Ministres catacrack
Generós, generós amb els catalans, no podem assegurar que hagi estat ZP, en l’eleboració del seu nou govern.
D’entrada la inclusió de la Leni a llista, no permet que ens entri “ni doblà ni partia”.
Podem celebrar que Clos no hi sigui. Ni intel•lectualment, ni per tarannà, representa als catalans. Però a canvi, que hi fotin Corbacho és fins i tot ofensiu. El que en el idioma Candel seria una govern “xarnego” es completa amb la sobregraduació de la Chacona. Que la fotin a Ministra de la Guerra per fer quadrar “els garrulos”, per l’únic fet de ser dona i prenyada es pot considerar una provocació entre els uniformats.
Però la cosa no acaba aquí, la Directora de l’agència andalusa per al desenvolupament del flamenc és la Ministra de Igualtat. El nomenament no fa altra cosa que confirmar les sospites que expressava l’altra dia després de sentir lo de la España diversa de ZP. Una expressió que m’evocava els festivals folklòrics del franquisme. Zas! Una flamenca ministra. No sé si per fi, el seu ministeri vetllarà per la igualat, i a Catalunya tornaran a sonar les sardanes amb la mateixa insistència amb que ens imposen el flamenc. Vist això, només podem estar contents que Corbacho i Bibiana hagin tancat el pas a la Pantoja i el seu marit, a algun ministeri.
I tot plegat, i com passa lògicament ens els nomenaments, les poltrones canvien de cul. I en aquest lògic corriment també hem de lamentar que a la Presidència de la diputació i tonem a tenir un personatge amb pedigrí franquista. No passava des de Samaranch. Ara Bertomeu(Bartolomé) Muñoz . Sembla mentida que el PSC de la Tura i Nadal, hi puguin progressar Muñoz i Bustos.