2008-03-26T09:51:13.830+01:00

La nul•la predisposició a demanar-me el què penso, em provoca sensacions que no havia experimentat i ja tinc uns quants "anyets". Segurament, a banda del trist episodi de la moció de censura, no havia tingut aquesta sensació en vers a la meva ciutat. Per culpa dels polítics, per suposat.
No acabo d'entendre al desinterès mostrat pels que remenen les cireres a l'ajuntament de Granollers, per saber què volem ser de grans els ciutadans de Granollers.
No entenc amb quina il•lusió, ni amb quines possibilitats d'èxit, es poden dissenyar Plans estratègics, requalificar terrenys, canviar el sentit de circulació d'alguns carrers o anul•lar-la, o planificar la sincronia del semàfor del costat de casa, si no es té en compte l'opinió, si no importa el que volem els ciutadans.
A mesura que ens acostem al 13-D, creix una sensació de vergonya. Sap greu no poder expressar el que sentim. M'agradaria està empadronat en un altra municipi on s'hagi decidit escoltar als veïns, per saber que volen , en mig d'una Festa Major. Segons diuen, la major de les festes en democràcia.
Més vergonya però, els hauria de fer a ells que s'hagi constituït una plataforma, que faci el que ells no volen escoltar.
]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

D’altres vegades he exposat el meu nul coneixement de tost aquests programes de “gran audiència” a les televisions “patxangueres”, el seguiment de les quals podem fer tots en els programes de zaping i donar-nos una idea del que són.

També he proposat alguns/gunes candidats/dates a ser-ne protagonistes. Em sembla que els “caçatalents” de personatges que podrien donar gran joc en aquests programes, estan perdent el temps. Amb la possibilitat de fitxar sense por al fracàs, a les dues lloques més sorolloses del galliner, perden el temps. Teresa Fernàndez de la Vega i Soraya Sáenz de Santamaria, tenen un immens potencial. Que les fitxin!
]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

Farà un parell d'anys per aquestes dates, que en companyia d'un amic, vam anar a visitar un altra en un municipi del Vallès rural. Havíem quedat per veur
Ara m'estranya que el gremi de flequers munti guerra contra els "intrusos".

Més que cel sobre el fet que en determinats establiments comercialitzin les mateixes "baguettes", haurien de deixar clar a base de demostracions que el que venen ells i el que es venen a les benzineres són un producte diferent. A través d'un producte adequat i de indubtables sabor, textura, llarga vida i qualitat, ens haurien de convèncer de tot això. Fer i vendre un producte millor. Mentre tant, penso que han de callar i fer autocrítica. En poques paraules, millorar i recuperar aquell pa exquisit que ja només es fa en comptats indrets del país. e'ns, xerrar i com s'esqueia l'hora, sopar. El sopar no era el més important, i ni tant sols va anar a càrrec de l'amfitrió. El portàvem nosaltres, i de camí vam fer la pensada de comprar-lo al forn del poble. Era tancat, i vam comprar-lo en una benzinera.

En arribar l'amfitrió, de bec fi, ens va preguntar d'on era el pa i en contestar sense massa concrecions, ens va fer saber que el de determinada benzinera era prou bo en cas d'emergència.

Experiències com aquesta l'hem viscut tots plegats un munt de vegades. Els tres àpats diaris i les circumstàncies del dia a dia, donen per a una contínua experimentació. A tots ens agrada el pa que es fa en determinats llocs, però quan no és possible, si no tenim congelat aquell pa de referència, correm fins a la benzinera més propera o el lloc més proper(botiga o súper), on serveixen aquelles "baguettes" pre-cuinades en sèrie, que també fan servir els flequers més mandrosos del segle XXI. Finalment trobem moltes vegades que el de les benzineres supera el dels professionals, sobretot si s'abasteixen una marca millor de "baguette" pre-cuinada. En general, sortida del fornet i amb la gana feta, totes vénen de gust.
]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

Representen dos joves exponents de la societat colomenca. Nascuts tots dos a mitjans dels setanta, i per tant no van conèixer directament el franquisme, si bé van veure d'alcalde franquista -darrer alcalde franquista- el pare de Bartumeu Muñoz .

Donant continuïtat a que expressen els seus cognoms, manifestem en ells gran fe i proposem a ella (com a la resta de gent que ha conviscut amb la presumpta corrupció) que parli, que parli molt. I a ell que calli (com la resta de futbolistes que es posen sovint de peus a la galleda) i s'expressi al camp, que és on els futbolistes han de parlar i il·lusionar els seus seguidors. Que trenquin xarxes. Que trenqui o ajudi a trencar la xarxa corrupta geogràficament situada a Santa Coloma de Gramenet, Parlon i que Tamudo rebenti les xarxes de les porteries, amb el repertori que el va fer famós abans de posar-se a parlar.
]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

En qüestió de llengua i cultura en general, no és avinent ni avui, ni mai, fer un pas enrere.

