En sentit contrari a allò que us explicava un dia de “la transhumància del cargol”, el nano transvasament Carlit-Carrer de Corró, és un transvasament de més de 12 anys de història que apadrino i practico. És només per aigua de boca i d'us particular. Calculo que és d'un 400 litres a l'any, ja que només el faig efectiu per a veure i segurament augmentarà quan no me'n refiï de l'agua de l'aixeta ni per bullir patates amb pell.
Aquest és un exemple més de la manera com ens organitzem als humans per tal de consumir una aigua de boca (boca real. Per a ingesta i prou), i no voler gastar gaires diners en l'aigua envasada. Conec molta gent que ho fa de fons més o més allunyades i de muntanyes més o menys mítiques.
Per a l'aigua de cul, o de bidet, o per a la resta de usos domèstics indoors, estic valorant la possibilitat de fer servir la del pou de casa. Coneixeu d'alguna empresa especialment preparada per a la descalcificació de l'aigua? M'han parlat bé del grup Corsa i he llegit molts dubtes sobre la descalcificació amb desionitzadors. Ja deveu saber que per a electrodomèstics i escalfadors d'aigua, la que té una important composició de calç ho espatlla tot, i la de Granollers, en va plena.
El cert és que em temo la pedregada d’haver d’empassar-me algun dia l’aigua cancerígena del Roine, i començo a moure el cul. Si a més a més, a la llarga m’estalvio de pagar rebuts inflats a Sorea amb una solució assenyada, ho faré així.