logotipo

Després del que ha passat aquesta nit, el meu futur com a vident, és molt fosc.
La situació, però, me la he pres amb alegria, com ja ho vaig advertir en el seu dia. El fet que hagi estat nena, acabarà d'oplir el "sac de raons", que arrossegaran els nostres polítics a l'hora de justificar que canviar la constitució no suposa cap tragèdia.
Perquè ja em direu, si per al interessos i desitjos d'una sola família d'espanyols, és tant natural i imprescindible canviar la constitució, perquè resulta tant problemàtic plantejar alguns retocs, si això ho reclamen més de cinc milions de catalans?
Serà un argument més a esgrimir, o com a mínim, els fatxes cavernaris no podran dir que de la constitució no se'n pot canviar ni una coma.
I del nom, que me'n dieu?. ELIONOR és un nom bonic, si be ja m'havia fet la il•lusió, que si es tractava d'una nena, prendria la versió femenina del nom més sol•licitat a les travesses, en cas de tractar-se d'un nen, PELAYO. Pels amants de la gastronomia una PALAIA, hauria fet més bon profit.

Una paciència enorme, serà la que haurem de tenir all larg de la setmana. Serà molt dura. De tot el que veurem, el més destacat serà segurament veure com es s’expressen els nostres polítics davant uns “espectadors” tant poc favorables. Serà moment de valorar-los en un nou registre. I no només avaluar si ens agraden o no, si no, intuir fins a quin punt agraden o ofenen al ranci públic espanyol llargament influït pels tics falangistes, anticatalanistes i predemocràtics. A mi, se’m fa impossible pronosticar el que passarà. El que passarà en la majoria demòcrata, perquè el comportament dels polítics del PP, serà com sempre, imbècil i cavernari, arrogant i inquisidor, fatalista i falsejat. Caldrà veure fins a quin punt i en quina quantitat serà recolzat per diputats com els del PSOE. Imagino energúmens, tipus Bono, que no els fallaran, però se’m fa també difícil endevinar l’èxit del seguiment.
Per no posar-m’hi nerviós i desdramatitzar-ho al màxim amb connectaré tantes hores com sigui possible amb “Minoria absoluta” de RAC1. Serà, segurament l’única manera de soportar-ho.

Us sona un programa que es dei “no te rias que es peor”. Tinc entès que el dimecres dia 3, en fan una reposició que dura tot el dia.

Acabo de llegir unes declaracions d'un altra dels personatges pels que tinc "gran debilitat". Es tracta del "xulo-bigotis" del "sheriff", de la cosa més inútil que he vist en la meva vida en una banqueta.
Manel Comas ha parlat amb tota la mala llet que acumula el seu mig metre d'estatura, per criticar el present i el futur, del fantasmagòric projecte del bàsquet, anomenat Akasbayu.
No sóc ni "tiffosi" d'aquest club, ni molt menys defensor de personatges com Edu Torres i Fran Vàzquez, dos dels noms que ha utilitzat en les seves crítiques. Per contra si sento simpaties per Raül Lopez i "Frankie" Dueñas, i en tractar-se d'un club català que pot fotre mal als super-clubs establerts de "tota la vida", hi sento certes simpaties.
En les seves crítiques, Latoya Comas no n'ha tingut prou amb el present i s'ha dedicat a matxacar el futur del club, ja que després d’anorrear a Torres, ha fet el mateix amb el home que sona com a futur entrenador, Javier Imbroda. El "sheriff"debia somniar en entrenar l'Akasbayu i està claríssim que en ell no pensen. Per tant es dedica a carregar-se gent que en sap infinitament més que ell. Una toia.

