la exclusiva. Això si, sense parlar de la font, per suposat.
La notícia, confirmada aquesta vesprada per Pla, àlies "el Churchil valencià", no fa més que confirmar que el temps sempre ens dona la raó, i confirma que la tan criticada Paella Valenciana és el confidencial de referència de la política valenciana.
CONFIDENCIAL: IU PERDRIA UN DIPUTAT EN LA FUTURA COALICIÓ ELECTORAL AMB EL BLOC
Fonts properes a la direcció d'EU han informat que la intenció del partit que coordina Glòria Marcos és la d'eixir el "menys escaldats" possible del pacte preelectoral amb el Bloc. A EU algú encara es posa a tremolar després de recordar com l'any 1987 Pere Mayor i Aureli Ferrando partien peres amb els seus companys de grup parlamentari i s'enduien assignacions econòmiques, temps en els debats i protagonisme mediàtic (tot i que la inutilitat patent de la cúpula de la UPV de l'època no ho va saber rendibilitzar).
La intenció d'EU de cara al 2007 és la de "concedir-li" el número 1 per Castelló al Bloc (que ara trau més vots que EU per eixa circumscripció) i procurar que com a molt puga aconseguir-ne un altre.
La radiografia dels llocs en les llistes seria la següent:
València:
1. EU
2. Bloc
3. EU
4. Els Verds d'Arnal
Castelló:
1. Bloc
2. EU
3. Bloc
4. EU
Alacant:
1. EU
2. Els Verds de Peris
3. Bloc
4. EU
Tenint en compte que les expectatives electorals de la coalició EU-Bloc-Verds rondaria en torn als 7-8 diputats, els resultats serien els següents:
EU: 4 diputats (2 per València, 1 per Castelló i 1 per Alacant)
Bloc: 2 diputats (1 per Castelló i 1 per València)
Els Verds d'Arnal: 1 diputat (per València)
Els Verds de Peris: 1 diputat (per Alacant)
Així, veiem com EU perd 1 diputat en relació al 2003, ja que n'aconsegueix 5 (4 propis i 1 de la seua marca verda representada pel senyor Arnal). El Bloc n'aconseguiria 2 i Els Verds de Peris, 1 -per Alacant, circumscripció on aquest partit té força implantació sobretot al Baix Segura-.
Des d'EU saben que els comentaris que afirmen que la coalició podria traure 10-12 diputats són més falsos que un duro sevillà. Els càlculs empírics no existeixen en política. I EU sap que un pacte amb el Bloc implica un desgast per a ells (almenys la pèrdua d'un diputat) que no té cap necessitat de patir. Però és que a més, si hi ha alguna cosa que pose dels nervis als sectors peceros d'EU és pensar que el diputat del Bloc per Castelló fos el conservador Enric Nomdedéu (actual regidor a l'Ajuntament de Castelló que dóna suport per afinitat vaticanista al govern local del PP de Fabra, que té majoria absoluta).
CARLES.
La intenció d'EU de cara al 2007 és la de "concedir-li" el número 1 per Castelló al Bloc (que ara trau més vots que EU per eixa circumscripció) i procurar que com a molt puga aconseguir-ne un altre.
La radiografia dels llocs en les llistes seria la següent:
València:
1. EU
2. Bloc
3. EU
4. Els Verds d'Arnal
Castelló:
1. Bloc
2. EU
3. Bloc
4. EU
Alacant:
1. EU
2. Els Verds de Peris
3. Bloc
4. EU
Tenint en compte que les expectatives electorals de la coalició EU-Bloc-Verds rondaria en torn als 7-8 diputats, els resultats serien els següents:
EU: 4 diputats (2 per València, 1 per Castelló i 1 per Alacant)
Bloc: 2 diputats (1 per Castelló i 1 per València)
Els Verds d'Arnal: 1 diputat (per València)
Els Verds de Peris: 1 diputat (per Alacant)
Així, veiem com EU perd 1 diputat en relació al 2003, ja que n'aconsegueix 5 (4 propis i 1 de la seua marca verda representada pel senyor Arnal). El Bloc n'aconseguiria 2 i Els Verds de Peris, 1 -per Alacant, circumscripció on aquest partit té força implantació sobretot al Baix Segura-.
