logotipo

img_google
" El Molí "
RECULL PREMSA, WEB, ... DE LA VALLDIGNA
Acerca de
Veig l'alqueria amb la parra, els geranis, munt de silenci. Poble, camina com un poble entre els pobles. Camina i canta. "Fira" * Em quedaria a l'ombra d'uns geranis o d'una parra. Parres, llimeres, alegria de viure. Finestra oberta. "Estivella"
Sindicación
 
Marc Cabanilles Ex-regidor de l'Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat de la Valldigna ens conta la seua versió dels esdeveniments ocorreguts a esta població

QUÈ ÉS EL QUE PASSA A SIMAT?
Enviat el Dissabte, 23 octubre a les 21:05:23 per melero


Anònim va escriure " Marc Cabanilles Ex-regidor de l'Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat de la Valldigna ens conta la seua versió dels esdeveniments ocorreguts a esta població valenciana arran el relleu de regidor que ha tingut que fer l'Agrupació Ciutadana Arc Iris.


El relleu de regidor de la candidatura d’Arc Iris a l’Ajuntament de Simat ha deixat entreveure el tarannà més ranci de l’equip de govern i els seus còmplices del Bloc, i ha deixat per a la posteritat a les actes municipals ­–que no a les hemeroteques- un des episodis més greus del desgovern a Simat.

En primer lloc, vull deixar clars els motius del relleu en la representació d’Arc Iris a l’ajuntament.

Els portaveus de l’oposició no cobrem 2.400 euros al mes com l’alcalde, i per tant hem d’atendre les nostres obligacions laborals. El relleu es va pactar en el moment de confeccionar la candidatura, abans de les eleccions, de forma que almenys els quatre primers candidats pogueren agafar experiencia a l’ajuntament –les urnes ens van donar només un regidor, a pocs vots de’obtindre el segon- .

Malauradament, amb ple procés per al relleu ha sobrevingut la necessitat per la meua banda de desplaçar-me durant huit setmanes a l’Equador per motius laborals, la qual cosa ha impedit que Arc Iris tingués representació a l’últim plenari, en el que, quina casualitat, van entrar a l’ordre del dia punts trascendents que van a marcar no sols el desnvolupament de l’exercici, sino també a generacions futures. L’alcalde, Vicent Palomares, no sols no ha facilitat la presa de possesió de Joan Serra en substitució meua, sino que a més ha retardat el plenari dos setmanes amb la clara intenció d’introduïr punts a l’ordre del dia que no hi estaven prevists en assabentar-se’n de que Arc Iris no tindria representació. D’això en tenen constància els còmplices del PSOE, per més que vullguen atribuir l’absència de regidor a altres raons.

Els punts de l’ordre del dia que es van introduïr a eixe plenari són d’extrema trascendencia, encara que l’equip de govern li’n vol restar. S’ha aprovat el concert previ per a la redacció del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), un pla que inclou un camp de golf i una macrourbanització anexa, un deliri de l’arquitecte Bernardo Monserrat, que per a desgràcia dels simaters li va tocar en sort, o amb premeditació, amb el repartiment que la Diputació de València fa de tècnics per a ajudar a pobles menuts a ordenar el seu territori. Des dels seus primer anys d’exercici Bernardo Monserrat, amb despatx a Gandia, està obstinat en fer camps de golf. Ho va intentar al marjal de Xeresa i no sé si a alguna altra banda. I a l’alcalde de Simat, constructor de professió, no li ha caigut mal la idea. Ja va intentar vendre-la poc després de les eleccions, i l’ha retardada a la vista de les reticències del Bloc, PP i Arc Iris. Ara, si l’alcalde ha portat al plenari el PGOU amb camp de golf inclòs estic convençut de que ho ha fet perquè d’alguna manera o d’altra s’ha assegurat el recolzament dels dos o d’un regidor del Bloc. Cal tenir en compte que només cal una abstenció en el Bloc per a que el PSOE tire endavant els seus projectes. De fet, no seria la primera vegada que el PSOE aprova le seues propostes amb eixa fòrmula –recordem la votació del sou de l’alcalde, per posar un exemple-.

