No em sorprèn que la impossibilitat de resoldre les necessitats fisiològiques pugui posar en perill una missió espacial. Una altra cosa és que l'alta tecnologia aeronàutico-clavagerística de les naus espacials es permeti errors en el sistema de desguàs.
El Discovery té problemes per resoldre les seva missió a l'espai, perquè té una avaria en el vàter. Mireu-vos-ho per on vulgueu. El problema és greu. Recordo que sempre que a casa hi ha hagut algun problema d'aquests ha distorsionat la realitat, fins condicionar-la negativament. I us ho dic joc, que l'aspecte negatiu, sóc dels que quan m'apreten les ganes costa aguantar-me. En l'aspecte positiu, també sóc dels que no té cap problema en baixar-se els pantalons en qualsevol lloc, mentre no percebi la de possibilitat que algú em vegi.
No m'arribo a imaginar com deu ser la vida aquests dies al Discovery. En mig de la ingravidesa i tot plegat, se'm fa molt difícil. Tots em viscut aquella experiència d'esquivar, amb més o menys perícia, un cagarro, una vomitada o una medusa en mig del mar. No ho vull ni imaginar.
Tampoc espero trobar-me mai en la situació : Papa, de gran vull ser astronauta.
Ves a la merda, nen!