Conscient o inconscient? (El que comuniquem)
Acabo de començar. Vull parlar sobre la Comunicació i ja m'he deixat un tema important per comentar:
Si heu llegit la meva fitxa de presentació haureu vist que m'han atorgat la Incapacitat Permanent Absoluta. Potser algú s'ha preguntat Per que?.
Us dec la resposta. (si no no haver-ho escrit) Pateixo de fa uns 13 anys una malaltia neurodegenerativa avui per avui incurable: l'enfermetat de Parkinson. I aprofitant l'avinentesa de que vivim en un pais ric he usat el meu dret a sol.licitar-la.
Gràcies al reconeixement d'aquesta Incapacitat puc dedicar.me a escriure, entre d'altres moltes activitats (Creieu-me: no haver de treballar representa molta feina per mantenir-se actiu).
Bé. I tot això que té a veure amb la Comunicació?
Porto assegut davant l'ordinador per escriure el que esteu llegint una bona estona, potser uns 40 minuts. Si ho llegiu, en tardareu 40 segons. (Fins aqui).
És un del avantatges que ens permet la Comunicació escrita: abans de publicar-la la podem corregir tantes vegades com vulguem fins que n'estiguem satisfets. (I així i tot no parariem de modificar el text escrit).
I perquè aquest afany de llegir i rellegir el que estic escrivint? Per una raó molt sencilla:
Vull trasmetre un missatge a qui ho llegeixi i vull que aquest missatge s'entengui.
Pensareu: "Doncs si que li costa trasmetre un missatge a aquest noi".
Responc: Sí que costa, si vols que t'entenguin be i a la primera. I el que és més xocant de tot plegat: encara no l'he trasmès. (He pensat que primer calía respondre a un buit explicatiu sobre la I.PA.)
Per què vull parlar de la Comunicació? Perquè amb el malament que ens comuniquem (conscientment o inconscientment) és un miracle que aconseguim entendren's.
I, per ara, ho deixo aquí. També tinc ganes (ho confesso) de veure com queda el meu Blog. És el meu primer article i vull veure que comunica i què em comunica.
A reveure.
Si heu llegit la meva fitxa de presentació haureu vist que m'han atorgat la Incapacitat Permanent Absoluta. Potser algú s'ha preguntat Per que?.
Us dec la resposta. (si no no haver-ho escrit) Pateixo de fa uns 13 anys una malaltia neurodegenerativa avui per avui incurable: l'enfermetat de Parkinson. I aprofitant l'avinentesa de que vivim en un pais ric he usat el meu dret a sol.licitar-la.
Gràcies al reconeixement d'aquesta Incapacitat puc dedicar.me a escriure, entre d'altres moltes activitats (Creieu-me: no haver de treballar representa molta feina per mantenir-se actiu).
Bé. I tot això que té a veure amb la Comunicació?
Porto assegut davant l'ordinador per escriure el que esteu llegint una bona estona, potser uns 40 minuts. Si ho llegiu, en tardareu 40 segons. (Fins aqui).
És un del avantatges que ens permet la Comunicació escrita: abans de publicar-la la podem corregir tantes vegades com vulguem fins que n'estiguem satisfets. (I així i tot no parariem de modificar el text escrit).
I perquè aquest afany de llegir i rellegir el que estic escrivint? Per una raó molt sencilla:
Vull trasmetre un missatge a qui ho llegeixi i vull que aquest missatge s'entengui.
Pensareu: "Doncs si que li costa trasmetre un missatge a aquest noi".
Responc: Sí que costa, si vols que t'entenguin be i a la primera. I el que és més xocant de tot plegat: encara no l'he trasmès. (He pensat que primer calía respondre a un buit explicatiu sobre la I.PA.)
Per què vull parlar de la Comunicació? Perquè amb el malament que ens comuniquem (conscientment o inconscientment) és un miracle que aconseguim entendren's.
I, per ara, ho deixo aquí. També tinc ganes (ho confesso) de veure com queda el meu Blog. És el meu primer article i vull veure que comunica i què em comunica.
A reveure.
No ens posem d'acord?
