logotipo

Com sempre, quan goso parlar d’economia, m’agrada advertir als meus interlocutors, que els meus coneixements no van més enllà dels diners que porto a la cartera, del salari que recull la meva nòmina i de les peripècies que puc passar per arribar a final de mes. De tota manera sempre hi ha temes que m’esperonen a opinar, sense necessitat de plantejar grans teories, ni pretendre convèncer a ningú.
Dues qüestions de l’àmbit econòmic, molt comentades els darrers dies, presenten determinats defectes de forma que no els fan prou entenedors o que com a mínim si s’expliquessin amb exemples, els ciutadans ho tindríem més fàcil. Tindríem més fàcil prendre partit.
En el tema del finançament i la proposta feta pel govern plural de Catalunya, destinat a eixugar el dèficit fiscal i a millorar en línies generals la nostra economia, es pot considerar millor o pitjor. Millor o pitjor per Catalunya i la resta de l’estat. A partir de dades, sempre relatives, que conviden a la discussió i potencien l’enfrontament dels més radicals, no es va a parar enlloc. Caldria publicar dades reales, el que es l’actual balança fiscal, on es reflecteix l’aportació real de cadascuna de les comunitats en números absoluts i percentuals. Fins i tot, exemples i dades comparatives, que reflecteixin que passa en les relacions fiscals d’altres regions riques europees respecte als seus estats, ens ajudaria a tenir un visió més exacta. El que no podem fer és opinar, només a partir d’una dada com la del 50%. Cal conèixer, quina es la seva traducció real i, analitzar sense apassionar-se, si tot plegat suposa alguns perjudicis als més susceptibles.
L’altra qüestió, més global, és la que vol advertir a la població dels suposats perills de l’expansió de determinats productes
procedents de la Xina. Un tema que em posa especialment de mala llet. Resulta que fins fa poc, grans empreses multinacionals de “Primer món” anaven al “tercer món” a la recerca de mà d’obra barata, sense qüestionar-se si tot plegat era procedentment moral. Paral•lelament se’ls ha bombardejat a base de coca-coles i altres porqueries procedents dels països rics.
Ara, resulta que hem de córrer a crear i potenciar normes proteccionistes, que evitin la importació de productes que provenen d’aquests països a preus molt competitius. Preus molt barats.
No puc dir que mai, els asiàtics hagin estat sants de la meva devoció per diferents tòpics i actituds que els primer món ens ha volgut ensenyar de la seva cultura, però el cert és que en aquesta qüestió estic, relativament, de la seva part.

En Manolito Fraga Iribarne es continua esforçant per estar de moda. La història del seu doble, o del seu robot clònic, queda en un segon termini.
Ara ha avanaçat les eleccions a Galízia. Ho ha fet al mateix temps que anunciava que s'hi presenta de nou. Un fet que encara dóna més més versemblança a la teoria del robot.
Segurament ho ha fet, per tal que la campanya electoral sigui abans que no pas la temporada de banys. Ho fa abans perquè ningú se'n adoni, ni recordi, la pena que encara fan alguns racons del litoral per culpa de la mala gestió del PP, en tot l'afer del xapapote.
Fraga és un homínid de la prehistòria, que se sent còmode amb tot allò que li recorda el passat. Passat recent i anterior.
Com si d'una novela medieval de cavalleria es tractés, vol guanyar una batalla després de mort, i com si el moment actual es tractés d'un passatge de la reconquesta, assegura que la seva suposada victòria a Galízia, esdevindrà la Covadonga del PP.
Entenem que la Covadonga del PP somniada pel vell feixista, és la d'extendre els valors del PP a la totalitat del territori amb una majoria absoluta no sé quan.... Si no és això, podria ser que es referís a que Galízia i el seu Prestige van estar a punt de ser l'origen de l'escampada més gran de merda a la totalitat del territori.

