Adopcions per part de parelles homosexuals
Un pas endavant en la justícia social i una garantia per a la protecció dels menors.
L’equiparació de drets l’hem de celebrar tots. Recordo una de les meves primeres propostes com a regidor dins del meu grup municipal, va ser la creació d’un registre de parelles de fet a l’Ajuntament. Aquesta proposta avui té el consens de la majoria de la ciutadania, però no era així a principi dels 90. Amb tot, va prosperar amb l’ajuda d’altres grups polítics.
Als últims anys s’ha avançat en la normalització dels drets de les parelles de fet, heterosexuals i del mateix sexe. Però encara faltava una signatura pendent: l’adopció.
Ara sí que es pot dir: «Catalunya és capdavantera en matèria d´adopcions per part de parelles homosexuals». A l´Estat, Navarra, el País Basc i Aragó disposen de regulacions semblants, i, a Europa, Holanda, Suècia i Gran Bretanya regulen l´adopció conjunta; i a Dinamarca, Islàndia i Noruega la circumscriuen als fills de l´altre convivent.
Amb els vots en contra de part del PP i de CIU, i amb els vots a favor del PSC, ERC i IC, s’han fet modificacions del codi de família, d´unions estables de parella i del codi de successions, una legislació que pertany al Dret Civil de Catalunya.
El canvi possibilita l´adopció conjunta de menors per part de parelles homosexuals, fins ara vetada. La realitat era que es feien adopcions encobertes de parelles formades per persones del mateix sexe, tramitades com a monoparentals, fet que en cas de mort del parent deixava desprotegit el menor. Però en cas d´adopció internacional, regeix el principi de reciprocitat: no es podrà adoptar als països d’origen dels nens que posin restriccions a l’adopció de parelles del mateix sexe.
Resumint els aspectes més importants: la Llei possibilita l´adopció conjunta, per part de les parelles homosexuals, de menors amb els quals no hi hagi hagut cap tipus de vincle; un dels membres de la parella homosexual també podrà adoptar el fill o la filla del seu company o la seva companya i equiparar els drets successoris dels menors als dels fills.
Com abans hem dit, fins ara, el fet que les parelles homosexuals no hagin pogut adoptar legalment ha motivat l´existència d´adopcions encobertes de parelles de gais i lesbianes que s´han tramitat com si es tractés de famílies monoparentals. Això comporta una certa problemàtica perquè només es valora la idoneïtat d´una persona sola que es fa càrrec de l´adopció, mentre que la criança i la cura de la criatura recau, de fet, en els dos membres de la parella. Podrà ser tutor/a la parella homosexual que convisqui amb el/la tutor/a, de la mateixa manera que les parelles heterosexuals.
Amb la nova normativa, els dos membres de la parella hauran d´obtenir el certificat d´idoneïtat que expedeix l´Institut Català d´Acolliment i de l´Adopció. Aquest mesos haurem de veure com es desenvoluparà i s’aplicarà el reglament que possibilitarà l´adopció i qui determinarà la idoneïtat de les parelles per poder adoptar.
El que sí que queda clar és que s’assegura el dret del nen o la nena a tenir una família idònia, independentment de l´opció sexual dels seus/de les seves progenitors/es. I a més a més, s’avança una mica més en les llibertats públiques negades al llarg de la història per part de la dreta.
L’equiparació de drets l’hem de celebrar tots. Recordo una de les meves primeres propostes com a regidor dins del meu grup municipal, va ser la creació d’un registre de parelles de fet a l’Ajuntament. Aquesta proposta avui té el consens de la majoria de la ciutadania, però no era així a principi dels 90. Amb tot, va prosperar amb l’ajuda d’altres grups polítics.
Als últims anys s’ha avançat en la normalització dels drets de les parelles de fet, heterosexuals i del mateix sexe. Però encara faltava una signatura pendent: l’adopció.
Ara sí que es pot dir: «Catalunya és capdavantera en matèria d´adopcions per part de parelles homosexuals». A l´Estat, Navarra, el País Basc i Aragó disposen de regulacions semblants, i, a Europa, Holanda, Suècia i Gran Bretanya regulen l´adopció conjunta; i a Dinamarca, Islàndia i Noruega la circumscriuen als fills de l´altre convivent.
Amb els vots en contra de part del PP i de CIU, i amb els vots a favor del PSC, ERC i IC, s’han fet modificacions del codi de família, d´unions estables de parella i del codi de successions, una legislació que pertany al Dret Civil de Catalunya.
El canvi possibilita l´adopció conjunta de menors per part de parelles homosexuals, fins ara vetada. La realitat era que es feien adopcions encobertes de parelles formades per persones del mateix sexe, tramitades com a monoparentals, fet que en cas de mort del parent deixava desprotegit el menor. Però en cas d´adopció internacional, regeix el principi de reciprocitat: no es podrà adoptar als països d’origen dels nens que posin restriccions a l’adopció de parelles del mateix sexe.
Resumint els aspectes més importants: la Llei possibilita l´adopció conjunta, per part de les parelles homosexuals, de menors amb els quals no hi hagi hagut cap tipus de vincle; un dels membres de la parella homosexual també podrà adoptar el fill o la filla del seu company o la seva companya i equiparar els drets successoris dels menors als dels fills.
Com abans hem dit, fins ara, el fet que les parelles homosexuals no hagin pogut adoptar legalment ha motivat l´existència d´adopcions encobertes de parelles de gais i lesbianes que s´han tramitat com si es tractés de famílies monoparentals. Això comporta una certa problemàtica perquè només es valora la idoneïtat d´una persona sola que es fa càrrec de l´adopció, mentre que la criança i la cura de la criatura recau, de fet, en els dos membres de la parella. Podrà ser tutor/a la parella homosexual que convisqui amb el/la tutor/a, de la mateixa manera que les parelles heterosexuals.
Amb la nova normativa, els dos membres de la parella hauran d´obtenir el certificat d´idoneïtat que expedeix l´Institut Català d´Acolliment i de l´Adopció. Aquest mesos haurem de veure com es desenvoluparà i s’aplicarà el reglament que possibilitarà l´adopció i qui determinarà la idoneïtat de les parelles per poder adoptar.
El que sí que queda clar és que s’assegura el dret del nen o la nena a tenir una família idònia, independentment de l´opció sexual dels seus/de les seves progenitors/es. I a més a més, s’avança una mica més en les llibertats públiques negades al llarg de la història per part de la dreta.