El Partit Valencià Nacionalista (PVN), partit escindit l'any 1990 de la Unitat del Poble Valencià (UPV) encara existeix, ni que siga al ciberespai. Tot i que el PVN (llegiu-ne "la Pavana", i que em disculpen els del famós grup teatral homònim) va desaparéixer en dissoldre's dins el Bloc Nacionalista Valencià, la seua web encara està activada: la podeu consultar a www.arrakis.es/~pvn/.
Des de LA PAELLA VALENCIANA no entenem la desídia que impulsa els antics responsables del PVN a mantindre en actiu la web; de tota manera, però, a nosaltres això ens vé de categoria per conéixer a fons la ideologia i propostes d'aquest extingit partit d'uns 150 militants, que pretenia crear una opció de centre-dreta neoblavera i com no, d'estricta obediència valenciana.
La presidenta del PVN era Pepa Chesa, actual secretària d'organització del Bloc, la qual representa el sector més dretà del partit tot i la seua militància de joventut a la marxista Germania Socialista. Com podeu comprovar, el logotip del PVN era una palmera tricolor (roig, groc i blau) molt semblant a la marca turística que aleshores promovia la Generalitat ("Mediterrània"). El PVN acceptava la bandera blavera i promovia un acostament amb el neoblaver Esquerra Nacionalista Valenciana, (ENV, un altre partit fantasmal del que ja en parlarem) i amb Unió Valenciana. Com hem dit, el PVN va nàixer de l'escissió del sector més dretà i particularista de la UPV arran del pacte electoral d'aquest partit amb Esquerra Unida en les autonòmiques de 1987. A nivell institucional, va arribar a tindre una desena de regidors.
Però, compte! El PVN no ha mort! És evident que les coordenades ideològiques de la Pavana han fet fortuna en l'actual Bloc Nacionalista Valencià: acceptació de la bandera blavera (la tenen a la seu nacional del carrer Sant Jacint de València); l'acceptació de les nefastes recomanacions lingüístiques de l'AVL (està proscrit dir "aquest", per exemple) i de la mateixa acadèmia d'opereta; l'obsessió perquè no els identifiquen com a catalanistes; les manies persecutòries derivades de les hipotètiques ingerències dels catalans (la famosa "estricta obediència valenciana"); la indefinició ideològica i el gir cap a postulats dretans, etc.
Cal dir en honor a la veritat que la senyora Chesa defensava des del PVN el desenvolupament de l'Estatut de 1982 i que, per tant, l'autonomia ja la teníem més puta que bonica (cosa sumament contradictòria amb les seues constants apel·lacions a la Nació Valenciana...).
Així doncs, el PVN continua existint i no només a internet. També en forma de número 2 de l'aparato del Bloc. I com a mostra pràctica, el cabreig que agafà la senyora Chesa amb les bases del seu partit quan aquestes s'enteraren de les intencions de fer un "front valencianista" amb els escindits d'UV per a les passades eleccions autonòmiques de 2003 i l'impediren...

CARLES.

Josep Guia sí que es botifler. Vixca JOSU TERNERA i VIXCA LA PAELLA VALENCIANA, la lligc tots lo dies. M'ancanta!!

Puix jo, anava ha botar al BLOC (sempre els he votat) i ara desprès de saber tot açò no vaig ha votar-los.
PEPA CHESA=BOTIFLER