Detecto que molts dels partits de l’eurocopa de futbol se juguen a poca distància de la nòria que es va fer cèlebre en aquella pel·licula titulada “el tercer hombre”, de Carol Reed, de la qual sobresortia els seu protagonistes Joseph Cotten i Orson Welles, i sobretot la banda musical (una d’aquelles que amb el pas del anys et continuen venint a la memòria. L’altra element més recordat del fil és el parc d’atraccions de Viena i la nòria, que encara funciona i que amb el pas dels anys s’ha convertit en un element turística de visita obligada als qui van a Viena.

En aquest campionat, i per a Luis Aragonés el gercer hombre és Cesc Fàbregas. El Cesc és el cas típic del jugador amb més talent del grup, i que per circumstàncies tàctiques no juga. Recordem els casos de de la Peña a can Barça, de Sarabia a l’Athlètic o de Lauridsen a l’Espanyol.

Resulta que “la roja”, “la selección nacional”, “la de Paña”, està assolint grans èxits. Èxits gens casuals, si analitzem la qualitat dels seus jugadors. No hi ha cap altra equip que tingui dos davanters en punta com Torres o Villa. Dos homes a la banda, que tant fan d’extrems com de interiors i que intercanvien amb habilitat les seves posicions com Silva o Iniesta. La resta de l’equip maté el nivell, sense destacar tant, i el porter és la repera. Casillas és sense cap mena de dubte l’home que hadonat ja uns quants títols a un pèssim Real Madrid.

No queda doncs lloc, a curt termini, per a que Cesc Fàbregas sigui decisiu. I queda coma tercer home, per a fer un recanvi a l’atac o al mig camp, a canvi de qualsevol dels sis jugadors que ocupen places creatives. Són maneres de veure el futbol, i a Aragonés Cesc no li fa prou el pes i el deixa de trecer home per a decidir a mitjà termini.

Gus Hiddink, té a Rússia el seu Cesc. Es diu Andrei Arshavin. És un Cesc amb tots els galons i totes les responsabilitat creatives. El duel de cervells Fabregas-Arshavin, no serà doncs possible de veure d’entrada ales semifinals. Una llàstima. No tothom a de fer el que jo penso i suggereixo. Si fos així. Arshavin faria temps que juga a l’Espanyol. Fa tres anys vaig suggerir el seu nom a un membre de la direcció blanc i blava. El temps m’ha donat la raó i evidentment m’hauria satisfet molt més que l’haugessin fitxat quan el seu preu debia ser assequible. Ara només és a l’abast dels “Rockefellers” dels futbol. Evidentment a les semi-finals torno anar a favor de Rússia. Al primer partit no vaig trobar ni la samarreta de Rússia, ni de la vella URSS, per posar-me-la mentre jugaven. Aquesta vegada espero trobar-les.

A l’altra partit, Arshavin no va poder jugar per sanció. És de suposar que Sergio Ramos o algun altra deixaran anar sobre Arshavin la escassa virilitat que va plantar davant els italians, contra els quals van semblar una colla de nenes.