De primàries i semifinals
Entre els que ens agrada el futbol, n'hi ha de diferent graduació, en quant al vici. N'hi ha que s'ho empassen tot, àdhuc els tornejos d'estiu i els partits de costellada. N'hi ha que només els del seu equip, i de vegades els del seu rival, per morbo. D'altres només els partits de tornada eliminatoris i les finals, per gaudir de l'emoció i del si o si dels esportistes, en un moment en què no hi ha més remei que posar-hi els collons. Hi ha tota una varietat.
En matèria de política i actualitat, deu passar el mateix, amb matisos. A mi, particularment m'està ja carregant més del compte, que després de gairebé mig any, encara estiguem pendents de qui collons guanya, si Clinton o Obama. Cada setmana hi ha un super-dimarts o un super no se què. Mai s'acaba. Guanya el negret i no hi ha manera que la blanqueta cedeixi. O podrien fer més ràpid? Cal marejar tant la perdiu? Realment ens importa si la Hilary remunta? Costa molt reconèixer la derrota? És possible la reconciliació? Ens ho allargaran igual Carod i Puigcercós? Programa, programa, programa? o Personalisme, personalisme, personalisme?
Hi ha temes polítics pendents. Hi ha una Eurocopa a punt de començar. Els mitjans informatius però, ens continuaran amartellant amb la pataleta de Clinton, Sangil, Espe, Carod/Puigcercós, moció de censura a Can Barça i en Laporta que no si es reconeix. Un llibre de cuina i la remugada dels cuiners, també deixen en un segon terme la puja dels preus del aliments.