Ahir vigília
Ahir vigília de Sant Jordi, Granollers inaugurava al Porxada el mercat de llibre, i ens convidava als autors de la comarca a compartir una estona i sentir-nos protagonistes de la festa. Una bona iniciativa, si bé possiblement, era més reixida quan es feia el mateix dia de Sant Jordi. La idea és bona, però el format no entusiasme. La gent que passeja per la Porxada, ni li va ni li vé, que els autors estiguin allà parlant. Possiblement estaria millor que ens convidessin a la Sala de cultura a fer alguna cosa similar, de manera que la gent que realment estigués interessada en conèixer el que hem fet els autors, vingués a seure, escoltar i intervenir si cal. A mi m’ha donat la impressió que no ens va escoltar ningú, quan responíem a les preguntes de “l’especialista”.
La festa continua avui, i pels pares del CEIP Lledoner acabarà demà, on en una activitat lligada al projecte de Comunitat d’Aprenentatge, els pares que hem escrit hi serem. Per cert, Najat el Hachmi no era a la Porxada. Desconec si no ha estat convidada o si els compromisos d’aquests dies no li ho han permès.
El 4 d'abril us escrivia sobre "L'últim patriarca", la novel·la de Najat el Hachmi. En estar situat a la pàgina 70 no us podia donar més detalls. Recordeu, que us deia que el premi no havia estat casualitat. Que la seva manera de narrar és, sota el meu gust i criteri, difícilment igualable. Té una gran facilitat per acostar-te als fets, sense una d'aquelles narracions barroques que et fan abandonar la lectura a la tercera pàgina.
Us he de confessar que s'hi estic encara llegint la novel·la, és per això. Vaig començar la lectura per això, i per allò de conèixer-la i d'apropar-me a la realitat d'aquesta gent de procedència forastera, que cada dia són més entre nosaltres. Si no pots viatjar per esbrinar aspectes d'aquesta realitat, una lectura com aquesta ho pot substituir.
A banda d'això, us he de confessar que el fil argumental no em crida gens l'atenció. I us asseguro, que el llibre en si mateix fa un flac favor al procés d'acceptació dels autòctons en vers als nouvinguts. En particular em considero de ment oberta i de sempre he acceptat i defensat la legitimitat dels processos migratoris, a banda de si estan ben gestionats políticament i administrativament parlant.
La realitat que ens explica la Najat en el llibre, i en especial alguns episodis sòrdids del mateix que els narra com un aspecte més que generalitzat entre la gent de procedència marroquina em fa ser desconfiat. Des d'ara, no estaré del tot tranquil quan pugui sospitar que els meus fills estiguin passejant tranquil·lament per alguns carrers de l'altre costat del riu.
La festa continua avui, i pels pares del CEIP Lledoner acabarà demà, on en una activitat lligada al projecte de Comunitat d’Aprenentatge, els pares que hem escrit hi serem. Per cert, Najat el Hachmi no era a la Porxada. Desconec si no ha estat convidada o si els compromisos d’aquests dies no li ho han permès.
El 4 d'abril us escrivia sobre "L'últim patriarca", la novel·la de Najat el Hachmi. En estar situat a la pàgina 70 no us podia donar més detalls. Recordeu, que us deia que el premi no havia estat casualitat. Que la seva manera de narrar és, sota el meu gust i criteri, difícilment igualable. Té una gran facilitat per acostar-te als fets, sense una d'aquelles narracions barroques que et fan abandonar la lectura a la tercera pàgina.
Us he de confessar que s'hi estic encara llegint la novel·la, és per això. Vaig començar la lectura per això, i per allò de conèixer-la i d'apropar-me a la realitat d'aquesta gent de procedència forastera, que cada dia són més entre nosaltres. Si no pots viatjar per esbrinar aspectes d'aquesta realitat, una lectura com aquesta ho pot substituir.
A banda d'això, us he de confessar que el fil argumental no em crida gens l'atenció. I us asseguro, que el llibre en si mateix fa un flac favor al procés d'acceptació dels autòctons en vers als nouvinguts. En particular em considero de ment oberta i de sempre he acceptat i defensat la legitimitat dels processos migratoris, a banda de si estan ben gestionats políticament i administrativament parlant.
La realitat que ens explica la Najat en el llibre, i en especial alguns episodis sòrdids del mateix que els narra com un aspecte més que generalitzat entre la gent de procedència marroquina em fa ser desconfiat. Des d'ara, no estaré del tot tranquil quan pugui sospitar que els meus fills estiguin passejant tranquil·lament per alguns carrers de l'altre costat del riu.