13 de Maig, Sant Pere regalat
Avís important.
Tampoc voldria ser menys que el Conseller Baltasar. Tampoc voldria imitar-lo fent pena. Ja sabeu que em defineixo anti feixista, agnòstic i anti-clerical, i que per fer ploure mai se’m acudiria resar, i si ho fes no ho diria. En mig de la incongruència me’n aniria al psicòleg.
La meva iniciativa és diferent. La convocaria per al 12 de Maig, i us convidaria a que féssiu el mateix. Quedeu amb aquell cunyat que desentona, aquell cosí de veu afònica, aquell amic que canta com Raphael, i cap al tard sortiu a donar un volt i us poseu a cantar. Canteu el que vulgueu. Himnes, hits, sardanes, macarenes, el txiki-txiki. Seria interessant que tots plegats féssim alguna cosa per fer ploure. L’endemà es 13 de Maig, Sant Pere Regalat, i ja sabeu que diuen que quan plou aquest dia, ho fa 40 de seguits. Per tant, esforceu-vos-hi.