Comunicació vs. Incomunicació
Ahir llegia El Periódico i em va sobtar un article d'opinió escrit per en Josep Mª Espinàs sobre els debats polítics que hi ha hagut aquests dies per TV.
Us en baixo una part, per mi molt significativa.
." En els països on se celebren eleccions de debò --no comèdies pseudodemocràtiques--, la campanya electoral aconsegueix ser interessant i els debats dels candidats són realment debats. Perquè debatre vol dir discutir. Opinar, replicar, contraopinar. I per haver-hi debat hi ha d'haver diàleg.
El fals debat a dos de fa uns quants dies va ser el gran espectacle de la incomunicació. Estaven prohibides les interrupcions, i quan un dels enfrontats sap que no serà interromput pot dir les bestieses i les falsedats que vulgui. Perquè és en el mateix moment de la falsedat quan l'altre pot dir: "¡Mentida!", i aportar proves per demostrar-ho. Haver d'esperar dos o tres minuts per protestar dóna al mentider el suport de la impunitat, i la mentida queda solidificada. El moderador tampoc hi pot intervenir per demanar un aclariment o fer present que s'ha produït una contradicció. El moderador, sord i mut, obligat a ser impassible, és simplement un cronometrador."
EL PERIODICO 6 DE MARÇ 2008 J.Mª ESPINÀS (Debat que no és debat)
Fixeu-vos que Espinàs fa refrencia a la Incomunicació.
Incomunicació = No comunicació.
Perquè no hi ha Comunicació? Per una senzilla raó: No hi ha diàleg, i per tant no hi ha discussió ni debat sobre el que un exposa.
Pero reflexionem-hi: Realment no hi va haver Comunicació?
La comunicació, crec jo, no era entre ells. Era entre ells i els televidents. Quasi van ser dos monòlegs d'ells amb els espectadors. El Missatge anava dirigit al públic. Els Receptors del missatge éren els asseguts davant la tele.
Una altra manera de comunicar-se: usar els Mitjans de Comunicació de Masses.
Aquí el receptor del Missatge és la massa social, els lectors del diari, els oients de l'emissora, els televidents del programa,...
Per tant, la estratègia a l'hora d'enviar el missatge als Receptors a qui va dirigit ha de tenir-ho en compte per aconseguir el fi últim de la Comunicació: l'acció de les parts ( en aquest cas emetre el vot a favor de l'emissor).
Ho van assolir?
Jo crec que en aquests debat SI, I PLENAMENT (encara que a en Espinàs no li sembli) : va servir per reafirmar la intenció de vot dels que ja ho teniem clar (diuen les enquestes que un 90% dels votants ja té decidit el vot abans de la Campanya Electoral).
Almenys és la meva opinió i us la faig saber a través d'aquest medi de Comunicació.
Bon cap de setmana.
Us en baixo una part, per mi molt significativa.
." En els països on se celebren eleccions de debò --no comèdies pseudodemocràtiques--, la campanya electoral aconsegueix ser interessant i els debats dels candidats són realment debats. Perquè debatre vol dir discutir. Opinar, replicar, contraopinar. I per haver-hi debat hi ha d'haver diàleg.
El fals debat a dos de fa uns quants dies va ser el gran espectacle de la incomunicació. Estaven prohibides les interrupcions, i quan un dels enfrontats sap que no serà interromput pot dir les bestieses i les falsedats que vulgui. Perquè és en el mateix moment de la falsedat quan l'altre pot dir: "¡Mentida!", i aportar proves per demostrar-ho. Haver d'esperar dos o tres minuts per protestar dóna al mentider el suport de la impunitat, i la mentida queda solidificada. El moderador tampoc hi pot intervenir per demanar un aclariment o fer present que s'ha produït una contradicció. El moderador, sord i mut, obligat a ser impassible, és simplement un cronometrador."
EL PERIODICO 6 DE MARÇ 2008 J.Mª ESPINÀS (Debat que no és debat)
Fixeu-vos que Espinàs fa refrencia a la Incomunicació.
Incomunicació = No comunicació.
Perquè no hi ha Comunicació? Per una senzilla raó: No hi ha diàleg, i per tant no hi ha discussió ni debat sobre el que un exposa.
Pero reflexionem-hi: Realment no hi va haver Comunicació?
La comunicació, crec jo, no era entre ells. Era entre ells i els televidents. Quasi van ser dos monòlegs d'ells amb els espectadors. El Missatge anava dirigit al públic. Els Receptors del missatge éren els asseguts davant la tele.
Una altra manera de comunicar-se: usar els Mitjans de Comunicació de Masses.
Aquí el receptor del Missatge és la massa social, els lectors del diari, els oients de l'emissora, els televidents del programa,...
Per tant, la estratègia a l'hora d'enviar el missatge als Receptors a qui va dirigit ha de tenir-ho en compte per aconseguir el fi últim de la Comunicació: l'acció de les parts ( en aquest cas emetre el vot a favor de l'emissor).
Ho van assolir?
Jo crec que en aquests debat SI, I PLENAMENT (encara que a en Espinàs no li sembli) : va servir per reafirmar la intenció de vot dels que ja ho teniem clar (diuen les enquestes que un 90% dels votants ja té decidit el vot abans de la Campanya Electoral).
Almenys és la meva opinió i us la faig saber a través d'aquest medi de Comunicació.
Bon cap de setmana.