Mal negoci o mala inversió comença a ser, un tracte que inicialment no ho semblava. No sé si recordeu "el tanto", que es va apuntar quan després de prometre el multimilionari fixatge-bluf de Beckham, va acabar fitxant per molts menys diners (no regalat, ni quatre xavos) el Gaucho Ronaldinho.

Va resultar un jugador desequilibrant, a qui sense temor a equivocar-se se li pot atribuir gran part dels mèrits dels títols que va aconseguir el Barça en els primers anys del mandat de Laporta.

Per la raó que sigui. N'hi ha que diuen que ja quan el van fitxar dedicava més temps en fer corredisses fòra del camp, en burdells i locals d'oci, que no pas al camp. Si era així, cal felicitar-lo, perquè complia a la perfecció.

Doncs, per la raó que sigui ha esdevingut una peça del tot prescindible.

S'entenia que el seu fitxatge no només era un bon negoci, pel baix preu de compra i el resultat al camp, exhibit en els primers anys. Se suposava que el negoci seria rodó del tot quan fos venut a preu desorbitat, quan iniciés el declivi.

Més ràpid no podia anar i diuen que ja no serveix per res. Bé, per cobrar, si que serveix. El cert és que ara tocarà malvendre'l. Malvendre'l, perquè ja deu resultar ruïnós mantenir-lo al sou que cobra.

Haurà estat un mal negoci? Possiblement no del tot, perquè els títols aconseguits no es poden valorar amb precisió. Però avui, per avui, el club perd diners amb ell. Segur.

I a mig o llarg termini, encara resultarà més mal negoci, perquè com va passar en el cas de Gerard, el Barça està obligat avui a gastar una altra milionada per fitxar un jugador a qui no va saber retenir al club, quan no costava gaire mantenir-lo. L'objectiu a de ser Cesc Fàbregas, i l'altre objectiu és que la possible incorporació del d'Arenys no regeixi del tot, com va passar amb granollerí.

I possiblement es tronarà a considerar un mal negoci gastar milions i milions d'euros per un jugador que era de la seva propietat fa sis anys.

Però, el Barça no pot badar, perquè si no incorpora Cesc, ho farà un dels seus rivals, segur.