El mateix ha passat a l’últim plenari: el Bloc s’ha mostrat sempre contrari a camps de golf i urbanitzacions, i en canvi s’abstén a l’hora d’aprovar el PGOU. Ha de resultar molt difícil per al Bloc mantindre la coherència entre els seus postulats i les seues actuacions al plenari, amb el seu recolzament pràcticament incondicional al PSOE local.

Arc Iris s’ha mostrat contrari des d’un principi al model de l’alcalde-constructor de convertir la Valldigna en un continu urbà, i al model del camp de golf com a pretext per a construir vivendes a un lloc privilegiat, amb bon clima i prop de la mar vulnerant les regles més elementals del joc democràtic, sense comptar amb l’opinió dels ciutadans de Simat, sense respectar els nostres paisatges rurals tradicionals, i posant en perill el medi ambient. Des d’Arc Iris hem mantés que a l’hora de prendre una decissió d’esta trascència s’ha de consultar al poble. Els simaters ténen el dret de decidir i reflexionar amb el temps necessari sobre què volen per al seu territori, sense exposar-se a les vel.leïtats d’un personatge que s’aferra al càrrec per interessos allunyats dels generals.

Resulta desconcertant que entre els arguments que l’alcalde exposa per a defendre el camp de golf figure el de que és una mesura que no es materialitzarà fins d’ací a molts anys. És a dir, els projectes que aprova l’ajuntament es suposa que són un benefici per a la col.lectivitat i del que es tracta és de que s’executen el més aviat possible. En canvi, l’alcalde ens presenta el camp de golf com un mal que no haurem de suportar fins que passen uns anys. Magnífic. En qualsevol cas, el primer pas ja està donat amb la complicitat d’un regidor del Bloc que es va negar a posposar el tema per a un altre plenari, quan la corporació estiguera al complet. Ès cert que el PGOU s’ha de redactar, que s’ha de sometre a aprovació inicial, que s’ha d’exposar al públic, i que s’ha de votar de forma definitiva, i ahí serà on el Bloc tindrà el dilema, perquè aleshores Arc Iris ja tindrà el seu regidor i el PSOE no tindrà majoria. En qualsevol cas, el primer pas està donat. Al ramat, el PSOE no està fent altra cosa amb la seua política urbanística que traïr a persones que de bona fe donen el seu suport a partits suposadament d’esquerres.

D’altra banda, l’últim plenari va tractar el pas de la línia d’alta tensió per la Valldigna, un punt en el que es va observar un canvi de tendència, sobre tot al Bloc. Saben que el poble està majoritàriament en contra del pas de l’alta tensió. No obstant això, l’alcalde, després d’haver signat el conveni amb Iberdrola i la Generalitat i de tornar-se’n arrere en un dels capítols més vergonyosos de la política a Simat, sembla haver tirat la tovallola i ara ja dóna per fet que la línea passarà per la Valldigna, i les seues accions es limiten a fer propostes inaceptables de traçats alternatius, però per dins la Valldigna. El no rotund ha desaparegut dels discursos.

Vull cridar també l’atenció, per acabar, sobre el lamentable paper de la Mancomunitat de la Valldigna i sobre l’inexistència d’una política coordinada entre els ajuntaments, sense deixar de denunciar la farça que van interpretar els regidors del Bloc quan van aprovar –al mes d’octubre quasi acabant l’any- uns pressupostos plagats d’irregularitats amb la condició de que inclogueren una guarderia.

http://www.diariparlem.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2228
 
EL CIRC PRICE VA ACTUAR AHIR EN SIMAT
EL CIRC PRICE VA ACTUAR AHIR EN SIMAT
Enviat el Dimecres, 13 octubre a les 01:16:33 per editor


Reproduïm a continuació l'article que ens ha enviat Vicent Company i Sancho, Membre de la Coordinadora contra l'Alta Tensió de Simat de la Valldigna (La Safor), on fa una valoració de l'últim ple municipal:

"Ahir vaig anar per primera vegada a un plenari de l'Ajuntament del meu poble, Simat. Quan vaig arribar de nou ací, al meu poble, després de més d'una dècada d’ absència, sentia comentar pels bars: “el ple de Simat és com un circ “. Sentia i sentia parlar de les incongruències, les discussions, els atacs personals i no pas polítics...., però ahir vaig tindre l'honor de presenciar l'esperpèntica funció feta realitat. Jo estava en companyia d'un grup de gent que volíem dir simplement; NO VOLEM L'ALTA TENSIÓ, ja que en l'ordre del dia hi figurava el tema;

