logotipo

L'amplada dels vorals torna a ocupar un espai en aquest web.

A més de mostrar la seguretat de ciclista i el vianant, l'amplada dels vorals ens pot demostrar molt més del grau de desenvolupament i bones obres d'un país.

Si observeu els vorals de la c-17, una autovia que en diferents fragments ha estat construïda per l'administració franquista, la pujolista i la margallo-montillista (de fet nadalista), podem apreciar veritables diferències.



Observant el darrer tram inaugurat entre Gurb i Orís, te'n pots adonar de la "xapussa" que ens va fer Pujol i els seus consellers d'obres públiques a la vall del Congost.

La manera de fer de l'administració franquista, ja s'ha anat corregint amb el pas dels anys i sempre tindrà la justificació, de com es feien les coses en un país empobrit en el qual principal despesa i preocupació. La dels consellers de Pujol, també s’ha anat corregint. Ara mateix es redissenyen els revolts de Tagamanent.



Si comparem els vorals de la C-17, en trams construïts en l'època Pujol, amb el tram inaugurat a principis d'estiu, de Gurb en amunt, la diferència és brutal. La diferència també hi és en altres aspectes com la qualitat de l'asfalt, el radi dels revolts, els carrils d'acceleració i altres detalls més intangibles. Però en els vorals, no cal ni baixar de cotxe per percebre-ho. Mentre el nou tram presenta de manera inalterable un voral que deu ser de dos metres, els "vells"vorals no superen el metre en llargs trams, i es queden en mig metre en ponts i altres punts delicats del recorregut. Com podem aturar un cotxe avariat en un voral de 45cm?

Només de pensar-hi, és esgarrifós. Com era esgarrifós veure entrenar Melcior Mauri, pel tram d'E l Figueró, quan era ciclista actiu.



PD Ja veig he acabat parlant de ciclisme de nou.......

No sóc, ni he estat mai espectador de circ. Del circ de les feres, els lleons, el gossets i de les dones barbudes.

Només recordo una experiència interessant, a primers del vuitanta al parc Torres Villà de Granollers. Em sembla que va ser en unes festes de l'Ascensió, quan vaig veure un circ ambulant (ambulant a tracció del cavalls) hongarès, que ajudava a imaginar com devia ser el circ centreeuropeu, dos segles enrere.

L'assentament, ja estable i permanent, del Circ Cric a St.Esteve de Palautordera és una gran notícia en els ambients cultural, i perquè no natural, de la comarca. He pogut presenciar, els espectacles familiars de la passada primavera i de la present tardor, que es fan dissabtes i diumenges, i més enllà de la gràcia innata de Tortell Poltrona, l’espectacle presenta números de gran qualitat. Un espectacle ben mereixedor d'una excursioneta dels barcelonautes camalluents, que sovint els fa mandra sortir de ciutat per anar a fer altra cosa que no sigui respirar l'aire pur, que la seva graciosa ubicació els escatima.

Pels del Vallès, és una passejadeta que val ben bé la pena, encara que no tingueu infants per portar-hi. A més, i només per a adults, la companyia d'en Tortell ha posat en marxa els divendres al vespre una representació amb pallassos implicats amb la societat, un espectacle anomentat cabaret Coluche. Sort pel (CRAC) Centre de recerca de les arts del circ, en la seva valenta aposta de estavilitzar-se en mig de la natura i a 50 quilòmetres de la gran ciutat.

Llegeixo en un espai publicitari, que apareixia al revista comarcal el 9 nou, una breu proclama publicitària, en la qual un restauradors fa una crida als possibles clients, per tal que vencin la crisi. És de l'inefable Santi Santamaria, fent propaganda del seu "segon" retaurant de Sant Celoni. Publicita que ja fa cinc anys que té aquest restaurant. Diu que el va fer per allunyar els seus plats de l'elitisme dels clients habituals d'un tres estrelles, i obrir-lo a la gent més humil de les nostres contrades vallesanes i montsenyenques.

El seu resum dels cinc anys, no es pot dir que em convenci, ja que és difícil menjar-hi per menys de 100 euros.

Santamaria, afegeix en el pamflet, que com a cuiner compromès amb aquests clients més humils, els encoratja anar-hi en moment de vaques primes.

