ARQUEOLOGIA A LA VALLDIGNA
ARQUEOLOGIA A LA VALLDIGNA
Avui, una volta finalitzada la campanya arqueològica d’enguany, podem dir, amb alegria i quasi eufòria, que és un gran dia per a la Valldigna i els valencians en general. Les troballes i descobertes fetes recentment en diferents punts d’aquesta vall, poden ser considerades de tan gran importància i magnitud que hauran d’obligar a revisar tota la nostra història. L’equip d’arqueòlegs i paleontòlegs que tinc l’orgull i honor de dirigir personalment, han realitzat una tasca tan plausible que sens dubte haurà de ser reconeguda per tota la comunitat científica internacional.
Anem a pams: per una part, les excavacions fetes a principis d’estiu en diversos punts com ara són, el Bolomor, el Ràfol o el Massalari, permeten assegurar sense cap mena de dubte, que en aquests indrets existí vida vegetal en un passat no tan remot com sempre s’havia pensat. Restes carbonitzades de fusta i pinyols d’alguns fruits, avui en dia desapareguts, ens fan aventurar que en aquestes zones fou possiblement coneguda i practicada algun tipus d’agricultura. En concret s’hi han trobat restes d’arbres tals com tarongers, oliveres, garrofers o pins; la qual cosa ens fa pensar en la possibilitat de l’existència de camps habilitats per a aquests conreus, si bé no estem actualment en condicions d’especificar quines dimensions hi tindrien. Com és ben sabut, l’actual Valldigna City és el resultat del creixement desmesurat de tres antics llogarets que s’hi van expansionar a base d’edificacions descontrolades, macrourbanitzacions i camps de golf actualment abandonats. Així doncs, és fàcil imaginar com de complicada és la feina dels que intentem esbrinar com fou la vida dels nostres avantpassats... en glòria estiguen.
Per altra banda, l’exploració minuciosa de les rodalies de la macrourbanització coneguda amb el nom de Clot de la Font (o també Fountain Hole) ens han permés trobar-hi restes del que pareix ser un antic broll d’aigua. Amb la qual cosa podrem refusar la teoria de certa part dels historiadors que sostenien que el clima d’aquestes terres fou sempre desèrtic com ara mateix. Per a corroborar aquesta nostra hipòtesi, també hem de dir que per les zones anomenades la Vaca (o Cow River), el Badell i l’Ull del Bou (o Bull’s Eye), que hui en dia són camps de golf, hem descobert senyals d’antics barrancs que ben bé hagueren pogut ser, en temps pretèrits, rieres o fins i tot rius.
Finalment, acabarem aquesta breu aproximació al passat de la Valldigna, dient que en properes campanyes pensem seguir les nostres investigacions arqueològiques en llocs com l’hotel de 5 estreles Moor Queen, l’aeroport de la Sangonera, el Parc Temàtic del Ràfol, el port esportiu de la Goleta (Golette Harbour), el polígon industrial de la Fontarda o el complex d’oci i gratacels de Borderia (Border Trade Center). Estem segurs que el nostre treball, prompte donarà els seus fruits que ens permetran conèixer millor la vida antiga de llocs actualment hiperpoblats, hipercontaminats, hiperbruts i hiperhorribles com aquest.
Departament d’arqueologia humana i biològica de la Universitat de València.
SICO FONS
15 de setembre del 2.025.
Avui, una volta finalitzada la campanya arqueològica d’enguany, podem dir, amb alegria i quasi eufòria, que és un gran dia per a la Valldigna i els valencians en general. Les troballes i descobertes fetes recentment en diferents punts d’aquesta vall, poden ser considerades de tan gran importància i magnitud que hauran d’obligar a revisar tota la nostra història. L’equip d’arqueòlegs i paleontòlegs que tinc l’orgull i honor de dirigir personalment, han realitzat una tasca tan plausible que sens dubte haurà de ser reconeguda per tota la comunitat científica internacional.
Anem a pams: per una part, les excavacions fetes a principis d’estiu en diversos punts com ara són, el Bolomor, el Ràfol o el Massalari, permeten assegurar sense cap mena de dubte, que en aquests indrets existí vida vegetal en un passat no tan remot com sempre s’havia pensat. Restes carbonitzades de fusta i pinyols d’alguns fruits, avui en dia desapareguts, ens fan aventurar que en aquestes zones fou possiblement coneguda i practicada algun tipus d’agricultura. En concret s’hi han trobat restes d’arbres tals com tarongers, oliveres, garrofers o pins; la qual cosa ens fa pensar en la possibilitat de l’existència de camps habilitats per a aquests conreus, si bé no estem actualment en condicions d’especificar quines dimensions hi tindrien. Com és ben sabut, l’actual Valldigna City és el resultat del creixement desmesurat de tres antics llogarets que s’hi van expansionar a base d’edificacions descontrolades, macrourbanitzacions i camps de golf actualment abandonats. Així doncs, és fàcil imaginar com de complicada és la feina dels que intentem esbrinar com fou la vida dels nostres avantpassats... en glòria estiguen.
Per altra banda, l’exploració minuciosa de les rodalies de la macrourbanització coneguda amb el nom de Clot de la Font (o també Fountain Hole) ens han permés trobar-hi restes del que pareix ser un antic broll d’aigua. Amb la qual cosa podrem refusar la teoria de certa part dels historiadors que sostenien que el clima d’aquestes terres fou sempre desèrtic com ara mateix. Per a corroborar aquesta nostra hipòtesi, també hem de dir que per les zones anomenades la Vaca (o Cow River), el Badell i l’Ull del Bou (o Bull’s Eye), que hui en dia són camps de golf, hem descobert senyals d’antics barrancs que ben bé hagueren pogut ser, en temps pretèrits, rieres o fins i tot rius.
Finalment, acabarem aquesta breu aproximació al passat de la Valldigna, dient que en properes campanyes pensem seguir les nostres investigacions arqueològiques en llocs com l’hotel de 5 estreles Moor Queen, l’aeroport de la Sangonera, el Parc Temàtic del Ràfol, el port esportiu de la Goleta (Golette Harbour), el polígon industrial de la Fontarda o el complex d’oci i gratacels de Borderia (Border Trade Center). Estem segurs que el nostre treball, prompte donarà els seus fruits que ens permetran conèixer millor la vida antiga de llocs actualment hiperpoblats, hipercontaminats, hiperbruts i hiperhorribles com aquest.
Departament d’arqueologia humana i biològica de la Universitat de València.
SICO FONS
15 de setembre del 2.025.