El pas dels lladres
Com sempre que m’enfilo o m’enfilen dalt d’un cim, l’oportunitat ve que ni pintada, per observar el meu país des d’un lloc privilegiat. El nom de l’indret geogràfic, El pas dels lladres, ve també ni que pintat per reflexionar sobre l’històric i permanent robatori que pateix de l’estat opressor. No hi he vist Solbes, ni cap dels ministres que sempre ens han estafat. Està clar que com sempre la conclusió ha estat clara i catalana: Mentre no siguem independents, el pas dels lladres suggerirà en el nostre imaginari aquest muntatge anomenat España.
Deixant de banda les reflexions, avui la visió des d’aquest indret per sobre dels 2.700 metres, m’ha mostrat un país sota uns núvols, que en aquest cas no eren metafòrics. Tret dels cims pirinencs, algun de prepirinenc i la Cerdanya, tot era sota un mar de núvols. Un mar que presentava un parell d’onades, en resseguir els núvols, dues carenes que no he reconegut. Una d’elles semblava ben bé un tsunami, afortunadament congelat, que semblava que es podia acabar estavellant a la capçalera del Fresser.
Si teniu l’oportunitat d’enfilar-vos o que us enfilin en aquest indret privilegiat, situat a l’oest del Puigmal, i que es lloc de pas a les ascensions o baixades del cim, carenant des de la Serra del Gorro Blanc val la pena. Amb esquís o qualsevol altra element lliscant als peus, els mecanismes de l’estació d’esquí del Puigmal, t’hi pugen sense gaire esforç.