QUI ESTÀ DARRERE D' "EL GULAG VALENCIÀ"
El 29 de maig de 2007 apareix un blog anomenat "el gulag valencià" (blogs.ya.com/elgulagvalencia ), una burda i exagerada copia d'aquest mitjà.
Com ell mateix explica, l'autor de la cosa és Beria, antic col·laborador i fundador de LPV, qui després de tormentoses experiències tant a la redacció com al Comité Central ( on per exemple un dia és va pujar a la taula i va començar a cridar a tots que algun dia ens faria molt de mal) va estar expulsat fulminantment d'aquest equip. A més a més, el seu desviacionisme respecte a la linia ideològica de LPV i del nostre estimat lider, el Redactor en Cap, va fer que es posara punt i final a la seua redacció amb aquesta casa.
Però, qui és Beria? De moment no anem a mostrar una foto seua, ni anem a dir el seu nom, de moment sols anem descriure-lo.
Béria va nàixer a principis dels 80 a un barri del sud de la ciutat de València... Va pasar pel col·legi sense pena ni glòria fins que va arribar als dos instituts per on va pasar. Allà ben aviat es va fer popular per una petita tara física prou evident que si bé no és una discapacitat seriosa, era l'excusa perfecta per fer-li l'objectiu perfecte dels millors llançadors d'entrepans i globus del barri...
Aquesta nefasta vivència el va fer tancar-se per sempre més en sí mateix, convertint-lo en una persona fortament amargada, sense cap amic i amb un fort odi per tots aquells homes més agraciats físicament que ell.
Finalitza l'institut i aquest ser abominable de caracter i odiòs entra en la Universitat, on es llibera del seu estigma. Tot i que continua tan imbècil i amargat com sempre, entra en contacte amb gent catalanista, cosa que el dú a la conversió al catalanisme amb dos objectius: fer amics i amargar a qui puga per tal de resarcir-se.
És llavors quan entra en una organització política i coneix a un dels fundadors d'aquesta redacció.
Un altre aspecte que li causa més amargor és la seua homosexualitat mai admesa per pur autoodi, cosa que mai podrem comprendre, nosaltres que propugnem una llibertat sexual plena. El cas és que Beria ix a soles i en secret per l'ambient de la ciutat i es llavors quan tot ix a la llum, al trobar-se a companys de la seua nova organització, amb qui posteriorment s'enrrolla.
Mentre escriu com a freelance "treballa" en algunes feines de l'organització, amb un resultat nefast: el senyoret és un malfeiner i no fa el que li toca.
Altre aspecte que pot explicar el seu radicalisme, la seua amargor i el seu odi pels hòmes és la seua covardia. No sols era el blanc dels entrepans a l'institut, sinó que ja majoret li han tocat varies vegades la cara per motius pseudopolítics...
Poc després començen els seus problemes amb aquesta casa, de la qual és feliçment expulsat per unanimitat de la redacció. Seguirem informant...o no.
Com ell mateix explica, l'autor de la cosa és Beria, antic col·laborador i fundador de LPV, qui després de tormentoses experiències tant a la redacció com al Comité Central ( on per exemple un dia és va pujar a la taula i va començar a cridar a tots que algun dia ens faria molt de mal) va estar expulsat fulminantment d'aquest equip. A més a més, el seu desviacionisme respecte a la linia ideològica de LPV i del nostre estimat lider, el Redactor en Cap, va fer que es posara punt i final a la seua redacció amb aquesta casa.
Però, qui és Beria? De moment no anem a mostrar una foto seua, ni anem a dir el seu nom, de moment sols anem descriure-lo.
Béria va nàixer a principis dels 80 a un barri del sud de la ciutat de València... Va pasar pel col·legi sense pena ni glòria fins que va arribar als dos instituts per on va pasar. Allà ben aviat es va fer popular per una petita tara física prou evident que si bé no és una discapacitat seriosa, era l'excusa perfecta per fer-li l'objectiu perfecte dels millors llançadors d'entrepans i globus del barri...
Aquesta nefasta vivència el va fer tancar-se per sempre més en sí mateix, convertint-lo en una persona fortament amargada, sense cap amic i amb un fort odi per tots aquells homes més agraciats físicament que ell.
Finalitza l'institut i aquest ser abominable de caracter i odiòs entra en la Universitat, on es llibera del seu estigma. Tot i que continua tan imbècil i amargat com sempre, entra en contacte amb gent catalanista, cosa que el dú a la conversió al catalanisme amb dos objectius: fer amics i amargar a qui puga per tal de resarcir-se.
És llavors quan entra en una organització política i coneix a un dels fundadors d'aquesta redacció.
Un altre aspecte que li causa més amargor és la seua homosexualitat mai admesa per pur autoodi, cosa que mai podrem comprendre, nosaltres que propugnem una llibertat sexual plena. El cas és que Beria ix a soles i en secret per l'ambient de la ciutat i es llavors quan tot ix a la llum, al trobar-se a companys de la seua nova organització, amb qui posteriorment s'enrrolla.
Mentre escriu com a freelance "treballa" en algunes feines de l'organització, amb un resultat nefast: el senyoret és un malfeiner i no fa el que li toca.
Altre aspecte que pot explicar el seu radicalisme, la seua amargor i el seu odi pels hòmes és la seua covardia. No sols era el blanc dels entrepans a l'institut, sinó que ja majoret li han tocat varies vegades la cara per motius pseudopolítics...
Poc després començen els seus problemes amb aquesta casa, de la qual és feliçment expulsat per unanimitat de la redacció. Seguirem informant...o no.