No és el primer detall que m'arriba de la manera de comportar-se, pel que fa el preu, de molts restaurants. Ja m'han arribat veus de gent que sortia d'algun restaurant de la comarca, dient que havia menjat com gairebé mai i pagant un preu gens exagerat, en els temps que vivim. Els mateixos calipos n’hem fet un per 40 euros, en un lloc que fa dos anys vam pagar-ne 70.
A Calella, i us en parlaré amb més detall d'aquí uns dies, un restaurant a passat a cobrar la meitat pel menú diari, i els dilluns en concret l'ha deixat en 3 euros, sens ebaixar la qualitat.

Ja no és només la tendència de grans restaurants com Gaig i Drolma, que ofereixen ens les seus nous restaurants menjars més tradicionals i per tant més barats. És tendència generalitzada. Dubto però, que amb la seva arrogància demostarda, Santamaria faci un pas (endavant o enrere, depèn com s'interpreti) i es posi a l'altura dels mortals, més enllà d'aquestr anunci. Pel que es pot intuir en el mateix pamflet, continuarà sent molt difícil menjar per menys de 100 euros.

La mala manera de informar sobre els plans del govern, va caracteritzar en principi l’absurda manera de gestionar la sequera, la passada primavera. De nou al govern català l’han atrapat amb els pixats al ventre, per no saber informar amb transparència de tots cadascun dels detalls de la seva gestió de govern.
L’episodi del cotxe de Benach, és un clar exemple de la mala manera en què ens en assabentem de les coses, per més petites i insignificants que siguin.
Que quedi clar d’entrada, prèviament a l’episodi de l’Audi “tunejat”, considero que el polític tarragoní no ha fet gaire mèrit per ser durant dues legislatures president del parlament, sense que això suposi que tinc res en contra dels jardiners ni dels xofers. També us he de dir, que des d’un dia que davant al Parlament (us parlo de fa uns 12 anys) vaig poder presenciar que tots els diputats arribaven amb Audi, vaig pensar que si jo manés (gran frase!) anirien, si no s’ho paguessin ells, amb SEAT de gama baixa.
A banda de tot això, la resta del tema, el que anomenaríem el “tunejat”, no em sembla malament. Penso que els nostres polítics, i en especial els presidents i els consellers han d’estar del tot informats. I si fan llargs desplaçament en cotxe, es normal que el cotxe estigui equipat per tal de no perdre el fil de l’actualitat i que en definitiva mentre viatgen estiguin operatius. Per posar un exemple, em sembla molt més propi d’un país modern i organitzat, veure un president que viatge en un cotxe preparat per estar alerta dels esdeveniments, que no pas un altra (ho recordareu tots d’un reportatge del programa “entre línees”) que aprofitava els viatges per fer becaines i entonar cançons enfadoses.

A banda de tota la il•lusió que general la penetració del Tour a les terres centrals de Catalunya, em decepciona profundament els itineraris escollits per enllaçar Girona i Barcelona, i Barcelona i Andorra. Als que ens agrada el ciclisme espectacle, i sense provocar giragonses descabellades, imaginàvem un recorregut diferent. De Girona a Barcelona. els faria enfilar a Sant Hilari i de manera ondulada seguir fins a Seva, per afrontar Coll Formic i penetrar a l'àrea metropoiltana atravessant el Vallès o pel Maresme després de passar per Colsacreu, Parpers, Font de Cera o La Conreria. Fins i tot una passada pel Tibidavo.
O fer servir Santa Fe i Colformic, o fins i tot el Moianès o el Lluçanès en l'anada cap al Pirineu, i atravessar el Prepirineu per la Collada da de Toses/Creueta o per Gósol, abans d'arribar a la Seu.
El ciclisme que es veurà passant per Hostalric o Tordera (no sé a què es dedicaran aquell dia les prostitutes dels vorals) o per les rutes més planes del Bages i el Solsonès(ni tant sols passen pel Coll d'Estenalles!), són una estafa a l'espectacle. Arribaran a Andorra més frescos que el pa Bimbo de la nevera.Quina llàstima!

Sabem que li agrada mamar, ara embrutar, en definitiva lo propi d'Aznar és emmerdar. Emmerdar des de la seva posició de cretí amb els sabut seguiment de "palmeros" fatxes, simpatitzants de les FAES i el feixisme en general.
El cretinisme, que sovint se li ha manifesta en un arrossegament de les lletres en la dicció, que recorda Julio Iglesias, ara ja se li ha afegit una cantarella que recorda Francisco Franco. El que diu i com ho diu continua sent fastigós. Des d'aquest cretinisme posa en dubte la feina dels científics i potencia la ja de per si descerebrada costum de molts empresaris d'embrutar el medi ambient.
Aturis senyor Aznar. Vostè deu tenir un búnker on refugiar-se. Nosaltres no. Deixin's viure en pau, amb il•lusió i respirar el poc aire pur que ens queda.

