Avui m’estreno en la ingesta d’un dels plats més cèlebres de la cuina castellano-leonesa, que també agruparia part del territori gallec, asturia, portuguès i extremeny. Encara no n’he menjat i n’estic plenament il•lusionat. Demà us en explicaré més. Recordo, que la darrera vegada que vaig voltar pel Bierzo, cap allà el 2.000, ja tenia la intenció de provar-lo, però en la meva ruta pels Ancares vaig haver de conformar-me amb altres expressions molt meritòries i també humils de la cuina astur-leonesa, però segurament més relacionades amb la temporada d’estiu.
Si, perquè el cèlebre Botillo és un plat de tardor i hivern. Del Botillo, n’hi hem sentit molt a parlar a Luis de Olmo. El famós ràdiofonista, oriünd del Bierzo, celebra anualment una festa a ciutat, en la qual es degusta el famós plat.
El Botillo, i us en parlo abans de menjar-ne, és un embotit molt especial. Es farceix el budell cec de porc a base de ingredients de la matança del porc, com ara costella, cua-espinada, llenga, galta i carn de l’espatlla, però sobretot ossets poc descarnats.
D’alguna manera els ingredients barrejarien els de l’embotit de cap de senglar i els d’aquell cèlebre bull que he menjat de vegades d’una carnisseria de Cardedeu, on hi fan un bull d’ossets molt ben condimentat. Seria així, si no hi hagués res més, però el budell també és embotit amb sal, pebre vermell (pimentón) alls i altres especies naturals.
El servexien en companyia de xoriço, morro i orella, i se serveix en companyia de vegetals com la patata, la col i el cigró.
Per servir-lo, aquest embotit és bull una hora i mitja, procurant que no es rebenti. Primer que res, s’amaneixen els vegetals amb el suquet que surt de l’embotit, quan el foradem. El farciment es menja acompanyant dels vegetals.
A la banda més gallega, de la zona, a la patata en diuen cachelo (he vist escrit en algun lloc la catalanada catxels). Trossejada, la bullen com nosaltres, però a la part final en fan un procés diferent. Escorren la patata i després la tornen a la cassola seca, i li’n donen uns quants tombs amb el foc alt. La patata queda farinosa.
Demà us en explicaré més detalls. Serà un plat dels Ancares degustat als Pirineus, gràcies al obsequi d’un amic que m’ha regalat un botillo provinent d’uns xarcuters artesans que ens comerciaItzen i que m’has arribat congelat. Demà més detalls.