Segurament per curar tots els mals del passat i coincidint amb un nou boicot a Catalunya, a tots nivells, la companyia làctica pro-aznarista Pascual, ha obert una gran central a Osona, a Gurb. La rectificació de l’empresa Castellana, en vers als ramaders catalans és del tot lloable.
Però, deixeu-me dir que mai m’ha caigut excessivament bé. En primer lloc, no ha superat mai la prova del paladar. És a dir, el meu primer boicot a Pascual, va estar aquest i per tant no he hagut d’aplicar-n’hi cap altra mai més. Per suposat que hi ha hagut raons, però mai he hagut de utilitzar-les per justificar-me. Però, ni tant sols la “bona voluntat” que demostren ara amb aquesta inversió a Catalunya em fa canviar la meva opinió sobre aquesta marca i continuaré sempre aconsellant a la gent que no la compri. Sempre hi ha hagut al nostre abast marques de llet i làctics molt millors. CL Asturiana, Celta, Castillo, són marques que sempre recomano. M’han parlat molt bé de Llet nostra,però no en puc opinar, no l’he tastada. La que es comercialitza la supermercats Lidl, també està molt bé, i la President (res a veure amb l’honorable, la Pascual tampoc) també té molt renom i conta entre les seves varietats una sense lactosa, de gran qualitat i beneficis pels al•lèrgics.

Fot molts anys que sento i veig “llestos” que reparteixen carnets de “nosequè” i que donen consells a tort i a dret. Em refereixo a les enormes pallisses “d’experts”, que em rebut al llarg de molts anys, tot insistint que al bosc s’hi va amb cistell i ganivet, si de buscar bolets, es tracta.
Em sembla, que de sempre, tothom que va premeditadament a buscar bolets, si fot ben calçat, vestit amb la roba adient i acompanyat de cistell i ganivet. També està clar que quan t’hi fots de manera improvisada, tot s’hi val. I que, a ningú amb dos dits de front(n’hi ha molts que no hi arriben) se li acudeix anar amb un rampí, ni obrir-se pas a cop de sabre.
Tot plegat ve “a cuento” dels nous consells del “llestos”, que ara diuen que res de ganivet. Ara cal arrencar. No sé quins collons de problemes li troben al tall del ganivet.
En aquest cas, com tant d’altres cal actuar amb sentit comú. El de cadascú.
El meu, em dicta que quan la cosa no va de imprevist, cal portar botes que protegeixin be el turmell, pantalon llarg (les teles i altres materials espessos ben teixits eviten punxades), màniga llarga i un cangur per quan la cosa està massa molla. Barret per no ferir-me la calba, ni el front. Cistell, bosses, ganivet i tisores. I us diria més, un rellotge per no fer tard (quan el dia funciona, et passen les hores que ni te’n adones).
Us semblarà ironia lo de les tisores i barroer lo de les bosses, però per a la pràctica de la silvicultura, són ideals. No vull presumir de científic respectuós, però a banda de la jardineria silvestre, per collir bolets que surten en colònies (tipus trompeta i rossinyol de pi), les tisores, em resulten molt còmodes.
Perquè en definitiva, de sempre, m’ha agradat anar amb ganivet per no emportar-me tanta merda a casa, no pels consells dels micòlegs. I els he collit amb ganivet, tret d’aquells exemplars que m’ha sabut greu no emportar-me’n sencers (amor propi i depredació). El tema de la tisora és pel mateix: Comoditat i neteja. D’un sol tall te’n pots emportar 4 ó 5, i la merda arrelada no l’aixeques. Les bosses les porto per separar espècies, més i menys delicades i per si al cistell no hi cap tot. I si vols aplegar quatre pinyes, per encendre el foc, la bossa també és ideal.
Però vaja, en definitiva, el que més convé és sentit comú. Respecte amb l’entorn i fotre de tant en tant quatre crits (encara que vagis sòl) per evitar la perdigonada d’algun caçador o l’ensurt imprevist d’un cérvol o un senglar.