Encara no ho han entès. No es tracta de paralitzar la litúrgia, ni variar
l'agenda d'oficis de la Catedral, per tal que dos homes es casin. Es tracta d'una llei que ni tantsols m'obliga a casarme amb en Rajoy, ni amb Ricard Maria Carles; ni a ells a casar-se amb mi.
Es tracta d'una llei més, de les que en l'era moderna ha aprovat un
parlament sense tenir en compte les creences religioses de la gent. A veure si se'n assebenten, que deprés de tres setmanes de rotllo Papal, no hi tornen a pintar res. Ni sotanes, ni rosaris, ni hòsties....
Si algun despistat se'n va a una parròquia i demana que li montin un
casament homosexual a lo catòlic, tenen tot el dret a dir-los que no i a
informar-los que aquest servei no el fan, ni a preu d'or al tribunal de la
Rota. Tot arribarà. Pagant Sant Pere casa.....i tant.
Els que estan quedant totalment fora de joc, són els alcaldes carques. Se'ls hi ha dit que si es neguen a fer casaments homosexuals, els caurà a sobre el pes de la llei. És només una amenaça que no sé si es portarà a terme. Si tenim en conta el tema de l'objecció de consciència, ja fa molts anys que hi ha altres carques que se'n surten airosos. O és que heu sentit alguna vegada que algun farmaceutic hagi estat penalitzat per no vendre preservatius?

L'alcalde de Pontons ha volgut avui tenir la seva part de protagonisme, sincerant la seva homofòbia irreductible. El senyor Caldentey, si mereix dir-se senyor, ha expressat la seva desesperació davant la possibilitat de casar dos homes. S'ha acollit a la invitació que li ha fet l'església a no casar-los i a la complicitat mostrada per Mariano Rajoy. A les Españas ni ha uns quants d'alcaldes que diuen que s'hi negaran. I segons Caldentey no són només del PP. El de Pontons diu que hi ha socialistes com Bono,l'alcalde d'A Cruña i el de Huelva, que pensen com ell. Si és cert, estaria bé que el PSOE fes la seva "llista de la vergonya", dels alcaldes que es neguen a acatar la llei, i si hi ha algun ministre, també.

Un amic molt observador m'ho ha confirmat.
El rumor clàssic, que assegura que tots els vells i no tant vells dictadors o similars, tenen un doble que els suplanta en els actes públics, torna a estar de moda.
Es parla gairebé sempre de dobles (entenguem per dobles, persones de característiques idèntiques), però a vegades s'ha parlat de ninots o de robots. Si observem els guinyols del plus, podem arribar a entendre que podria ser cert.
Recordem Franco, Tito, Chernienko, Saddam, Joan Pau II, Fidel Castro...són alguns dels més comentats en diferents èpoques.
Ara, el que diuen és que Fraga Iribarne, també. És prou versemblant. Els observadors diuen que es tracta d'un robot. Un robot que sovint està mal programat, ja que quan surt per la tele, si ho segueixes amb detall, diuen que un dia va coix d'una cama i l'endemà d'una altra. El que no imiti la ciència... A Parc juràsic ja en vàrem veure de dinousaures robotitzats.

El que anomenen estil Bustos, que ha desembocat aquesta setmana amb la lacrimògena dimissió de Paco Bustos com a regidor de seguretat ciutadana (o similar), l’acceptació de la dimissió per part de l’alcalde (i germà) Manuel Bustos i l’anunci de M.Bustos d’un lleuger gir en la política policial del seu govern, és un mal exemple per a qualsevol partit que s’anomeni progressista.
Bustos és una barreja d’Evita Peron, Torrente,i d’actor de pel.lícules de la sèrie B.
Farien bé, molt bé, Montserat Tura i Joan Rangel, en representació dels seus càrrecs i José Montilla, per ser el “padrí” de Bustos de començar a fer neteja. Bono i R.Ibarra són casos perduts, però aturar la resta de fatxes que sorgeixen en el partit, i li donen mal nom, és una obligació inexcusable. Personatges amb un perfil més propi del PP, ha d’estar al PP

Algú em sabria donar una explicació prou entenedora, per tal de que la gent arribi a assimilar algun dia perquè Jordi Pujol va escollir Artur Mas com al seu successor a CDC. La seva successió a la presidència de la Generalitat la devia tenir més que clara i no hi va posar cap impediment.
Cada dia que passa li continuo veient menys les gràcies. De fet, d’honest ho sembla. Quan no va acceptar cap de les disposicions que el privilegiaven com a cap de l’oposició, va ser molt honest. El paper de la trista figura que fa, no té res a veure amb oposició. És pura pataleta, és enveja, és resultat de no saber perdre, és ridícul. Avui mateix, i en resum a aquest seguit de maneres de reaccionar pròpies dels nens mimats, ha criticat la recepció de Pedralbes. Patètic. Diu que quan ell mani tornarà a organitzar xocolatades.
El seu paper de gran avortador en la gestació d’un nou estaut i d’un millor finançament el desqualifiquen pel futur d’una Catalunya plena.
Però, és que algú em pot explicar què collons pensava Jordi Pujol el dia que el va escollir? Va ser per la vanitat de voler demostrar que era insubstituïble?