Des d'EU saben que els comentaris que afirmen que la coalició podria traure 10-12 diputats són més falsos que un duro sevillà. Els càlculs empírics no existeixen en política. I EU sap que un pacte amb el Bloc implica un desgast per a ells (almenys la pèrdua d'un diputat) que no té cap necessitat de patir. Però és que a més, si hi ha alguna cosa que pose dels nervis als sectors peceros d'EU és pensar que el diputat del Bloc per Castelló fos el conservador Enric Nomdedéu (actual regidor a l'Ajuntament de Castelló que dóna suport per afinitat vaticanista al govern local del PP de Fabra, que té majoria absoluta).
CARLES.
CONFIDENCIAL: EL BES HA COMPRAT LES SIGLES EsqVal
Com sap tot bon paeller, a aquesta redacció no se li escapa res que passe en la política valenciana, i menys encara aquelles coses més morboses.
Doncs bé, segons ens informa un dels nostres talps, les sigles "Esquerra Valenciana" ja han passat a millor vida, gràcies a la seua infame i minúscula cúpula ( 5 militants poden formar una cúpula?).
Després d'una mini tourné, per aquelles organitzacions valencianes amb algún duro a la butxaca oferint les sigles al millor postor, la subasta està tancada.
Després d'una reunió entre EV i el BES (eixa fantasmagòrica corrent interna del Bloc), s'ha arribat a un acord i les sigles EV tornen al lloc d'on van eixir, al Bloc. L'acord està tancat i la formula que segurament s'emprarà serà la dissolució dins el Bloc o inclús dins del BES, i el preu a pagar, segurament seria un lloc en la direcció regionalista, tot i que és una cosa encara per tancar.
I encara una cosa més, segons ens apunten, eixe Willy Fogg de la política valenciana que és Victor Baeta, podria tornar a ingresar en EV, tant se val si aquesta ésuna corrent o com a paraeta de tramussos. Pase el que pase, continuarem informant.
BERIA.
Doncs bé, segons ens informa un dels nostres talps, les sigles "Esquerra Valenciana" ja han passat a millor vida, gràcies a la seua infame i minúscula cúpula ( 5 militants poden formar una cúpula?).
Després d'una mini tourné, per aquelles organitzacions valencianes amb algún duro a la butxaca oferint les sigles al millor postor, la subasta està tancada.
Després d'una reunió entre EV i el BES (eixa fantasmagòrica corrent interna del Bloc), s'ha arribat a un acord i les sigles EV tornen al lloc d'on van eixir, al Bloc. L'acord està tancat i la formula que segurament s'emprarà serà la dissolució dins el Bloc o inclús dins del BES, i el preu a pagar, segurament seria un lloc en la direcció regionalista, tot i que és una cosa encara per tancar.
I encara una cosa més, segons ens apunten, eixe Willy Fogg de la política valenciana que és Victor Baeta, podria tornar a ingresar en EV, tant se val si aquesta ésuna corrent o com a paraeta de tramussos. Pase el que pase, continuarem informant.
BERIA.
EXCLUSIVA: UN ESTUDI CONFIRMA QUE EL PACTE EU-Bloc NO IMPEDIRIA LA MAJORIA ABSOLUTA DEL PP
Com saben tots els nostres paellers, la modèstia no és una de les característiques principals d'aquesta redacció. Per això no ens cansarem de dir que els nostres oïts i els nostres col·laboradors estan en totes bandes.
Gràcies a un d'aquests informadors ens ha arribat el següent estudi, que en el format que ens ha arribat duia el segell de un departament de la Universitat de València.