Ja torno a ser aquí. Aquests dies estic parlant amb els més pròxims a mi al respecte d'aquest Blog i sorgeixen les primeres qüestions:
Què pretenc amb ell i si la meva intenció és pontificar al respecte de la Comuicació.
Anem a pams: el primer que pretenc és veure què tal em desinvolc en el món de l'escriptura (és una manera de comunicar-se). El segón que pretenc és crear debat al respecte d'aquest tema (la Comunicació), contrastar opinions i crear un marc de discussió en el sentit més constructiu de la paraula discussió.
Després continuo per aquí.
Què és el que no pretenc: de cap manera pontificar sobre la Comunicació. Per això ja existeixen Manuals al respecte i crec que, bàsicament, tots estarem d'acord en el següent esquema difinitori:
COMUNICACIO1.ppt
Tornem al marc de discussió.
Voldria comentar dues coses, i les dues em satisfan molt:
Primera: No ens posem d'acord?
Amb una persona molt estimada ja hem tingut la primera discussió al respecte del que vaig escriure al primer article:
" Eun del avantatges que ens permet la Comunicació escrita: abans de publicar-la la podem corregir tantes vegades com vulguem fins que n'estiguem satisfets. (I així i tot no parariem de modificar el text escrit). "
Ella em va dir: Crec que tu i jo ens entenem millor quan parlem les coses de cara, no per escrit. Verbalment ens és possible mantenir un diàleg i anar polint el que ens volem dir fins assolir el que pretén la Comunicació per si mateixa : l'acció o reacció de les parts.
Ja hi som: alguna cosa falla en la comunicació. Son els "Ruidos " de l'esquema? Ben cert.
En cap moment pretenia defensar la comunicació escrita per damunt de la parlada, pero aquesta persona ho va entendre així.
Això, per a mi, és l'apassionant que planteja la Comunicació: Com ho haig de fer perquè la persona a qui va dirigit el meu missatge l'entengui tal com jo pretenc que l'entengui i la reacció sigui (més o menys) l'esperada?.
Cadascú de nosaltres és un Món absolutament complex, amb les nostres cabòries (paraula de moda), els nostres estats d'anim, les nostres emocions i mil coses més.
I això (nosaltres i el nostre Món) forma part d'aquests "Ruidos" que em de tenir en compte per que es tanqui satisfactòriament el crecle de la Comunicació.
La segona: la comentaré al proper article.
Què pretenc amb ell i si la meva intenció és pontificar al respecte de la Comuicació.
Anem a pams: el primer que pretenc és veure què tal em desinvolc en el món de l'escriptura (és una manera de comunicar-se). El segón que pretenc és crear debat al respecte d'aquest tema (la Comunicació), contrastar opinions i crear un marc de discussió en el sentit més constructiu de la paraula discussió.
Després continuo per aquí.
Què és el que no pretenc: de cap manera pontificar sobre la Comunicació. Per això ja existeixen Manuals al respecte i crec que, bàsicament, tots estarem d'acord en el següent esquema difinitori:
COMUNICACIO1.ppt
Tornem al marc de discussió.
Voldria comentar dues coses, i les dues em satisfan molt:
Primera: No ens posem d'acord?
Amb una persona molt estimada ja hem tingut la primera discussió al respecte del que vaig escriure al primer article:
" Eun del avantatges que ens permet la Comunicació escrita: abans de publicar-la la podem corregir tantes vegades com vulguem fins que n'estiguem satisfets. (I així i tot no parariem de modificar el text escrit). "
Ella em va dir: Crec que tu i jo ens entenem millor quan parlem les coses de cara, no per escrit. Verbalment ens és possible mantenir un diàleg i anar polint el que ens volem dir fins assolir el que pretén la Comunicació per si mateixa : l'acció o reacció de les parts.
Ja hi som: alguna cosa falla en la comunicació. Son els "Ruidos " de l'esquema? Ben cert.
En cap moment pretenia defensar la comunicació escrita per damunt de la parlada, pero aquesta persona ho va entendre així.
Això, per a mi, és l'apassionant que planteja la Comunicació: Com ho haig de fer perquè la persona a qui va dirigit el meu missatge l'entengui tal com jo pretenc que l'entengui i la reacció sigui (més o menys) l'esperada?.