La iniciativa de penalitzar, contactes previs al carrer, de la pràctica de la prostitució, i la venda de productes “pirates” conta amb moltes més opinions a favor que en contra. D’entrada dificulta la comercialització de determinats productes a baix preu i també dificulta l’activitat dels proxenetes, en intentar acotar les activitats de les prostitutes, en hotels on no hagin de “passar comtes” amb ningú.
En promoure que la penalització vagi tant per el que ven com per al que compra, la proposta presenta una problemàtica, que no sé fins a quin punt representa una coacció a la llibertat de les persones. Quan plantejo la problemàtica, no em centro amb l’actitud del comprador, si no en la dels siguin acusats de comprar o contractar, sense participar-hi.
És a dir, imagineu la situació, aneu pel carrer i un venedor top manta,us demana quina hora és. Contràriament al vostre sentit de l’educació, no responeu per por. També per por, si circuleu en cotxe pels voltants del Camp Nou o per una zona industrial i esteu perduts, per por a que us sancionin, no us podeu aturar a preguntar a cap dona lleugera de roba, l’adreça que us interessi. En un cas o altra passareu per mal educats o us podeu perdre entre els 6.000 carrers idèntics d’un polígon industrial. Si a algú se li acudeix com justificar tot plegat i així evitar passar per mal educat o evitar perdre’s, que m’ho expliqui.
De totes maneres, penso que si respons amb mímica allò de la pregunta horària a un venedor top-manta, pots tenir l’excusa perfecte, però l’ús de la mímica és a la carretera, no et salvaràs mai de la multa. Ni tant sols, si baixes del cotxe amb l’armilla anti-reflectant , nitampoc portes excessiva dosi d’alcohol a la vena.

Anys enrere, vaig ser testimoni presencial, d'una trobada que van tenir els meus amics de la Societat gastronòmica dels Pirineus, encapçalats per Eudald Vila, amb un dels molts directors generals de turisme que van regentar aquest càrrec en l'època Pujol.
Recordo que una de les diverses idees que es van suggerir en aquella trobada-dinar celebrada, al temple que en Ramon Parellada dirigeix, al carrer de l'Argenteria del Cap i Casal , es referia a una manera d'aprofitar el bon moment que viu la nostra gastronomia. Amb noms com els de l'Adrià, en Santamria, la Ruscalleda, en Gaig i tants d'altres de més meritoris, seria una gran idea crear una facultat, o alguna mena d'universitat d'alt nivell, al voltant del món de la gastronomia, que fos de referència universal.
Ara llegeixo, que com en tantes altres coses, ens han passat al davant. A Madrid, anuncien la creació de la Càtedra Ferran Adrià de Cultura Gastronòmica i Ciències de l'alimentació. Seria moment de recuperar la iniciativa. Però els nostres polítics viuen d'esquena a allò que realment ens interessa, i més concretament en qüestió de turisme, i demostren que en gastronomia van molt "peix".
Per mostra, el desinterès que va comprovar dies enrere una representació de la Societat Gastronòmica Penya Calipo encapçalada pel seu President Jaume Nadal, a la presentació del certamen gastronòmic Calamarenys, que celebrar per desè any, aquesta simpàtica vila del Maresme. Cap representant del nostre govern (ni tant sols la directora general de turisme) va ser-hi present per donar suport a aquesta moguda que cada tardor representa una celebrada empenta al món de la gastronomia i la pesca del nostre litoral.

> Mentre Rajoy ens anuncia una multiplicació, només possible en el seu pervers cervell. La junta Laporta ha eliminat "la poma podrida" que li podia espatllar el cistell.
> De fet, les mentides tardo-franquistes, ja li han espatllat tant el cistell. Com ja li va espatllar en seu dia la denúncia de Sandro Rossell, "l'strip-tease" de l'aeroport i les cagades que contínuament floreixen del continu afany de protagonisme del president.
> El gran cabàs de l'estat de les autonomies en ple procés de transformació en el fardell del federalisme, no es podria permetre de cap manera la nociva intervenció d'un dels 150 milions d'Aznars, pels que sospira Rajoy. Esperem que tot plegat que quedi en no res. Un o 150 milions, cal que es jubili, no fos que tornéssim a l'Espanya de les "regiones y provincias".