Per unes hores PP i COPE, COPE i PP han viscut moments d'inmensa i intensa alegria. Feia massa temps. Anys. Quatre o cinc des que Fraga i Aznar va aconseguir els darrers èxits electorals. La batalla de Peregil i la destrucció d'Afganistan i Irak, els queda lluny. Benetton16 els ha tornat l'alegria. Està clar que a aquests només els van les dictadures i les democràcioes orgàniques.

No triguen a aparèixer informacions sobre la reunió cardenalícia que ha fer Papa a Benetton 16, tot i l'extrem secretisme anunciat.
Diuen que una mala combustió de l'estufeta del fum els va fer una mala jugada. Ni blanc, ni negre, el fum es va escampar dins la Capella Sixtina. En mig de l'espectació mediàtica, va estar a punt de produir-se "el notissión" del segle. Us imagineu que de cop i volta, l'església es quedés sense els cardenals més reaccionaris, per una intoxicació no clandestina?
Fa molt que no visiteu la capella adornada per Miquel Àngel? Funciona com les coves d'Altamira. Entrada de grups reduïts amb la prohibició d'estossegar. Se suposa que aquestes mesures són per evitar que es malmeti l'art pictòric. La darrera vegada que hi vaig ser (97?), hi havia la prohibició de fer fotos i d'acomodar-se al terra per observar l'obra en el seu conjunt i la seva inmenssitat. Qui m'assegura ara que la gran fumada dels cardenals no ha malmès les pintures.
Per una veritable demostració dels vots de pobresa, castitat i anti-dòping, proposo que el pròxim còclave se celebri en una carpa mòbil, a la Plaça de Sant Pere, o si l'aposta és encara més mediàtica, que contractin un plató de televisió. "El gran purpurado", seria el títol de la producció vaticana.

Al llarg d’aquests dies,molts, masses, en què els mitjans informatius han estat pendents del “ara em moro, ara no. Ara m’enterren, ara no. Ara escullen el bandarra que em substituirà...”, hem estat testimonis d’un grapat de inversemblants interpretacions. Totes han anat encaminades a voler fer-nos creure que tot allò que passava al Vaticà tenia una clara transcendència mundial. Vaja, que ens hi anava a tots la vida. Gran parida!
Una altra GRAN EXAGERACiÓ ha estat aquella, que en boca de molts s’ha entossudit a nomenar el vell Karolus, “el Papa dels joves”. No es pot negar que en el decurs d’aquest llarg mandat adornat i patrocinat pels inversemblants viatges del “Capitán Tan”, s’ha pogut veure en Karolus envoltat de molt jovent. Segura i majoritàriament s’ha tractat d’omplir autocars d’excursió gratuïta que els portaven a la capital, amb l’entrepà i la coca-cola regalada. La “chispa de la vida” en versió casta, 3 en 1(viatjar, menjar i coca-cola).
Al llarg d’aquests mateixos dies, molts, masses, he tingut temps de conversar amb molta gent. El cert és, que després de les eleccions basques i de la LFP, el show vaticà ha estat un dels que he dedicat més temps. Era inevitable. Us diré que no he parlat amb cap persona menor a la meva edat (tinc edat de tot terreny), que hagi mostrat cap interès per Karolus en concret, ni pel Vaticà en general. Només entre una minoria de majors d’edat (de la meva edat) he notat cert interès.
Us confeso que no visc en un altra planeta. Els que trobin estranya la realitat que us he exposat, m’agradaria que fes el mateix exercici i comprovés que tot plegat no interessa ni a Déu (és una frase feta). Com a molt, els més devots poden pensar que visc en un entorn endimoniat.