Cadascú de nosaltres és un Món absolutament complex, amb les nostres cabòries (paraula de moda), els nostres estats d'anim, les nostres emocions i mil coses més.
I això (nosaltres i el nostre Món) forma part d'aquests "Ruidos" que em de tenir en compte per que es tanqui satisfactòriament el crecle de la Comunicació.
La segona: la comentaré al proper article.
Comunicació vs. Incomunicació
Ahir llegia El Periódico i em va sobtar un article d'opinió escrit per en Josep Mª Espinàs sobre els debats polítics que hi ha hagut aquests dies per TV.
Us en baixo una part, per mi molt significativa.
." En els països on se celebren eleccions de debò --no comèdies pseudodemocràtiques--, la campanya electoral aconsegueix ser interessant i els debats dels candidats són realment debats. Perquè debatre vol dir discutir. Opinar, replicar, contraopinar. I per haver-hi debat hi ha d'haver diàleg.
El fals debat a dos de fa uns quants dies va ser el gran espectacle de la incomunicació. Estaven prohibides les interrupcions, i quan un dels enfrontats sap que no serà interromput pot dir les bestieses i les falsedats que vulgui. Perquè és en el mateix moment de la falsedat quan l'altre pot dir: "¡Mentida!", i aportar proves per demostrar-ho. Haver d'esperar dos o tres minuts per protestar dóna al mentider el suport de la impunitat, i la mentida queda solidificada. El moderador tampoc hi pot intervenir per demanar un aclariment o fer present que s'ha produït una contradicció. El moderador, sord i mut, obligat a ser impassible, és simplement un cronometrador."
EL PERIODICO 6 DE MARÇ 2008 J.Mª ESPINÀS (Debat que no és debat)
Fixeu-vos que Espinàs fa refrencia a la Incomunicació.
Incomunicació = No comunicació.
Perquè no hi ha Comunicació? Per una senzilla raó: No hi ha diàleg, i per tant no hi ha discussió ni debat sobre el que un exposa.
Pero reflexionem-hi: Realment no hi va haver Comunicació?
La comunicació, crec jo, no era entre ells. Era entre ells i els televidents. Quasi van ser dos monòlegs d'ells amb els espectadors. El Missatge anava dirigit al públic. Els Receptors del missatge éren els asseguts davant la tele.
Una altra manera de comunicar-se: usar els Mitjans de Comunicació de Masses.
Aquí el receptor del Missatge és la massa social, els lectors del diari, els oients de l'emissora, els televidents del programa,...
Per tant, la estratègia a l'hora d'enviar el missatge als Receptors a qui va dirigit ha de tenir-ho en compte per aconseguir el fi últim de la Comunicació: l'acció de les parts ( en aquest cas emetre el vot a favor de l'emissor).
Ho van assolir?
Jo crec que en aquests debat SI, I PLENAMENT (encara que a en Espinàs no li sembli) : va servir per reafirmar la intenció de vot dels que ja ho teniem clar (diuen les enquestes que un 90% dels votants ja té decidit el vot abans de la Campanya Electoral).
Almenys és la meva opinió i us la faig saber a través d'aquest medi de Comunicació.
Bon cap de setmana.
Us en baixo una part, per mi molt significativa.
." En els països on se celebren eleccions de debò --no comèdies pseudodemocràtiques--, la campanya electoral aconsegueix ser interessant i els debats dels candidats són realment debats. Perquè debatre vol dir discutir. Opinar, replicar, contraopinar. I per haver-hi debat hi ha d'haver diàleg.
El fals debat a dos de fa uns quants dies va ser el gran espectacle de la incomunicació. Estaven prohibides les interrupcions, i quan un dels enfrontats sap que no serà interromput pot dir les bestieses i les falsedats que vulgui. Perquè és en el mateix moment de la falsedat quan l'altre pot dir: "¡Mentida!", i aportar proves per demostrar-ho. Haver d'esperar dos o tres minuts per protestar dóna al mentider el suport de la impunitat, i la mentida queda solidificada. El moderador tampoc hi pot intervenir per demanar un aclariment o fer present que s'ha produït una contradicció. El moderador, sord i mut, obligat a ser impassible, és simplement un cronometrador."