Si l'Arturu es pensava que aprofitant l'enrenou de la darrera maragallada aconseguiria minar, erosionar, trencar o destruir el govern tripartit, i al mateix temps acostar posicions i mostrar en companyia d'ERC, que són una alternativa real, no ha funcionat. Fins ara només han aconseguit un tímid acostament a la posició del PPC. Uns i altres demanen eleccions anticipades.

La darrera maragallada, ha acabat de manera indefinible.
Que després de l'eufòria estatutària no ho hagi pogut celebrar com "il faut", li ha d'haver ocasionat el rampell autístic, que l'ha portat a l'enrenou que ha muntat els darrers dies.
Ja en som de conscients que hi ha uns quants consellers que no donen, ni podran donar mai la talla. També tenim clar que urgeix un canvi. Però no es pot solucionar de cop, ni emprendre una d'aquelles accions onanístiques que ja coneixem amb el sobrenom de "maragallada".
El tema s'ha reconduït, provocant no pocs somriures i rialles, entre els que ja fa dies tenen a punt l'artilleria més pesada en contra de les iniciatives federalistes que rumia Zapatero.
L'honorable ha "pujolojeat" una estona, i tot torna al seu lloc. Valdria la pena que la cosa, no quedés tampoc en una anècdota, i que fos el punt de partida d'una neteja de cutis del govern.

Fa molt de temps que se sent a parlar d'aquesta grip, com si es tractés d'un cosa tant llunyana com els límits de la galàxia.

Ara diuen que ja és aquí al costat. Es responsabilitat de les autoritats mèdiques i polítiques mundials, haver posat fre a aquesta pandèmia. Si no ho han fet, segurament ha estat com sempre, per aprofitar la situació per eliminar el més febles. La SIDA els ha anat molt bé per tenir a ratlla, a negres i homosexuals promiscus. Ara els ha tocat el rebre als xinesos. Al darrera venim la resta. Caldrà observar com evoluciona el tema, i controlar si s'enriquiran les empreses farmacèutiques o si tot plegat despertarà noves actituids xenòfobes.

L'escenificació del resultat del Premi Planeta ha estat del tot desconcertant. Se m'acudeixen moltes preguntes.
Si el jurat del premi comproba "baixa qualitat" a les obres, l'editorial ho deu haver detectat prèviament. Perquè es convoca un premi com aquest? eren fluixes, perquè hi torna?
Si aquest membre del jurat, l’any passat ja va trobar que les obres eren fluixes, perquè hi torna?
Volia només ser el protagosnita?
Tant poc interès desperta el Premi, que no s'hi presenten escriptors capaços d'escriure novel•les de "més qualitat"?
Davant el poc ressò mediàtic que desperta el Premi, serà tot plegat una estratègia perquè es parli del Premi?
Si als escriptors que participen el premi se’ls hi pressuposa uns mínim de "qualitat", als membres del jurat no se'ls hi pressuposa un mínim d'educació, criteri o formalisme?
Si tant desastroses eren les obres, no es podia declarar desert? Seria comercialment correcte? Comercialment impossible.
Expressades totes aquestes incògnites, us aclariré que ni el premi em mereix gaire respecte, ni la guanyadora em cau excessivament bé.

Aquest matí se circulava per carreteres i autopistes, molt millor que la resta de dies. La vaga de transport no era absoluta, però es notava.
Suposem per un moment que l'escenari, era el mateix que ens trobaríem cada dia, si d'una vegada per totes els polítics volguessin solucionar el problema del transport i potenciar el ferrocarril coma solució als problemes del mateix transport i de la circulació a les carreteres. El cert és que si en donés aquesta situació no caldria tantes carreteres, autopistes i cinturons.

