Arran de la darrera participació espanyola a la “fantoxatda” anual del Festival d’Eurovisió, he sentit molts comentaris de cert ressentiment de l’estil, “quina manera de fer el ridícul”, en relació a la tria de l’actor, el personatge i la cançó que s’interpretava.
Sincerament, i amb la distància que m’ho miro, no n’hi ha per tant i ni per poc. En realitat, el festival esmentat tampoc mereix gran cosa. Evidentment, quan es pot o podia parlar de ridícul, era quan Espanya en esdeveniments internacionals de vertadera importància tenia com representant a José Maria Aznar. O els que els passa ara als francesos que els representa Sarkozy i la model. I sobretot, els italians amb Berlusconi i els”putots” de ministres que ha posat.
Per cert, sabeu perquè Itàlia no participava al festival d’Eurovisió?