Doncs bé senyors, aquest tema ni tan sols es va votar, es va tractar sense megafonia (no sé jo si per a què no ens assabentàrem), i vam assistir una vegada més a les picabaralles a les que ens té acostumats la històrica oposició a l'Alcaldia de Simat.
Però la sorpresa grossa em va venir quan es va sotmetre a votació no sé què d’un CAMP DE GOLF A SIMAT, (dic que “no sé què” perquè veritablement hi havia problemes d'audició i de comunicació), i miraculosament s'aprovà amb els 5 vots de l'alcaldia i l'abstenció dels dos únics membres de l'oposició, (3 se n'havien anat en començar el ple i l'altre estava d'espectador lamentant-se). No sé si a això se li pot dir Circ, a mi en vénen al cap vint-i-un conceptes molts més amplis, cadascú que aplique els que crega convenient, però no espereu que jo us els enumere.
Deixeu-me, això sí, fer-me la següent bateria de preguntes:
En un edifici nou de trinca (Ajuntament), la megafonia no va?

Això s'anomena intencionalitat o benevolència per a què no patim?

Existeix un complot secret entre l'oposició i l’alcaldia, per perpetuar-hi el circ eternament?

Tal vegada es pretén crear un partit únic Simater, Golfista, i Constructor, al qual en un futur tots hi votarem?

Pretén l’oposició (en aquest moment en majoria simple) tindre credibilitat en unes futures eleccions, quan estem assistint, els futurs electors, a aquest sainet vuitcentista decadent?
Pensen repetir en el càrrec ?

La gent seguirà votant-los?

Algú sap què vol dir exactament el concepte anomenat oposició política i quina és la seua praxis a la Valldigna?

L’Alcaldia pretén reblanir coquetes amb el seu to ple de tendresa paternal, després de haver ballat aquest vals de l’Alta Tensió durant 10 anys?

Pretenen tal vegada fer-nos creure que un partit que duu manant quasi 25 anys no està anquilosat en el poder (per dir-ho d’alguna forma)?

Algú dels que estaven asseguts en aquella taula de representació popular li queda la suficient vergonya, com per poder mirar a la cara els seus veïns quan estan parlant i votant?
Perdoneu la meua ingenuïtat fent tantes preguntes sense cap resposta, els no polítics manquem de respostes, però encara tenim la llibertat de pensar, escriure, raonar...., i tal vegada quan no ens donen la paraula, el nostre últim recurs serà el crit. Un crit que siga això sí, políticament correcte, perquè si no, corres el perill de què et tanquen a la presó o de simplement buscar-te complicacions.

Per últim, i ja que no ens van donar torn de paraula als assistents, al
final del ple, després d’escoltar els seus disbarats respectuosament, ara voldria dir:
Srs. Polítics de Simat, jo no vull l'ALTA TENSIÓ, ni EL CAMP DE GOLF, ni l'especulació urbanística que ja es previsible i evident: no sé quanta
gent pensa com jo, però de segur que en serem uns quants. Convoqueu un referèndum i eixirem de dubtes, així tal vegada recobrareu una micra de credibilitat i una mica de dignitat!!!!
Gràcies per no escoltar-me i gràcies també si llegiu això.



Vicent Company i Sancho
(Membre de la Coordinadora contra l'Alta Tensió i futur membre de la Plataforma Anti-Golf Simat)."

http://www.diariparlem.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2158


REPOSTA A AQUEST ARTICLE:


Resposta a l'home indignat de la Valldigna per Marc Cabanilles
CARTES AL DIRECTOR: Resposta a l'home indignat de la Valldigna per Marc Cabanilles

(2071 paraules totals d'aquest text)
(182 Llegides)



Aquest article té relació i es una resposta, a un altre publicat fa uns dies en aquest mateix mitjà, davall el titol de "EL CIRCO PRICE ACTUA A SIMAT". Ambdós articles fan referència a la problemàtica i conflictiva situació que es viu a Simat de LA Valldigna, i en el seu ajuntament.