Benetton 16. No es tracta d’un fómula 1, ni del lateral dret de la selecció holandesa, ni de l’extrem esquerra del Dinamo Vaticano. Les referències esportives no són gratuites. El desplegament radiofònic d'aquesta tarda era similar al del carrussel deportivo.
Benetton16, és el nou líder d’una de les entitats més repressores que encara existeixen al món. Progressista o conservador, més aviat lo segon, diuen d’ell que ja manava amb en Karolus. La seva inflexió davant posicions contestatàries com les de H.Küng o L.Boff, han esculpit la imatge que es té d’ell. Sense anar més lluny, la quadratura de cap i de idees la reflectia ahir mateix quan es manifestava en contra dels relativismes. Que jo sàpiga en una ciència, tan inexacte i increïble com és aquesta religió monoteista, és tot tant relatiu, que es basa en una palla mental anomenada fe. Si el seu líder exclou la relativitat de la seva doctrina, vol dir que té previst seguir fent passar per l’anella tots els creients.
Tot i que diuen que no ens podia arribar cap informació de les decisions i coses, que es prenguessin i passessin, a l'interior de la capella sixtina i Hotelet Santa Marta, la Vanguàrdia publicava ahir un plànol de com i en quina distribució estaven repartits els cardenals a l'interior de l'espai celestial. Segurament que en els pròxims dies sabrem més coses. De tota manera no ens arriben informacions més atrevides que tinguin el mateix grau de valor "sociològic" que el programa de televisió "el gran hermano" ("de cardenal a Papa").
A banda del que podiem esbrinar de com anaven les apostes a http://www.paddypower.com/bet?action=go_category&category=SPECIALS (continuava líder el cardenal africà i Ratzinger era un dels millor colocats) m'agradaria saber més detalls, com per exemple qui ha guanyat la classificació en el "diví campionat de parxís" que segurament s'hi ha organitzat. A banda de l'hòstia diària, també m'agradaria saber de què es composaven els menus i poder fer des de www.penyacalipo.tk una valoració més acurada del que han menjat. Seria interessant conèixer els rànking de pel•lícules(no aptes per a menors ni per a cardenals en concentració espiritual) més vistes, fent un seguiment dels lloguers que s'han produït al videu-club vaticà. Altres informacions com saber qui encapçala la classificació d'escapades nocturnes(amb o sense preservatiu),la de visites al moble-bar, la d'incontinència urinària o la d'ús d'internet, serien igualment interessants.

La setmana passada opinava sobre la postura de Baltasar Porcel i altres escriptors de negar-se a signar llibres, en un dia destinat a res més que vendre i signar llibres.
Per contra, n'hi ha onze, també escriptors, que destaquen per excedir-se perl'altra costat. Diumenge van gosar sortir sobre la gespa del Camp Nou, per fer-se una foto, com si es tractés d'onze galàctics. Que s'ho facin mirar...
L'equip tampoc era res de l'atra món: Cabré, Lluís, Moliner, Pagès,
Fonalleras, Riera, Roca, Serra, Clara-Simó i Villatoro. L'únic mèrit és que tots són de la pedrera. Les seves opcions no arriben ni a la inter-toto. No sé qui és més candidat a la inter-TONTO, si ells o els que van tenir la idea de convidar-los.

Sense saber quin serà el nivell d'implicació d' EHAK en la política i les institucions basques, és difícl ara com ara, pressuposar com serà l'endemà de les eleccions a Euscadi.
Si el Pla Ibarretxe no va poder tirar endavant perquè a no sé qui li semblava que la majoria era escassa i que mai el podia tirar endavant amb el vot de diputats batasuns. La única opció tranquila que pot marcar una evolució dels drets dels bascos, la seva autonomia i l'estat federal, passa per renovar l'antic pacte PNV-EA-PSE, un tripartit al qual se li podria afegir EB i Aralar.
Vaig sentir dir a Zapatero que amb un recolzament de 2/3 del Parlament Basc es poden fer meravelles. Només queda que el Patxi i el Juanjo hi fotin collons i vaselina. Els altres, com a mínim Javier Madrazo, els seguiria a ulls clucs.
Per cert: Nou estatut, federalisme, vaselina....No us recorda res?

Els primers resultats o sondejos de les eleccions basques, evidencien que les coses no canvien gaire. Per si algú ho dubtava, el poble basc fa molts anys que demanen el mateix. Sense dissimular, amb decisió i amb més o menys encert.

La recent emissió del documental “La pelota basca”, ens ha posat al dia: La realitat i la manifestació dels ciutadans que hi apareixen tampoc enganya, ni disimula. Els testimonis no poden ser més clars. L’Euscadi d’avui ha heretat la brutalitat i l’odi que hi va impregnar el franquisme i només sap respondre amb la mateixa moneda.

La més recent pressió neo-franquista del PP, hi ha deixat la mateixa petjada. Només així ens podem explicar que l’esquerra independentista pacifista obtingui un escó, i l’esquerra violenta nou o deu.

