Cerdanyola solidària
És una realitat que tots coneixem que els immigrants participen cada vegada més en tota mena d’associacions cíviques i esportives de la nostra ciutat. Ara bé, és menys conegut que també comencen a fer-ho a les entitats de voluntariat. No vull dir en cap cas que sigui un fet majoritari, però ha deixat de ser excepcional.
Fa uns mesos, en una conversa amb un delegat sindical d’origen marroquí, em dir que a Catalunya ja n’hi ha cinc cents com ell d’origen divers, que en els seus llocs de treball han estat triats per defensar els seus drets. La conversa em va fer obrir els ulls al fet que, tot i la manca de drets de molts d’ells per ser elegits per càrrecs públics o votar en les eleccions, existeixen àmbits on sí poden exercir la seva ciutadania social i ser elegits.
Escric avui d’aquest fet, arrel que el 26 de maig passat, la Fundació Autònoma Solidària va fer l’acte anual de reconeixement i agraïment als voluntaris del curs 2005-2006 al Rectorat de la nostra Autònoma. En l’acte es pretenia fomentar la participació de la comunitat universitària, en la construcció d’una universitat més cohesionada i més compromesa amb la realitat social. Sens dubte aquesta iniciativa és molt positiva per assolir una formació en favor de la solidaritat, la tolerància i la responsabilitat, més enllà dels programes acadèmics.
En l’àmbit universitari encara són pocs els immigrants, o els seus fills, que tenen possibilitat d’accedir a aquest nivell d’estudis acadèmics. Per tant, és encara més difícil que n’hi hagi, de voluntaris, sovint prou feina tenen de lluitar contra les limitacions socials i econòmiques que pateixen ells mateixos. Fora bo per tant, que tots i totes reconeguéssim i facilitéssim la participació dels voluntaris d’origen immigrant, així com la d’aquells programes adreçats a integrar-los a la nostra ciutat, siguin universitaris o no.
Permeteu-me que avui aquí en faci notícia i reconegui, a la meva manera, el valor cívic de la participació d’aquests veïns nostres. Ofereixen allò que sí que tenen, temps i l’estimació pels altres, i el donen a aquells cerdanyolencs i cerdanyolenques que ho necessiten. Quina lliçó de ciutadania.