VALL INDIGNA ?
VALL INDIGNA ?
Jo crec que tot aquest enutjós i interminable assumpte del traçat de la línia d’alta tensió per la Valldigna deuríem plantejar-nos-el com una pura qüestió de dignitat (vaja, de què em sona aquesta paraula?). De dignitat humana, que és com una mena de respecte (d’autorespecte en aquest cas) íntimament relacionat amb el sentit ètic i moral de la vida.
Anem a veure: Per què una manifestació de més de 6.000 persones (sense oblidar el massiu suport moral dels que no hi van participar) no ha fet desistir dels seus propòsits ni a les nostres autoritats municipals ni a les autonòmiques?
Qui crega que les manifestacions no serveixen de res en un Estat democràtic (valga la contradicció) va ben errat. Les aglomeracions de molta gent demanant –ni que siga pacíficament– coses, solen posar molt nerviosos els alts càrrecs polítics i poden arribar a canviar actituds i projectes impopulars.
Així doncs, com és possible –pregunte– que una manifestació que representa el 30 % de la població de tota la vall no meresca cap consideració per part dels nostres "democràtics" governants? Pensem que a una ciutat com València amb uns 700.000 habitants, un aplec proporcionalment semblant, hauria estat d’unes 200.000 persones.
La resposta a la meua pregunta podria ser que aquests fets esmentats no van tenir pràcticament cap ressò mediàtic. Cosa bastant lògica, val a dir, ja que és ben sabut per tothom que l’estratègia habitual del PP és la de silenciar, ignorar les veus discrepants. Allò que no s’esmenta, allò que no ix a la televisió (llegiu Canal 9), senzillament no existeix. I Canal 9, fent gal·la de la seua típica falta d’escrúpols morals, no en va dir ni un mot. Probablement el seu valuós i "públic" espai informàtic estaria ocupat –potser col·lapsat– per altres temes molt més necessaris i interessants per als valencians com ara les últimes tendències en la moda de vestir, la darrera pel·lícula de Hollywood o la Lliga de futbol.
Per què, però –torne a preguntar– una manifestació així va poder ser tan alegrement i fàcil silenciada? Hagués passat el mateix a la ciutat de València? O a Gandia? O a Alzira? La resposta, per descomptat, és rotundament no. I si això és així és (hem de ser valents i dir les coses clares) perquè Tavernes i la Valldigna en general no representen res, absolutament res per a la Generalitat. Tot just uns quants vots que caben en un grapat. A qui li importa el que una colla de valldignencs puga pensar o sentir (o patir)?
Vet ací, doncs, el que intentava dir: tal volta els habitants d’aquesta vall ens hauríem de plantejar tot açò com una qüestió de dignitat. Està en joc el nostre prestigi, la nostra dignitat com a éssers humans. Ens hem de deixar sotmetre i humiliar com si les nostres veus no fossen dignes de ser escoltades? Jo, per la meua part, dic que no. Ens hem de fer escoltar. Han de saber que existim. La nostra dignitat, més que mai, està en joc.
No a la línia d’alta tensió.
Sico Fons.
Jo crec que tot aquest enutjós i interminable assumpte del traçat de la línia d’alta tensió per la Valldigna deuríem plantejar-nos-el com una pura qüestió de dignitat (vaja, de què em sona aquesta paraula?). De dignitat humana, que és com una mena de respecte (d’autorespecte en aquest cas) íntimament relacionat amb el sentit ètic i moral de la vida.
Anem a veure: Per què una manifestació de més de 6.000 persones (sense oblidar el massiu suport moral dels que no hi van participar) no ha fet desistir dels seus propòsits ni a les nostres autoritats municipals ni a les autonòmiques?
Qui crega que les manifestacions no serveixen de res en un Estat democràtic (valga la contradicció) va ben errat. Les aglomeracions de molta gent demanant –ni que siga pacíficament– coses, solen posar molt nerviosos els alts càrrecs polítics i poden arribar a canviar actituds i projectes impopulars.
Així doncs, com és possible –pregunte– que una manifestació que representa el 30 % de la població de tota la vall no meresca cap consideració per part dels nostres "democràtics" governants? Pensem que a una ciutat com València amb uns 700.000 habitants, un aplec proporcionalment semblant, hauria estat d’unes 200.000 persones.
La resposta a la meua pregunta podria ser que aquests fets esmentats no van tenir pràcticament cap ressò mediàtic. Cosa bastant lògica, val a dir, ja que és ben sabut per tothom que l’estratègia habitual del PP és la de silenciar, ignorar les veus discrepants. Allò que no s’esmenta, allò que no ix a la televisió (llegiu Canal 9), senzillament no existeix. I Canal 9, fent gal·la de la seua típica falta d’escrúpols morals, no en va dir ni un mot. Probablement el seu valuós i "públic" espai informàtic estaria ocupat –potser col·lapsat– per altres temes molt més necessaris i interessants per als valencians com ara les últimes tendències en la moda de vestir, la darrera pel·lícula de Hollywood o la Lliga de futbol.
Per què, però –torne a preguntar– una manifestació així va poder ser tan alegrement i fàcil silenciada? Hagués passat el mateix a la ciutat de València? O a Gandia? O a Alzira? La resposta, per descomptat, és rotundament no. I si això és així és (hem de ser valents i dir les coses clares) perquè Tavernes i la Valldigna en general no representen res, absolutament res per a la Generalitat. Tot just uns quants vots que caben en un grapat. A qui li importa el que una colla de valldignencs puga pensar o sentir (o patir)?
Vet ací, doncs, el que intentava dir: tal volta els habitants d’aquesta vall ens hauríem de plantejar tot açò com una qüestió de dignitat. Està en joc el nostre prestigi, la nostra dignitat com a éssers humans. Ens hem de deixar sotmetre i humiliar com si les nostres veus no fossen dignes de ser escoltades? Jo, per la meua part, dic que no. Ens hem de fer escoltar. Han de saber que existim. La nostra dignitat, més que mai, està en joc.
No a la línia d’alta tensió.
Sico Fons.