La imatge dels joves als mitjans de comunicació

Sovint, quan llegim el diari o mirem les noticies de televisió rebem una imatge distorsionada dels joves i de la seva realitat, especialment perquè es transmet només, o casi, les seves expressions negatives, i sense gaire mirament, es vincula edat i violència indiscriminadament.

Un repàs als diferents estudis elaborats des de les universitats, les administracions o els col•lectius joves , revelen que la imatge dels joves als mitjans de comunicació no és gaire positiva. Són referencials els estudis de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB de Cerdanyola, on en línies generals, de totes les notícies que apareixen a diferents diaris sobre els joves, només un ajustat 25 % en dóna una imatge positiva, mentre que en un 60 % dels casos és negativa, la resta un 15 % dels articles es dona una imatge que es pot considerar neutre.

Així, no és d’estranyar que violència i joventut siguin dos mots que s’acompanyen massa sovint no només en els mitjans de comunicació sinó en les converses quotidianes, i molt poques vegades des de l’anàlisi de quines són les causes que provoquen els comportaments violents de la joventut. Es tracta d’aquelles desigualtats en les estructures socials que condueixen a la discriminació econòmica, sexual, religiosa o lingüística.

Avui seria molt estrany trobar-nos titulars en els mitjans de comunicació del tipus: “un avi seguidor del Reial Madrid o Barça crema una cabina telefònica” o “un adult es manifesta en solitari a la plaça Abat Oliva”, destacant així l’edat com un element definitori d’una imatge o d’un estereotip, com habitualment es fa en el concepte “jove”.

Ja que no es dóna aquest fet, perquè la necessitat d’adjectivar els joves com un grup homogeni sense matisos ? per què estigmatitzar els joves, fent que es sentin culpables per ser-ho...? o com diu l’antropòleg Manuel Delgado, : “no es pot parlar amb seriositat del terme violència juvenil, perquè només el concepte de violència és força complicat, i a l’afegir el qualificatiu juvenil donem a entendre que es tracta una patologia pròpia de la joventut, en la mateixa línia que l’acne o els trastorns emotius de l’adolescència”

I també em pregunto, on queden les altres cares que tenen o poden tenir els joves ?, per exemple, la seva participació en la societat civil o en el món associatiu, o el seu compromís amb unes ideologies o uns valors que ajuden a millorar la societat.

Per això, crec que hem d’impulsar un paper més crític, més polític , més social fugint de la superficialitat i actuant més a fons en els esdeveniments i en les respostes a la realitat dels i de les joves.