El caps de la diplomàcia alemanya li han fet saber als seus homòlegs francesos que a la seva cancellera li molesta especialment que li toquin el cul.

Bé el cul, que la toquin, que la sobin. Tot ve al cas, arran de la darrera cita amb el President francès, que es va excedir en efusivitat.

Ja ho fan els francesos, de donar la sensació que mai han acabat de donar-te petons, fins perdre el compte. Ja ho feia, especialment Chirac, d'abraonar-se damunt d'hostes i amfitrions com si fos un immens teletubie. Amb Sarkozy no m'hi he fixat massa. Segurament, en la seva acció, hi deu predominar la seva fama de seductor i referències de "primera sigala" després d'haver arrambat l'api amb la Bruni. En definitiva, resulta que la república de hexàgon te un pop per president, i a la cancellera només li agraden les kartofen.

Ja ho diuen que en molts guisats de peix, de carn, o en els mateixos “pops a feira”, són millors les patates que el tall.

Recordo que un dels molts motius que als anys 80 van servir per encausar, el s'anomenava "xoriços de guant blanc", era aquella frase feta “d'alterar el preu de les coses”. Una forma de descriure un delicte, que en el nostre imaginari se'ns presentava amb la imatge del botiguer de la cantonada canviant les etiquetes dels preus dels pots de tonyina en conserva. L'acció feia referència a alguna cosa més grossa. Valors macroeconòmics, que en definitiva servien per engrandir de manera faudulenta les butxaques d'aquesta mena de xoriços.

Dies enrere proposava com a solució i exemplificació de la crisi, l'engarjolament dels directius dels grans bancs. Sense cap mena de dubte, en aquesta facilitat d'alterar el preu de les coses, caldria també un escarment per aquells que ha inflat els preus de terrenys, edificacions, cotxes i tota mena d'objectes de valor i certa necessitat, que han desencadenat la febre consumista del poble que s'ha pogut fer afectiva, gràcies a la voracitat usurera i descervellada dels grans bancs. Tots a la garjola!

Tornant al tema del incansable Garzón i la seva voluntat de investigar els crims del franquisme, continuo amb la reflexió del positivisme de l'acció, si ve segueixo pensant que ja n’hi hauria prou en una aportació informativa de la veritat, per tal que tots sabéssim qui, i què va fer cadascun dels feixistes que ens van putejar. Sense necessitat de posar a la presó, a la seves "velleses" gent com Fraga i companyia. Desemmascarar gent que després s'ha fet passar per demòcrata de tota la vida, també em semblaria molt interessant. Que la història pogués ja ara posar a la gent al lloc que els correspon ara que encara són vius, sense necessitat que el lloc sigui la presó.

En la distància i el temps, segurament em semblaria més urgent encausar a Bush i Aznar, per la criminalitat de les seves decisions en vers el poble irakià.

Dies després de la nit de les bengales de Montjuic, continua generant informació el comportament del públic als camps de futbol.

El comportament de les persones agrupades en massa, i més encara a la graderia d'un camp de futbol, no acostuma a ser paradigma del bon comportament i l'educació.

De nou, però, el comportament del públic que va a favor de l'equip visitant, ocasiona els problemes principals i en definitiva és la que pot provocar que hi hagi alguna sanció o mesura contraria a l'equip local.

Al camp de l'Atlètic de Madrid, que no són "germanetes de la caritat", el públic de l' O.Marsella va muntar una tangana que va ser reprimida amb duresa per la policia. Resultat: El mal comportament dels forasters i la bestialitat de la policia, `pot provocar el tancament de l'estadi.

A París, aficionats magrebins van xiular allò tant sagrat dels francesos, La Marsellesa.

El que es podria considerar un estat d'opinió o la mala educació (segons com es miri) dels forasters, també pot ocasionar problemes. Sarkozy ha anunciat que si es repeteixen els fets, la seva selecció no jugarà.