EL PERIODICO 6 DE MARÇ 2008 J.Mª ESPINÀS (Debat que no és debat)
Fixeu-vos que Espinàs fa refrencia a la Incomunicació.
Incomunicació = No comunicació.
Perquè no hi ha Comunicació? Per una senzilla raó: No hi ha diàleg, i per tant no hi ha discussió ni debat sobre el que un exposa.
Pero reflexionem-hi: Realment no hi va haver Comunicació?
La comunicació, crec jo, no era entre ells. Era entre ells i els televidents. Quasi van ser dos monòlegs d'ells amb els espectadors. El Missatge anava dirigit al públic. Els Receptors del missatge éren els asseguts davant la tele.
Una altra manera de comunicar-se: usar els Mitjans de Comunicació de Masses.
Aquí el receptor del Missatge és la massa social, els lectors del diari, els oients de l'emissora, els televidents del programa,...
Per tant, la estratègia a l'hora d'enviar el missatge als Receptors a qui va dirigit ha de tenir-ho en compte per aconseguir el fi últim de la Comunicació: l'acció de les parts ( en aquest cas emetre el vot a favor de l'emissor).
Ho van assolir?
Jo crec que en aquests debat SI, I PLENAMENT (encara que a en Espinàs no li sembli) : va servir per reafirmar la intenció de vot dels que ja ho teniem clar (diuen les enquestes que un 90% dels votants ja té decidit el vot abans de la Campanya Electoral).
Almenys és la meva opinió i us la faig saber a través d'aquest medi de Comunicació.
Bon cap de setmana.
Em comunico bé amb la parella?
Avui parlaré de la Comunicació no verbal. Del que diem o trasmetem sense parlar. La nostre imatge és un missatge que transmetem a qui ens envolta. i diu moltes coses.
Com a element essencial per a la bona convivència entre les persones, em preocupa aquest tema.
M'ho pregunto molt sovint.
Què li comunio últimament a ella?
Des que sóc pensionista de la Seguretat Social la meva vida quotidiana ha cambiat radicalment: ara ja no em llevo d'hora per anar a treballar i em dedico més a les feines de casa i a mi mateix. Sé que haig d'omplir-me-la i hi estic "treballant" (si tot va bé aviat col.laboraré amb na entitat no lucrativa i això ademés d'ocupar-me temps em permetrá tornar a treballar i a treure profit de mi mateix).
Jo em sento la mar de bé. Estic molt més tranquil, faig les coses que haig de fer amb més calma i inclús amb més dedicació, ja que hi puc invertir el temps que necessiten. Em sento, crec sincerament, cada cop més feliç amb aquesta nova situació.
Però, repeteixo: Que li comunico a ella?
Com em veu? Com el seu home amb una nova ocupació? Em veu com un malalt ja que al ser a casa potser és com si estigues de baixa? He deixat de ser una persona admirada a ser una persona a redescobrir?
Quin missatge li transmeto? I tant important o més: Quin missatge li vull transmetre?
Ara que m'ho pregunto em donc compte de la importància d'aquesta qüestió.
Potser ara transmeto un missatge d'incertesa (cada dia és diferent i encara no tinc una rutina que m'ordeni el meu temps, peró la tindré)
El missatge que vull transmetre és el que us comento uns paragrafs més amunt: "Em sento, crec sincerament, cada cop més feliç amb aquesta nova situació"
Hi hauré de treballar més a fons perquè ella ho capti així.
Ja tinc feina !!
Fins aviat.
Com a element essencial per a la bona convivència entre les persones, em preocupa aquest tema.
M'ho pregunto molt sovint.
Què li comunio últimament a ella?
Des que sóc pensionista de la Seguretat Social la meva vida quotidiana ha cambiat radicalment: ara ja no em llevo d'hora per anar a treballar i em dedico més a les feines de casa i a mi mateix. Sé que haig d'omplir-me-la i hi estic "treballant" (si tot va bé aviat col.laboraré amb na entitat no lucrativa i això ademés d'ocupar-me temps em permetrá tornar a treballar i a treure profit de mi mateix).
