Aules d’acollida a Cerdanyola
«La diversitat hauria de ser una oportunitat per a la superació de les mancances del sistema educatiu»
Fa dos anys i mig, en un article del TOT Cerdanyola, es va parlar de l’impacte de la immigració en les aules dels centres educatius de la nostra ciutat. Es tractava de la situació dels nous alumnes que hi arribaven.
Concretament es parlava de dos nens equatorians de Cerdanyola. Eren el Xose, de cinc anys, i el Leo, de dotze. El pas del temps ens permet fer-ne comparacions i comentaris. El Xose ara estudia al col·legi de les Fontetes i d’aquí a no gaire, parlarà català millor que jo.
Crec que és important posar-nos en situació per entendre el fenomen. Tres són els eixos bàsics de futur en la integració dels alumnes nouvinguts: l’idioma, la situació del sistema educatiu i la ciutat.
Respecte a la comprensió de l’idioma, hem de tenir en compte que cada llengua necessita una metodologia d’aprenentatge i cal molta feina, un mínim de dos anys, en el millor dels casos. Exemples per entendre-ho, en tenim molts, des d’aquells que ens poden semblar més exòtics però que són una realitat al municipi, com els xinesos que tenen 10.000 caràcters iconogràfics, els àrabs que no consignen les vocals i llegeixen de dreta a esquerra amb una grafia diferent, els països de l’est tenen el ciríl·lic...
En segon lloc, també tenim una comunitat educativa que no ha resolt avui els reptes tradicionals: la lluita contra el fracàs escolar, l’absentisme, l’adaptació escolar, la massificació de les aules, el tracte personalitzat amb els alumnes, la falta de recursos humans, etc. A aquests problemes hem d’afegir-hi l’herència del sistema educatiu d’alguns dels països d’origen d’on provenen els alumnes.
Però la situació ha canviat. El nou govern de la Generalitat va impulsar el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social. D’aquest pla, ric en el plantejament teòric i pressupostari, va sortir la proposta de crear aules d’acollida per als alumnes que necessiten una adaptació al sistema educatiu. És una mesura, però, que necessita el suport de tota la comunitat educativa i sobretot de la ciutat.
A Cerdanyola aquestes aules ja funcionen però cal que tothom s’hi impliqui. Un pla educatiu d’entorn, a més del professorat necessita de recursos humans i d’una estratègia clara integrada en el conjunt dels serveis del municipi. Dit d’altra manera, s’ha de passar de l’edició de llibrets a polítiques educatives i socials.
Fa dos anys i mig, en un article del TOT Cerdanyola, es va parlar de l’impacte de la immigració en les aules dels centres educatius de la nostra ciutat. Es tractava de la situació dels nous alumnes que hi arribaven.
Concretament es parlava de dos nens equatorians de Cerdanyola. Eren el Xose, de cinc anys, i el Leo, de dotze. El pas del temps ens permet fer-ne comparacions i comentaris. El Xose ara estudia al col·legi de les Fontetes i d’aquí a no gaire, parlarà català millor que jo.
Crec que és important posar-nos en situació per entendre el fenomen. Tres són els eixos bàsics de futur en la integració dels alumnes nouvinguts: l’idioma, la situació del sistema educatiu i la ciutat.
Respecte a la comprensió de l’idioma, hem de tenir en compte que cada llengua necessita una metodologia d’aprenentatge i cal molta feina, un mínim de dos anys, en el millor dels casos. Exemples per entendre-ho, en tenim molts, des d’aquells que ens poden semblar més exòtics però que són una realitat al municipi, com els xinesos que tenen 10.000 caràcters iconogràfics, els àrabs que no consignen les vocals i llegeixen de dreta a esquerra amb una grafia diferent, els països de l’est tenen el ciríl·lic...
En segon lloc, també tenim una comunitat educativa que no ha resolt avui els reptes tradicionals: la lluita contra el fracàs escolar, l’absentisme, l’adaptació escolar, la massificació de les aules, el tracte personalitzat amb els alumnes, la falta de recursos humans, etc. A aquests problemes hem d’afegir-hi l’herència del sistema educatiu d’alguns dels països d’origen d’on provenen els alumnes.
Però la situació ha canviat. El nou govern de la Generalitat va impulsar el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social. D’aquest pla, ric en el plantejament teòric i pressupostari, va sortir la proposta de crear aules d’acollida per als alumnes que necessiten una adaptació al sistema educatiu. És una mesura, però, que necessita el suport de tota la comunitat educativa i sobretot de la ciutat.
A Cerdanyola aquestes aules ja funcionen però cal que tothom s’hi impliqui. Un pla educatiu d’entorn, a més del professorat necessita de recursos humans i d’una estratègia clara integrada en el conjunt dels serveis del municipi. Dit d’altra manera, s’ha de passar de l’edició de llibrets a polítiques educatives i socials.