És incansable. Va per totes. Li agrada el protagonisme. Una de freda. Una de calenta. Un dia a Badalona i una altra a...
Baltasar Garzón, es posa ara investigar els crims del franquisme. No sé fins a quin punt es pot jurídicament resseguir el cas. Tampoc sé si cal fer-ho minuciosament.
Particularment em conformaria en que l'exèrcit i el govern espanyol fessin un reconeixement públic de la seva culpabilitat i es disculpessin. Alhora que es restablís l'honor i la innocència dels que van lluitar en el bàndol perdedor. I que es publiquessin llistats de les persones que van formar part d'aquest règim penós, sobretot dels que estan vius i ara es fabn passar per demòcrates.
No cal anar a jutjar, ni aplicar penes. Ni tant sols encausar a Fraga Iribarne per haver aplicat penes de mort. Només en què ho sabéssim tot, n'hi hauria prou.

Detecto entre la gent cert cansament. Cansament en sentir a parlar de la crisi. La gent la viu de primera mà i sembla molestar-li tanta informació al voltant d’ella i de suposades mesures per a solucionar-ho, mentre dia a dia ens tenen atents i informats de com baixa la borsa. Molta gent ja no en vol sentir a parlar, ni en vol parlar. Intueixo una pujada en la venda de diaris esportius

El país del yankees viu emmalaltit l'acceleració i la campanya de Barak Obama.

Ja no en tenen prou amb el color de la pell. Miren de buscar-li les pessigolles, tant com poden. Ara li diuen Barak Hussein Obama. Possiblement seria més fàcil dir-li Obama Bin Laden....

El programes que he vist aquesta temporada dels caçadors de bolets han guanyat en interès. estan força més ben fets que en edicions anteriors. Sembla que n'han après. Tant en la voluntat de informar de l'estat d'humitat dels boscos. Com a l'hora d'escollir protagonistes, que fins ara, han demostrat certs coneixements. I també eliminant alguns passatges d'humor, que sempre són benvinguts i agraïts, però que de vegades poden despistar o portar a mals entesos.

En aquest edició, també es veu que donen consells vàlids, i fins i tot, quan ensenyen bolets perillosos ho fan amb més criteri, dades, detalls i imatges més clares que ens poden ajudar a distingir-los.

Llàstima que la temporada no acaba d'engegar.

Després de molts anys limitant-se a ser una llista de noms, de molts dels quals en seguim sabent ben poca cosa. L'altra dia vaig veure per un canal de tv, una imatge on es veien els membres del tribunal constitucional.

No m'estranya que es carreguin l'Estaut de dalt a baix. Amb els "caretos", paguen. Serà per fesomia, o estètica, però mai havia vist un personal que em recordés tant els "titelles" que configuraven Las Cortes i els gobiernos de Franco. Estem arreglats!

No poden estar massa tranquils.
Els esportistes "avançats" científicament parlant. Que sempre van un pas per endavant en qüestió de dopatge. I que van anar als JJOO amb aquesta anticipació en matèria estimulant. Segueixen competint.
Els Jocs encara no s'ha acabat per ells, ja que s'aplicarà encara a les mostres de sang i orina, els sistemes de detecció que ja es fan servir al Tour de França, per localitzar el més nou en EPO.
Alguns dels que van fer trampa, seran possiblement enxampats. Tots estan amb el cagarret al cul.
Els pocs casos de positius que es van donar, i que en general no van esquitxar als esportistes que ocupaven les primeres places, donaven una visió idíl•lica i en alguns casos difícils de creure. A veure si en els pròxims dies alguns mites cauran com les fulles a la tardor.

Si ja de costum desconfiem o observem amb reticència la gestió econòmica dels polítics amb responsabilitat a l’administració pública, deixeu-me pensar malament, molt malament de la intervenció de diferents tipus, que alguns governs estan començant a anunciar per salvar o ensorrar bancs, financeres i altra mena d’empreses usureres.
Si fins ara han embutxacat en comissions diverses, desviant fons per enriquir partits o particulars, o afavorint descaradament empreses del seu entorn familiar o amistós, preparem-nos ara a veure quins criteris utilitzen. Dissimuladament o amb tota la barra, a veure qui és el primer. Intueixo que l’administració Bush que tant mala fama ha acumulat en els seus mandats, aprofitarà els darrers mesos a bord, per a fer la darrera embutxacada.

No és cap novetat referir-se tots i cadascun dels col·lectius que deambulen per la nostra societat, fent servir l'expressió d' ensumen la pela. Tots.

No ens sorprenguem doncs, que per exemple l'església, que sempre s'ha caracteritzat per tenir una ment estreta, pari la mà i oblidi preceptes davant qualsevol circumstància, per més que la pugui aproximar al temut pecat.

Els darrers dies, s'ha pogut apreciar com han cedit un monument religiós, a canvi de calers. Només els calers poden justificar que permetin un desfilada de ties desmamellades, ensenyant mig cul o uns baixos mig afaitats, pel claustre de la Seu Vella de Lleida.

