Fer servir aquesta denominació per a descriure a un home sense pèl al cap, ha donat pas en les darreres dècades, a una manera descriure aquell “simpàtic gest” de baixar-se els pantalons. Recordo que era un costum més que habitual entre el jovent que ocupava la darrera filera dels autocars, per fer gresca i posar de mala llet als que venien darrere. Devia ser cap al 1981, quan passava això.Com quan va passar lo d’en Tejero. Si sempre m’havia semblat que Leopoldo Calvo-Sotelo fotia cara de cul, en aquella ocasió se li va posar cara de restrenyiment.
Tot plegat m’ha fet pensar més d’una vegada si allò de “fer un calvo” ensenyant el cul, tenia alguna cosa que veure amb aquest polític. Disculpeu-me que avui, la mort d’aquest ex-presidente m’hagi fet pensar en això. Segurament avui la reflexió més normal, és analitzar la pallassada muntada per Bono, Chacón, Zapatero, o qui collons sigui el responsable, de fer-lo entrar a la capella ardent del Congresso en companyia d’armats uniformats. Des de lo de Tejero i la cara de cul amb restrenyiments, que no s’havia vist una cosa igual en seu parlamentària.