Però sense més preambuls, vos deixem amb el que interesa:
Un pacte electoral EU-Bloc en les properes eleccions autonòmiques al País Valencià no impediria la majoria absoluta del PP. Vegem com estan les coses ara mateix:
2003:
Partido Popular PP 1.146.780 47,90 48
Partido Socialista Obrero Español PSOE 874.288 36,52 35
Esquerra Unida+Els Verds/Los Verdes+Esquerra Valenciana ENTESA 154.494 6,45 6
Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda BLOC-EV 114.122 4,77
Si s'haguera fet una coalició, aparentment hauria tret un 11'5 % de vots. Ara bé, fins el més tonto dels politòlegs sap que una coalició d'aquestes característiques no suma mai 2+2. Fixem-nos en el precedent del possible pacte, eleccions autonòmiques de 1987:
Partido Socialista Obrero Español PSOE 828.961 41,72 42
Federación de Partidos de Alianza Popular FAP 476.099 23,96 25
Centro Democrático y Social CDS 225.663 11,36 10
Unión Valenciana UV 183.541 9,24 6
Coalición Izquierda Unida-Unitat del Poble Valencià IU-UPV 159.579 8,03 6
Doncs bé, aquest paupèrrim resultat de 1987 xoca amb el que hauria d'haver sigut en teoria aquest pacte: la suma dels percentatges de 1983 del PCE
Partido Comunista de España-Partido Comunista del País Valenciano PCE-PCPV 142.570 7,51 6
i la UPV
Unitat del Poble Valencià UPV 58.712 3,09
El 10'6% (7'51% + 3'09%) que haurien d'haver sumat a priori es va quedar en un mediocre 8'03%, conservant els mateixos 6 diputats que ja tenia el PCE en solitari però eixint escaldada EU, que en va perdre 2 per "cedir-los" amablement a UPV. De tots és sabut que als dos dies la UPV trencà el grup i passà al grup mixt, així com que aquest pacte amb els comunistes fou l'inici de la crisi a la UPV, que acabà l'any 1990 amb el trencament del sector més dretà de Pepa Chesa (que fundà el PVN).
Així doncs, dels 200.000 votants que IU-UPV haurien d'haver conservat, més uns quants milers de votants "il·lusionats" amb el pacte valencianista i d'esquerres, es passà a només 160.000 i més de 40.000 vots fugiren cap a altres opcions (principalment el PSOE).
La pregunta és: què passaria al 2007 amb un pacte EU-Bloc? Cal dir que el Bloc no parteix precisament del 4'7% de 2003 (els darrers sondejos li donen poc més del 3%) ni EU del 6'45% (ara estarien sobre el 5'5%). Com que la suma no seria perfecta, un 3'5% de votants potencials del Bloc més un 6% de votants potencials d'EU podrien donar en coalició com a màxim un 8%. I inclús poden haver-hi altres factors correctors a la baixa d'aquest resultat. Un és l'"efecte Zapatero" (una mobilització forta del PSOE per canalitzar el vot útil amb constants aparicions de Zapatero a València). Això a més vindria potenciat pel discurs anti-PSOE que faria el PP, el qual a la pràctica convertiria la campanya electoral en un duel PP-PSOE en la més pura tradició espanyola.
Un altre podria ser el concurs en solitari d'ERPV o un pacte d'aquest partit amb Els Verds, cap al quals anirien importants sectors d'EU descontents del pacte amb un partit de centre-dreta nacionalista i també sectors del Bloc descontents del pacte amb els "comunistes cañís" de Glòria Marcos.
Es mire com es mire, amb 99 escons a les Corts Valencianes i un percentatge probable del 7-8% per a la coalició EU-Bloc, tot plegat seria insuficient pera acabar amb la majoria absoluta del PP.
Gràcies a un d'aquests informadors ens ha arribat el següent estudi, que en el format que ens ha arribat duia el segell de un departament de la Universitat de València.
Però sense més preambuls, vos deixem amb el que interesa:
Un pacte electoral EU-Bloc en les properes eleccions autonòmiques al País Valencià no impediria la majoria absoluta del PP. Vegem com estan les coses ara mateix:
2003:
Partido Popular PP 1.146.780 47,90 48
Partido Socialista Obrero Español PSOE 874.288 36,52 35
Esquerra Unida+Els Verds/Los Verdes+Esquerra Valenciana ENTESA 154.494 6,45 6
Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda BLOC-EV 114.122 4,77
Si s'haguera fet una coalició, aparentment hauria tret un 11'5 % de vots. Ara bé, fins el més tonto dels politòlegs sap que una coalició d'aquestes característiques no suma mai 2+2. Fixem-nos en el precedent del possible pacte, eleccions autonòmiques de 1987:
Partido Socialista Obrero Español PSOE 828.961 41,72 42
Federación de Partidos de Alianza Popular FAP 476.099 23,96 25
Centro Democrático y Social CDS 225.663 11,36 10
Unión Valenciana UV 183.541 9,24 6
Coalición Izquierda Unida-Unitat del Poble Valencià IU-UPV 159.579 8,03 6
Doncs bé, aquest paupèrrim resultat de 1987 xoca amb el que hauria d'haver sigut en teoria aquest pacte: la suma dels percentatges de 1983 del PCE
Partido Comunista de España-Partido Comunista del País Valenciano PCE-PCPV 142.570 7,51 6
i la UPV
Unitat del Poble Valencià UPV 58.712 3,09
El 10'6% (7'51% + 3'09%) que haurien d'haver sumat a priori es va quedar en un mediocre 8'03%, conservant els mateixos 6 diputats que ja tenia el PCE en solitari però eixint escaldada EU, que en va perdre 2 per "cedir-los" amablement a UPV. De tots és sabut que als dos dies la UPV trencà el grup i passà al grup mixt, així com que aquest pacte amb els comunistes fou l'inici de la crisi a la UPV, que acabà l'any 1990 amb el trencament del sector més dretà de Pepa Chesa (que fundà el PVN).
