Conscient o inconscient? (El que comuniquem)
Acabo de començar. Vull parlar sobre la Comunicació i ja m'he deixat un tema important per comentar:
Si heu llegit la meva fitxa de presentació haureu vist que m'han atorgat la Incapacitat Permanent Absoluta. Potser algú s'ha preguntat Per que?.
Us dec la resposta. (si no no haver-ho escrit) Pateixo de fa uns 13 anys una malaltia neurodegenerativa avui per avui incurable: l'enfermetat de Parkinson. I aprofitant l'avinentesa de que vivim en un pais ric he usat el meu dret a sol.licitar-la.
Gràcies al reconeixement d'aquesta Incapacitat puc dedicar.me a escriure, entre d'altres moltes activitats (Creieu-me: no haver de treballar representa molta feina per mantenir-se actiu).
Bé. I tot això que té a veure amb la Comunicació?
Porto assegut davant l'ordinador per escriure el que esteu llegint una bona estona, potser uns 40 minuts. Si ho llegiu, en tardareu 40 segons. (Fins aqui).
És un del avantatges que ens permet la Comunicació escrita: abans de publicar-la la podem corregir tantes vegades com vulguem fins que n'estiguem satisfets. (I així i tot no parariem de modificar el text escrit).
I perquè aquest afany de llegir i rellegir el que estic escrivint? Per una raó molt sencilla:
Vull trasmetre un missatge a qui ho llegeixi i vull que aquest missatge s'entengui.
Pensareu: "Doncs si que li costa trasmetre un missatge a aquest noi".
Responc: Sí que costa, si vols que t'entenguin be i a la primera. I el que és més xocant de tot plegat: encara no l'he trasmès. (He pensat que primer calía respondre a un buit explicatiu sobre la I.PA.)
Per què vull parlar de la Comunicació? Perquè amb el malament que ens comuniquem (conscientment o inconscientment) és un miracle que aconseguim entendren's.
I, per ara, ho deixo aquí. També tinc ganes (ho confesso) de veure com queda el meu Blog. És el meu primer article i vull veure que comunica i què em comunica.
A reveure.
Si heu llegit la meva fitxa de presentació haureu vist que m'han atorgat la Incapacitat Permanent Absoluta. Potser algú s'ha preguntat Per que?.
Us dec la resposta. (si no no haver-ho escrit) Pateixo de fa uns 13 anys una malaltia neurodegenerativa avui per avui incurable: l'enfermetat de Parkinson. I aprofitant l'avinentesa de que vivim en un pais ric he usat el meu dret a sol.licitar-la.
Gràcies al reconeixement d'aquesta Incapacitat puc dedicar.me a escriure, entre d'altres moltes activitats (Creieu-me: no haver de treballar representa molta feina per mantenir-se actiu).
Bé. I tot això que té a veure amb la Comunicació?
Porto assegut davant l'ordinador per escriure el que esteu llegint una bona estona, potser uns 40 minuts. Si ho llegiu, en tardareu 40 segons. (Fins aqui).
És un del avantatges que ens permet la Comunicació escrita: abans de publicar-la la podem corregir tantes vegades com vulguem fins que n'estiguem satisfets. (I així i tot no parariem de modificar el text escrit).
I perquè aquest afany de llegir i rellegir el que estic escrivint? Per una raó molt sencilla:
Vull trasmetre un missatge a qui ho llegeixi i vull que aquest missatge s'entengui.
Pensareu: "Doncs si que li costa trasmetre un missatge a aquest noi".
Responc: Sí que costa, si vols que t'entenguin be i a la primera. I el que és més xocant de tot plegat: encara no l'he trasmès. (He pensat que primer calía respondre a un buit explicatiu sobre la I.PA.)
Per què vull parlar de la Comunicació? Perquè amb el malament que ens comuniquem (conscientment o inconscientment) és un miracle que aconseguim entendren's.
I, per ara, ho deixo aquí. També tinc ganes (ho confesso) de veure com queda el meu Blog. És el meu primer article i vull veure que comunica i què em comunica.
A reveure.
Comentario:
Hola a comunicarnos siempre. Sigue adelante.
Te invitamos a
blogs.ya.com/litelaria
blogs.ya.com/escotenve
Nos vemos
Te invitamos a
blogs.ya.com/litelaria
blogs.ya.com/escotenve
Nos vemos