De la jornada esportiva d’avui, m’he perdut la foguerada de motor del matí, he preferit anar al bosc(magnífica elecció). En algun dels resums televisius, he vist sortir fent la “mona”, una altra dels personatges pels qual sento profunda “admiració”, Sito Pons. Aquesta mena de “piju atontat”, ha aprofitat per recordar-nos que el que ha fet Pedrosa, ja ho havia fet ell abans.
Amb la pedanteria habitual ha superat fins i tot el comentari del “xuleta”, Angel Nieto, que no ha aprofitat per refregar-nos els seus 12+1.
Pons ha oblidat recordar-nos els seu penós i fracassat pas per 500cc. O li hem de recordar nosaltres? Ni tant sols va fer el trist paper del Sete. Vaja quin altra “piju atontat”.

Si mireu el comentari que es va publicar en aquesta web el 8 de Maig, recordareu que vaig jugar a vident, astròleg o profeta. Mantinc el pronòstic. Cap conjuntura planetària i ni tant sols l'eclipsi, el fan canviar. De fet, no costa gaire endevinar el tema. O és que us creieu que se la jugarien ara, que no convé tocar sota cap circumstància, la Constitució.
Tant de bo fallés en el pronòstic... I si fos una nena?
No tindrem l'honor de saber-ho abans que ningú. El primer serà el pare-prencipito, que ja ha manifestat que, com fan plebeus i proletaris, vol assistir al part amb la seva càmera digital

Us comentava l’altra dia que dins les diverses raons del perquè actualment encara no tenim selecció espanyola, encara que només sigui d’hoquei patins, n’hi havia una de claríssima i que és responsabilitat única del “nostre admiradíssim Joan Laporta”.

Ja sabeu que una de les raons que s’esgrimeix, a banda de dir que no som una nació, per dir que no tenim dret a selecció, és el fet cert que no tenim una lliga pròpia. La primera reacció dels equips catalans en tornar de la desfeta de Fresno, va ser crear una lliga pròpia i abandonar la OK lliga. La mesura no va anar més enllà, perquè el “president del tot poderós”, no hi va voler jugar, i és clar, que sense aquest “club esquirol”, ni aquest president “cara de conill, amb urpes d’àliga imperial franquista”, es podia tirar endavant amb força tot aquest projecte.

“L’admirat Laporta” tenia por, segurament, de rebre alguna penalització esportiva que pogués afectar l’equip de futbol. Qui sap si a canvi de no moure’s, ha rebut favors arbitrals i ha evitat la clausura del Camp Nou. Botifler, és el nom més adequat. Palanganer, també seria encertat.

No ens ha d'estranyar, doncs que entre aquesta directiva, Franco, Aznara, Acebes i tota la púrria fatxa, hi hagi vincles.

Paco Vàzquez és un d’aquests dropos falangistes, que van de socialistes. Recentement s’ha significat, declarant que pateix certa irritació només llegint el preàmbul de L’Estatut de 2005, el de Miravet, el d’en Maragall i en Mas, el que es voldria empassar Zapatero.

Com aquest home ja té certa edat, i de llegir en deu saber, diagnostico que als seus problemes dèrmics deuen ser crònics, eterns i preocupants. I els deu patir des que sap de lletra, i li va caure un diccionari entre mans .

El controvertit terme Nación, es definit per un dels disccionaris comercials, inspirat amb el de la Real Acadèmia de la Lengua, significa el següent: “Sociedad natural de hombres a los que la unidad de territorio, origen e historia, de cultura, de costumbres o de idioma, inclina a la comunidad de vida i crea la conciencia de un destino común”.

A mi em queda claríssim a quin espai em referixo quan parlo o sento parlar de nació o nación, i a quin altra quan parlo o parlen de conjunt de nacions. I a vosaltres?

Els Calipo hem fet 10 anys. Ho podeu llegir aquests dies a www.penyacalipo.com. Felicitats a tots.