Així doncs, dels 200.000 votants que IU-UPV haurien d'haver conservat, més uns quants milers de votants "il·lusionats" amb el pacte valencianista i d'esquerres, es passà a només 160.000 i més de 40.000 vots fugiren cap a altres opcions (principalment el PSOE).
La pregunta és: què passaria al 2007 amb un pacte EU-Bloc? Cal dir que el Bloc no parteix precisament del 4'7% de 2003 (els darrers sondejos li donen poc més del 3%) ni EU del 6'45% (ara estarien sobre el 5'5%). Com que la suma no seria perfecta, un 3'5% de votants potencials del Bloc més un 6% de votants potencials d'EU podrien donar en coalició com a màxim un 8%. I inclús poden haver-hi altres factors correctors a la baixa d'aquest resultat. Un és l'"efecte Zapatero" (una mobilització forta del PSOE per canalitzar el vot útil amb constants aparicions de Zapatero a València). Això a més vindria potenciat pel discurs anti-PSOE que faria el PP, el qual a la pràctica convertiria la campanya electoral en un duel PP-PSOE en la més pura tradició espanyola.
Un altre podria ser el concurs en solitari d'ERPV o un pacte d'aquest partit amb Els Verds, cap al quals anirien importants sectors d'EU descontents del pacte amb un partit de centre-dreta nacionalista i també sectors del Bloc descontents del pacte amb els "comunistes cañís" de Glòria Marcos.
Es mire com es mire, amb 99 escons a les Corts Valencianes i un percentatge probable del 7-8% per a la coalició EU-Bloc, tot plegat seria insuficient pera acabar amb la majoria absoluta del PP.
CONFIDENCIAL: DESAPAEIX LA MARCA PSPV
Segons el nostre talp a la seu del carrer Blanqueries, en les properes eleccions municipals i autonòmiques, ja no es vorà, enlloc, la marca PSPV.
Les ordres ( "a mandar que pa eso estamos", ha pensat el Pla) venen de dalt,molt de dalt, exactament del doctor no socialista, el senyors Rubalcaba, Blanco, i tot el seu aparell.
La raó és molt simple, i fins i tot, des del punt de vista d'un espanyol, lògica: electoralment parlant, els valencians som més espanyols que les castanyueles. Repetidament s'ha demostrat que el País Valencià no és sinó, que el palmer de tot allò que pasa en la capital del reyno.
És a dir, els valencianets mai votaran Pla, entre altres coses perquè és poc menys que un engendro invotable. Els valencians, si voten, votaran Zapatero; és a dir, els valencians ( i els xurros que hi viuen) votarien PSOE, però no PSPV.
Però no ens amarguem, era una cosa que tots sabiem. I la històrica marca PSPV ja fa temps que està venuda, entre altres coses, gràcies al senyor Cucó i al Lluch.
DON PIO.
Les ordres ( "a mandar que pa eso estamos", ha pensat el Pla) venen de dalt,molt de dalt, exactament del doctor no socialista, el senyors Rubalcaba, Blanco, i tot el seu aparell.
La raó és molt simple, i fins i tot, des del punt de vista d'un espanyol, lògica: electoralment parlant, els valencians som més espanyols que les castanyueles. Repetidament s'ha demostrat que el País Valencià no és sinó, que el palmer de tot allò que pasa en la capital del reyno.
És a dir, els valencianets mai votaran Pla, entre altres coses perquè és poc menys que un engendro invotable. Els valencians, si voten, votaran Zapatero; és a dir, els valencians ( i els xurros que hi viuen) votarien PSOE, però no PSPV.
Però no ens amarguem, era una cosa que tots sabiem. I la històrica marca PSPV ja fa temps que està venuda, entre altres coses, gràcies al senyor Cucó i al Lluch.
DON PIO.