Algunes repercussions i reptes del procés de regularització.

Per increïble que sembli, 500.000 de persones vivien en les nostres municipis i treballaven en l’economia submergida i no hi contribuïen amb els impostos perquè no els deixaven legalitzar la seva situació. Una realitat que l’exterior govern no va voler afrontar i que era insostenible. Aquesta situació ha canviat i posa en igualtat de drets i també de deures al conjunt de la població.

Les reaccions han sigut diverses. La Cristina, fa molts anys que no veu el seu marit i la seva filla, o el José que tampoc veu els seus pares. Aquests equatorians que viuen a Cerdanyola ,amb els papers a la mà, ja poden sortir del país perquè ja no són irregulars. L’únic inconvenient és que les companyies de vols al seu país estan col•lapsades o han pujat els preus dels bitllets. És hora de substituir les vidrieres dels locutoris per abraçades als estimats.

Si parlem de més repercussions, per exemple en l’economia, la cosa és clara. Més cotitzants a la seguretat social i contribuents als impostos, i s’ha obert una porta per a la dignificació del lloc de treball de milers de persones. I des del punt de vista demogràfic, les estadístiques del padró municipal de Cerdanyola són prou eloqüents de l’augment de població.

Ara, un cop se sap una mica més de la realitat social i demogràfica que tenim després del procés regularització, toca el torn de treballar per a la socialització de la nova realitat.
Algunes noticies són alleujadores: el govern de la Generalitat dedicarà 13´5 milions d’euros, la meitat del fons de suport a l’acollida i la integració dels immigrants aprovat divendres al consell de Ministres (27 milions d'euros), per a la realització dels plans municipals d’acollida i d’integració. L’altra meitat dels recursos, que gestionarà la Generalitat, es dedicaran bàsicament a accions de reforç educatiu.

Amb aquesta mesura es reconeix un altre aspecte que negava l’anterior govern: el paper dels municipis en l’acollida i la recepció de la nova immigració. Aquestes mesures econòmiques són importants però no hem d’oblidar l’assignatura més difícil: la convivència i la cohesió social. Dos conceptes que poden semblar molt contundents però que són molt fràgils als ulls d’aquells que tenen por a la diferència, i els quals utilitzen la immigració com a bandera política.

Pel que fa als municipis, com Cerdanyola, s’hauran de dotar de polítiques actives i participatives per aconseguir les màximes complicitats en aquest nou escenari social i polític.

Però , hi ha dos temes urgents: un que pot sonar utòpic, però no ho és, com és acabar amb les causes que creen la fam , la guerra i la injustícia en el planeta; i un altre, més a prop dels centres de decisió del nostre govern, és aconseguir una regulació dels fluxos migratoris des d’una perspectiva europea. Tots els països europeus, els vint-i-cinc, han d’aprovar una política única de fronteres i de visats. Recordem que les vies d’entrada d’immigració il•legal no són en pasteres sinó a través del visat de turista. Visat de turista que és diferent depenent del país europeu de que es tracti.