Més substàncies dopants
Després d'anys de notícies que donen tant mala fama al ciclisme i altres esports de fons, sempre relacionades amb el dopatge, de nou es pot percebre les grans diferències que es marquen en el conjunt de disciplines que configuren el que anomenem esport.
No cal recordar que mentre un ciclista encostipat, amb mal de cap o amb un episodi d'al•lèrgia, no se li permet prendre ni una pastilla juanola, als motoristes se'ls permet operar-se entre cursa i cursa, sense el compliment de la baixa laboral més que necessària.
La cosa ha arribat a l'extrem que esta vivint Jorge Lorenzo. Fa unes setmanes entre cursa i cursa es feia una operació, gairebé estètica, d'acondicionar la circulació sanguínea dels braços per tal que les extremitats no se li "adormissin" en plena cursa. Torna a la competició i es fractura els dos turmells en un entrenament. Carregat de droga de la bona, participa l'endemà a la cursa. Posteriorment s'opera i continua competint. El metge, li recomana que no camini ni amb crosses. Ell està content perquè la pota que té menys fotuda és la que permet controlar el canvi de marxes, i per tant es veu capaç de competir. Això si, només se li permet seure. Els seus mecànics, li fan ara d'assistents, ja que el transporten constantment en braços de la cadira de rodes (quatre) a l'altra artilugi de dos rodes. Sembla del tot irreal. Pura ficció.