Llibre "la niña de la calle" - Virtu Moron
(diari AVUI)
Un llibre denuncia l'experiència real al carrer d'una nena
Una periodista relata la història d'una nena que als 12 anys va haver de viure al carrer i les seves experiències amb la droga i la delinqüència
"La meva mare va agafar tres pantalons i tres samarretes, les va posar en una bossa verda i em va fer fora de casa. Recordo perfectament aquella sensació d'angoixa quan es va tancar la porta. Era divendres, les onze de la nit, la llum de l'escala també es va apagar i em vaig quedar a les fosques". Aquest dur record d'infància és el testimoni de la jove marroquina Kaoutar Haik, recollit per la periodista Virtu Morón a La niña de la calle, un llibre que explica la història real d'una nena, ara dona, que es va veure obligada a viure al carrer amb només 12 anys, després que es negués a casar-se amb un home a qui no coneixia, fruit d'un matrimoni acordat per la seva mare.
Kaoutar, que ara té vint anys, va arribar de nena a Catalunya amb la família procedent del Marroc per començar una nova vida a Santa Coloma de Gramenet. L'abandonament de la llar del seu pare i les pallisses que li clavava la seva mare són el principal record d'una infantesa que Kaoutar qualifica de "terrible".
Als dotze anys, la seva mare va decidir casar-la al Marroc, a canvi d'una irrisòria quantitat de diners, amb un home que li doblava l'edat i al qual no havia vista mai. Kaoutar s'hi va negar i la seva mare la va fer fora de casa. Durant quatre anys, va vagar sola pel carrer, dormint al carrer, en cases d'okupes o abandonades, i alternant visites amb escapades a centres d'acollida de Barcelona. Van ser anys de robatoris, violència i drogues. "La meva vida social es va fer al carrer, allà vaig fer la meva família, però tenia una gran falta d'afecte", explica Kaoutar. Per sobreviure en un món d'homes, va haver d'aprendre a robar, encara que assegura que sempre ho va fer sota els efectes de la cola o dissolvents.
Als 18 anys, la jove marroquina va sortir d'un centre d'acollida havent estudiat perruqueria i va conèixer la seva primera parella formal, però aviat es va adonar que havia tornat a caure en l'infern dels maltractaments. Després de superar aquest nou episodi negre, es va enamorar d'un altre noi amb qui es va casar, convençuda d'haver trobat l'estabilitat, però novament van arribar les discussions i, per segona vegada, va tornar a viure l'amenaça dels mals tractes. "He après -explica Kaoutar- que no has de permetre que t'aixequin la mà una segona vegada, així que quan el meu marit em va amenaçar de pegar-me el vaig deixar d'estimar".
El final de la història és feliç i queda obert. Als vint anys, Kaoutar treballa de perruquera, ha retrobat l'amor i sembla haver enterrat el fantasma del maltractament.
Virtu Morón, l'autora del llibre, va declarar a Efe que La niña de la calle és un relat per conèixer el món del carrer des de l'experiència d'una nena, però també perquè aquells que viuen aquesta situació es deixin ajudar".
Un llibre denuncia l'experiència real al carrer d'una nena
Una periodista relata la història d'una nena que als 12 anys va haver de viure al carrer i les seves experiències amb la droga i la delinqüència
"La meva mare va agafar tres pantalons i tres samarretes, les va posar en una bossa verda i em va fer fora de casa. Recordo perfectament aquella sensació d'angoixa quan es va tancar la porta. Era divendres, les onze de la nit, la llum de l'escala també es va apagar i em vaig quedar a les fosques". Aquest dur record d'infància és el testimoni de la jove marroquina Kaoutar Haik, recollit per la periodista Virtu Morón a La niña de la calle, un llibre que explica la història real d'una nena, ara dona, que es va veure obligada a viure al carrer amb només 12 anys, després que es negués a casar-se amb un home a qui no coneixia, fruit d'un matrimoni acordat per la seva mare.
Kaoutar, que ara té vint anys, va arribar de nena a Catalunya amb la família procedent del Marroc per començar una nova vida a Santa Coloma de Gramenet. L'abandonament de la llar del seu pare i les pallisses que li clavava la seva mare són el principal record d'una infantesa que Kaoutar qualifica de "terrible".
Als dotze anys, la seva mare va decidir casar-la al Marroc, a canvi d'una irrisòria quantitat de diners, amb un home que li doblava l'edat i al qual no havia vista mai. Kaoutar s'hi va negar i la seva mare la va fer fora de casa. Durant quatre anys, va vagar sola pel carrer, dormint al carrer, en cases d'okupes o abandonades, i alternant visites amb escapades a centres d'acollida de Barcelona. Van ser anys de robatoris, violència i drogues. "La meva vida social es va fer al carrer, allà vaig fer la meva família, però tenia una gran falta d'afecte", explica Kaoutar. Per sobreviure en un món d'homes, va haver d'aprendre a robar, encara que assegura que sempre ho va fer sota els efectes de la cola o dissolvents.
Als 18 anys, la jove marroquina va sortir d'un centre d'acollida havent estudiat perruqueria i va conèixer la seva primera parella formal, però aviat es va adonar que havia tornat a caure en l'infern dels maltractaments. Després de superar aquest nou episodi negre, es va enamorar d'un altre noi amb qui es va casar, convençuda d'haver trobat l'estabilitat, però novament van arribar les discussions i, per segona vegada, va tornar a viure l'amenaça dels mals tractes. "He après -explica Kaoutar- que no has de permetre que t'aixequin la mà una segona vegada, així que quan el meu marit em va amenaçar de pegar-me el vaig deixar d'estimar".
