No ens posem d'acord?
Ja torno a ser aquí. Aquests dies estic parlant amb els més pròxims a mi al respecte d'aquest Blog i sorgeixen les primeres qüestions:
Què pretenc amb ell i si la meva intenció és pontificar al respecte de la Comuicació.
Anem a pams: el primer que pretenc és veure què tal em desinvolc en el món de l'escriptura (és una manera de comunicar-se). El segón que pretenc és crear debat al respecte d'aquest tema (la Comunicació), contrastar opinions i crear un marc de discussió en el sentit més constructiu de la paraula discussió.
Després continuo per aquí.
Què és el que no pretenc: de cap manera pontificar sobre la Comunicació. Per això ja existeixen Manuals al respecte i crec que, bàsicament, tots estarem d'acord en el següent esquema difinitori:
COMUNICACIO1.ppt
Tornem al marc de discussió.
Voldria comentar dues coses, i les dues em satisfan molt:
Primera: No ens posem d'acord?
Amb una persona molt estimada ja hem tingut la primera discussió al respecte del que vaig escriure al primer article:
" Eun del avantatges que ens permet la Comunicació escrita: abans de publicar-la la podem corregir tantes vegades com vulguem fins que n'estiguem satisfets. (I així i tot no parariem de modificar el text escrit). "
Ella em va dir: Crec que tu i jo ens entenem millor quan parlem les coses de cara, no per escrit. Verbalment ens és possible mantenir un diàleg i anar polint el que ens volem dir fins assolir el que pretén la Comunicació per si mateixa : l'acció o reacció de les parts.
Ja hi som: alguna cosa falla en la comunicació. Son els "Ruidos " de l'esquema? Ben cert.
En cap moment pretenia defensar la comunicació escrita per damunt de la parlada, pero aquesta persona ho va entendre així.
Això, per a mi, és l'apassionant que planteja la Comunicació: Com ho haig de fer perquè la persona a qui va dirigit el meu missatge l'entengui tal com jo pretenc que l'entengui i la reacció sigui (més o menys) l'esperada?.
Cadascú de nosaltres és un Món absolutament complex, amb les nostres cabòries (paraula de moda), els nostres estats d'anim, les nostres emocions i mil coses més.
I això (nosaltres i el nostre Món) forma part d'aquests "Ruidos" que em de tenir en compte per que es tanqui satisfactòriament el crecle de la Comunicació.
La segona: la comentaré al proper article.
Què pretenc amb ell i si la meva intenció és pontificar al respecte de la Comuicació.
Anem a pams: el primer que pretenc és veure què tal em desinvolc en el món de l'escriptura (és una manera de comunicar-se). El segón que pretenc és crear debat al respecte d'aquest tema (la Comunicació), contrastar opinions i crear un marc de discussió en el sentit més constructiu de la paraula discussió.
Després continuo per aquí.
Què és el que no pretenc: de cap manera pontificar sobre la Comunicació. Per això ja existeixen Manuals al respecte i crec que, bàsicament, tots estarem d'acord en el següent esquema difinitori:
COMUNICACIO1.ppt
Tornem al marc de discussió.
Voldria comentar dues coses, i les dues em satisfan molt:
Primera: No ens posem d'acord?
Amb una persona molt estimada ja hem tingut la primera discussió al respecte del que vaig escriure al primer article:
" Eun del avantatges que ens permet la Comunicació escrita: abans de publicar-la la podem corregir tantes vegades com vulguem fins que n'estiguem satisfets. (I així i tot no parariem de modificar el text escrit). "
Ella em va dir: Crec que tu i jo ens entenem millor quan parlem les coses de cara, no per escrit. Verbalment ens és possible mantenir un diàleg i anar polint el que ens volem dir fins assolir el que pretén la Comunicació per si mateixa : l'acció o reacció de les parts.
Ja hi som: alguna cosa falla en la comunicació. Son els "Ruidos " de l'esquema? Ben cert.
En cap moment pretenia defensar la comunicació escrita per damunt de la parlada, pero aquesta persona ho va entendre així.
Això, per a mi, és l'apassionant que planteja la Comunicació: Com ho haig de fer perquè la persona a qui va dirigit el meu missatge l'entengui tal com jo pretenc que l'entengui i la reacció sigui (més o menys) l'esperada?.
Cadascú de nosaltres és un Món absolutament complex, amb les nostres cabòries (paraula de moda), els nostres estats d'anim, les nostres emocions i mil coses més.
I això (nosaltres i el nostre Món) forma part d'aquests "Ruidos" que em de tenir en compte per que es tanqui satisfactòriament el crecle de la Comunicació.
La segona: la comentaré al proper article.