Jo em sento la mar de bé. Estic molt més tranquil, faig les coses que haig de fer amb més calma i inclús amb més dedicació, ja que hi puc invertir el temps que necessiten. Em sento, crec sincerament, cada cop més feliç amb aquesta nova situació.
Però, repeteixo: Que li comunico a ella?
Com em veu? Com el seu home amb una nova ocupació? Em veu com un malalt ja que al ser a casa potser és com si estigues de baixa? He deixat de ser una persona admirada a ser una persona a redescobrir?
Quin missatge li transmeto? I tant important o més: Quin missatge li vull transmetre?
Ara que m'ho pregunto em donc compte de la importància d'aquesta qüestió.
Potser ara transmeto un missatge d'incertesa (cada dia és diferent i encara no tinc una rutina que m'ordeni el meu temps, peró la tindré)
El missatge que vull transmetre és el que us comento uns paragrafs més amunt: "Em sento, crec sincerament, cada cop més feliç amb aquesta nova situació"
Hi hauré de treballar més a fons perquè ella ho capti així.
Ja tinc feina !!
Fins aviat.
Comunicació i Mitjans de Comunicació
Hola Bloggers:
Ara feia dies que no m'asseia a l'ordinador a escriure quatre ratlles. Ja sóc aquí, com va dir Terradelles des del balcó de la Generalitat.
I aquest cop us vull fer partíceps d'una xerrada de sobretaula d'ahir diumenge despres de dinar, amb uns amics.
Parlàvem de com es diuen les Noticies als "Telediarios", però sobretot parlàvem de quins tipus de noticies surten als "Telediarios".
Algú de nosaltres defensava que als "Tele..." s'hi diuen Noticies i entenia com a tal "Allò que se surt del normal".
Li preguntem què enten per Normal i a partir d'aquí, discussió (Bona i sana, acalorada però respectuosa).
Van sortir diverses afirmacións:
Als "Tele..."s'hi explica allò que el Gabinet de Premsa del Govern Central diu que hi surti.
Hi surt el que la Massa Social demana (sang i fetge i esports)
Hi surt el que dóna més audiència i per tant, més calés.
Hi surten les noticies d'acord amb el grau de cultura de l'audiència.
I diverses reivindicacions que podriem resumir en una: Perque no hi surten noticies "que se surten del normal" però de les considerades bones noticies? I posàvem d'exemple aquell "Telediario de La 2" que dirigia en Lorenzo Mila a les 10:00 del vespre i que tants premis es va endur.
Total, va ser una sobretaula molt animada, peró a mi em va despertar un cuquet que he tingut sempre:
La importància i responsabilitat del Mitjans de Comunicació Social (Premsa, Ràdio i TV i ara Internet) en la manipulació de les Noticies i en adoctrinar a l'Audiencia (és a dir , a la Societat) en una serie de Valors que venen marcats per aquests M.C.S. (Mitjans de Comunic....) i que, a base de repetir-ho, poden acabar definint el què és noticia. (Marits que maten a la seva parella; companys de classe que apallissen al company "més dèbil"; els Catalans som separatistes; guerres; inundacions; morts; I futbol (perquè el 90% dels Esports es futbol).
I la plantada d'arbres? I aquella població on acaben de inaugurar un Casal d'Avis perquè "mai hi havia agut tanta Gent Gran? i l'últim invent que permet que els vehicles a motor funcionin amb hidrògen? (Gastant menys combustible, contaminant menys i a un preu irrisori) I els avenços en Medicina que han permès reduïr la mortandat en un.....I el sa i necessari que és per a una bona salut fer exercici. I els milions d'€ que s'estalviaria la Seg.Social si tots en tinguessim de més bona salut?
Qui decideix com ha de ser la gent d'un Pais? El Gobern? Els amos dels M.C.S.? El/la Ministra d'Educació? L'escola? la Familia? un mateix?. O tots plegats? (és a dir: la gent del Pais)
I amb quin criteri es decideix allò que ha de sortir al "Telediario" i allò que no hi ha de sortir?
I ....