L’altra dia, una article publicat en aquesta web-blog acabava amb una llista de dos persones i un producte, als quals considerava un bluf. Arran d’un dels comentaris fets pels internautes, se m’ha encès la llumeta. Primerament m’ha passat pel cap que ha pogut interessar més el llistat dels tres blufs, que els paràgrafs dedicats als escriptors. Ës per això que em plantejo anar ampliant la llista del blufs i anar-hi afegint tots aquells que proposeu i anar contabilitzant quin d’ells té més vots populars dels internautes.

Per deixar clar el que considero un bluf per aquesta elecció, definiria bluf de la següent manera: Persona o objecta sobrevalorat per la opinió pública. És a dir tot aquella persona o objecte que té una fama que no mereix.

Excloiria del llistat, persones com ara els polítics, ja que per més que uns o altres els considerem més o menys vàlids, la nostra opinió mai podrà estar per sobre dels milers de vots que reben.

També hi excloiria aquells que són o han estat projecte de blufs, com ara determinats esportistes. Es a dir gent que ha pujat com l’escuma en un determinat moment, però que el temps els ha anat posant al seu lloc. Per exemple el motorista Carles Checa, el futbolista Oscar Serrano o l’entrenador Juanma Lillo (malillo).



M

La direcció del PP ha fet un extrem esforç cerebral. Ha aconseguit trobar deu proves que descobreixen evidents semblances entre Aukera Guztiak i EHAK.
Seguint les deu proves no costa gens utilitzar els mateixos arguments per trobar-li “semblances perilloses” al PP. Analitzem i comparem les 10 proves, una per una:

1 EHAK recull el testimoni d’ AG, tal com reconeix el seu portaveu
Ana Arbulu, després de reunir-se amb Batasuna iAralar.
1' EL PP SENSE NECESSITAT DE REUNIONS PRÈVIES, RECULL EL TESTIMONI DE LO PITJOR DEL FRANQUISME(FN, FE y JONS)

2 EHAK es nega a condemnar el terrorisme.
2’ EL PP NO HA CONDEMNAT MAI ELS CRIMS DEL FRANQUISME

3 Otegui anuncia que Batsuna es retira i ofereix els seus vots a EHAK. 3’ BUSH NO DUBTA EN DEMANAR EL VOT PER RAJOY

4 La ideologia, les persones i els objectius d’EHAK
coincideixen amb els de Batasuna.
4’ LA IDEOLIGIA, ELS OBJECTIUS i ELS DIRIGENTS DEL PP COM FRAGA, SÖN ELS MATEIXOS DEL RÈGIM FRANQUISTA.

5 La web d’EHAK coincideix amb els dominis de la d'AG.
5’ LES WEBS DEL PP, MARIANO RAJOY, FAES Y FUNDACION FRANCISCO FRANCO NO PODEN ASSEMBLAR-SE MÉS.

6 El Ministeri del interior te informes de coincidències personals
entre AG i EHAK
6’ NO CAL INVESTIGAR, NI CONSULTAR INFORMES POLICIALS PER MOSTRAR LES EVIDENTS RELACIONS ENTRE EL FEIXISME I EL PP.
7 Altres informes policials sostenen que la campanya de EHAK es fa amb mitjans de Batasuna.
7’ SEGUEIXEN SENT INNECESSÀRIES LES APORTACIONS POLICIALS PER DEMOSTRAR AMB QUINS FONS FINANCIA EL PP LES SEVES CAMPANYES.

8 EHAK fa públic que deixa de banda el seu programa i es posa a
defensar la democràcia i la pau.

8’ DESPRËS DE L'ACTUACIO DE L'ESPANYA D'AZNAR A A L?IRAK, NINGÚ CREU QUE EL PP PODRÀ POSAR-SE A DEFENSAR LA PAU I LA DEMOCRÀCIA.

9 Il·legalitzada AG, EHAK només es proposa seguir els passos d’AG
9’ MAI SABREM QUE FARIA EL PP SI FOS IL.LEGAL (MOLT ABANS ENS
EMMERDARIA EN UN COP D'ESTAT)
10 A mesura que passen els dies Batasuna i EHAK són més iguals.
10’ PASSEN ELS ANYS I, AZNAR I BUSH, S'ASSEMBLEN CADA VEGADA MÉS A FRANCO I HITLER.

Les proves aportades pel PP i la seva realitat irreflexiva ens
revela que són incapaços de reconèixer les pudors dels seus propis pets.