Un episodi de traduccions de la nostra llengua al castellà, ha estat aprofitats de nou per als mitjans crítics, i fins i tot per als no dubtosos per carregar en contra de Catalunya. El que havia d’haver estat una situació habitual sense res d’especial, ha estat exagerada i aprofitada una vegada més per llançar merda, en aquest cas com excusa d’un despesa desorbitada en període de crisi econòmica.

Ni l’excusa dels calers ha de servir per a raonar que les nostres institucions hagin de fer servir la llengua de l’invasor.

Si una delegació brasilera, basca o hondurenya, assisteix a un acte institucional coma convidat, no hi ha cap raó ni excusa, per a que els nostres representants s’hagin d’expressar, canviant els seus hàbits i oblidant la seva realitat, en castellà o en anglès amb l’excusa que així tots ho entendran. Més lògic es doncs, que per cortesia i educació, es contracti un equip de traductors per si els visitant no coneix la nostra llengua.

Us imagineu que una delegació Australiana visiti la comissió de “rens i Ikeas” del govern suec, i que els membres escandinaus donin l’esquena al seu idioma i s’expressin en anglès en la oficialitat de la seva tasca de govern? Una altra cosa seria, que per gentilesa fessin servir l’anglès en tota conversa aliena a l’activitat institucional. Hem de suposar que els dirigents catalans no van fer la contractació de traductors de català castellà, per a dir bon dia i adéu-siau, als representant sud-americans que els van visitar dies enrere.
]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

Ni ell se'n deu recordar. El cert és, que quan la teva actitud normal és el joc brut i la marrulleria carroñera, deu ser molt fàcil oblidar. L'habitual manera de fer d'en Felip el fa molt desagradable. El veiem denunciar amb certa gràcia el fet del tot reprovable, dels 18 càrrecs que ostenta la graciosíssima i honorabilíssima primera dama del país. Però li fa falta un cert grau de reflexió i autocrítica.
És més que evident que per a qualsevol bípede o fins i tot quadrúpede, és difícil que amb les 24 hores que té el dia, pugui fer bé la seva feina si te 18 o 41 càrrecs sota la seva responsabilitat. És evident que dins dels molts capítols a corregir per a la difícil tasca de regenerar la política, com ara de bellnou reivindiquen alguns polítics de poc fiar i d'altres que ho mantenen com un dels dos punts principals de la seva proposta política des de la seva fundació, com ara Reagrupament.
En Felip s'hauria de retirar o l'haurien de retirar. Si pot ser, que no ho faci un jutge.
]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

Segurament en el cas del tonyinaire basc segrestat, als afectats els hauria resultat molt més beneficiós, tenir un president tipus Sarkozy. Un tio que sense més negociació, ni més burocràcia diplomàtica, s'hagués plantat a Somàlia sense por al ridícul, i portant de tornada als segrestats. A canvi del que fos, sense necessitat d'explicar-ne massa els detalls.

Sovint dona la sensació, que el president dels espanyols no sap ben bé on trepitja, ni si és on més li convé

Diu la dita popular, “zapatero a a tus zapatos”, i va i al 12 d'Octubre se'n va ZP on hi ha botes. Botes militars i s'estranya que el xiulin. Si vas a un lloc ple de militars i fatxes no pot ser que si ets el "líder de l'esquerra mundial", com irònicament diu Joan Carretero, siguis ben rebut. Si tant d'esquerra i pacifista ets, suprimeix aquestes pantomimes. Elimina les armes i els exèrcits. Soluciona problemes reals. Ves a Somàlia. Zapatero a tus zapatos.
]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

Com en passa en altres ocasions, ho he hagut de veure per internet i en diferit.

No m'ho podia perdre, i els que ho van veure em van dir que no m'ho perdés. L'escenificació dels darrers casos de corrupció al programa Polònia, va estar insuperable. Sobretot la versió corrupta de la cançoneta "We are de World".

Des de fa temps he sentit, i sobretot darrerament entre els seguidors del programa, que fluixeja. És evident que l'humor i qualsevol anàlisi de l'actualitat necessita alimentar-se de matèria de primera qualitat. I és que els shows de les darreres setmanes superen de llarg els episodis del "dragon khan" o qualsevol altra exhibició barroera del tripartit, la caspa del PP o les baralles entre CDC i UDC. D'aquí que ara el nivell remunti per alegria dels televidents i pena de la trista realitat que viu el país.

