Aquilino Polaino i Benigno Blanco
No és una broma del Santoral, és una veritable història d’amor ideològica
Benigno Blanco és el vice-president i portaveu de l’entitat “foro de la família” que encapçala les mobilitzacions contra el matrimoni entre el mateix sexe i contra la reforma de la llei d’adopcions.
Aquest militant destacat del Partit Popular era el Secretari d’Estat d’Infraestructures. La seva cara pàl•lida anunciava els desastres del Ministeri de Fomento presidit per una altra cara coneguda, aquesta més dura que pàl•lida, que es deia Álvarez Cascos. Benigno va saltar a la fama per les seves intervencions excusant la catàstrofe del “Prestige” , els esvorancs de l’AVE o el retards en la construcció de la línia Barcelona- Madrid. Aquesta etapa gloriosa van fer de Benigno una estrella de la televisió. Quan sortia sabies que alguna cosa dolenta havia passat.
Abans també va ser Secretari d’Estat d’Aigües (majors) amb la Ministra Tocino, i va ser un entusiasta del Pla Hidrològic Nacional, a més a més de membre del consell d’administració de diverses constructores i de la companyia Iberdrola, la qual va rebre tractes de favor per part del seu exdirectiu.
Aquilino Polaino, és el catedràtic de psicopatologia proposat pel Partit Popular per argumentar la no conveniència de l’aprovació de la llei que permet l’adopció per part de parelles del mateix sexe. L’expert del PP va argumentar en les seves conclusions que els pares dels homosexuals solen ser hostils, distants, alcohòlics; i les mares sobreprotectores, també va descartar l’existència d’abusos sexuals.
Després d’aquesta intervenció a la Comissió de Justícia del Senat, el portaveu del PP, Sr. Conde, va agrair la descripció perfecta de la psicopatologia dels homosexuals i la intervenció magnífica, perfectament documentada i útil per la tasca dels legisladors. Davant de la reacció de l’opinió pública la direcció del PP es va disculpar i va dir que no compartia els punts de vista d’Aquilino.
Aquilino i Benigno són uns dels molts exponents de l’oposició al reconeixement dels drets i de les llibertats que es consoliden dia a dia en la nostra societat. La manifestació del “foro de la família” o les declaracions del PP al Senat recuperen una narrativa i l’argumentació agressiva, plena d’odi i contra un col•lectiu de persones que semblava superada. Aquesta manifestació és tan absurda com si es convoqués una manifestació contra els matrimonis cristians o heterosexuals, i si un expert d’esquerres digués al Senat que les parelles heterosexuals solen ser hostils, distants, alcohòliques i es donen abusos sexuals.
Aquesta defensa de la intolerància, o dit d’una altra manera, fer de la intolerància bandera de partit són d’aquestes coses que ens fan reflexionar i veure que la democràcia es guanya dia a dia. Que ens queda molt camí per recorre. Però, hem de pensar que els mateixos que surten protestant per la nova llei d‘adopcions són els que estaven i estan en contra de l’emancipació de la dona, del divorci, de l’avortament o de la experimentació de les cèl•lules mare per lluitar contra el càncer. Alguns, de mica en mica han anat cedint fins arribar al grau de llibertats que avui tenim. De la voluntat de tots i totes dependrà anar-hi assolint les llibertats o anar cedint davant la intolerància.
Benigno Blanco és el vice-president i portaveu de l’entitat “foro de la família” que encapçala les mobilitzacions contra el matrimoni entre el mateix sexe i contra la reforma de la llei d’adopcions.
Aquest militant destacat del Partit Popular era el Secretari d’Estat d’Infraestructures. La seva cara pàl•lida anunciava els desastres del Ministeri de Fomento presidit per una altra cara coneguda, aquesta més dura que pàl•lida, que es deia Álvarez Cascos. Benigno va saltar a la fama per les seves intervencions excusant la catàstrofe del “Prestige” , els esvorancs de l’AVE o el retards en la construcció de la línia Barcelona- Madrid. Aquesta etapa gloriosa van fer de Benigno una estrella de la televisió. Quan sortia sabies que alguna cosa dolenta havia passat.
Abans també va ser Secretari d’Estat d’Aigües (majors) amb la Ministra Tocino, i va ser un entusiasta del Pla Hidrològic Nacional, a més a més de membre del consell d’administració de diverses constructores i de la companyia Iberdrola, la qual va rebre tractes de favor per part del seu exdirectiu.
Aquilino Polaino, és el catedràtic de psicopatologia proposat pel Partit Popular per argumentar la no conveniència de l’aprovació de la llei que permet l’adopció per part de parelles del mateix sexe. L’expert del PP va argumentar en les seves conclusions que els pares dels homosexuals solen ser hostils, distants, alcohòlics; i les mares sobreprotectores, també va descartar l’existència d’abusos sexuals.
Després d’aquesta intervenció a la Comissió de Justícia del Senat, el portaveu del PP, Sr. Conde, va agrair la descripció perfecta de la psicopatologia dels homosexuals i la intervenció magnífica, perfectament documentada i útil per la tasca dels legisladors. Davant de la reacció de l’opinió pública la direcció del PP es va disculpar i va dir que no compartia els punts de vista d’Aquilino.
Aquilino i Benigno són uns dels molts exponents de l’oposició al reconeixement dels drets i de les llibertats que es consoliden dia a dia en la nostra societat. La manifestació del “foro de la família” o les declaracions del PP al Senat recuperen una narrativa i l’argumentació agressiva, plena d’odi i contra un col•lectiu de persones que semblava superada. Aquesta manifestació és tan absurda com si es convoqués una manifestació contra els matrimonis cristians o heterosexuals, i si un expert d’esquerres digués al Senat que les parelles heterosexuals solen ser hostils, distants, alcohòliques i es donen abusos sexuals.
Aquesta defensa de la intolerància, o dit d’una altra manera, fer de la intolerància bandera de partit són d’aquestes coses que ens fan reflexionar i veure que la democràcia es guanya dia a dia. Que ens queda molt camí per recorre. Però, hem de pensar que els mateixos que surten protestant per la nova llei d‘adopcions són els que estaven i estan en contra de l’emancipació de la dona, del divorci, de l’avortament o de la experimentació de les cèl•lules mare per lluitar contra el càncer. Alguns, de mica en mica han anat cedint fins arribar al grau de llibertats que avui tenim. De la voluntat de tots i totes dependrà anar-hi assolint les llibertats o anar cedint davant la intolerància.