“L’orquestra zambombera”
El patriotisme no es mesura per metres de bandera (catalana o espanyola) sinó per la justícia social.
La genialitat del jazz ve per la qualitat del repertori com per la instrumentació, l’harmonia i, sobretot, per una improvisació aparent que dóna com a resultat un consens musical. Aquests elements fan que el públic surti guanyant de la pluralitat d’estils.
En canvi, la característica de la simbomba és donar suport a les nadales i als càntics d’arrels “populars”. Sovint s’acompanya de pandereta i també reemplaça el contrabaix en les orquestres per produir soroll.
Davant els canvis decisius que s’estan produint al nostre país, l’orquestra “zambombera” del Partit Popular, per sort no tots els sectors del partit, intenten autosatisfer el clima de crispació de forma coordinada i sectorial.
Les notes “zambomberes” ( o simbomberes) contra el procés de l’Estatut més destacades les protagonitzen: Alguns sectors empresarials que veuen perillar la seva posició de privilegi fruit de l’Aznarisme i ataquen la llibertat de mercat amb el tema de la Caixa i de la fusió Fecsa – Endesa. Es promou el boicot als productes catalans. Un general parla de treure l’exèrcit al carrer. Un jutge compara el català amb les sevillanes. Un senador del PP diu que Zapatero va arribar al Congrés en un tren de rodalies (en al•lusions a l’11-M). Acebes diu que ”ETA es converteix en tutora de l'Estatut de Catalunya”. Es recullen signatures contra Catalunya amb un signant de luxe com és el colpista Tejero; i l’església es manifesta al costat del PP contra la llei de matrimonis del mateix sexe.
En canvi, amb les mateixes característiques d’una orquestra de jazz, amb la fusió d’estils, avança en els aspectes del reconeixement de la singularitat de Catalunya dins de la pluralitat d’Espanya. Les competències per la millora de la gestió de la immigració, les infrastructures, la Seguretat Social , les relacions laborals, la justícia, el finançament i la presència internacional de la llengua i cultura catalana.
No és la primera vegada que el nostre país viu un procés de debat estatutari. Només s’han de revisar les hemeroteques per veure que les posicions polítiques no han variat massa des dels anys setanta; i també es pot veure que els auguris dels contraris al procés autonòmic de principis de la democràcia no es van complir, i la nostra societat ha avançat.
No ens hem d’oblidar que la importància del moment que estem vivint radica en la necessitat d’un canvi per avançar davant els nous reptes de la societat. Quan s’aprovi l’Estatut es veurà que cap de les catàstrofes dels profetes de l’odi s’hauran complert. I que el patriotisme no es mesura per metres de bandera (catalana o espanyola) sinó per la justícia social.