Molt lleig. Les declaracions d’Anderson da Souza ”Deco” sobre les relacions de vestidor al seu club i a la selcció del seu país han estat tota una declaració d’un bandarra.

Diria que si se li ha de donar mèrit a un jugador pel damunt de tots el altres, en l’aconseguiment del títol de lliga de l’any passat, aquest és Deco. Si hi ha un jugador que ho fa tot be (entenem per tot, passar, aturar la pilota, fer rutllar als companys, es desmarca, no s’amaga i, fins i tot domina la tècnica del rebot) i lluita totes les pilotes, aquest és Deco.

Què ens ha dit doncs, Deco entre línies? Doncs ha dit que en aquest any de Campionat Mundial (recordeu que el més important per ell, ha dit que és la selecció) no hi posarà la cama per conservar-se en forma per jugar al juny el Mundial. Si tots els jugadors internacionals fan el mateix, possiblement la lliga la guanyarà el Getafe.....Analitzeu les plantilles dels equips i possiblement trobareu millors candidats, però no sé si “galàctics i estratosfèrics” estarna a punt per grans coses a la xampions i a la lliga.

Deco s’ha desmarcat, millor que mai.

Dies enrera suggeria una idea. Veig que a part de tu i jo hi ha més gent que li té ganes al Federicu. Foteu-li un cop d'ull...i feu córrer l'adreça. Signeu i riurem una estona.

>>>Por otra parte, quiero informarte de que he presentado una
>>>denuncia en la Fiscalía General del Estado contra Federico Jiménez
>>>Losantos por injurias a la Corona. Sé que es un poco raro, pero he
>>>decidido hacerlo harto de ver cómo este hombre escribe artículos y dice
>>>por la radio cosas que son objeto de querella, porque desde mi punto de
>>>vista incurre en comportamientos tipificados como delito en el Código
>>>Penal, y nadie hace nada. Ni el PSOE ni el Ministerio del Interior han
>>>intentado pararle los pies nunca cuando repetidamente insinúa la
>>>implicación del partido socialista y de la policía y la Guardia Civil en
>>>los atentados del 11M. No sé a qué tienen miedo, pero creo que nosotros,
>>>los ciudadanos, no debemos tenerlo. Por eso, y dado que acaba de publicar
>>>un artículo en el que acusa al Rey de apoyar un supuesto golpe de estado
>>>que habrían dado el PSOE y ERC al aprobar la propuesta de reforma del
>>>Estatuto de Cataluña, me he decidido a denunciarle yo mismo.
>>>
>>>Puedes obtener más información sobre esta denuncia, e incluso informarte
>>>sobre cómo presentar una similar en
>>>http://www.royo-villanova.net/archivo/2005/10/jimenez_losanto_2.html
>>>
>>>Cuantas más personas presentemos la denuncia, más posibilidades tenemos
>>>de
>>>que surta efecto. Así que te animo a que lo hagas.
>>>
>>>Sin otro particular, me despido con un cordial saludo
>>>
>>>Ricardo Royo-Villanova
>>>http://www.royo-villanova.net

En la humana costum ,i defecte, de prejutjar al personal, sovint havia caigut en la trampa de definir, amb dues possibles opcions, persones desconegudes. Ho entendreu, davant un personatge del qual traspuava un determinat conjunt de rareses, acostumava a pronosticar que es tractava d’un gai o un capellà. Amb el pas del temps he fet autocrítica d’aquests pronòstics, tot i que acostumava a encertar. En el univers humà hi moltes altres possibilitats que quadren en un ser diferent i per tant, ara considero que és molt simple prejutjar.
Però resulta que tampoc anava massa equivocat quan agrupava en un espai tant proper a gais i capellans. Resulta que ara, per primera vegada a la història, el vaticà barrarà el pas al sacerdoci, a tota persona amb inclinacions homosexuals. Això ve a significar, que fins ara no s’hi posava cap obstacle. Per tant no es estrany que sovint llegim informacions de violacions de nens per part de capellans, i fins i tot bisbes.
La novadora iniciativa deixa clar que a partidari serà més difícil trobar vocacions, i per tant cada dia en seran menys. Em refereixo als capellans.
Aprofito l’avinatessa per reconèixer un mèrit a aquest “simpàtic col•lectiu”. Diuen que els bisbats catalans han demanat a la COPE que deixi de calumniar els catalans i tot allò que fan.