Els que no creiem en poders divins, ni heretats. Encara aspirem a guanyar en llibertat. Visca la República!

El NO! sec, rotund i en veu alta, dels jutges de línia del cèlebre torneig de tennis que se celebra aquests dies, ha de ser un dels crits que més ressona aquests dies de dol i silenci a Montecarlo.
I és que el negoci és el negoci. Negoci deu ser la perllongada exposició pública d'un cadàver i també per raons de negoci no pot ajornar-se aquesta competició esportiva.
Curiós, per no dir esperpèntic, ha de ser el sò d'ambient del minúscul pais. mentre les devotes velletes passen el rosari, tots i cadascún dels "ora pro novis" es rematen amb un NO! sec, rotund i en veu alta.
Afortunadament el torneig no és de tennis femení. Els constants gemecs de dones com Sharapova (gran dona), farien pensar que les princeses i altres pubilles s'han passat el dol per les calces.

No pot ser que ni la UEFA pugui aturar el que està passant a San Siro. Que es vagin preparant demà a Torí: L’afició (assessins?) de la Juve a proclamat que hi haurà venjança pels que van morir a Heysel fa gairebé 20 anys.
No hi ha àrbits pitjors?

La televisió pública està malgastant els diners contractant guionistes com Benet i Jornet per als seus culebrots. Duran i Lleida ja té sou com a diputat i aconsegueix protagonitzar a temps real un seguit d’episodis que superen la ficció. Matarien dos ocelld'un sòl tret, tele-sèrie i gran hermano, i molt més barat.
Seria més divertit i més decent (deixant de banda la indecència innata d'alguns polítics)que el programa que anuncien per demà, que pretén furgar en la intimitat dels adolescents.

No li trobo gran sentit a la iniciativa presa per alguns escriptors “de renom”, de no voler signar llibres als lectors, per no sé quina mena de vergonya o vergonya aliena.
Em sembla, que si es passen “364 dies” escrivint, no els costa gaire envoltar-se un dia dels seus lectors i escoltar-los. Per sort o per desgràcia la maquinària comercial editorial conta amb una festa totalment dedicada al llibre. Si els escriptors no aprofiten aquest dia per envoltar-se dels lectors, no tenen altra oportunitat al llarg de l’any. Encara que alguns s’hi puguin sentir incòmodes, no hi ha excusa.
A tot arreu, en tots els àmbits i en totes les professions n’hi ha de “rarus-rarus”. És per això que el fet, que entre aquests personatges esquerps, hi figuri Baltasar Porcel no em sorprèn. Sempre li ha agradat donar la nota.
Què voleu que us digui. No m’ha caigut mai simpàtic pel seu tarannà palanganer, i per la fama que ha assolit per lúnic motiu de fer ralet-ralet al moviment pujolista. Ha estat un vividor, amb totes les virtuts que admiro del vividors i tot els defectes que els hi trobo. Forma part de la selecció del grans blufs del període transitori entre els dos segles. Altres blufs dels nostres temps, sota el meu criteri, són el cava(amb alguna excepció) i Valero Ribera. Persones i coses que han adquirit una fama que els ve grossa, molt grossa.

Desconec quin és el reglament de les competicions motocicletes. Ni tant sols tinc clar qui dels dos (Rossi o Gibernau) ha actuat amb més mala fe. Però està clar que els jutges no poden passar per alt un contacte físic d’aquesta magnitut al darrer revolt de la cursa. La indecisió dels jutges només es pot explicar enmig del gran negoci que arrossega aquesta competició. Perquè una decisió dels jutges de la competició, no només hauria de decidir qui es el guanyador, si no que a més hauria de desqualificar ,o fins i tot, treure el carnet de conduir a l’altra, per un o dos anys o per unes quantes curses. Però que passaria si la competició(el gran negoci) es quedés sense un dels dos grans competidors? En la pregunta, i en la més que segura resposta, hi ha la solució.
La resta de la jornada esportiva ens ha mostrat altres competidors molt més nets amb fortuna diferent Pedrosa, Flecha , Edwin Kibet o el pobre jove que a mort a la mitja-marató de Madrid, i millor no parlar de Pamesa, Barça i Espanyol.