El final de la història és feliç i queda obert. Als vint anys, Kaoutar treballa de perruquera, ha retrobat l'amor i sembla haver enterrat el fantasma del maltractament.
Virtu Morón, l'autora del llibre, va declarar a Efe que La niña de la calle és un relat per conèixer el món del carrer des de l'experiència d'una nena, però també perquè aquells que viuen aquesta situació es deixin ajudar".
Cerdanyola dependent
La nova llei de dependència és un repte i una oportunitat per consolidar una xarxa de serveis per a les persones dependents de Cerdanyola.
Dins de l’onada de canvis que s’estan produint en Espanya, el govern ha aprovat una sèrie de reformes necessàries per avançar en la igualtat social.
La Llei Contra la Violència de Gènere, la modificació del Codi Civil per permetre el matrimoni i l’adopció a les parelles formades per persones del mateix sexe; el procés de regularització que ha permès a més de 500.000 de treballadors i treballadores immigrants poder cotitzar a la seguretat social són alguns exemples.
L’última reforma és l’avantprojecte de la Llei de Dependència. Una cosa que avui sembla indiscutible, però que va tenir els seus detractors a principis de la democràcia, va ser la llei coneguda com “Ernest Lluch”. Aquesta inversió va permetre reconèixer l’accés a la sanitat de totes les persones. Ara amb la nova Llei de Dependència: “es reconeixerà el dret universal a totes les persones que es trobin en aquesta situació a ser ateses i rebre una sèrie de noves prestacions, com ara l’ajuda a domicili, el servei de teleassistència, els centres de dia, la creació de places de residència o les ajudes a les famílies que en tinguin cura”.
En el 2007 es crearà el Sistema Nacional d’Atenció a la Dependència (SND) per atendre el milió i mig de persones que pateixen algun tipus de dependència al conjunt de l’Estat, de les quals un 80% tenen més de 65 anys. Una situació que afecta no només a la persona sinó també als familiar més pròxims.
La inversió prevista per posar en funcionament el SND és equivalent a l´1% del nostre Producte Interior Brut (PIB) i permetrà crear uns 300.000 llocs de treball un cop entri en funcionament l’any 2007 i finalitzi la seva implantació en el 2015. El finançament correrà a càrrec, en un 50%, de l’Estat i en un 50% de les Comunitats Autònomes. L’objectiu bàsic és incrementar la xarxa de serveis públics i la concertació amb empreses privades per atendre la demanda, i donar suport econòmic als cuidadors familiars.
Aquesta xarxa de serveis públics és desplegarà en el territori. Ja que Cerdanyola és un municipi de més de 50.000 habitants; la ciutat podrà desenvolupar una resposta planificada a una oportunitat que pot establir les bases per la cobertura social de la nostra ciutat. Aquesta “adequació a la llei a Cerdanyola” necessitarà d’una anàlisi de la realitat social d’aquest col•lectiu, una planificació , un reforç dels serveis socials de la ciutat i d’un liderat polític qualificat per implicar els diferents agents socials.
Dins de l’onada de canvis que s’estan produint en Espanya, el govern ha aprovat una sèrie de reformes necessàries per avançar en la igualtat social.
La Llei Contra la Violència de Gènere, la modificació del Codi Civil per permetre el matrimoni i l’adopció a les parelles formades per persones del mateix sexe; el procés de regularització que ha permès a més de 500.000 de treballadors i treballadores immigrants poder cotitzar a la seguretat social són alguns exemples.
L’última reforma és l’avantprojecte de la Llei de Dependència. Una cosa que avui sembla indiscutible, però que va tenir els seus detractors a principis de la democràcia, va ser la llei coneguda com “Ernest Lluch”. Aquesta inversió va permetre reconèixer l’accés a la sanitat de totes les persones. Ara amb la nova Llei de Dependència: “es reconeixerà el dret universal a totes les persones que es trobin en aquesta situació a ser ateses i rebre una sèrie de noves prestacions, com ara l’ajuda a domicili, el servei de teleassistència, els centres de dia, la creació de places de residència o les ajudes a les famílies que en tinguin cura”.
En el 2007 es crearà el Sistema Nacional d’Atenció a la Dependència (SND) per atendre el milió i mig de persones que pateixen algun tipus de dependència al conjunt de l’Estat, de les quals un 80% tenen més de 65 anys. Una situació que afecta no només a la persona sinó també als familiar més pròxims.
La inversió prevista per posar en funcionament el SND és equivalent a l´1% del nostre Producte Interior Brut (PIB) i permetrà crear uns 300.000 llocs de treball un cop entri en funcionament l’any 2007 i finalitzi la seva implantació en el 2015. El finançament correrà a càrrec, en un 50%, de l’Estat i en un 50% de les Comunitats Autònomes. L’objectiu bàsic és incrementar la xarxa de serveis públics i la concertació amb empreses privades per atendre la demanda, i donar suport econòmic als cuidadors familiars.
Aquesta xarxa de serveis públics és desplegarà en el territori. Ja que Cerdanyola és un municipi de més de 50.000 habitants; la ciutat podrà desenvolupar una resposta planificada a una oportunitat que pot establir les bases per la cobertura social de la nostra ciutat. Aquesta “adequació a la llei a Cerdanyola” necessitarà d’una anàlisi de la realitat social d’aquest col•lectiu, una planificació , un reforç dels serveis socials de la ciutat i d’un liderat polític qualificat per implicar els diferents agents socials.