Semblava el dia indicat per continuar amb l’onada de fatalitats que se li adjudiquen a l’Estatut en contra de la Una, Grande i Libre. Si lo de Bèlgica hagués acabat malament, segur que la culpa era de l’Estatut, de Maragall i Carod. Lo de la Selecció Catalana d’Hoquei, hauria estat la perfecta excusa per amagar-ho tot. Però no s’ha acabat aquí. De cara dimecres hauran de resar i patir....
(Per cert, un dia d’aquests us explicaré perquè lo de la sel•lecció d’hoquei no ha prosperat)

Ja sé que em direu que l'avís arriba tard, però encara hi ha temps a reenganxar-se.
Aquesta setmana he descobert al programa "Cuines" una persona que s'explica prou bé. Deixeu que amb el temps us pugui també dir que és un excepcional cuiner.
No és normal que en el programa de sobretaula de TV-3, surti una persona que a més de cuinar i explicar-te una recepta, et vagi guiant amb naturalitat i sense la pedanteria dels cuiners "estrellats", i et digui el perquè fa les coses i com es fan.
És divendres, i quan llegiu això ja no hi sereu a temps. Però ja sabeu que mai és tard del tot. Aquest cap de setmana mateix podreu observar a les guies d'El periódico les seves receptes, o través de la web de TV-3 també les podeu llegir i fins i tot veure-ho a la web de TV-3 a la carta.
Ja us dic, que les receptes no ho són tot, i que mai em podré pronunciar sobre com cuina mentre no ho tasti, però us puc ben assegurar que l'Oriol Llavina, del Cigró d'or de Gelida, s'explica de collons. A veure si els Calipo hi fan una visita i en podem llegir alguna cosa, que ens detalli quelcom més sobre aquest jove cuiner.

Ahir encara vaig oblidar una solució als problemes diaris. Més que una solució és una estratègia a seguir per als fumadors, en dies tant tristos de la seva existència.
Diu que en un dels pocs llocs on encara deixen fumar és dins els mateixos centre mèdic i terapèutics. Si, ho heu llegit bé. Està pemès fuma a malalts amb problemes psíquics.
Ja us podeu imaginar quina és la solució: Fer-se el boig.

Un seguit de problemes al món, com passa cada dia, omplen els espais informatius als mitjans de comunicació. No sempre se’ns presenten problemes de tant fàcil solució, com els d’avui.
Els nord-americans continuen ocupant un dels graons més baixos en el rànking de coeficiència intel•lectual. L’alcalde de Nova Oeleans diu que acomiadarà i deixarà a l’atur uns 3.000 funcionaris, perquè no hi ha diners per mantenir-los. Com es nota que als USA no tenen una Catalunya que es faci el càrrec de totes les deficiències econòmiques del país... En Rodríguez Ibarra ho tindria molt més fàcil. Pels yankees la solució passa per convertir Catalunya en un Estat més.
Acebes encapçala la campanya reaccionària contra l’Estatut. En aquest tema, Piqué li fa un seguiment increíble. Ja es pot parlar d’un trio de gossos de presa. L’altra és Zaplana. Segueixen sense comprendre que aquest Estatut, només pot ser contemplat per ells com una gran solució. Ja m’explicareu si no, com reaccionaran quan tinguin edat per fer-ho els nostres fills, quan sàpiguen que fent les coses amb educació i tranquilitat no s’aconsegueix res.
Cada matinada ens expliquen que no sé quants centenars de sub-saharians ha travessat la tanca. La solució està en eliminar la tanca i restituir al territori africà els territoris de Ceuta i Melilla. Fàcil oi?
Diu un estudi que un 30% de les pèrdues el comerços les ocasionen els robatoris fets pels mateixos treballadors. Si no cobressin les misèries que els paguen per treballar tantes hores i tants dies de festa.....
Avui es fa una comparació del seguiment informatiu que té el Barça ( 5è classificat) i una roda de premsa amb mig centenar de periodistes, i el Getafe (1er) i sense cap periodista a l’entrenament. La culpa és dels mitjans d’informació barcelonins i la solució és fer-los cas només quan no són notícia.