I embolica que fa fort
Tranquils La culpa sempre és del Gobern.
Crec que el que hauriem de fer és, ademés de publicitar-ho en un Blog, posar-nos en marxa d'alguna manera que hauriem de pensar , per tal de que els M.C.S. notifiquessin aquells fets que poden aportar més valor humà a la nostra vida i millorar la convivència entre tots els habitants del Planeta Terra. No allò que crei més audiència i per tant més calés.
Pero "la pela és la pela" i avui la pela és la que mou el Món.
P.D. NO US QUEIXAREU EEEHHH? HI HA TELA PER DISCUTIR. US ESPERO.
Fins aviat
Ara feia dies que no m'asseia a l'ordinador a escriure quatre ratlles. Ja sóc aquí, com va dir Terradelles des del balcó de la Generalitat.
I aquest cop us vull fer partíceps d'una xerrada de sobretaula d'ahir diumenge despres de dinar, amb uns amics.
Parlàvem de com es diuen les Noticies als "Telediarios", però sobretot parlàvem de quins tipus de noticies surten als "Telediarios".
Algú de nosaltres defensava que als "Tele..." s'hi diuen Noticies i entenia com a tal "Allò que se surt del normal".
Li preguntem què enten per Normal i a partir d'aquí, discussió (Bona i sana, acalorada però respectuosa).
Van sortir diverses afirmacións:
Als "Tele..."s'hi explica allò que el Gabinet de Premsa del Govern Central diu que hi surti.
Hi surt el que la Massa Social demana (sang i fetge i esports)
Hi surt el que dóna més audiència i per tant, més calés.
Hi surten les noticies d'acord amb el grau de cultura de l'audiència.
I diverses reivindicacions que podriem resumir en una: Perque no hi surten noticies "que se surten del normal" però de les considerades bones noticies? I posàvem d'exemple aquell "Telediario de La 2" que dirigia en Lorenzo Mila a les 10:00 del vespre i que tants premis es va endur.
Total, va ser una sobretaula molt animada, peró a mi em va despertar un cuquet que he tingut sempre:
La importància i responsabilitat del Mitjans de Comunicació Social (Premsa, Ràdio i TV i ara Internet) en la manipulació de les Noticies i en adoctrinar a l'Audiencia (és a dir , a la Societat) en una serie de Valors que venen marcats per aquests M.C.S. (Mitjans de Comunic....) i que, a base de repetir-ho, poden acabar definint el què és noticia. (Marits que maten a la seva parella; companys de classe que apallissen al company "més dèbil"; els Catalans som separatistes; guerres; inundacions; morts; I futbol (perquè el 90% dels Esports es futbol).
I la plantada d'arbres? I aquella població on acaben de inaugurar un Casal d'Avis perquè "mai hi havia agut tanta Gent Gran? i l'últim invent que permet que els vehicles a motor funcionin amb hidrògen? (Gastant menys combustible, contaminant menys i a un preu irrisori) I els avenços en Medicina que han permès reduïr la mortandat en un.....I el sa i necessari que és per a una bona salut fer exercici. I els milions d'€ que s'estalviaria la Seg.Social si tots en tinguessim de més bona salut?
Qui decideix com ha de ser la gent d'un Pais? El Gobern? Els amos dels M.C.S.? El/la Ministra d'Educació? L'escola? la Familia? un mateix?. O tots plegats? (és a dir: la gent del Pais)
I amb quin criteri es decideix allò que ha de sortir al "Telediario" i allò que no hi ha de sortir?
I ....
I embolica que fa fort
Tranquils La culpa sempre és del Gobern.
Crec que el que hauriem de fer és, ademés de publicitar-ho en un Blog, posar-nos en marxa d'alguna manera que hauriem de pensar , per tal de que els M.C.S. notifiquessin aquells fets que poden aportar més valor humà a la nostra vida i millorar la convivència entre tots els habitants del Planeta Terra. No allò que crei més audiència i per tant més calés.
Pero "la pela és la pela" i avui la pela és la que mou el Món.
P.D. NO US QUEIXAREU EEEHHH? HI HA TELA PER DISCUTIR. US ESPERO.
Fins aviat