Posats a fer-ho més real, ja podien haver posat a Beneton 16 en una punta repartint hòsties de disseny fashion, a la llarga filera de ties bones mig tapades pels drapets de Custo Dalmau. I si els feia falta algu que ocupés els confessionaris, ja em podrien haver avisat.

Segur que la Seu Vella és una d’aquelles esglésies on normalment no deixen entrar dones escotades o amb vestit de tirants. Si es paga per endavant.....

De la longevitat dels vells rockers ja se'n ha parlat. Se'ls acostuma a reconèixer un valor perenne. A ells, els agrada que els ho diguin i tots feliços.

No sé si tenen el poder que havien tingut, ni si de fet mai n'han tingut. Sobretot en matèria econòmica. Una faceta sobre la qual mai els han deixat tenir competències.

Com a rockers, Rigol, Barrera, Pujol i Maragall, han estat gairevé tant avorridots com Montilla. Més aviat són cantants d'havaneres.

Rocker o coristes, mentre hi hagi censors que els escapcin la iniciativa, mantindran l'entitat de teloners. Rajoys, Zapateros, Rubalcabas i Solbes, estaran sempre a punt de recordar-nos que els vells rockers no moren mai, però que ells són els usurers de les guitarres, per no anomenar-los Alí Babà i els 40 milions de lladres.

Sona a broma. No sé a quina colla de fills de puta se’ls ha acudit lo de les 65 hores setmanals. Segurament gent que entre l’estona de despatx i Parlament/Consell de direcció, no sumen ni 20 hores. Si volen fer més profunda la crisi amb gent al carrer “muntant pollos”, amb una xifra rècord d’aturats i aproximar-se as una situació irreverssible, millor que ho oblidin.
Si volen escarmentar a algú que ho facin amb la gent que ha permès que la pilota s’inflés d’aquesta manera. I si comencessin per fotre als directors del grans bancs a la presó?

És més que sabut que l'opinió del "flaco" Johan Cruijff, ha tingut, té i tindrà molt pes entre alguns sector de barcelonisme. I més en tindria si no se li veiés el llautó.

Acostuma aportar la contrària al majoria. L'altra dia deia que havia vist jugar el millor Barça dels darrers anys. El partit l'havien fet per la televisió i tots vam poder veure sense PPV que estava pixant fora de test. I és que de l'opinió i la manera de comportar-se de Cruijff, ja no se'n refia ningú. Tothom recorda quan durant al seva darrera etapa d'entrenador, també deia que jugaven de puta mare, per dissimular la desastrosa aportació de membres de la seva família com ara el seu fill i el seu gendre. Possiblement molta gent pensarà que ara hi té algun altra familiar en el equip, donant credibilitat a certa relació amb la família Busquets.



El cert és que Cruijff ha fet sempre el que li ha donat la gana a can Barça, i que lluny de ser criticat, es presumeix que compta amb molts seguidors. I no només es presumeix, i ha proves que és així. Només cal fer una comparació. No sé si recordeu el pas com a jugador del Barça. Es resumeix en una primera i magnífica temporada que va acabar amb un títol de lliga, i unes quantes temporades realment nefastes. El més curiós és que com en el cas de quan feia d'entrenador, la majoria de la gent només li recorda els anys bons. Compareu amb Ronaldinho, amb unes quantes temporades a gran rendiment i amb més títols, fins i tot una xampions. Si parles de Ronaldinho, la gent només recorda i recordarà la seva incorporació a la "dolce vita" els darrers dos anys. Un fet molt greu, però que no supera en els anys el temps en què va ser un ídol.



No és, doncs, ni serà just, si ho comparem amb el que passa amb Johan Cruijff.

Temps de calamars. Els meus amics d'Arenys estan, com cada any per aquestes dates, embolicats en la promoció del seu municipi, a través de la pesca i el consum del calamar.
Ja els he acompanyat a pescar, i us puc dir que estan tant bons com sempre, en aquell punt de sabor on s'hi barreja el mar i la dolçor d'aquest cefalòpode que tant bé combina amb fruites i verdures. Amb arrossos i fideus. A la planxa i saltejat. Un dia d’aquests els combinaré amb ceps.....En una faceta per a mi desconeguda, en Joan em va fer una demostració. No només es pot consumir cru com ho fan els japonesos. També de viu en viu. Penjant de la potera recent pescat. Amb l'únic acompanyament de la llàgrima d'aigua mediterrània que regalima per la seva bossa i les potes encara en moviment.
Bon profit.