En mig d’aquest llarg període de programes, entrevistes i debats al voltant del impàs papal, que hem pogut seguir pels mitjans de comunicació, especialment per la tv, l’entrevista que ahir a la nit vàrem poder veure a “la nit al dia”, va ser la única cosa que se salva del que he vist.
S’entrevistava al jesuïta Salvat i a l’opusdeista Saramanya. Tant l’un com l’altra ens van parlar del moment que es viu a l’església catòlica, i en especial que pot passar en el decurs del conclave. Els dos van explicar detalls de la funció que podien tenir els cardenals en general i en concret algun d’ells, mentre duri al conclave. Tot, seriosament i molt informatiu. No ens van dir qui seria el nou Papa, ni qui no ho seria, però en tot moment van referir-se a coses reals, sense caure en el referències fantasioses sobre l’esperit sant a què ens estan acostumant aquests dies.
En altres debats o entrevistes dels darrers dies hem vist aparèixer autèntiques comparses a l’estil de "l’anti-condonista” Arasa o "l’arracona-gais” Miró i Ardèvol.
Demano a algun internauta si em pot posar al corrent, si a nivell d’astrologia hi ha hagut alguna mena de confluència astral que hagi portat a la coincidència d’esdeveniments que afecten tant a l’església, les cases reals europees i a les revistes del cor. Algú sap si també per casualitat la prova de la granota ha donat positiu a Leti o si bé també aquests dies ha sofert algun problema la neurona que encara balla en el cap de Jaime Peñafiel?

Tot i la utòpica campanya que hem engegat des de www.panyacalipo.tk en favor de la fumata blanca en favor del lider espiritual Heliodor Betancourt, hi ha d'altres candidats que reben la meva simpatia.
A la web de la casa d'apostes paddypower, hi apareix situat en segona posició el cardenal milanès Dionigi Tettamanzi (Dionisi Mamella-manyaga). Un home que en aquest moment segurament tindrà més el cap a la semifinal Inter-Milan de la xampions, que no pas al conclave. Les simpaties, són eveidentment per al seu cognom, més propi d'una de les especials posturetes del kasutra, que no pas d'una epístola bíblica.
I si és per cognoms, al voltant de la posició 25, a paddypower, hi ha un tal Cardenal Ruini, també italià, que m'garda pel seu nom profètic sobre el futur que li hauria d'esperar a l'escandalós negoci de l'hòstia remullada.

Per fi ha arribat el dia. La cosa començava a fer una mica de pudor. No creieu?
A aquest home se’l anomena de diferents maneres. El Papa de la Pau. El Papa Polaco. El Papa mediàtic. L’home clau de la fi del comunisme. Bla, bla, bla, bla...En lloc l’anomenen amb un nom o un adjectiu que fa justícia a la principal de les seves obres. Per a mi, en el tema en que més s’ha significat és en l’expansió de la SIDA. Ha estat el Papa de la SIDA, gràcies a la seva inestimable col.laboració.
Ara encara ens queden dies de conclave i més rollo d’aquest tipus. Amb lo fàcil que seria que l’Esperit Sant “se’n anés de la boca” i ens digués qui serà el pròxim Papa.
Tampoc a cap mitjà informatiu he vist cap notícia que faci refrència, a com van fins ara les apostes a betandwin. Si voleu saber com van connecteu amb http://www.paddypower.com/bet?action=go_category&category=SPECIALS i entreu a The next pope. Ja us ho avanço Monseñor Rouco Sifredi està a 125-1.

Tampoc es parla de si ja l’han fet sant al Karolus. Perquè en 26 anys algun miracle deu haver fet. Intueixo i em consta que com a mínim de mort ja n’ha fet algun. Per exemple està clar que ha convertit l’Abril en Agost. Pregunteu al comerç romà. Un altra miracle es la reedició de la multiplicació dels pans i els peixos. La pizza i la carbonara ha viscut aquests dies una miraculosa multiplicació, si no, tants milions de persones aquests dies a la zona vaticana i ningú ha mort de gana....
Però sembla que de morts a Roma només ens en interessa un. Estadísticament està claríssim que entre els milions de peregrins, més d’un deu haver mort. Tampoc ningú ens en ha dit res.
Estadísticament, també es segur que més d’un espavilat acampat al voltant de la Plaça de Sant Pere haurà fornicat. Segur. I també per estadística un alt percentatge ho ha fet amb preservatiu, i un altra alt percentatge ho ha fet sense compromís matrimonial eclesiàstic. Quina emoció!

Algú coneix gaires empresaris o caps ,de comunió setmanal, que doninpermís als seus "curritos" per assistir demà (via tele) al funeral papal?

