Fa unes setmanes, a primers de Febrer,i en motiu d’haver guanyat el 28è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2008, vaig conèixer Najat el-Hachmi. És veïna de Granollers i porta el seu fill a l’escola del CEIP Lledoner. En això coincidim, i la vaig entrevistar per al full informatiu de Febrer de l’ecola.

Vaig doncs l’oportunitat de conversar amb ella i adonar-me’n de tot allò que tant ha insistit en les seves entrevistes-interrogatoris amb el “plasta” d’en Josep Cuní, en que el locutor, com sempre fa pretenia fer-li dir a l’entrevistat un seguit de coses que no pensa, ni vol dir.

És a dir que lo seu és literatura pura, i no vol que se la consideri una “escriptora ètinca”, ni vol ser símbol de res, ni pretén que se la utilitzi per aquest motiu. Com ja va anunciar en el seu primer llibre, ella és catalana. I així vol ser considerada. No podem deixar doncs de considerar-la com a tal, per més que així nascut al Marroc. Ha crescut aquí i s’ha educat aquí. Tampoc podem considerar una raresa que narri per escrit amb tanta precisió i traça. La majoria de nosaltres no hi podrem aspirar mai, ja que l’escriptura catalana en pla seriós, no la vam practicar fins la majoria d’edat. Ella en canvi, va tenir el català com la primera llengua que va aprendre a escriure, com els nostres fills.

Ara fa uns des dies vaig conèixer alguns dels mestres que va tenir en l’època del batxillerat. Entre ells Enric Martín, al qual vaig sentir parlar amb gran devoció de la seva alumna avançada, tot definint el seu estil amb gran encert.

Algun mèrit en deu tenir ell, de la prosa neta i clara de Najat. De la sensibilitat i maduresa verbal que ja evidenciava a l’Institut.

Porto uns quants capítols llegits de “l’Últim Patriarca”, i us puc dir que la Najat fa descripcions detallades, atrevides i sense recargolar-se ne excés. Evidencia una tècnica en la narració, que li permet saltar de la descripció al diàleg, sense fer servir els universalment inevitables signes de puntuació. Es recrea en la reinvenció de vivències i detalls escoltats per fer-nos una radiografia d’un personatges trets de la cultura i els costums dels seus avantpassats.

Esperem que la imaginació i la inventiva no li fallin, per tal que pugui seguir omplint planes i planes de narracions de gran qualitat.

A més del plaer de conèixer-la i de compartir aquestes estones, el dia 24, l’endemà de Sant Jordi, tindré el plaer de compartir espai. A la tarda, al pati de l’escola CEIP Lledoner, signarem llibres tots dos. Ella literatura i jo lo meu. No us confongueu.