EL CIRCO PRICE FA ANYS QUE ACTUA A SIMAT

“No hi ha remei contra el mal, quan els vicis es converteixen en costum”
Séneca

Estimat amic INDIGNAT:

I et cride amic, malgrat no haver tingut una relació estreta amb tu, però donades les circumstàncies que travessem, no ja només a nivell de Simat, sinó fins i tot nacional o mundial, considere amics als que, pensant un poc (o un molt), ja es van donant compte de la realitat que ens embolica i es rebel·len davant d'això, no acceptant ni donant per bo, el que moltes vegades ens intenten vendre com el millor possible o el que és natural.

Tot açò ve a relació per la teua carta publicada en DIARIPARLEM el passat mes d'octubre, davall el títol de EL CIRCO PRICE ACTUA A SIMAT.

Dir-te estimat INDIGNAT, que bàsicament estic d'acord amb tu en tot allò que està passant a Simat, on en el nostre ajuntament (perquè és de tots, no sols d'ells), el grau d'indignitat és inigualable, la poca vergonya no té límits, la cara dura d'alguns sorprén, la foscor informativa és una cosa habitual, el funcionament com un vedat privat ho tenen ja com a norma, la rendició de comptes clars brilla per la seua absència, la prepotència és d'ús comú.

Com tu bé dius, s'ha arribat a tal nivell de degradació moral i política, de cinisme i perversió de la democràcia, que un observador com tu, que per primera vegada s'interessa i assisteix a un plenari municipal, es dóna compte que no entén res, que no troba cap explicació racional, ni ix de la incredulitat al veure l'espectacle que se li brinda davant dels seus ulls (eixe espectacle ho he estat veient i patint mensualment en la meua etapa com a regidor, i cal estar molt embrutit pel poder o els interessos per a no adonar-se’n).

U arriba a pensar que el que està veient, no és real. Pareix una història de novel·la negra. Com pot ser que les coses es facen com es fan i no passe res?. Com pot ser que alguns diguen el que diuen i es queden tan amples?. Com assumir que alguns voten el contrari del que suposa haurien de votar i encara vullguen convéncer a la resta de com són de coherents?. Com és que quan cometen els abusos i les irregularitats, intenten culpabilitzar a qui els critica, en compte de canviar les formes i els procediments? Si tot el que es veu és legal, què es pot arribar a fer si es comencen a fregar les il·legalitats?.

En el que ja no estic d'acord amb tu, és que a certa gent, la col·loques al mateix nivell dels que han propiciat tota aquesta situació, bé siga per acció (el PSOE té l'alcaldia des de l'any 79) o per omissió (el BLOC que moltes vegades ha tingut en la seua mà el poder canviar el rumb, i sempre ha acabat per mirar a un altre costat.

Concretament em referisc als regidors i simpatitzants de l'Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat. Res del que està passant a Simat aquets últims mesos, hauria passat de no ser per la presència municipal d'ARC IRIS. I açò ho sap molt bé l'alcalde, ho saben els nacionalistes del BLOC, i com no, ho sap també el PP, acostumat com ja el tenien durant anys a què ningú els fera cas, ni dins ni fora de l'Ajuntament.<

Perquè durant l'últim any i mig, hem presentat més mocions, preguntes i peticions que en els quatre últims anys de legislatura van fer la resta de partits junts i sobre multitud de temes (solidaritat, ús d'energies alternatives, immigrants, urbanisme, barreres arquitectòniques, etc).

Perquè ARC IRIS va ser qui va proposar les converses amb PP i BLOC al juny del 2003, per a que fora el BLOC qui ostentara l'alcaldia. Com tots saben, el PP va acceptar la proposta, però el BLOC es va escudar que no ens havíem dirigit a ells, quan van ser ells els que es van negar a parlar tant amb el PP com amb ARC IRIS (quan se li va dir al BLOC, assentem-nos a parlar, un dels seus regidors va respondre que ells es trobaven bé estant drets, i a l'ombra de papà PSOE, afegiria jo).

Perquè va ser ARC IRIS qui va proposar al desembre del 2003, davant de la gravetat de la signatura per part dels alcaldes del conveni amb Iberdrola perquè la línea d'Alta Tensió creuara la Valldigna, la moció de censura, mitjançant una carta personal a tots els regidors (inclosos els del PSOE) per a detindre el desgavell que s'estava cometent (i que finalment tindrà lloc).

