Quan l'alcalde és un gegant i un altra és un txitxarel•lo
De gegant n'ha estat sempre, li ve de família. D'alcalde per proclamació popular.
Aquests dies Juli Gendrau pot dir allò que anys enrere em va confessar un alcalde de Berga que no era en Farguell, "no em vaig sentir alcalde del tot, fins que vaig presidir la Patum des del balcó de l'ajuntament”. Per allò de les dates del calendari tradicional i religiós, l'any passat la Patum se celebrava ja passades les eleccions. Tot un honor.
El problema d'en Juli és que, cal suposar que no la presideix de punta a punta., perquè ell és el gegant. Tot un altra honor. Felicitats juli.
Uns quilòmetres més a prop de Barcelona, un altra alcalde amb menys sentit de l'humor, celebra d'altra manera la festa del Corpus. A Sallent és costum engalanar els carrers amb elements vegetals. Són les enramades. Els veïns guarneixen els carrers. Els de la Plataforma Prou Sal, que vetllen i reivindiquen un riu més net, sobretot de la contaminació de sal que es filtra al Llobregat dels runams salins de les explotacions mineres, van guarnir l'altra nit un pont amb un motius prou eloqüents sobre la contaminació salina. Poques hores després i per ordre municipal l'engalanat era retirat. "Felicitats, sr.Jordi Moltó!". Només el governs de tall feixista i carents de bon humor actuen així.