També mereix un destacat la versió de l'anunci televisiu de Terence Hill amb un entitat banquera, treballada al darrer programa de "Crackòvia", amb Joan Oliver de protagonista.

Com sempre és d'esperar que les desadramatitzacions televisives, siguin una baula més, en la conscienciació de la mala sort que tenim d'ésser contemporanis d'aquesta mena de individus corruptes en una política degenerada. I que no siguin els polítics qui excusin la baixa participació de votants en qualsevol convocatòria electoral, per la mala imatge que donen dels polítics els humoristes de la tele.

Que consti que el mèrit, el tenen tot solets els polítics.


]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

S'han avançat dues setmanes els pronòstics dels refranys tradicionals. La neu ha arribat al pla abans de Sant Romà. De la mateixa manera que a determinats porcs els havia arribat Sant Martí uns dies abans.

Dies enrere em referia a la tardor com un temps indeterminat, generalment curt, que separa estiu i hivern. Gairebé ha durat un dia la tardor. I a Puigcerdà, la tardor -el dia de tardor- va quadrar el calendari, en la diada de gran festa ceretana, la fina del cavall.

La fira del cavell rústic, valent... que creix i s'engreixa per acabar donat servei al pagès, al ramader. Abans sobretot per al treball al camp, ara pocs tenen aquesta destinació. És animal d'engreix, i per tant com tants d'altres aus i mamífers que es cuiden a pagès, es destina al consum. Alguns es pensen que els pengen esquelles per emprenyar als estiuejants. Però emprenyar no és el motiu.

Els crien i els engreixen. I poques vegades, a banda de gossos i gats, he vist una relació amb tants sentiments en el pagès en vers un animal. Us en podria explicar històries. Alegria en el que el compra, depressions en el que el ven....

No deixa de ser sorprenent, que vist això, hagi ara aparegut una ONG denunciant, no sé quin maltracta als animals, als cavalls bretons.

Dels cavalls bretons, en conec els moviments al llarg de les quatre estacions, i us puc assegurar que aquesta classe de cavalls no són maltractats. És lògic pensar i és del tot cert, que els cavalls que campen pels Pirineus no tenen el mateix tracte mimat dels cavalls del Real Club de Polo. Evidentment, però el cert és que el ramader els posa tota mena de facilitats per tal que neixin, creixin i es procreïn. Segons quines siguin les seves característiques, els seus compradors els destinaran al treball o a l'escorxador, on acaba el seu cicle com qualsevol altra animal de la cadena alimentària d'aquest carnívor anomenat home. Un animal racional que acostuma a tenir bastant bon gust a l'hora d'escollir que menja. Alguns d'ells, carregats de manies no consumeixen carn.

Amb ganes de tocar el voraviu, la ONG en qüestió ha reclamat un millor tracte. De caràcter semi salvatge, resulta que aquests animals passen tota la vida a la intempèrie, i ara volien que els posessin a cobert.

No sé si aquesta ONG controla com es fa el transport de porcs a l'anada i vinguda d'Holanda, ni si reivindiquen que els posin lavabo individualitzat... Una bogeria.
]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00

Els casos de corrupció que han aflorat els darrers dies, i els que encara coneixem són una mostra del mal moment del país. Un mal moment que no hauríem de reduir als darrers mesos, ja que com es demostrarà, els corruptes fa molts anys que ho són, i el país se'n ressent des de sempre.

Ara, i diuen que per qüestions de màrketing han escollit a Johan Cruijff com a seleccionadors nacional d'aquell equip que no ens deixen fer jugar. Si és per qüestió de màrketing, és tot un encert, segurament que en més de cent anys de història mai es parlarà tant de Catalunya com a país del món, a través del futbol, com aquests dies.

S'espera que siguem notícia arreu. I més aviat per un bon motiu. Serà moment d'explicar la nostra història, les privacions que ens fa passar l'estat opressor, el futur que desitgem... La pena és esperar que sigui Johan Cruijff qui ho expliqui. Estem molt malament. No sé si ho farà gaire millor que Vidal-Quadras. Coneixem les seves limitacions intel·lectuals i lingüístiques. I no em refereixo al català que mai hem sentit sortir de la seva boca. Diuen a Holanda que, “en un momento dado” i a tota hora, també és es difícil entendre'l en holandès.


]]>2008-03-26T09:51:13.830+01:00