No, no em refereixo a la dels bolets, de la qual parlava dies enrere, ni de la del calamar a la qual em referiré demà. Em refereixo a la temporada d'esquí. Si, esquí.

El món de la ciència i la tecnologia ens ofereix contínuament coses que se suposen molt importants, com l'accelerador de partícules, però que a mi particularment me la porten fluixa. Molt fluixa.

Magnífica foto la de mart amb un pol tacat de blanc. La Mars Global Surveyor ha pres la foto. Diuen que és quelcom d'excepcional. Diuen que és neu. I què collons saben si és neu? Precipitarà l'inici de la temporada d'esquí? Hi podrem arribar pel cremallera de Núria?

Encara no sabem del cert si les imatges dels homes caminant per la lluna, eren preses en un plató de televisió i ara hem de creure que la taca blanca és de neu. I m’he de creure que l'esfera vermella és Mart. Tant si ho és com si no ho és, la informació és com sempre dubtosa. No sé si Tomàs Molina ens ho aclarirà, ni si en donarà els gruixos i l'estat de la neu. Diria, que els remuntadors no deuen pas funcionar....

L’altra dia en una de les meves passejades en bicicleta per la comarca vaig tenir una alegria. Una d’aquelles que t’animen de tant en tant. No vaig fer el rècord de l’hora, ni vaig trobar un tresor, ni em vaig entrebancar amb cap fada de les fan vida als vorals de les carreteres.

Precisament, va ser en un voral on vaig respirar amb més tranquil·litat que de costum.

Les darreres setmanes, i sense que me’n adonés, ja que no hi havia passat, han re-asfaltat la carretera de Cardedeu. I lluny de fer allò tan habitual en altres èpoques, ni es tracta de pedaços, ni d’una cap fina que no arriba ni a cobrir el voral. Un asfaltat de veritat. Com a mínim ho sembla. Arriba a cobrir la carretera sencera. A l·leluia! Que dirien aquells. Hòstia que bé! Vaig exclamar jo.

Un voral prou ample, net i ben asfaltat, ho és tot per a un ciclista. És garantia, de si tot hom va per on li pertoca, de perill baix. Els automobilistes no emprenyen al ciclista, i els ciclistes no emprenyen als automobilistes. Un i altra han de tenir la precaució de no envair, sense avisar el “territori” de l’altra.

La bona notícia no hauria d’acabar aquí i tots tant cofois. No, perquè ja sabem què passa al cap de setmanes i mesos. Començant per la més minúscula, la brosa s’hi va acumulant. I el voral es va convertint en un espai boterut, brut i perillós. Ni bicicletes, ni motos, ni vianants, ni fades, ni cotxes en pana. Els sediments arrossegats per la pluja, escombraries i burilles de xofers mal educats, carregues del transport...tot s’hi arracona. El ciclista ha de tornar a envair els carrils de circulació. I, encara que el ciclista procuri mantenir l’equilibri sobre la línia blanca, el perill és imminent. Les rodes dels cotxes també trepitgen a prop d’aquesta ratlla. Torna a créixer el perill. Caldria doncs tenir cura dels vorals asfaltats, a les carreteres que en tenen. De la mateixa manera que sovint hi ha obrers a les carreteretes sense voral asfaltat, que de temps en temps retallen males herbes per condicionar-les, m’agradaria tenir també la imatge d’obrers condicionant els vorals de les carreteres amples.

Hi ha coses que no se saben resoldre bén bé del tot, ho fan malament o arriben tard.
El cert és que et quedes amb cara de tonto i dius: I ara què?
Es demana i s'aconseguirà, suposo, l'anunl·lació del judici sumarísim contra el President Companys. segurament, sense condemnar el govern d'Espanya, ni aconseguir que aquest demani perdó.
El comità del competició de la lliga de futbol li retirarà la segona targeta groga al futbolista de l'espanyol que va ser expulsat. Ningú li lliurarà a l'Espanyol la càrrega d'haver jugat 60 minuts amb 10 homes. 60 minuts en què el marcador va donar la volta. Possiblement arribin a reconèixer que el penal que va suposar-li la derrota tampoc ho era, però el resultat seguirà sent el mateix.
L'església diu que els que apostatin continuaran figurant com a catòlics, perquè en el seu di van ser batejats.
Tant o més difícll que donar-se de baixa de Telefònica