Festes i festetes
Cada any que passa i de manera encara poc persistent, van sorgint veus que qüestionen la vigència del capritxós calendari cristià. Si, el calendari que ens administra algunes festes segons el seu pur desig.
Normalment som els agnòstics i els ateus, els que el qüestionem. Quan més ressò té la protesta, és quan surt dels sectors econòmicament més poderosos. Així, contràriament al sector dels esports d’hivern tant content amb una setmana santa que caigui en ple més de Març, al llindar de la Primavera, quan les neus encara no han iniciat el recés més important, aquest any hem sentit els valencianets (els valencianets de butxaca ample) queixar-se perquè Sant Xussep i Setmana Santa han coincidit en el temps, la qual cosa els ha suposat comprimir en un, dos plens més que assegurats.
Segurament que fins i tot, els estaments més tradicionalsites del PP i l’Opus Dei,els han donat la raó.
Però jo em vull referir, als que any rere any, trobem igualment de capritxós el calendari cristià,per més assumit que el tinguem i per més entroncat que estigui a les celebracions paganes.
Ahir, en una iniciativa més que lloable, veïns de Reus (un col•lectiu laic) celebraven al carrer una botifarrada. Ho feien en senyal de protesta a una de les altres tradicions del divendres Sant, la que obliga als creients a no menjar carn. Els veïns de Reus recordaven, una altra tradició també arrelada a la capital del Baix Camp, entre els menys creients, de combinar carn i peix en aquesta diada.
El mateix col•lectiu completva la celebració amb una invitació a l’apostasia. Els que fa anys ens preguntem com es fa això d’apostatar haurem d’agrair-los a aquest col•lectiu aquesta informació. He contactat personalment amb aquesta gent per tal que m’enviin un e-mail explicant com es fa. Si ho rebo, en sabreu exactament els passos seguir. Us ho explicaré. Espero fer-vos un gran favor.
De res.