Famosos, noblesa i altres ocellots de mal pèl.... se’ls ha girat feina. Molta feina. Hauran de cuidar la puntualitat i fer hores extres per ser presents a dos funerals i un casament.
De fet, de feina se'n ha girat a d'altra gent. Les agències de viatge i les companyies aèries preparen txàrters amb tres escales europees, sense rebentar preus, evidentment.
I si ara "la palmés" Fraga? No vull ni pensar-ho. Fins i tot caldria un permís especial per a Pinochet. Quina feinada!
I la que sel's hi ha girat a les revistes del cor? El que podia haver estat tres setmanes de super-vendes se'ls hi ha concentra tot en un sòl número.
Mai he estat, ni sóc, ni penso que seré lector de cap d'aquestes revistes. Però qui sap? Aquest número me'l podria comprar! A banda de ser un retall o un fascicle més en la meva "hemerotequeta", serà divertit veure quin i quines famosos/ses repeteixen vestit, sabates, pamela i/o pentinat. Sense cap mena de dubte qui vendria més seria qui descobrís la repetició o no, d'algun model de tanga, entre els cèlebres culets que hi acudiran

Ja se que amb el futbol passen coses similars, però el que tinc més clar, és que per exemple els equips de futbol que disputen la Champions tenen molts seguidors, seguidors d’aquells de cada dia, cada diumenge, cada gol a gol.....
Però el desplegament informatiu que mereix la mort i substitució del Papa, em sembla desmesurat.
Si, ja veig que s’està concentrant molta gent al voltant de la moguda vaticana. Però cent mil persones després de 26 anys.... Quantes vegades ha omplert l’estadi el Barça, aquests darrers 26 anys? I pagant. I la diferència del pagar, em sembla clau.
Perquè de catòlics ho som tots( o ens hi suposen). Molts són catòlics de batejos, comunions, casaments i enterraments. També n’hi ha bastants que ho són de missa del gall, de beneir la palma, i "passar la ITV" de tant en tant.. Però dels de missa cada diumenge, comunió freqüent i traguinyol de vi de missa a l’altar.....3 i 4. I sumo llarg.
Però, ara com ara, a banda del dia que diguin qui ha estat el catòlic que ha merescut l’encesa de la fumata blanca, la resta és pura pantomima i reclam. Valdria més contractar la companyia d'Albert Boadella i que ens fessin riure una estona. Ja portem massa dies de cares series.

Llegeixo en algun foro comentaris despectius del món urbanita-pijo-convergent. Denominar Manelic a Joan Puicercós, intentant desqualificar així a tot aquell que ve de la muntanya, de l’hort o la pastura, em sembla un detall de molt mal gust. Diu molt poc a favor d’un ciutadans que creuen, viure i defensar, una societat on tots som iguals i on hem de tenir les mateixes oportunitats.
És que algú, per més convergent, urbanita, llicenciat, pare de família i altres atributs que tingui, té alguna cosa en contra de la gent del món rural que ha aconseguit prosperar en qualsevol àmbit gràcies a les seves qualitats?
Aquí a la comarca tenim un altra Manelic, que ha lluitat davant moltes adversitats i ha trobat el lloc que es mereix pels seus coneixements, per més autodidacta i observador de la natura que sigui. Em refereixo a l’extraordinari Doctor Martí Boada.
En els seus respectius àmbits, dos homes espavilats, per més rurals que siguin han prosperat. Ens en alegrem. I encara més els que no som de la capital, la denominació de Manelic no ens ofèn. Ni crec que els ofengui a ells.

Per l’esquadra, el gol ha estat per l’esquadra. El muntatge del partit comunista de las tierras vascas ha demostrat que els bascos es prenen molt seriosament el tema de la política. Els porters del poder polític i judicial no l’han vista ni passar. S’han menjat el gol. O qui sap? Podria ser tot plegat un pantomima. Una més de les cíniques pantomimes a què ens tenen acostumats els polítics. Tots els polítics.
És a dir, d’entrada determinats partits no poden admetre que qualsevol nou partit que pugui relacionar-se amb el món abertzale es presenti a les eleccions. És una provocació massa gran. Però resulta que aquests mateixos partits els pot interessar que un partit d’aquestes característiques existeixi, per tal que el vot nacionalista sigui més repartit i no sigui el PNV-EA qui es quedi amb tots els vots. Llavors, hauria calgut fer una maniobra com la que estem vivint en aquest moment.
Continuo dubtant si els han fotut un gol o si se l’han deixat fer.