Després de diverses setmanes i de diverses reunions amb PP i BLOC, on arribarem a tancar un document programàtic entre els tres grups, el BLOC va demanar un impossible (ostentar l'alcaldia la resta de la legislatura, després d'haver-la rebutjada sis mesos abans) a fi d'aconseguir que la moció de censura no arribara a bon port. Posteriorment ens assabentem, que a l’hora que negociaven amb nosaltres, per les nits es reunien en l'ajuntament amb l'alcalde i altres alts dirigents comarcals del PSOE i del propi BLOC, per a intentar “arreglar” les coses entre ells, com finalment va succeir.

Perquè ARC IRIS va ser el grup que va proposar les clàusules contra l'especulació en la subhasta dels solars municipals de la urbanització nova. Subhasta en què ens vam oposar que es vengueren la totalitat de solars, perquè l'única cosa que es pretén és fer caixa, perquè per més solars que posen en venda, l'especulació no hi ha qui la detinga, i més si tots els ajuntaments són com el que patim.

Perquè ARC IRIS ha sigut el grup que més ha treballat per aconseguir un canvi radical en l'ajuntament: Reglamentació de Comissions d'Investigació, Reglaments de Participació Ciutadana, instaurar la figura del Defensor del Ciutadà/na, plantejar que es consulte als ciutadans/es mitjançant referèndums en els temes més conflictius, Reglaments d'utilització de la Llengua Catalana, confecció d'un Reglament d'Organització i Funcionament propi de l'Ajuntament, insistència en què funcione el Consell Local Agrari, oposició ferma i decidida tant al traçat de l'Alta Tensió com a la construcció del camp de golf i la macrourbanització al mig de la vall, etc, etc.

No cal ni dir, que no hem tingut ni molt d'èxit, ni tampoc, molt de suport en el nostre treball. Algunes de les mocions aprovades, l'equip de govern ni les va arribar a posar en marxa. Altres, van ser rebutjades pel PSOE, bé amb el suport del BLOC o simplement amb la seua abstenció, i d’altres ni tans sols foren debatides per la “reial” gana de l’alcalde.

Perquè ARC IRIS ha sigut l'únic grup que va presentar al·legacions a l'aprovació dels pressupostos de 2004, davant del cúmul d'irregularitats comeses durant la seua aprovació. Al·legacions que, en compte de ser estudiades en detall, van ser una vegada més rebutjades per PSOE-BLOC, sense més explicacions.

Perquè ARC IRIS ha sigut qui ha posat a disposició de tot el poble la dada que en l'ajuntament hi ha més de 1.600.000 euros pendents de cobrar, i més de 1.200.000 euros, pendents de pagar, a més a més d'altres detalls i irregularitats que properament donarem a conéixer.

Perquè ARC IRIS és l'únic grup, encara que amb prou dificultats materials i econòmiques, que informa periòdicament de tot açò, bé a través del nostre butlletí d'informació (REBOLIKA), que procurem arribe a la majoria de veïns/es, o bé per mitjà de la realització d'actes públics informatius.

Perquè encara que de manera informal i amb pocs mitjans, ARC IRIS ha sigut l'únic grup que durant el Dia de La Valldigna, va muntar un referèndum perquè els veïns manifestaren la seua opinió sobre l'actuació dels ajuntaments de La Valldigna en el tema de l'Alta Tensió, obtenint un resultat aclaparador (més de 700 vots contra tres o quatre), condemnant el comportament dels alcaldes, que ens ha portat cap on estem ara, o siga, discutint si l'Alta Tensió va cent metres per ací o cent metres mén enllà.

Perquè si en el ple a què vas assistir, l'únic regidor d'ARC IRIS, estava com a espectador, és perquè, amb un estratagema legal (una més), l'alcalde va retardar deliberadament la presa de possessió del nou regidor (després de casi un mes que havíem sol·licitat el canvi per tindre que anar-me'n uns mesos a treballar a Equador), per a d'aquesta manera tractar els temes que durant mesos no ha pogut tirar endavant. Encara que pel que contes, no van arribar ni a debatre-ho o ho van fer amb una megafonia tan baixeta, que no vas arribar a assabentar-te del que s'estava parlant (que esperaves, que et facilitaren el que pogueres entendre alguna cosa).

