Em comunico bé amb la parella?
Avui parlaré de la Comunicació no verbal. Del que diem o trasmetem sense parlar. La nostre imatge és un missatge que transmetem a qui ens envolta. i diu moltes coses.
Com a element essencial per a la bona convivència entre les persones, em preocupa aquest tema.
M'ho pregunto molt sovint.
Què li comunio últimament a ella?
Des que sóc pensionista de la Seguretat Social la meva vida quotidiana ha cambiat radicalment: ara ja no em llevo d'hora per anar a treballar i em dedico més a les feines de casa i a mi mateix. Sé que haig d'omplir-me-la i hi estic "treballant" (si tot va bé aviat col.laboraré amb na entitat no lucrativa i això ademés d'ocupar-me temps em permetrá tornar a treballar i a treure profit de mi mateix).
Jo em sento la mar de bé. Estic molt més tranquil, faig les coses que haig de fer amb més calma i inclús amb més dedicació, ja que hi puc invertir el temps que necessiten. Em sento, crec sincerament, cada cop més feliç amb aquesta nova situació.
Però, repeteixo: Que li comunico a ella?
Com em veu? Com el seu home amb una nova ocupació? Em veu com un malalt ja que al ser a casa potser és com si estigues de baixa? He deixat de ser una persona admirada a ser una persona a redescobrir?
Quin missatge li transmeto? I tant important o més: Quin missatge li vull transmetre?
Ara que m'ho pregunto em donc compte de la importància d'aquesta qüestió.
Potser ara transmeto un missatge d'incertesa (cada dia és diferent i encara no tinc una rutina que m'ordeni el meu temps, peró la tindré)
El missatge que vull transmetre és el que us comento uns paragrafs més amunt: "Em sento, crec sincerament, cada cop més feliç amb aquesta nova situació"
Hi hauré de treballar més a fons perquè ella ho capti així.
Ja tinc feina !!
Fins aviat.
Com a element essencial per a la bona convivència entre les persones, em preocupa aquest tema.
M'ho pregunto molt sovint.
Què li comunio últimament a ella?
Des que sóc pensionista de la Seguretat Social la meva vida quotidiana ha cambiat radicalment: ara ja no em llevo d'hora per anar a treballar i em dedico més a les feines de casa i a mi mateix. Sé que haig d'omplir-me-la i hi estic "treballant" (si tot va bé aviat col.laboraré amb na entitat no lucrativa i això ademés d'ocupar-me temps em permetrá tornar a treballar i a treure profit de mi mateix).
Jo em sento la mar de bé. Estic molt més tranquil, faig les coses que haig de fer amb més calma i inclús amb més dedicació, ja que hi puc invertir el temps que necessiten. Em sento, crec sincerament, cada cop més feliç amb aquesta nova situació.
Però, repeteixo: Que li comunico a ella?
Com em veu? Com el seu home amb una nova ocupació? Em veu com un malalt ja que al ser a casa potser és com si estigues de baixa? He deixat de ser una persona admirada a ser una persona a redescobrir?
Quin missatge li transmeto? I tant important o més: Quin missatge li vull transmetre?
Ara que m'ho pregunto em donc compte de la importància d'aquesta qüestió.
Potser ara transmeto un missatge d'incertesa (cada dia és diferent i encara no tinc una rutina que m'ordeni el meu temps, peró la tindré)
El missatge que vull transmetre és el que us comento uns paragrafs més amunt: "Em sento, crec sincerament, cada cop més feliç amb aquesta nova situació"
Hi hauré de treballar més a fons perquè ella ho capti així.
Ja tinc feina !!
Fins aviat.