Que el pacte anomenat Compromís anava a donar molt de joc és una cosa que tots, fins i tot els interessats, ens esperàven, el que no sabiem és que seria tan promte... Ens conten que la primera ja s'ha donat, i ha estat contra els pobrets de Izquierda Republicana, històric partit republicà al que s'ha de reconéixer haver estat l'únic que no es va baixar els pantalons acceptant la monarquia.

Bé, la cosa sembla ser que com no pot ser d'una altra forma, els d'IU només tindre mig lligat el pacte amb el Bloc van anar correguent a buscar als d'IR per a sumar-los al pacte. Com és natural, ja que aquest partit no té infraestructura per a presentar-se a soles, ho van vore amb molt bons ulls; ja sabien que no anaven a rascar res a les corts (igual els moreros tampoc) però al menys es sentirien bé per haver contribuit a la futura victòria...



El problema ha vingut una setmana després, ja que els peceros fent honor a la seua formació stalinista, els van prometre que el seu lider, Pau Rodriguez, seia el número sis per València i els seus companys, més o menys igual per les altres provincies. Doncs bé, resulta que a l'hora de fer les llistes tots s'han oblidat dels pobrets i s'han fet un repartiment a la mida de les dos grans i combulses organitzacions; el resultat, la primera en la front: Pau Rodriguez, de 12 per València. I és que com se sol dir en castellà "quien se acuesta con niños se despierta mojado".

L'affaire, que podria no ser molt greu, ens diuen que ha dut als d'IR a plantejar-se si entrar en el pacte, ja que hem de recordar que encara no ho han fet, tot i el que diguen els corre-ve-y-dile peceros i bloqueros. Es veu que el problema no és el lloc de la llista, sinó les actitus i la falta de confiança, cosa més greu. I és que de vegades ens despertem amb la sorpresa que no tot el món es ven per un plat de llentilles.