Perquè després de tants anys de democràcia, ARC IRIS ha sigut l'únic grup que preveient el que ocorreria, va fer una crida pública perquè, tots els veïns/es de Simat, acudiren al ple. Crida que, oh casualitat !!, l'alcalde no va permetre que es fera, prohibint (per primera vegada en democràcia) que un grup polític de l'ajuntament poguera fer un ban per la megafonia municipal ( recordes això del vedat privat?)

Per tot açò, i moltes coses que ara mateix no recorde o no caben en tan reduït espai, amic INDIGNAT, no estic d'acord en què ens poses al mateix nivell que els que han provocat, amb el seu desvergonyiment, cinisme i poc esperit democràtic, tota aquesta lamentable situació que patim els veïns i veïnes de Simat.

Perquè ací l'únic partit (que no partit únic) que és golfista i constructor, és el format per PSOE i BLOC. Uns perquè són autèntics partidaris de la construcció indiscriminada i del golf, i altres, que diuen no ser-ho, però permeten que tot el que es faça siga en benefici dels negocis immobiliaris i golfistas (que hui en dia és el mateix).

I no dubtes gens ni mica, que des d’ARC IRIS hem dit i direm un NO rotund que els interessos particulars siguen els que determinen les actuacions municipals; a l'Alta Tensió i als que a poc a poc, i amb negociacions i acords secrets, ens han portat que la situació siga la que és; al Camp de Golf i una macrourbanització per a destruir el terme municipal donant solta a l'especulació salvatge; a la falta d'informació, de transparència, de democràcia, de participació; a l'abandonament de les funcions municipals com ha ocorregut en el cas de la immigració, del tràfic, de l'incomplimet dels horaris nocturns. Un NO rotund a tan poca dignitat, precisament a la VALLDIGNA.

Per tot això, amic INDIGNAT, et demanaria com a fruit de les teues opinions, que contribuïres en la mesura que siga possible, en la lluita per a acabar amb tant de despropòsit, enquistat com una caparra que no fa més que minar la bona salut física, mental, econòmica i moral de tots i totes quants tenim la fortuna (encara) de disfrutar d'una VALLDIGNA neta, agradable, viva, i per descomptat DIGNA.

Lluita que suposem, serà difícil i llarga, ja que després de tants anys, ha de ser dur prescindir del poder, de la prepotència, de fer el que et vinga en gana sense retre comptes, dels privilegis. I per a eixa lluita, no cal cap militància (en ARC IRIS, no tenim ni carnets, ni quotes), sinó únicament que recolzes les seues actuacions, que faces acte de presències en els seus actes, que lliges i difongues el Rebolika o simplement que ens faces arribar les teues idees o impressions.

Esperant haver contribuït a ampliar els teus coneixements sobre com, qui, quan, on i perquè ocorren certes coses a Simat, rep una afectuosa salutació d'algú tan indignat com tu, però que ja s'ha posat mà a l'obra.

Marc Cabanilles i Martí

Ex-regidor de l’Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat


http://www.diariparlem.com/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=505


 
VALL INDIGNA ?
VALL INDIGNA ?
Jo crec que tot aquest enutjós i interminable assumpte del traçat de la línia d’alta tensió per la Valldigna deuríem plantejar-nos-el com una pura qüestió de dignitat (vaja, de què em sona aquesta paraula?). De dignitat humana, que és com una mena de respecte (d’autorespecte en aquest cas) íntimament relacionat amb el sentit ètic i moral de la vida.

Anem a veure: Per què una manifestació de més de 6.000 persones (sense oblidar el massiu suport moral dels que no hi van participar) no ha fet desistir dels seus propòsits ni a les nostres autoritats municipals ni a les autonòmiques?

Qui crega que les manifestacions no serveixen de res en un Estat democràtic (valga la contradicció) va ben errat. Les aglomeracions de molta gent demanant –ni que siga pacíficament– coses, solen posar molt nerviosos els alts càrrecs polítics i poden arribar a canviar actituds i projectes impopulars.

Així doncs, com és possible –pregunte– que una manifestació que representa el 30 % de la població de tota la vall no meresca cap consideració per part dels nostres "democràtics" governants? Pensem que a una ciutat com València amb uns 700.000 habitants, un aplec proporcionalment semblant, hauria estat d’unes 200.000 persones.