Davant dues situacions, de les quals hi ha evidència, que no es desenvolupen amb normalitat, se m’ha acudit una solució que les afavoriria a tots dues.
És sabuda la irritació que a mi i a la majoria de mortals, ens produeix el seguit de mentides i calúmnies que vomita diàriament la cadena Cope, i en concret la seva punta de llança matinal, en la persona de Federico Jiménez (o Giménez) Losantos. D'altra banda, també és de domini públic, la dificultat de trobar feina i guanyar-se la vida de molts universitaris, gran part del qual provenen de la carrera de dret.
Suggereixo doncs, que algun grup d'advocats en el atur, es constitueixi en un bufet especialitzat en canalitzar i esperonar, les possibles demandes i demandants, que se sentin agredits per les contínues mentides i calúmnies, que d'altra manera superen impunement l'actualitat diària.

En mig de l’eufòria estatutària he notat, he ensumat (sense fonament, segur) que aquest cap se setmana s’ha publicitat de manera exagerada la continuació d’una fatal notícia, més vella que l’ “anar en cotxe”.
Evidentment es tracta d’una sobtada i destacada, sobre-informació de les malaurades mort que s’han produït la darrera setmana a la carretera.
M’ha donat la impressió, coma abans ja ha passat en altres governs i en altres partits, que hi ha gent disposada a fer el llit.... M’ha assemblat que després de la nefasta actuació dels mossos d’esquadra a Berga, algú està esperant incidències en temes que depenen de Interior, per desgastar a la Consellera Tura. Després de no tenir cap “relliscada” en la prevenció de incendis en un estiu severament sec, ni cap “desmadre” a les nits estiuenques de Lloret, algun “Fitipaldi” ofès per les mesures preses en matèria de transit va a per ella.
En no tenir altra oportunitat, “zas!” han anat a per ella en aquest tema. Però no s’acolloneix. Sense pensar-s’ho gaire ha endollat més radars. Aneu en comte, que lleparà algú nosaltres....Que vigili també ella, que no li fotin el llit.

El boicot anunciat per Dani Sànchez Llibre a accedir a la llotja del Camp Nou, quan hi sigui convidat, ja té seguidors. O millor dit, ja ha tingut un antecedent. El president del BM Granollers, Juanma Pérez, s'hi ha adelantat en no voler accedir a la llotja del Palau blaugrana. També tenia les seves raons. Raons sempre relacionades als mal rotllos que promou la directiva Laporta. Ja és prou trist i significatiu, que els primers en reaccionar d'aquesta manera hagin estat els presidents de dos clubs catalans.

Les primeres reaccions de Zapataero a l'aprovació de l'Estatut han estat positives. No podia ser d'altra manera. S'hi va comprometre en els seu dia i s'hi ha implicat la darrera setmana fins al coll. Ara se li gira feina. Ha d'aturar el incordi dels fatxotes del seu partit.
Després de mesos pregonant el federalisme, els seus dos màxims defensors, Maragall i Zapatero, tenen ara l'oportunitat de fer pedagogia, i amb l'Estatut com exemple, iniciar el viatge cap el federalisme.