L’eco de l’ecologisme a Cerdanyola
Del missatge ecologista d’IC a Cerdanyola, només n’ha quedat això: l’eco.
Ara tenim dos elements indispensables per poder valorar la política del govern municipal de Cerdanyola. Un és la perspectiva del temps i l’altre, els fets. La conclusió final de tot plegat és que del missatge ecologista d’IC a Cerdanyola, només n’ha quedat això: l’eco. Un eco que sona malament donada l’agressivitat de les decisions urbanístiques, i també perquè les protestes s’han convertit en silenci per part d’alguns partits, les plataformes i les associacions, tan sospitosament inactives desprès del pacte entre IC,ERC i CDC.
Per fer un rànquing destacaria set temes, per començar: L’abocador de Sugrañes, el Centre Direccional, la requalificació de zones verdes dins de la ciutat, la decapitació del Turonet, la tala d’arbres, la privatització del bosc del Bosc Tancat, la no convocatòria del Consell de Medi Ambient.
Per més actual, el primer tema podria ser la instal•lació de l’abocador de residus en la denominada zona verda, com va denunciar la Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya, a l’antic clot de Sugrañes, que és i serà uns dels temes que faran mal a la ciutat.
Però, seguint el rànquing de contradiccions, només s’han de revisar les actes dels plens dels últims anys. Hi podem veure les operacions de maquillatge del pla urbanístic del Centre Direccional (CD). Darrera l’intent de sensació de canvi només s’han rebatejat alguns plans parcials per tornar a fer el mateix projecte i deixa oberts alguns “forats”, els quals aviat també seran notícia.
Tota la moralitat del discurs del govern en el CD, es contradiu amb la requalificació de zones verdes dins de l’espai urbà. Aquestes requalificacions, augmenten la pressió urbanística a les zones amb més densitat de població de Cerdanyola, obviant les possibilitats d’una redistribució sostenible.
També podríem parlar de la continua tala d’arbres a Cerdanyola. L’ecologisme de motoserra està molt lluny dels discursos al ple de l’ajuntament dels que avui governen.
Dins d’aquesta enumeració mereixen observació les actituds i les formes en la presa de decisions. D’exemples, en tenim varis. En les formes trobem la privatització de part del bosc del Bosc Tancat. O també la decapitació de la muntanya del que era el nostre turonet, on s’ubica una escola en un dels parcs més grans de Cerdanyola i un dels punts d’oci i dinamisme de la ciutat, obviant la possibilitat d’ubicar l’escola en altres zones de serveis de la ciutat sense necessitat d’atemptar contra el parc.
Dins d’aquesta anada i tornada de formigoneres també podríem preguntar-nos per què no es convoca mai el Consell de Medi Ambient i/o s’obre un debat sobre l’impacte de totes les construccions abans esmentades.
Aquesta diferència entre els dits i els fets que estem vivim a Cerdanyola podria ser objecte d’estudi en les facultats de ciències polítiques i, sense dubte, serà un exemple de cinisme ecològic.
Ara tenim dos elements indispensables per poder valorar la política del govern municipal de Cerdanyola. Un és la perspectiva del temps i l’altre, els fets. La conclusió final de tot plegat és que del missatge ecologista d’IC a Cerdanyola, només n’ha quedat això: l’eco. Un eco que sona malament donada l’agressivitat de les decisions urbanístiques, i també perquè les protestes s’han convertit en silenci per part d’alguns partits, les plataformes i les associacions, tan sospitosament inactives desprès del pacte entre IC,ERC i CDC.
Per fer un rànquing destacaria set temes, per començar: L’abocador de Sugrañes, el Centre Direccional, la requalificació de zones verdes dins de la ciutat, la decapitació del Turonet, la tala d’arbres, la privatització del bosc del Bosc Tancat, la no convocatòria del Consell de Medi Ambient.
Per més actual, el primer tema podria ser la instal•lació de l’abocador de residus en la denominada zona verda, com va denunciar la Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya, a l’antic clot de Sugrañes, que és i serà uns dels temes que faran mal a la ciutat.
Però, seguint el rànquing de contradiccions, només s’han de revisar les actes dels plens dels últims anys. Hi podem veure les operacions de maquillatge del pla urbanístic del Centre Direccional (CD). Darrera l’intent de sensació de canvi només s’han rebatejat alguns plans parcials per tornar a fer el mateix projecte i deixa oberts alguns “forats”, els quals aviat també seran notícia.
Tota la moralitat del discurs del govern en el CD, es contradiu amb la requalificació de zones verdes dins de l’espai urbà. Aquestes requalificacions, augmenten la pressió urbanística a les zones amb més densitat de població de Cerdanyola, obviant les possibilitats d’una redistribució sostenible.
També podríem parlar de la continua tala d’arbres a Cerdanyola. L’ecologisme de motoserra està molt lluny dels discursos al ple de l’ajuntament dels que avui governen.
Dins d’aquesta enumeració mereixen observació les actituds i les formes en la presa de decisions. D’exemples, en tenim varis. En les formes trobem la privatització de part del bosc del Bosc Tancat. O també la decapitació de la muntanya del que era el nostre turonet, on s’ubica una escola en un dels parcs més grans de Cerdanyola i un dels punts d’oci i dinamisme de la ciutat, obviant la possibilitat d’ubicar l’escola en altres zones de serveis de la ciutat sense necessitat d’atemptar contra el parc.
Dins d’aquesta anada i tornada de formigoneres també podríem preguntar-nos per què no es convoca mai el Consell de Medi Ambient i/o s’obre un debat sobre l’impacte de totes les construccions abans esmentades.
Aquesta diferència entre els dits i els fets que estem vivim a Cerdanyola podria ser objecte d’estudi en les facultats de ciències polítiques i, sense dubte, serà un exemple de cinisme ecològic.