La resposta a la meua pregunta podria ser que aquests fets esmentats no van tenir pràcticament cap ressò mediàtic. Cosa bastant lògica, val a dir, ja que és ben sabut per tothom que l’estratègia habitual del PP és la de silenciar, ignorar les veus discrepants. Allò que no s’esmenta, allò que no ix a la televisió (llegiu Canal 9), senzillament no existeix. I Canal 9, fent gal·la de la seua típica falta d’escrúpols morals, no en va dir ni un mot. Probablement el seu valuós i "públic" espai informàtic estaria ocupat –potser col·lapsat– per altres temes molt més necessaris i interessants per als valencians com ara les últimes tendències en la moda de vestir, la darrera pel·lícula de Hollywood o la Lliga de futbol.

Per què, però –torne a preguntar– una manifestació així va poder ser tan alegrement i fàcil silenciada? Hagués passat el mateix a la ciutat de València? O a Gandia? O a Alzira? La resposta, per descomptat, és rotundament no. I si això és així és (hem de ser valents i dir les coses clares) perquè Tavernes i la Valldigna en general no representen res, absolutament res per a la Generalitat. Tot just uns quants vots que caben en un grapat. A qui li importa el que una colla de valldignencs puga pensar o sentir (o patir)?

Vet ací, doncs, el que intentava dir: tal volta els habitants d’aquesta vall ens hauríem de plantejar tot açò com una qüestió de dignitat. Està en joc el nostre prestigi, la nostra dignitat com a éssers humans. Ens hem de deixar sotmetre i humiliar com si les nostres veus no fossen dignes de ser escoltades? Jo, per la meua part, dic que no. Ens hem de fer escoltar. Han de saber que existim. La nostra dignitat, més que mai, està en joc.

No a la línia d’alta tensió.


Sico Fons.

 
La tecnología centrará el III Foro Valldigna para el Mediterráneo

La tecnología centrará el III Foro Valldigna para el Mediterráneo


EL PAÍS - Valencia

EL PAÍS - C. Valenciana - 04-10-2004
El papel que la ciencia y las nuevas tecnologías pueden tener para abrir vías de entendimiento entre las riberas del Mediterráneo centrará el III Foro Valldigna para el Mediterráneo. El encuentro, organizado por la Universidad Politécnica de Valencia y la Generalitat Valenciana, con el respaldo de la Unesco y la Comisión Europea, se celebrará en Valencia del 10 al 13 de noviembre, y fue presentado recientemente en Bruselas.

El certamen tratará de enlazar las antiguas raíces culturales compartidas por los pueblos mediterráneos con las posibilidades que ofrecen las nuevas tecnologías para su reencuentro en un contexto difícil, según los organizadores, dada la primacía que "el terrorismo y la violencia internacional" han adquirido "muy particularmente en el Mediterráneo y el Oriente Próximo".

Entre el bagaje común, se abordarán las "matrices mediterráneas" en los campos de la medicina, la ciencia, el arte, y la arquitectura, y la importancia que sus aportaciones han tenido para el resto del mundo. El foro analizará igualmente el potencial que los medios de comunicación entendidos ampliamente -desde el "sermón" religioso a Internet- tienen como elemento de conciliación y de rechazo a la dominación y los abusos, y también un llamamiento a la autocrítica por lo que los responsables consideran un "deterioro general" que pasa por la falta de veracidad de muchos de los medios.

La utilización de las nuevas tecnologías para "articular una sociedad en red basada en los valores universales de la condición humana" hará especial hincapié en el software libre, y en el acceso universal a las mismas como forma de llevar a la práctica el "entendimiento" intercultural "soñadas por Ramon Llull".

El encuentro contará la participación, entre otros, de Federico Mayor, catedrático de Bioquímica de la Universidad Autónoma de Madrid y presidente de la Fundación Cultura de Paz; el sociólogo José Vidal Beneyto; el filósofo Javier Echevarría; el director de la División del Mediterráneo y el Medio Oriente de la Comisión Europea, Richard Weber, y el presidente de Hispalinux, Juan Tomás García.

Las jornadas de trabajo se desarrollarán en la Universidad Politécnica y la clausura en el Monasterio de Santa María de la Valldigna. El lugar, que da nombre al foro, fue elegido, según los organizadores, porque en su entorno se dio una fructífera convivencia de cristianos, judíos y musulmanes.






http://www.elpais.es/solotexto/articulo.html?xref=20041004elpval_20&type=Tes&ed=diario