Més enllà de la prohibició decretada a l’estiu de 2003 per les autoritats franceses competents, de consumir peix del Roine per al consum humà de manera indefinida, qualsevol lleugeresa a l'hora de fixar la nostra subsistència a aquesta aigua és del tot temerari. Car i temerari, a banda que al mes d'Octubre no la podem tenir aquí ni via TGV.

I és que entre Chambéry i Avignon, hi ha cinc centrals nuclears. En total 15 reactors atòmics. Una de tèrmica a Lió. Explotacions d'urani, sal, caolí, fluorita, plom zenc i plata al llarg del seu recorregut. Total, podrien filtrar tota l'aigua al cementiri de residus industrials i nuclears de Narbona (res a veure amb la ministra).

Un cas de"pròspera" industrialització. Adjectivació totalment enfrontada a la de sostenible industrialització, si d'alguna manera es poden lligar els dos conceptes. Els famosos vins rosats de la riba del Roine, són una dada insignificant, al costat de la resta de components que ens donen “garanties suficients” de fama, sabor i salubritat de les aigües del Roine. O és que els il·luminats que pensen en aquestes aigües, somnien en captar-les més amunt del llac Léman?

Per tot això i més, en companyia del Po, el Roine està considerat com el focus més gran de contaminació del Mediterrani. Les concetracions de Policloruro de bifenilo (PCB), un contaminant orgànic persistent, van en augment. La infertilitat, els defectes en el desenvolupament i el càncer, són tres de les "virtuts" d'aquesta aigua miraculosa.

Dels francesos tampoc en podíem esperar res de gratuït.